TIC PER A LA

INTERVENCIÓ

SOCIOEDUCATIVA

Avaluació tema 6: Possibilitats i limitacions de les Tecnologies de la Informació i

la Comunicació per a la intervenció socioeducativa.
1- Elabora un document o edita una entrada en el bloc, fent una reflexió personal
i argumentada (de 2/3 pàgines) sobre les possibilitats i limitacions de les TIC en
la intervenció d’un professional de l’educació social i sobre a digitalització dels
agents socials o educadors socials.

Avui dia, ens hem adonat que les TIC són un aspecte quasi essencial dins les nostres
vides, pel simple fet pel ritme de vida que portem. Aquesta comporta canvis que
arriben a tots els àmbits de l’activitat humana. Quan parlem de TIC no només ens
referim a la informàtica i altres tecnologies, així com el telèfon, el fax... sinó també
al que ens permet fer mitjançant aquestes.
Una de les possibilitats per a l’educació social que ens permeten realitzar les TIC és
l’accés a tot tipus d’informació. I el que és més important, sobre qualsevol tema i en
el moment que desitgis. Avui en dia, necessitem disposar d’aquesta informació per
crear coneixements amb els que afrontar les problemàtiques que van sorgint en el
dia a dia, com ara el lloc de treball, per a un ús domèstic, per a extreure
informació...

En primer lloc, i com a més important, és que les TIC ens faciliten la creació d’un
espai social de caràcter virtual a la societat. D’aquesta manera, això ens permet
desenvolupar l’educació des d’un altre punt de vista, obligant a les institucions
educatives a replantejar-se canvis a l’estructura, per així evitar quedar marginats
davant aquest canvi que s’està donant.

Per altra banda, les TIC ens proporcionen nous processos d’aprenentatge i
transmissió de coneixements a través de xarxes modernes de comunicació. Penso
que això és gratificant pels alumnes, perquè poden adquirir coneixements d’una
manera més dinàmica i engrescant.
Però també trobem limitacions que ens dificulten la implementació d’aquestes
noves tecnologies, com ara són: la tradició oral que tendeix a desenvolupar-se a tot
el sistema educatiu, l’ús del paper com a transmissor d’informació del professorat,
la desconeixença de les noves tecnologies per part de les institucions i la tradicional
formació del professorat.

Per aquests motius, i perquè penso que les TIC ens estan afectant, sense adonar-
nos-en, a tots els camps de la societat i per suposat, a tota l’educació, aquesta nova
tecnologia se’ns presenta cada dia com una necessitat més en el context social. I
això s’hauria de veure com a una exigència per millorar la qualitat de l’ensenyança i
així poder evolucionar de manera més ràpida i eficaç. Per poder introduir les TIC a
l’ensenyança crec que seria necessari que tots els alumnes poguessin tenir
ordenadors al seu abast, i permetre que aquelles persones que no disposen de tots
els recursos, poguessin disposar d’aquest recurs tecnològic.
Una de les possibilitat que permeten les TIC, i que considero important i bàsica, és
la coneguda educació a distància. Aquesta permet una formació més
autogestionada i més independent per part de l’educand. D’aquesta manera, el que
s’aconsegueix és que tots els alumnes puguin tenir accés a la formació sense
discriminar ningú. Penso que aquest avanç resulta imprescindible a dia d’avui, per la
simple raó de que la societat va a una ritme accelerat i la gent pot disposar d’aquest
recurs sense preocupar-se de si podrà assistir a classe o no. D’aquesta manera, el
que es fomenta és l’autoaprenentatge per part de l’educand, sense oblidar l’ajuda i
la disposició del professor.

Una altra important possibilitat dins les TIC és l’ emmagatzematge de grans

quantitats d’informació, com ara els pendrives, discs durs portàtils, targetes de
memòria etc. Això permet rapidesa pel fet de no dependre del paper i del llapis.
Davant això, trobem el problema de que falta formació per part de, pràcticament,
totes les persones. Una bona manera de solucionar aquest “problema” seria
l’alfabetització digital, és a dir, aprendre a utilitzar les tecnologies de la informació i
la comunicació per part de tota la societat per poder així, adquirir aptituds i actituds
favorables. D’aquesta manera, aconseguiríem que tota la societat pogués estar a la
disposició d’aquestes tecnologies.
És important remarcar que, així i tot, no tota la gent pot accedir a aquest recurs,
degut a les grans diferències que es donen (fractura digital). El 50% de la població
mundial no ha usat mai un telèfon. Aquest fenomen és el que coneixem tots com a
exclusió social. És aquí on caldria fer alguna cosa per evitar aprofundir en aquesta
gran diferència que es dóna.

Com a darrera gran possibilitat, m’agradaria remarcar el paper de l’ Internet.

Aquest, sens dubte, és l’element més poderós i revolucionari de tots els temps, i per
això considero que és una de les grans possibilitats que presenten les TIC. L’
Internet ens ha obert una gran porta per poder accedir a tot allò que fem al món
real. Ens facilita el desenvolupament de noves activitats, que moltes vegades
resulten positives per a la nostra forma de vida. L’ Internet ha revolucionat el món
de l’aprenentatge i l’educació a distància (remarcada anteriorment).

Com a conclusió final, acabaré dient les TIC han revolucionat tota la societat i crec
que aquest fet s’hauria d’aprofitar i potenciar al màxim, sempre utilitzant-lo de
manera eficaç i adient, per poder així abstreure tot el profit que aquest ens
proporciona. I com a futurs educadors socials, crec que és important saber utilitzar
correctament aquest recurs, per fomentar la formació en el camps com ara
l’animació sociocultural, l’educació en el temps lliure, l’educació per a persones
adultes, l’educació especialitzada... D’aquesta manera contribuïm a la necessària
alfabetització digital, per poder situar-se al mateix nivell que la societat, i així evitar
l’exclusió social. D’aquesta manera, nosaltres millorem l’eficàcia a l’hora
d’intervenir.