Professional Documents
Culture Documents
Tema 4 Mitjans de Comunicació
Tema 4 Mitjans de Comunicació
ACTIVITAT TEMA 4
1-Els mitjans de comunicació convencionals no són materials específicament educatius, però tenen
possibilitats educatives i influències negatives. Quins són els aspectes positius i negatius de l'ús en
intervencions socieducatives del mitjans de comunicació convencional? Argumenta la teva resposta.
En principi i en teoria, els mitjans de comunicació són bons en sí. Els consider una gran eina per facilitar la
vida de les persones: ens ajuden en els processos de comunicació, acurten distàncies, faciliten tot tipus de
tasques de recerca, i un llarg etcètera funcions. És necessari que siguin incorporats a les escoles perquè els
joves aprenguin com s'utilitzen de manera eficient i responsable i a més perquè, com s'afirma als textos
llegits, "es reconeix des de l'escola el poder de l’influència cultural i educativa de la televisió, però tot i així
s’educa als joves i nins com si aquesta no existís" (J. Ferres, 1994).
Cal incorporar l’educació sobre els mitjans de comunicació també a instituts, universitats i formació per a
adults, perquè ningú no ens ha dit com s'han de consumir correctament aquest nou producte, però ens amollat
a un univers ple d'informacions, que no sabem ni per on comença. Cal que aquest ensenyament condueixi a
la formació d'alumnes alfabetitzats, qualificats en les TIC, conscients, actius i crítics. És necessari formar
ciutadans que sàpiguen desenvolupar-se intel·ligentment en un context social
mediàtic.
Com marquen la tendència del que passa a la societat, arriben molt bé als joves que estan ben preparats per
consumir els darrers avenços en tendències. Els llibre i les aules cada vegada estan més obsolets, i la joventut
creix amb imatges en moviment i sons que estan substituint la lletra escrita dels llibres.
Els mitjans de comunicació estan controlats per interessos i interessats, aquest és el problema. C ada
grup de poder (multinacionals, partits polítics, l'església...) controla el seu propi mitjà i conseqüència d'això
és l'agressivitat amb que ens arriba la televisió a les nostres cases. El grup de poder necessita mantenir el seu
pes social, i per això no escatima recursos per pressionar les persones a través de les més excèntriques
formes de manipulació de les notícies, del periodisme i de la publicitat.
Per desgràcia l'educació en l'actualitat és considerada una finalitat i no un camí a recórrer. En aquest sistema
competitiu, es premia amb un títol als que superen uns exàmens i es castiga als que suspenen obligant-los a
repetir, però sense tenir en compte les seves situacions especials. Des dels primers anys en que rebem
educació, se'ns inculca que el que importa és l'objectiu de trobar una bona feina, i per tant cal mantenir el
sistema de consum, però són pocs els professors que ens diuen que cal aprendre per formar-nos o per ser
millors persones (avaluació qualitativa), independentment dels resultats obtinguts quantitativament.
Pens que pel que fa a les intervencions socioeducatives, el primer que s'ha de fer és aprendre a utilitzar
correctament aquestes tecnologies via les quals ens arriben els mitjans. I sincerament, una vegada aprens el
seu ús, qui hi ha darrere, les seves tècniques de control de la mass media, el bombardeig de publicitat... el
més coherent que pots fer és apagar la tele, tancar la xarxa social virtual i sortir al carrer a explicar que a la
universitat has fet una assignatura en la que t'han explicat la importància del bon ús d'aquests medis
d'incomunicació, i intentar que altres persones també se n'adonin del canvi cultural, polític, econòmic i social
que estan provocant. Quan ens feim conscients de la manipulació que patim, ja és responsabilitat nostra
seguir consumint basura.
La seva influència és tan gran que podem afirmar que són el principal agent de socialització de la societat
occidental. Ajuden a una integració virtual perfecta i incideixen en canvis d'un pensament global i unificat
que provoca valors i judicis, pautes de conducta i consum.
D'altra banda, poden sumir-nos en un fracàs en les xarxes humanes de cooperació, solidaritat, l'amistat,
l'amor.. ja que tots aquests valors semblen quedar satisfets pels usuaris amb un sol click.
Cal que recordem que els mitjans de comunicació són sobretot una indústria que no estan al nostre
servei, sinó al dels seus interessos. Aquestes fàbriques de doblers de la “cultura” compten amb tot
l'entramat empresarial de qualsevol negoci, que no fa sinó marcar objectius i demanar rendibilitat.
3-Els efectes de la TV sobre les audiències, des d'una perspectiva educativa, són positius? Es podria fer
una TV més formativa? La televisió educa o és un mitjà nociu?
No, no són positius en absolut. Des d'una perspectiva educativa no aporten cap valor que pugui substituir el
treball que fan els professors a les escoles o els padrins a les possessions. Ans el contrari, deseduquen l'après
a classe i llancen per terra el treball dels pares.
Per aconseguir que fos més formativa hauríem d'aconseguir que acabàs la saturació informativa, que no
representàs la homogeneïtat de las pautes de conducta cultural, que la cultura no fos considerada
com una mercancia, i que els mitjans no fossin un escenari en el que tota la vida ideològica i
política és representada.
Des d'una perspectiva educativa hem d'aconseguir promoure criteris de valor que permetin
als alumnes discriminar i seleccionar els productes de major qualitat,
desemmascarar on són els interessos econòmics i ideològics que hi ha a
darrera de tot l'entramat mediàtic.
Manel Castells (1995) afirma que el poder de la influència, de penetració ideològica, de sutilesa en
la manipulació de les consciències, valors, gustos i en les actituds per part del mass media sobre els
ciutadans és incommensurable.
És necessari conèixer els mecanismes i els codis del llenguatge que s'hi ofereix
per no estar en inferioritat de condicions a davant de l'emissor. La informació
ens fa menys manipulables.
4-Els mitjans de comunicació socials convencionals s'han traslladat al ciberespai, quines són les
peculiaritats d'aquest nou canal (Internet) que fa que presenti avantatges per als mitjans de
comunicació socials?
Els mitjans de comunicació socials s'han traslladat a Internet només en part, ja que la gran majoria han
mantingut els seus canals “físics”. Aquesta nova plataforma ha fet que s'augmentin les interaccions amb els
consumidors, ja que és molt més senzill penjar un post a un blog, que fer una telefonada a un programa de
ràdio per entrar en directe. D'aquesta manera també s'ha perdut en personalitat tant del medi com de l'usuari,
ja que tot és encara més virtual.
A través de la xarxa s'arriba a més públic perquè és un canal universal, amb multitud de funcions
interactives, que podem customitzar al nostre gust, i és bidireccional.
Per acabar aquest treball, he volgut fer un copypaste amb la lletra d'una de les cançons que més he
escoltat aquests dies i que té molt a veure amb l'assignatura.
Area Moreira, M. [en pdf]: Educación y Medios de comunicación. Web de Tecnologia educativa de la
Universidad de La Laguna. http://tecnologia.us.edu/nweb/htm/pdf/tema5.pdf. Consultat dia 12 de gener de
2011.
Scott-Heron, G. (n.d.). YouTube - Gil Scott-Heron - The Revolution Will Not Be Televised. YouTube -
Broadcast Yourself. Consultat dia 13 de gener de 2011 a http://www.youtube.com/watch?v=rGaRtqrlGy8
Zarraga, J.L. [en xarxa]: Los medios de comunicación en Internet. Argos. Redes y Servicios Telemáticos.
Http://www.argo.es/medios/ponencia/html. Consultat dia 12 de gener de 2011.