CAIXES D’ESTALVI NEWS

divendres 16 d’octubre de 2009

Fusió o liquidació de les Caixes?
http://blocdejosepromeu.blogspot.com/2009/10/fusio-o-liquidacio-de-les-
caixes.html

No és casual ni fortuïta la fal·lera que ha agafat de cop als dirigents de les caixes
d’estalvi catalanes per embrancar-se en processos de fusió que liquidaran en ben
poc temps un model propi del sector. Si fem cas dels números oficials que s’han
presentat fins ara als mitjans de comunicació, totes les caixes d’estalvi catalanes
continuaven tenint beneficis malgrat la crisi, encara que inferiors als d’anys
anteriors. I és cert que, com a tot el sector financer, havia augmentat la morositat,
però llevat d’alguna excepció no pas a uns nivells tan alarmants com per a fer
perillar la seva supervivència. Em costa de creure, doncs, que la societat catalana
i la classe política en general hagi estat incapaç de reaccionar i que accepti com a
normals les mentides que s’expliquen per a justificar tot el procés.

Els processos de fusió no parteixen d’iniciatives pròpies de les entitats implicades

sinó que han estat induïts, per no dir coaccionats, per unes motivacions polítiques,
de política espanyola, amb la complicitat del Govern català. Un exemple més de
la desfiguració de les poques estructures, si no d’Estat com a mínim de país, que
disposàvem, en la línia diametralment oposada a la que els teòrics i dirigents
d’Esquerra simulaven presentar com a justificació per a romandre al poder. Les
Caixes d’àmbit comarcal perdran la seva personalitat i la seva capacitat
d’influència sobre el territori, per més que inicialment es vulgui aparentar que es
respectarà aquesta voluntat de servei al lloc d’origen, de la mateixa manera que la
Caixa de Catalunya perdrà, amb el nom, el seu caràcter de segona caixa del
país. Hi perdrà Osona, el Penedès, el Bages, el Vallès, així com les comarques de
Girona i de Tarragona, com també hi perdrà Catalunya. Amb la desnaturalització i
la pèrdua del seu sentit original, les noves entitats d’estalvi perdran un dels seus
actius més importants, que hauran de compensar amb una major dependència de
l’Estat via FROB i amb l’obertura a la possibilitat d’acabar de diluir-se en projectes
estrictament espanyols.

El més greu del cas, però, és la falsedat d’arguments que s’estan donant per a
justificar la liquidació del model català de caixes d’estalvi. Caixes centenàries,
més o menys locals i de petites dimensions, havien superat tota mena d’esculls al
llarg de la història i s’havien mantingut exitosament al servei del territori que
representaven; ara, diuen que es veuen abocades a les fusions “per a poder
afrontar la crisi”. Si això fos cert, hauríem d’admetre el fracàs dels seus gestors
que han estat incapaços de dirigir adequadament l’entitat en temps de crisi. Però
la conseqüència d’una incapacitat de gestió no pot ser el repartiment de càrrecs,
amb sobresous inclosos, entre aquests directius i la liquidació del que han estat
incapaços de gestionar. La crisi, malgrat el Govern espanyol i malgrat el Govern
català, passarà d’aquí a un any o d’aquí a dos per la inèrcia del context
internacional. Però Catalunya ja haurà perdut un dels seus actius més importants,
un model de Caixes d’estalvi que havia estat útil i eficaç fins ara. Fins que el
Govern espanyol, amb la complicitat del català, ha decidit liquidar-lo.

_____________

dimecres 26 de gener de 2011

Ara, Adéu a les Caixes?
http://blocdejosepromeu.blogspot.com/2011/01/ara-adeu-les-caixes.html

Insòlita la portada de la majoria dels diaris catalans d’ahir: “Adéu a les Caixes”,
“Estocada a les Caixes”... On era, ahir, la novetat? Que la Ministra d’Economia
anunciava el següent pas del procés iniciat fa molts mesos? El pla per a eliminar
el model de Caixes català estava dissenyat i s’aplicava des de feia un cert temps.
No solament era una crònica anunciada, sinó que quan es van donar els primers
passos va ser amb l’aquiescència del Govern català i de CiU, i la complicitat
imprescindible dels mateixos directius de les entitats d’estalvi.

No era cap secret que ni el Banc d’Espanya ni el Govern de l’Estat, moguts des
del darrere per la gran banca espanyola, tenien cap intenció per a sanejar les
Caixes d’estalvi en una situació suposadament crítica. La primera edició del
FROB només servia per a forçar unes fusions entre caixes amb l’objectiu de
despersonalitzar-les i que perdessin un dels seus actius principals, la identitat i
implantació en un determinat territori. Els diners abocats per l’Estat, sostrets dels
sous dels funcionaris, dels pensionistes i de les prestacions socials, només havien
de servir per a pagar les despeses pròpies de les fusions, però en cap cas per a
recapitalitzar-les. D’altra banda, si hi havia hagut una mala gestió, la primera i
elemental mesura hauria estat la destitució dels seus directius enlloc de permetre
que es repartissin els càrrecs de les noves entitats fusionades. I ja fa dies que
havien anunciat la segona fase de l’operació que consistia en posar un llistó molt
alt per a declarar solvent una entitat d’estalvi, de manera que aquestes es
veiessin obligades ara sí a recapitalitzar-se, però a un cost molt alt: la seva
desaparició. Però la cosa encara pot anar pitjor: de nou l’Estat que retallada
pressupostos socials per totes bandes, tornarà a injectar diners dels ciutadans per
quedar-se aquestes entitats que consideri insolvents amb la finalitat de regalar-les
després als qui de veritat han mogut tots els fils des del darrere. Ja es freguen les
mans assaborint el seu botí.

Des de posicionaments nacionalistes algú ingènuament parlava de “construir

Estat” des del Govern de la Generalitat, quan en realitat no es feia pràcticament
res. O sí. Des del Govern de la Generalitat es va donar el vist-i-plau a l’operació
que pot suposar una clatellada molt seriosa a l’estructura econòmica del país, que
esdevindrà molt més depenent de l’Estat. No s’hi val ara a esquinçar-se les
vestidures. Tothom era conscient (i els que no, eren uns inconscients) del que
s’estava tramant. Des de la Generalitat s’ha actuat amb absoluta negligència
nacional, i no hi ha hagut reacció ni des de l’oposició ni des dels sectors
econòmics i socials del país, ni massa veus crítiques als mitjans de comunicació
que alertessin del perill. Ara, ja haurem fet tard.

______________

Última actualització Dilluns, 31 de gener de 2011

Tremosa: 'L'actuació de Castells i Narcís Serra amb les

caixes sembla haver estat dictada des del Banc
d'Espanya'
http://www.directe.cat/noticia/112938/tremosa-l-actuacio-de-castells-i-narcis-
serra-amb-les-caixes-sembla-haver-estat-dictada-de

L'eurodiputat acusa l'exconseller d'haver impedit la fusió de Caixa Penedès,

Tarragona, Manresa i Girona amb la Caixa de Catalunya

L'economista i eurodiputat de CiU Ramon Tremosa es lamenta públicament de

com el Govern Zapatero està destruïnt el sistema de caixes català, 'unes caixes
d'estalvi que han estat les entitats financeres de les classes més populars (...) i
un dels principals trets diferencials de Catalunya com a país europeu', i demana
explicacions públiques a l'expresident de Caixa Catalunya, Narcís Serra, i
l'exconseller d'Economia Antoni Castells sobre quin paper han jugat en aquest
procés de liquidació. Creu que les seves actuacions 'no podrien haver estat des
d'un punt de vista de país més decebedores: semblen haver estat dictades des
del mateix Banc d'Espanya, en el sentit d’accelerar i de precipitar una liquidació
del sistema català de caixes abans no acabés el termini del segon govern
tripartit.'

Tremosa, en un apunt al seu blog, assenyala obertament Serra i Castells com als
màxims responsables del procés de fusió de les caixes catalanes, impedint unes
aliances concretes i afavorint les que finalment es van dur a terme, propiciant
que a la llarga acabin essent absorvides per alguna entitat espanyola: “'Vistos els
problemes greus de Caixa de Catalunya, trobo a faltar en què hauria pogut fallar
la gestió de Narcís Serra i la influència de la Diputació de Barcelona en la seva
gestió... i també m'agradaria que s'investigués per què hauria fracassat una
possible fusió catalana entre Caixa Penedès i Caixa de Tarragona, que potser
hauria estat feta fracassar a darrera hora des de la Generalitat (i que tenia tot
el sentit: en treballar en un mateix territori s’hi donarien grans sinèrgies); de
fet, semblaria que el conseller Castells hauria preferit que totes dues i Caixa
Girona anessin a para a Caixa de Catalunya com va fer Caixa de Manresa. El seu
destí final, molt possiblement, serà el Banc d'Espanya. El segon govern tripartit i
tota l'esquerra catalana és corresponsable per omissió d’aquest final de les
caixes catalanes, que sembla precipitat ara per a que el nou govern de CiU ja no
pugui fer-hi res.'”

L'eurodiputat -que responsabilitza el Banc d'Espanya, el PSOE i el PP d'haver

propiciat una 'criminalització de totes les caixes', fet que 'ha afavorit la fugida
de dipòsits d’aquestes cap als bancs en les darreres setmanes'- també explica
que el frenesí privatitzador d'aquests dies 's'hauria forçat la setmana passada, en
trobar Santander i BBVA molts problemes per a col·locar emissions pròpies de
deute. Aquests dos bancs s'haurien reunit amb ZP per a liquidar definitivament
les seves competidores. Algunes caixes d'estalvi, però, presenten un core capital
força millor que aquests dos bancs: La Caixa supera el propi Santander i BBVA
(8,6% enfront 8,5% i 8,2%) i les caixes basques presenten els millors índexs dels
sistema financer (12% enfront del Banc Popular, el millor banc amb un 9%)', i
sentencia: 'Si al final del procés BBVA i Santander i algunes caixes bancaritzades
es reparteixen el mercat, s’haurà reduït la competència.'

________________