17 de desembre del 2010 dia de la locura màxima. Visca l’speed que es fot el profe.

Entrant cap a la biosíntesi dels àcids grassos, tenim que la primera etapa era la creació de
malonil-CoA a partir de l’acetil-CoA gràcies a l’enzim acetil-CoA carboxilasa, que és un enzim
clau en el control de la síntesi de lípids (punt principal de control, no és el complex de l’àcid
gras sintasa!!!). L’Acetil-CoA carboxilasa està regulat per:

 Hormones
o Glucagó i adrenalina: provoquen la fosforilació i
inactivació de l’enzim.
o Insulina també regula l’actil-CoA carboxilasa
activant-la.
 Factors al·lostèrics
o Inhibició feed-back: El producte final(palmitoil-
CoA) inhibeix l’activitat de l’acetil-CoA carboxilasa.
o Activació pel citat, que és un precursor del Malonil-CoA.

La insulina es creu que també activa la citrat liasa.

L’acetil-CoA carboxylasa pot estar en forma monomèrica o formant

agregats, la formació de filaments és afavoria per citrat i per l’enzim en
forma desfosforilada (activa).

En el cas del metabolisme dels àcids grassos el punt principal de

control és a nivells de l’acetil-CoA carboxilasa, formant malonil cap a àcid
gras. L’acetil que va cap a la síntesi d’àcids grassos pot venir de
proteïnes o de carbohidrats, per tant, les dietes proteiques també
donen lípids.

La síntesi d’àcids grassos es duu a terme en el citosol. Si es van

sintetitzant àcids grassos, podria ser que aquest
sintetitzats en el citosol anessin cap al mitocondri pel
sistema de la carnitina-aciltranferasa i en aquests
(MT) es comencessin a degradar. Per tant, ha d’haver
algun mecanisme que faci que els àcids grassos no puguin entrar al
mitocondri acabats de sintetitzar. Això es regula
gràcies a que el malonil-CoA inhibeix a la carnitina-
aciltranferasa I, de forma que el malonil-CoA
garanteix que els àcids grassos es quedin en el citosol. Quan
s’acaba el amlonil-CoA es desbloqueja la carnitina aciltranferasa I.

Fins ara hem vist síntesi de palmitat, però dins de la cèl·lula hi ha

altres tipus d’àcids grassos. Aquests àcids grassos de cadena
llarga i insaturats es donen per diversos processos en el que a
partir del palmitat anem afegint 2C. El procés sembla el de la
citrat sintasa, però es catalitzats per altres enzims similars però que no formen cap complex i
estan en el RELl i en els mitocondris. (10:30)

La presencia de dobles enllaços es forma a partir de l’actuació d’enzims oxidoreductases

(oxidases de funció mixta).

El tio aquí parla d’una imatge que jo he suposat que és aquesta, però això és una locura, si algú té apunts de
classe que avisi!!

A partir de l’àcid gras saturat tenim l’insaturat. Aquest doble enllaç ho fa

l’acidgrasdessaturassa. L’àcid gras no està lliure sinó que està unit al CoA, per tant, l’enzim serà
l’acil-CoA dessaturassa. Aquest enzim és una enzim que correspondria a la part del citocrom B5
(proteïnes amb grups hemo). Desprès intervé el citocrom B5 reductasa, que a partir de NADPH
s’obté NADP+ fa que el citocrom B5 canviï el grau d’oxidació del seu grup hemo passant FADH 2
a FAD2+ i cedint els dos electrons passant de fèrric a ferrós.

En aquesta reacció no intervé només l’àcid gras, sinó que tenim O 2, per això se’ns formaran
2H2O.

Localització del metabolisme lipídic

Diferència en funció de cèl·lules

animals i llevat respecte a les cèl·lules
vegetals.

En el cas del procés de l’oxidació dels àcids

grassos:

- En animals i llevat es dóna en el mitocondri.

- En plantes es dóna en els peroxisomes i
glioxisomes (relacionat amb el cicle del
glioxilat).

La síntesi d’àcids grassos i del

colesterol es dóna en:

- Citoplasma (animals i llevats)

- Dins dels cloroplast utilitzant el poder reductor associat amb la fotosíntesi (en plantes)
L’elongació dels àcids grassos:

- Mitocondri (en animals i llevats).

- Al RE és on es dona més, formació de dobles enllaços i allargament de la cades, tant en
animals i llevats com en plantes.

Per a que es donin aquests processos cal que hi hagi poder reductor en forma de NADPH; en el
cas dels vegetals s’obté directament dels fotosistemes i en els animals les fonts principals són
la via de les pentoses fosfat i l’enzim màlic (cicle de Krebs).

Biosíntesi de triacilglicerols i fosfolípids

A partir dels àcids grassos podem obtenir els triacilglicerols i els

fosfolípids. Caldrà que hi hagi glicerol.

La font de glicerol principal és la glucòlisi on obtenim

dihidroxicetona fosfat. Aquest intermediari per actuació de
glicerol-3-fosfat deshidrogenasa passa a donar glicerol fosfat en
una reacció en la que es consumeix NAD +.

En el fetge s’expressa l’enzim glicerol-kinasa (que passa

glicerol a glicerol-fosfat). Això no es dóna en teixits perifèrics,
només en el fetge.

La formació del glicerol-3P és una etapa obligatòria per a la síntesi de

triacilglicèrids (formació de glicerol). Un cop tenim el
glicerol- 3P, intervenen enzims que són acil transferases i el
transfereixen d’acil-CoA, que va incorporant els àcids
grassos.

Si capta l’acil de fora s’ha d’activar amb CoA.

El primer que es forma és un àcid fosfatídic (estructura:

glicerol amb dos àcids grassos i un grup fosfat)

Per la formació dels triacilglicerols el que cal és introduir un àcid

gras més, esterificant el grup hidroxil (que hi hauria del
glicerol), per formar els triacilglicerols, per tant el primer que fem es
treure un fosfat, per tant, l’àcid fosfatidic és trencat per l’àcid fosfatídic
fosfatassa (?¿?¿?) que ens dóna un diglicèrids i llavors ve un altre acil
tranferasa que incorpora un altre àcid gras i en
dona un triglicèrid

Necessària formació d’àcids fosfatídic.

A partir d’aquest també es poden
formar glicerolfosfolípids. Per formar-
los els glcierofosfolípids primer es forma l’àcid fosfatídic i a partir d’aquest anem afegint els
altres components.

Es transfereix al cap polar el àcid fosfatídic(el COO-) es forma un enllaç fosfodiester i es formen
els glicerofosfolípids. També cal que el grup estigui activat (no entra com a grup lliure)

Metabolisme del colesterol

Tots es carbonis del colesterol provenen de l’acetat (acetil-

CoA) i durant la formació del colesterol es forma un
compost intermedi que és l’isoprè (base dels compostos
isoprenoics).

Síntesi del colesterol

No es parteix de l’acetat, es parteix de l’acetil-CoA.

Un cop tenim els isoprens activats (per un

pirofosfat unit – isoprenil pirofosfat), aquests es van unint i es
forma l’escualé, que no està ciclat i llavors,
desprès de la ciclació tenim el colesterol

Les etapes més importants són les primeres, procés

idèntic que la formació
de cossos cetònics fins el
compost de 6 C hidroximetilgluaril CoA. Parteix de
dos acetisl que s’uneix a un altre,
formant un compost de 6 C, etc.

Actuant la HMG-CoA reductasa (enzim principal en

la síntesi del colesterol) formem mevalonat. Si actua la
HMG liasa fem cossos cetònics.

El HMG-CoA s’utilitza NADPH, per tant,

necessitem o de l’enzim màlic o de la via de
les pentoses fosfat. Quan està en forma
fosforilada està inactiva, per tant és
activat per insulina i inactiva per glucagó a la
vegada que és regulada pels nivells de colesterol (si tenim
molt colesterols l’enzim disminueix el nombre).

L’HMG-CoA reductasa és una diana terapèutica (així la gent amb hipercolesterolèmia

disminueix la seva síntesi).
 Les LDL tenen la hipoproteïna ApoB 100 que es
reconegut pel receptor de les LDL de membrana que facilita
reclutament de proteïnes que porten a l’endocitosi. S’uneix al
receptor i aquest entra en la cèl·lula. Llavors els receptors es separen i
en una vesícula retornen a la membrana. La vesícula amb el LDL
es fusiona amb el lisosomes que gràcies als enzims
hidrolítics degraden tots els components de les
LDL (obtenint aminoàcid, àcids grassos,
fosfolípids…). Aquests es queden en forma de vesícules
de colesterol o d’esters de colesterol, que s’acabaran
incorporant a les membranes del RE (el nucli del
colesterol (anells) no es pot degradar en els
animals).

La unió posa en marxa un sistema de regulació gènica que

fa que disminueixi l’expressió de l HMG-CoA reductasa, per
tant, com posa l’esquema de dalt, quant tenim molt colesterol intracel·lular tenim menys
enzim HMG-CoA reductasa. D’aquesta manera la captació de colesterol exogen disminueix la
sintesi del endogen

Normalment els que tenen hipercolesterolemia el receptor o no hi és o no reconeix

correctament per això no reacciona el sistema i no deixa de sintetitzar colesterol, no té res a
veure amb el colesterol ingerit.

També tenim esters del colesterol que provenen del cap polar
(grup OH) que s’esterifica amb un àcid gras. A partir del
colesterol també es sintetitzen molècules importants pel
funcionament cel·lular com hormones esteroidees i
àcids biliars (una de les formes
d’excretar colesterol).

En la via de síntesi del colesterol, també formem isopentenil

pirofosfat, que a partir d’aquest podem obtenir molts compostos tal i com
mostra la imatge. Per tant aquesta via és multifuncional, donant lloc a la
síntesi d’una gran varietat de compostos.

Tema 9

El nitrogen que arriba a la dieta bé dels aminoàcids dels

animals o plantes, que aquest l’obtenen a partir de
l’amoníac, nitrit, nitrat que són captats per les algues o
bacteris que són qui el capten. D’aquí podem determinar el
cicle del nitrogen que a partir del nitrogen atmosfèric es
crea l’ió amoni i a partir d’aquest tenim varies vies.
Saber que el procés de la fixació del nitrogen en el primer pas forma amoni. Gastem poder
reductor que entra en forma de NADH, però necessariament entrarà així. Gastem 16 ATP per
obtenir 2 amonis i per la fixació d’una molècula de nitrogen.

El complex enzimàtic que catalitza això és el complex de la dinitrogenasa reductasa, que seria
la part blau i verd de la imatge i el que és la dinitrogenasa en si, és la part central. Són dos
dímers repetits. El procés en si implica la participació de diferents centres ferro-sofre, que
tenen diferents estructures (alguns tenen molibdè).

Les dinitrogenases reductases tenen unit ATP que passarà a ADP. El procés en sí: Tenim un
donador d’electrons que a partir de sistemes de transportadors d’electrons o passem a la
dinitrogenasa reductasa, que el que fa és reduir a la dinitrogenasa que catalitzarà el pas de del
nitrogen a amoni. (fiu fiu fiuuuuuuu!!). Per tant,
tenim una transferència d’electrons.

Important recordar la despesa d’ATP.

Gastem ATP perquè la unió de la
dinitrogenasa reductasa provoca un canvi
conformacional i fa més negatiu el potencial
redox, incrementant la unió d’ATP fen que
tingui més tendència a cedir electrons.
L’ATP no dona energia sinó que causa un
canvi conformacional.