Terra i llibertat.

El director d’aquesta pel·lícula és Ken Loach.

Ken Loach: Va néixer al 1936 a Warwickshire ( Gran Bretanya) . Va

estudiar la carrera de dret a Oxford l’any 1961. Va començar a
treballar com a director de la BBC i al 1969 va crear la companyia de
cinema anomenada Katrel films que va produir programes de televisió
i largo metratges.

David Iant Hart: Va néixer a Liverpool i era net de immigrants

irlandesos. Era el primer de 3 germans i va ser criat en una família
catòlica i va assistir a l’escola Cardenal a Liverpool. Posteriorment va
estudiar teatre en la Universitat de Liverpool.I més tard va estudiar
producció de vídeo a la Universitat de South Mersey.
Maite Iciar Bollain va néixer el 12 de juny de 1967 a Madrid i és una
directora i actriu espanyola. És filla d’un ingenier aeronàutic i una
professora de música. Va debutar com actriu als 15 anys. Va ser
escollida la millor actriu espanyola al 1992 per la revista Cartellera
Túria i va rebre el Premi Ull Crític de radio nacional el 1993. També va
rebre el premi “ ciudad de Cuenca”. I és membre de l’acadèmia
espanyola de Cinematografia.

Lawrence Tom Gilroy Va aparèixer en més de 30 pel·lícules com

actor amb directors prestigiosos. Ell ha escrit, dirigit i produït dos
pel·lícules que han guanyat premis . També va fer una obra de teatre
molt famosa que es va representar a diversos teatres de Anglaterra
anomenada “ The invisible Hand”

Vidal Marc Martínez : sense informació

Blanca Contreras: sense informació

Argument.
La pel·lícula explica la guerra civil i ens deixa molt clares les causes
del fracàs de la república i la instauració de la dictadura.

La neta d’un avi que mor a partir de les cartes que ha trobat del seu
avi fa un recull de la seva biografia i del que va fer.

David , que és el nom de l’avi deixa el seu país Anglaterra i ve a

lluitar a Espanya contra el fascisme , ell és comunista . Aquest jove
acaba ingressant en una Milícia republicana del POUM( partit obrer
socialista d’unificació Marxista).

Una vegada allà els ensenyen com utilitzar les armes però com hi ha
escassetat de municions ho fan amb pals.

El jove anglès és relaciona amb els seus companys milicians i tot

estan sota l’ordre de Vidal encara que decideixen totes les accions a
mà alçada amb democràcia. David al ensenyar a un altre company
nou milicià a utilitzar l’arma . Dispara i com l’arma està en molt males
condicions resulta ferit i l’han de portar a l’hospital de Barcelona.

Allà es troba una situació conflictiva , ja que hi ha el bàndol que vol

fer la revolució i l’altre bàndol que vol fer la guerra.

El s’allista a l’exèrcit comunista i aleshores veu que van en contra de

les milícies i decideix tornar a la milícia. Aleshores es troba en el
procés de dissolució de les milícies i ve la guàrdia civil i arresten a
Vidal i maten a Blanca. Perquè deien que ells anaven a favor dels
feixistes.

David va a l’enterrament de Blanca i agafa terra del sòl , i se’n torna

al seu país. Quan mor David la seva neta li tira la terra sobre de la
seva tomba quan l’estan enterrant.

En aquesta pel·lícula es mostra les causes de la pèrdua de la guerra

civil per part de la república. Una d’aquestes és que entre ells van
haver-hi múltiples enfrontaments , cosa que en comptes d’unir-los i
lluitar contra el feixisme , els va separar i per lo tant va debilitar a
aquestes.

Aquestes divisions eren perquè uns volien fer la guerra i els altres la
revolució. El director va reunir a persones de diferents llocs afectats
per la guerra. Aquestes persones venien d’Espanya dels EEUU i
d’Europa. Tots ells no eren professionals i havien de tenir una relació
cordial per poder guanyar la guerra.

Escenes
1. Una de les escenes que considero important és quan van a
conquerir els milicians un poble i és veu com lluitaven quasi
sense municions. Capturen també a un cura perquè deien que
havia delatat el lloc on s’amagaven 4 anarquistes i aquí es pot
veure clarament el posicionament a favor dels insurrectes que
tenien la majoria de l’església. I l’acaben afusellant .

2. Una altre escena important és quan es veuen els milicians i els

comunistes cadascú des de una teulada , i que lluiten entre ells
i es veu com David té un altre company anglès a l’altra teulada
i li diu perquè no està a l’altre bàndol. Uns volien fer la guerra i
els altres la revolució i en comptes d’estar units per a lluitar
contra els insurrectes , lluiten entre ells i aquesta és una de les
causen del perquè perden la guerra.

3. També és important una altre imatge que surt al principi de la

pel·lícula quan David bé en tren fins a Espanya i diu que no té
que pagar , ja que , el tren està en mans dels sindicats. Perquè
en aquella època el poder el tenien els sindicats.

4. Una altre imatge impactant és com estan en les milícies sense

ser professionals i sense quasi subministres ni d’aigua ni de
menjar ni municions per a poder lluitar contra els altres. Però es
veu el cooperativisme que havia entre ells i que volien lluitar
per els drets individuals i de la societat, ja que eren voluntaris i
lluitaven perquè volien. Aquí també es veu que venien d’arreu
del món perquè cadascú tenia una nacionalitat distinta. També
es veu que feien les coses democràticament , és a dir , a mà
alçada.

5. L’escena que més impacta és quan arriben la policia i els

acusen d’anar amb els insurrectes , quan el que feien era lluitar
contra els feixistes i eren troskistes aquest era el problema.
Perquè la policia era stalinista i feien cas del seu líder Stalin.

6. Per últim també una de les escenes impactants és quan arriba

David a Barcelona i el posen en un camps a entrenar per a
 poder fer de militar i tenen tan pocs subministres que el fan
desfilar amb un pal en comptes de amb una escopeta o amb
alguna arma. I que directament l’envien al batalló sense quasi
saber com s’utilitza un arma , aquí també es manifesta les
dificultats que tenia la república per poder fer front a les
despeses i que li era molt difícil aconseguir armes , ja que no
tenien ajuda exterior de cap país degut al pacte de no
intervenció. I que els insurrectes si que rebien ajuda d’Itàlia i
d’Alemanya.

Personatges.

David: és un jove que ve de voluntari a Espanya , per lluitar

contra el fascisme a favor de la república i deixa a la seva família
allà . És un jove anglès que pertany al partir comunista de Gran
Bretanya.

David es sorprèn de que en el viatge els estrangers no reben cap

ajuda , solament no se’ls cobra el bitllet. Aleshores decideix formar
part de les files del POUM ( partit obrer d’unificació marxista ; aquest
és el punt clau dels seus canvis ideològics al llarg de la pel·lícula anirà
variant segons vagi avançant la guerra.

La seva evolució es fa visible a partir de les cartes, al principi ell

estava il·lusionat i esperançat amb ganes de lluitar contra els feixistes
però després va perdent la seva il·lusió degut a la manca de
municions que tenien. En el moment de col·lectivitzar les terres el
vota a favor.

Després es traslladat a Barcelona a causa de la ferida d’un arma que

es fa donant explicacions sobre l’ús de les armes als nous militants .
En aquest moment decideix abandonar les milícies i incorporar-se a
les Brigades internacional , a causa de la baixa qualitat de les armes ,
sense uniformes, amb carències de menjar i males condicions de vida
i s’ha d’enfrontar als altres membres del POUM . Al maig del 37 es
viuen enfrontaments dins dels republicans entre els partidaris de la
revolució social i els partidaris de la guerra. Allà és on David s’adona
que la gent que lluita contra el feixisme són a les milícies i se’n torna.
En aquell moment les dones ja no poden combatre i es dediquen a la
cuina o als primers auxilis. Aleshores arriba l’Exèrcit popular que
demana l’adhesió de les milícies per no ser declarades enemigues ni
conspiradores de la República ni favorables al feixisme.

Aleshores arriba l’exèrcit popular mata a Blanc i a altres companys i

deté a Vidal com a líder. Allà es on David se n’adona que un bàndol
desunit no pot guanyar la guerra i se’n torna al seu país.

Blanca : era una dona miliciana que tenia molt clara la seva
ideologia , i tenia molt clar que ella volia formar part del POUM .
Perquè el seu líder era Nin i estava a favor de Troski , ja que ell sabia
el que estava passant a Rússia amb Stalin i que tot era una farsa i era
una dictadura. Va ser l’amant de David en el front , i es va enfadar
molt amb aquest per deixar les milícies i allistar-se a les brigades
internacionals perquè sabia que anaven en contra del POUM. A la
segona part com les dones no podien lluitar va fer-se càrrec dels
primers auxilis. Al final va acabar morint a mans de l’Exèrcit Popular
perquè eren considerats favorables als insurrectes. David va agafar
un tros de terra d’on la van enterrar.

Vidal: Era el cap de la milícia del POUM a la qual pertanyia David i

també tenia molt clara la seva ideologia. Encara que era el cap tot es
decidia democràticament , és a dir , a mà alçada. Al final de la
pel·lícula va ser detingut per l’Exèrcit popular i el més probable és
que més tard l’executessin.

Conclusió i opinió personal.

Personalment opino que la pel·lícula a sabut transmetre els
sentiments i com es vivia la guerra en aquella època. Ja que , és difícil
posar-se en la situació que ells passaven. També ha sabut reflexar
molt bé principalment una de les causes de la pèrdua de la república
que era l’enfrontament entre ells . Encara que no ha ressaltat massa
la importància que tenien les brigades internacionals , ja que van
arribar milers de voluntaris i sense ells hauria estat impossible resistir
i aguantar tant.

Hi ha hagut escenes bastant impactants i també es veu en les

condicions de vida que tenien , ja que no tenien aliments quasi ni per
a viure. I tenien que col·lectivitzar les terres per poder obtenir
aliments i tot el que necessitaven.
A més a més penso que el director ha estat bastant objectiu , ja que ,
mostra el que van passar els republicans però també mostra el que
feien com matar els de l’església i moltes vegades també a la
població civil per equivocació o perquè estaven al mig del batalló.

També mostra la valentia dels republicans al enfrontar-se quasi sense

municions a un exèrcit ben organitzat.