Cementiri de Sinera

[II]

Quina petita pàtria

encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.

Aquest poema descriu els trets principal de Sinera, tant geogràfics (el mar,els turons,...) com de les
altres característiques (tranquilitat,...). Es veu que é un poema introductori, ja que és curt però crea
una base de com seràn la resta de poemes, la descripció de Sinera.

Les hores
ORACIÓ EN LA TEVA MORT

Quan roures enyorosos

de verds marins comencen
crepusculars missatges,
volent-te foc, demano
nova claror, que siguis,
davant altars on cremen
ardents silencis d'ales,
encès cristall, més flama,
llum de cançó senzilla.

Aquest poema tracta del foc i fa menció a altres elements, com la vegetació, demana al foc que
vingui i que en cremi força coses, entre elles, uns roures i uns altars.
El mite de Sinera. Mite de la llibertat

Quan a Salvador Espriu li van preguntar d'on era, ell va contestar de Sinera, que és Arenys lleiguit
al revés. A l'obra del poeta anomenda "Cementeri de Sinera", la paraula Sinera adopta tant un valor
real (geograficament y la descripció de les persones) com mític. El primer llibre d'Espriu va ser
publicat en castellà, ja que el català estava vetat per la dictadura. Sinera representa una illa de
llibertat, apartada del món i sobre tot allunyada de la guerra civil que patia Espanya en aquells
temps, també representa el món interior de autor, el seus majors desitgos.
Al final del "Cementeri de Sinera" el protagonista s'acomiada del seu poble i ja forma part del
pasat. El cementeri real de Arenys s'ajusta molt al que descriu el llibre, i, com a homenatge hi ha
una placa on posa "Cementeri de Sinera".

Possiblement el protagonista del llibre és en Salom, que és un protagonista que sol utilitzar en els
seus llibres, i que representa a ell mateix; En Salom es va quedar el cementeri com a part del pasat
del poeta. En el llibre "Les Hores" Espriu anuncia la mort del protagonista al 18 de juny de 1936,
clarament relacionat amb la guerra civil.
L'any 1949 Espriu publica el seu segon llibre anomenat "Les Cançons d' Ariadna". L'autor va
ampliar la quantitat de poemes de 33 a 100 poemes. Amb aquest llibre Espriu inicia l' "Obra
poètica", aquest llibre Espriu el considera completament necessari per entendre la resta de les seves
obres. Aquesta obra és força semblant al "Cementeri de Sinera".
Al "Cementeri de Sinera", Sinera como espai és tan important que acaba convertir-se'n en un
personatge més que en un espai, l'argument que uneix els poemes del llibre és el camí que fa el
personatge per Sinera. És una obra molt personal i individualista i en la que només hi ha dos
personatges; el protagonista (que possiblement sigui en Salom) i la pròpia Sinera que s'uneixen
formant un món imaginari.
Aquest dos llibres es complementan mútuament i alguns poemes de "Les Cançons d' Ariadna"
glossen el poemes del "Cementeri de Sinera". Sinera s'omple de personatges en aquest nou llibre,
alguns d'ell coneguts de la prosa d'Espriu i altres inventats però que tenen prototips dels habitants
d'Arenys. L'intenció d'Espriu no era explicar la seva vida fidelment, i per això barreja la realitat amb
la ficció.