Sistema electoral

Català

Víctor Luna Pérez

2A1
H. d' Espanya
Sistema electoral.
Un sistema electoral està conformat per una sèrie de regles per mitjà de les quals els votants
poden expressar les seves preferències, les quals, defineixen un resultat final.

Característiques dels sistemes electorals.

Un sistema electoral ha d'especificar la papereta electoral, els vots permesos, i un mètode de
còmput o compte. El resultat pot ser un guanyador únic, o múltiples guanyadors. El sistema
electoral també pot especificar com es distribueix el poder de vot entre l'electorat i com es
divideix l'electorat
Sistema electoral Català.
El nostre sistema electoral a Catañunya es un Sistema parlamentari.
El sistema parlamentari designa una forma de govern representativa en què el Parlament
participa en forma exclusiva en la direcció dels assumptes de l'Estat. En aquest sistema la
formació del govern i la seva permanència depenen del consentiment de la majoria
parlamentària. Aquesta majoria pot sorgir directament de les eleccions, o bé, d'una coalició.
No n'hi ha prou amb que el Parlament triï el cap de govern per parlar d'un sistema
parlamentari. Cal també que el Parlament no comparteixi amb cap altre òrgan de l'Estat la
direcció dels assumptes públics.
En aquest sistema es poden distingir els següents elements: un Poder Executiu-dividit entre
el cap d'Estat (monarca o president) i el cap de govern (primer ministre, president del
govern o canceller) i un poder legislatiu, el Parlament, compost per dues càmeres: l'alta i la
baixa.
El cap d'Estat té una funció simbòlica que pot ser decisiva en cas de crisi política profunda,
però no disposa d'atribucions polítiques. A la pràctica, el cap d'Estat acata la decisió de
l'electorat o la de la majoria parlamentària.
Els partits majoritaris contribueixen a la preparació i coordinació de la política del govern i
enllacen a l'Executiu amb el Legislatiu. Els partits opositors, per la seva banda, són els
vigilants més atents, els més crítics i els que exigeixen més controls sobre el govern.. El
Parlament és el resultat del sistema de partits en combinació amb els mecanismes electorals.
El sistema de partits es bipartidista amb representació proporcional corregida
El govern és responsable davant del Parlamen del qual sorgeix, el cap d'Estat formalment, i
el cap de govern en la realitat, tenen la facultat de dissoldre el Parlament. El govern és
comunament conegut com gabinet . El gabinet és presidit per un dels ministres, d'on sorgeix
el primer ministre, cap del gabinet, cap de govern o president del govern.
El govern té la direcció i la funció executiva, Realitza el seu programa de govern; interposa
el recurs d'inconstitucionalitat; dirigeix l'administració civil i militar; pot promoure i iniciar
lleis, i té l'obligació d'executar-les; poden censurar o retirar-li la confiança, però al seu torn
pot dissoldre el Parlament.
Dret a presentar-se a les eleccions.
Per poder presentar-se com a candidat per a les eleccions s'ha de reunir uns requisits minims
alguns són:
Formar part del cens de la Cambra.
Ser major d'edat
Figurar en el cens dins de l'agrupació electoral per la que pretengui presentar-se.
Estar al corrent en el pagament del recurs cameral permanent.
Tenir nacionalitat espanyola.
No ser empleat de la Cambra, ni estar participant en procediments de contractació
que aquella hagi convocat, ni prestant serveis a la mateixa, en el moment de presentar la
candidatura o de celebrar-les eleccions.
Ningú pot presentar candidatura a dues agrupacions electorals diferents ni figurar en dues
candidatures diferents.

Dret a vot.
A les eleccions al Parlament de Catalunya tenen dret a vot tots els ciutadans majors
d'edat (inclosos els que els fan 18 anys el dia de les eleccions) i que estiguin inscrits en el
cens electoral tant si hi resideixen com si no. Els electors que hi resideixen poden votar a la
mesa electoral corresponent o per correu. En la majoria dels casos això exclou els
estrangers.
La llei electoral espanyola també exclou del vot els condemnats per sentència judicial
ferma quan aquesta sentència inclou la privació del dret a sufragi, els legalment incapacitats
i els internats en hospitals psiquiàtrics amb autorització judicial. Tampoc no poden votar els
que, per error, negligència o qualsevol altra causa, no estiguin inscrits en el cens electoral en
el moment de les eleccions.

Classificació dels sistemes de votació.

Una primera classificació dels sistemes de votació es pot fer entre sistemes de
guanyador únic o sistemes de múltiples guanyadors, i aquests darrers es poden classificar en
sistemes majoritaris, sistemes proporcionals i sistemes mixtos.

Mètodes proporcionals
El nostre sistema es un sistema proporcional.
Els sistemes proporcionals són aquells que intenten donar a cada partit o coalició un
nombre d'escons proporcional al nombre de vots que ha obtingut, la qual cosa es compleix
aproximadament dintre de cada districte o circumscripció.Les circumscripcions electorals són un
subconjunt del cos electortal, constituït per raó de residència en un territori, divisió administrativa,
llengua, cultura o origen diferenciats, o motius de dispersió demogràfica, al qual se li assignen
directament una part fixa dels llocs o càrrecs que estan en joc pel simple fet de constituir-se en
circumscripció, que després poden incrementar aquesta part en funció de la població o altres motius.
La porció de càrrecs o llocs a elegir assignats a la circumscripció són fixats abans d'una elecció. I
perquè es compleixi el sistema proporcional en el conjunt de tot un país, a més a més caldria que el
nombre d'electors per escó fos igual en tots els districtes i que el % de participació en tots els
districtes també fos el mateix, o bé que els % de cada partit fossin iguals a tots els districtes.Els
mètodes proporcionals cerquen la representació proporcional és a dir que si un partit polític obté X
% dels vots, també ha d'obtenir X% dels seients del cos legislatiu.
A Catalunya per assignar els escons d'acord a les quotes utilitzem el mètode d'Hondt, que
determinen la quota de manera indirecta.
La llei o mètode d'Hondt.
La regla D'Hondt és un sistema que inventà el matemàtic i advocat belga Víctor d'Hondt el
1878 per repartir els escons en un sistema de representació proporcional de partits. El
sistema d’Hont és el mètode de repartiment proporcional més utilitzat en els processos
electorals que que fem servir. És un sistema que beneficia principalment els partits
majoritaris, tot i que n’hi ha d’altres que són molt mes proporcionals aquest s’utilitza també
en la majoria de les democràcies occidentals. La seva aplicació, tot i que és senzilla en la
mecànica, no deixa de tenir la seva complexitat en la pràctica. El mètode consisteix
bàsicament a ordenar de major a menor els vots obtinguts (en aquestes eleccions, només els
que hagin aconseguit més del 3% dels vots). Després es van fent successives divisions entre
1 i el nombre d'escons de cada circumscripció territorial, per anar assignant els escons de
forma proporcional als dels vots. Per a fer-ho, distribuirem els vots que cada partit hagi
rebut en una columna separada en la que la capçalera correspondrà al partit en qüestió i en la
primera columna, el nombre de diputats en disputa, augmentant cap avall el nombre de un
en un..
El primer diputat s’assignarà a qui tingui el major nombre de vots, així de simple. El
següent pas serà dividir el nombre dels vots del partit que hagi guanyat el primer escó per
dos, ja que serà el total de diputats que obtindria cas de guanyar el següent en disputa i en la
resta de caselles de la fila els totals dels vots de la resta de partits sense dividir. Un cop fet
això compararíem tots el valors de la segona fila i assignaríem el següent escó al major, si
aquest correspongués al mateix partit al que ja li havien assignat el primer escó, hauríem de
dividir el nombre total de vots, aquest cop per tres, i passar a la tercera fila tots els resultats.
Si l’escó se’l emportés un partit nou, el resultat d’aquest hauria de dividir-se per 2 com en la
situació anterior.
Candidatures que es presenten.
Prop de 40 candidatures es presenten aquest any a les eleccions al Parlament de Catalunya
Redacció
Un total de 39 candidatures es presenten aquest any a les eleccions catalanes.
Candidatures originals
Aquest any també es presenten Plataforma per Catalunya, el partit d'ultradreta de Josep
Anglada; Des de Baix, una formació anticapitalista, el PACMA, que va defensar als
animals, o Família i Vida, contrari a l'avortament.
Però aquest any destaquen sobretot les candidatures 'freakis', com els Pirates de Catalunya,
que defensen l'accés lliure a la cultura a Internet, els Pensionistes d'Acció, o la Coordinadora
Reusenca Independent (CORI), que proposa defensar les prostitutes i introduir un polígraf al
Parlament per detectar mentides i que compta, com a gran basa electoral, amb la presència
de l'artista Carmen de Mairena com a número dos per la circumscripció de Barcelona y com
a número 1 a un home disfreçat d'Elvis

La llista de les candidatures a les eleccions 2010:

(caps de llista subrallats en cursiva i en negrita)

1.Partit Socialista de Catalunya (PSC-PSOE) | José Montilla

2.Convergència i Unió (CiU) | Artur Mas
3.Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) | Joan Puigcercós
4.Partit Popular (PP) | Alícia Sánchez-Camacho
5.Iniciativa per Catalunya Verds. | Joan Herrera
6.Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C'S) | Albert Rivera
7.Reagrupament Independentista (RI CAT) | Joan Carretero
8.Solidaritat Catalana per la Independència (SI) | Joan Laporta
9.Gent Nostra (GN) | Quim Romero Parcerisas
10.Escons en Blanc- Ciudadanos en blanco (CENB) | Antoni Ramon Boixaderas
11.Partit Antitaurí contra el maltractament animal (PACMA) | Aida Gascón i Bosch
12.Partido de los Pensionistas en Acción (PDLPEA) | Agustí Soberano Canet
13.Falange Española de las J.O.N.S. (FE DE LAS JONS) | Antonio Sánchez Aguilar
14.Plataforma per Catalunya (PxC) Josep Anglada
15.Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) | Ferran Nieto Gasull
16.Des de Baix | Esther Vivas i Esteve
17.Partido Castellano (PCAS): Només a Barcelona | Bernardo Casique Mozombite
18.Coordinadora Reusenca Independent (CORI) | Ariel Abel Santamaria Matas
19.Pirates de Catalunya (PIRATA.CAT) | Xavier Vila Espinosa
20.Unión Progreso y Democracia (UPyD) | Antonio Robles Almeida
21.Unificación Comunista de España (U.C.E.) | Núria Suárez Hernández
22.Partido Obrero Socialista Intenacionalista (P.O.S.I.) | Jose Francisco Domíngez Sevilla
23.Por un mundo más justo (PUM+J) | Juan Jose Salbia Asensio
24.Famila i Vida (FyV) | Vicenç Vila Tomasa
25.Els Verds- Grup Verd Europeu (EV-GVE) | Josep Lluís Freijo
26.Movimiento Social Republicano (M.S.R.) | Jordi de la Fuente Miró
27.Alternativa de Govern: Només a Barcelona | Montserrat Nebrera González
28.Partit Republicà d'Esquerra-Izquierda Republicana (PRE-IR) | Ramiro Manuel Gil Morel
29.Partit Humanista de Catalunya (PH) | Maria Teresa Ruso Bernadó
30.Partido Aragonés (PAR): Només a Lleida | Maria Carmen Gil Beatove
31.Centro Democrático y Social (CDS): A Girona i Tarragona | Ramón Moncusí Giménez
32.Partit per Catalunya (PXCAT): Només a Girona | Mateu Figuerola i Niubó
33.Bloc Sobiranista Català (BLOC-SC): Només a Girona | Enric Ainsa Puig
34.Partit de Justícia i Progrés (PJP): Només a Girona | José Mut Benavent
35.Alternativa Liberal Social: Només a Tarragona | Jesus Garcia Hernández
36.Democràticaweb (DW): Només a Tarragona | Francisco Javier Nieto Luna
37.Partido Gay Lésbico, Bisexual, Transexual y Heterosexual / Todos Somos Iguales (GLBTH):
Només a Tarragona i Lleida | Encarnación Mir Tarrason
38.Solidaridad y Autogestión Internacionalista: Només a Tarragona | Jordi Príncep Cabrera
39. Pagesos per la Dignitat Rural Catalana (PDR.CAT): Només a Lleida | Jack Massachs

Partit polític

Solidaritat Catalana per la independència

A l'hora d'escollir un partit polític vaig dubtar un munt, hi ha partits per donar i per vendre,
però dins dels meus interessos, curiositats i gustos, em vaig decidir pel partit de l'ex-
president del F.C. Barcelona, Joan Laporta. Ni massa formal com el PSC,CiU, ERC, PP, etc
ni massa anecdotic com els "pirates" ni els personatges del CORI, vaig pensar.
El cap de llista es el senyor Joan Laporta l'ex-president del F.C. Barcelona, un home un tant
carismatic que des de la seva recta final com a president del Barça ja feia política (preparava
el terreny).
Imitat i caricaturejat pels del crackovia i el polonia de tv3 i amb 20.000 i pico "fans" al
facebook (a dia d'avui), Joan Laporta ha hagafat i reinventat el nom de Solidaritat Catalana
per fer-se el seu propi partit polític.

Propostes
Solidaritat Catalana. Propostes, compromisos i objectius amb les quals es presenten a les
eleccions:

"Proclamar la independència en la propera legislatura (2010-2014) i sotmetre-la a

referèndum i constituir el Govern de Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de
l’Estat Català en el si de la Unió Europea.
Impedirem que sumi i es formi un tercer tripartit a Catalunya, i no donarem cap suport a un
Govern on hi participin partits d’obediència espanyola.
En el cas que formin govern els contraris a la independència, treballarem decididament per
difondre i fer créixer el projecte independentista, denunciarem el carreró sense sortida al que
ens aboca l’autonomisme que governi, que no comptarà amb el nostre suport, i serem la
corretja de transmissió, des d’una oposició seriosa i rigorosa, de les demandes de la
ciutadania."
Prioritats
Com a màxima prioritat té la independència de Catalunya. Perquè, segons ells, "el nostre
futur i el nostre benestar depenen d’assolir un Estat propi. Els avantatges que Catalunya
sigui un Estat són molts i s’han exposat des de l’àmbit acadèmic i professional.
Amb un Estat Català disposarem d’infraestructures de primer nivell, apostarem per l’arc
mediterrani que permetrà als nostres ports ser la porta d’Àsia a Europa, podrem gaudir d’un
sistema aeroportuari i una xarxa ferroviària que connecti Catalunya amb el món i una xarxa
viària sense peatges. Si Catalunya és un Estat serem el quart d’Europa en major renda per
càpita."

Pamflet electoral
Conclusió
Solidaritat Catalana ha publicat un manifest electoral, que vindria a ser un programa electoral però
permetent-se la llibertat d'utilitzar llenguatge poc politic amb to populista i d' incloure
interpretacions de la història. En aquest manifest electoral de les 20 pagines que hi ha,
Independència, Catalunya i Estat són les tres paraules que més apareixen. Aixó fa intuir que
Solidaritat Catalana només te l'objectiu de que si obtenen representació al Parlament de Catalunya
podrien o voldrien proclamar la independència unilateral de Catalunya i que, segons ells,
automàticament solucionarà tots els problemes, atur, immigració, seguretat, sanitat, infraestructures,
crisi econòmica ...Total, una sola proposta.
Només necessiten, 68 escons. Si no ho aconsegueixen Solidaritat continuarà la seva lluita per
obtenir la majoria necessària en les següents eleccions, i centrarà la seva acció política en la
denúncia constant de la dependència política de l'autonomisme.