FEM UN PAÍS: NEW PROSPERITY Team Alpha

PART 1: ARRIBEM AL NOSTRE PAÍS

Estat: New Prosperity
Capital: Magnus City

Moneda utilitzada: Dòlar, Euro, Yen

Gentilici: Prosperitans
Superfície: 24,090 km²
Altitud: 6 msnm
Població: 1,098,312 habitants
Densitat: 45,59 habitants/km²
Esperança de vida:85 anys els homes / 92
les dones
Piràmide de població: L'edat mitjana del ciutadà prosperità és de 32 anys
Coordenades: 39°13′ N, 9° 7′ E / 39.217, 9.117(i) 39°13′ N, 9° 7′E / 39.217, 9.117
Fronteres nacionals i naturals: el mar Mediterrani
Fauna i flora: New Prosperity és llar d'una gran varietat de plantes rares o poc freqüents
els animals i els nadius i els animals, com ara algunes espècies de mamífers
Clima: El clima mediterrani és típic de gran part de New Prosperity: al llarg de les zones
costeres, on resideix la gran majoria de la població, els hiverns són suaus gràcies a la
presència del mar, amb nevades rares i temperatures quasi mai sota els zero graus. Els
estius són càlids i secs, però la baixa humitat i la bona ventilació permeten suportar
fàcilment les temperatures elevades, que pugen fins als 35 °C.

L'any 2010, el govern italià, a causa del mal moment econòmic, decideix vendre el territori
de l'illa de Sardenya a una agrupació de multinacionals americanes que es compromet a
pagar anualment 500 milions de dòlars al govern durant un període de 10 anys que
espera muntar un nou centre econòmic mediterrani a partir del qual podríen controlar el
mercat europeu, africà i asiàtic.
La població sardiniana va ser deportada en part a Itàlia però una petit percentatje es va
quedar, acceptant possibles treballs ben remunerats per les empreses.
La població immigrada a New Prosperity ve de diferents parts dels Estats Units i són
bàsicament familiars propers dels empresaris i persones d'alt nivell adquisitiu.
Es van aprofitar les infraestructures de l'illa i es van remodelar les ciutats, col·locant-hi
zones verdes i sistemes mediambientals per tal d'evitar les emissions de CO2. La ciutat
principal, Cagliari, va passar a anomenar-se Magnus City . En aquesta ciutat s'hi van
establir les principals companyies, entre les quals es pot destacar Microsoft, eBay,
Walmart.....
El país està protegit per un escut antinuclear i està ple de refugis nuclears en cas d'una
guerra. Es considera el territori amb més protecció del planeta.
L'economia del país es basa en el treball generat a les empreses, des dels nouvinguts fins
als grans directors, passant per supervisor i controladors. No hi falta gent dedicada al
sector terciari, com tècnics de neteja, restauradors, botiguers, recepcionistes...
Arreu del país s'enderrocaren les vivendes i edificis més deteriorats i sense valor històric i
es construiran nous edificis i zones verdes on els nous habitants s'hi podràn instal·lar. Les
noves vivendes seràn construides per bufets d'arquitectes amb molt de renom i tècnica i
s'edificaràn seguint processos no-contaminants.

1
FEM UN PAÍS: NEW PROSPERITY Team Alpha

COMPANYIES
1. Wal-mart (Michael Terry Duke)
2. Microsoft (Bill Gates)
3.General Electric (Jeffrey R. Immelt)
4. Intel (Jane E. Shaw)
5. Nokia (Jorma Ollila)
6. Mercedes-Benz (Dieter Zetsche)
7. Coca-Cola (Muhtar Kent)
8.Mc Donald's (James A. Kinner)
9. Federació Internacional de Borses
10.Toyota (Fuji Cho)

PART 2: DESCRIPCIÓ URBANA (en anglès)

A modern city built in a heavenly location in the island of New Prosperity, Magnus City is a
fledging, economically blessed city known for the bussines that is run in it. The city
breathes happiness and would seduct anyone in the world. Its parks, rivers and nice sandy
beaches are a fantastic spot to be at and the food is known to be as one of the best in
Europe and the whole United States, having adopted the Italian gastronomy and adding
some blessing touches by many of the best chefs around the world.
Business skyscrapers are surrounded by ecologic-friendly houses and mansions, were
many of the richest people on earth live.
It has a big airport, called the George Washington Airport, where all the aerial traffic is
managed. One of the main institutions in Magnus City is its university, called the Abraham
Lincoln University, where many bright minds and known teachers from all around the world
work at.
The city maintains the Italian style and modernisation has been brought in, blending into a
welcoming environment, both classic and innovating at the same time.
In 2010, using the Stadio Sant'Elia football ground, previously Cagliari Calcio's fortress,
Magnus Athletic Football Club was founded. The original squad was made from the best
football players that were available in the country and slowly they signed new players.
They signed a contract with Lega Calcio from Italy so that they could join the Serie C in
2020. By then, a new football stadium will be built.

PART 3: ORGANITZACIÓ POLÍTICA

La política del país s'ha de crear de zero. S'arriba a un acord entre les companyies, que
estan d'acord en establir dos partits polítics, el Partit Progressista de New Prosperity
(dirigit per Jeremy Demos Roosevelt) i el Partit Conservador Nacional de New Prosperity
(dirigit Jack Glen McPherson). Més tard sorgeixen altres partits polítics minoritaris. Es
convoquen eleccions cada 5 anys, en els quals en un inici domina el Partit Conservador
Nacional. A New Prosperity la democràcia és compleix tal com cal i es debaten temes que
afecten la població. Les empreses conviuen i busquen el millor per a cadascuna. Hi ha un
Parlament, en els quals hi ha dos representants de cada multinacional.

2
FEM UN PAÍS: NEW PROSPERITY Team Alpha

PART 4: LA CONSTITUCIÓ
Article 1
1. New Prosperity es constitueix com un estat democràtic i social, que propugna valors
com la solidaritat , la igualtat , la justícia i la convivència.
2. La sobirania resideix en el poble que atorga al govern el privilegi de tenir poders per
organitzar la població.
3. La forma política es una república liberal.

Article 2
La Constitució es fonamenta en la unió de de la Nació de New Prosperity, que reconeix
un Estat Central que organitzara la forma de governa amb justícia i garantia de millora.
Article 3

1. L'anglès es la llengua oficial de New Prosperity, i per això els prosperitants tenen el
deure de saber utilitzar l'idioma i poder parlar lliurament .
2. Altres llengües, com el francès, l'espanyol, el xinès i l'arab són reconegudes com a
llengües secundàries.
3. Aquestes llengües es podran parlar en qualsevol situació.

Article 4
1. La bandera de New de Prosperity està formada per un fons blau amb una creu en
diagonal blanca, sobre la qual hi ha representada un triangle i una estrella groga.
2.Els estatuts podràn reconèixer banderes pròpies de les diferents comunitats del país.
S’utilitzaran junt a la bandera de New Prosperity a edificis públics i a actes oficials.

Article 5
La capital de l’estat és la ciutat Magnus City

Article 6
Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i manifestació
de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. La seva
creació i l'exercici de la seva activitat són lliures dins del respecte a la Constitució i a la
Llei. La seva estructura interna i funcionament hauran de ser democràtics.
Article 7

L'Estat fomenta la formació de sindicats i de organitzacions de treballadors i els reconeix

com a organització política per a treballadors motiva'n que se uneixin per pacta sobre
salaris, hores màximes,etc. L'estat dona il·limitat poder de decisió de aquestes

3
FEM UN PAÍS: NEW PROSPERITY Team Alpha

organitzacions polítiques sempre que duguin el poder de una manera intel·ligent i de

forma democràtica.
Article 8
1. El país no tindrà un exercit actiu si no que tindran un exercit de mercenaris de elit que
esta disponible en qualsevol moment, que serà contractat quan hi haguí un perill per el
país.
2. L'exercit mercenari estarà dirigit per el govern delimitant les accions que duran a terme
els soldats.
Article 9
1. La població i el poder polític estarà controlat per la constitució que marcarà les lleis i els
delictes. La Constitució marcarà el càstig que rebrà.
2. Correspon al poder públic que les persones es respectin mútuament i que hi hagi una
bona relació social i una col·laboració entre tots els habitants del país

PART 5: JUSTÍCIA

PART 6: EDUCACIÓ
A New Prosperity l'educació es té molt en compte. Formar nous individus amb altes
capacitats intel·lectuals i adequats al païs és el seu objectiu principal. No obstant,
conviuen tot tipus de persones. L'educació és laïca i obligatòria dels 3 als 16 anys. Es
tracta d'un model d'escola instructiva i alhora disciplinària, tot promocionant la creativitat i
la brillantor. Els professors són vinguts de les millors escoles d'arreu d'Amèrica i Europa i
són especialistes en diferents àmbits, dels quals són representants suprems. La família es
manté al marge de l'escola i contribueix mensualment a les escoles per a que aquestes es
puguin mantindre.
Hi ha diverses escoles bressol, escoles d'educació primària i d'educació secundària.
L'educació secundària es divideix en tres seccions. El Basic Level, el Intermediate Level i
el Superior Integration Level. Són els nivells necessaris per arribar a l'Universitat o als
estudis Practical Work Formation.

PART 7: LES UTOPIES

Com a concepte filosòfic, una utopia equival a “modèlic i perfecte”, particularment pel que
fa a la societat humana. La utopia proposa un final feliç, una evolució de la societat cap a
un futur millor. Des del punt de vista personal, una utopia és allò que se suposa
màximament desitjable, però que és difícilment assolible: en aquest sentit, el llenguatge
común enten la utopia com una cosa impossible i quimèrica.
El terme "socialisme" apareix a França i Anglaterra a la dècada de 1830 de forma més o
menys simultània, però el seu contingut no està gaire definit. Tota aquesta primera meitat
del segle XIX veurà sorgir un gran nombre de doctrines de reforma social que difereixen
radicalment de les utopies renaixentistes i les efusions sentimentals de la Il·lustració,
fonamentalment perquè els nous autors es troben amb un problema que els seus
predecessors no havien pogut imaginar: les catastròfiques conseqüències socials de

4
FEM UN PAÍS: NEW PROSPERITY Team Alpha

la revolució industrial.
Un dels primers impulsors del concepte de societat utòpica és Thomas More, un escriptor
i jurista britànic considerat com a sant i màrtir per l'esglèsia catòlica. Ell busca relatar una
societat ideal, i ho fa en el llibre “Utopia”, la seva principal obra. Hi fa una crítica de la
societat de l'època i especialment l'anglesa. Denuncia la pobresa de gran part de la
població i censura l'amassament de poder per part d'unes persones i l'expansionisme
estatal. Davant de tot això, busca una societat justa, fraternal, igualitària i tolerant, on el
treball és obligatori per a tothom i l'educació és universal. A més a més, els càrrecs
s'escollirien per elecció i no existiria la propietat privada ni els diners.
En alguns aspectes s'apropa a la realitat del futur, com el treball i l'educació, que s'ha
complert en gran part a la societat anglesa. Es pot dir que More és un comunista, ja que
rebutja la propietat privada i els diners i comparteix alguns trets característics amb el
concepte del comunisme.
A partir de la seva obra s'inspiren molts futurs pensadors pertanyents al moviement del
socialisme utòpic, com Etienne Cabet, Robert Owen, Karl Marx i Charles Fourier.
L'aparició de l'idea d'utopia va generar amb el temps un pensament oposat, anomenat
distopia o antiutopia, on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal,
és a dir, en una societat opresiva, totalitària o indesitjable. El terme va ser encunyat com
a antònim d'utopia i s'usa principalment per a fer referència a una
societat fictícia (freqüentment emplaçada en el futur proper) on les tendències socials es
duen a extrems apocalíptics.
El nostre país, New Prosperity, ve a ser en si mateix una utopia. En principi, perquè seria
molt difícil que una sèrie d'empreses es comprometés a unir-se en una mateixa
localització, ja que cadascuna busca els seus interessos propis, i bé que en un principi els
podria semblar bé, en el futur en un període de crísi econòmica probablement cambiaren
d'opinió. Per tant, la societat a New Prosperity seria molt inestable. Inevitablement se
sepera la població per la quantitat de diners que poseeixen, i els grans empresaris i
propietaris formarien una petita aristocràcia davant el poble. Nogenysmenys, a New
Prosperity es busca l'igualtat i la cooperació, i gairebé tota la població té salaris molts alts i
rendes elevades i els que no, tenen molt més que prou per viure-hi.
Després de un temps, es produiria un inevitable conflicte d'interessos entre les empreses i
això podria dur a una mena de “guerra civil”, encara que no arribaria a ser-ne, i provocaria
la sortida de l'illa de alguna empresa. Aquesta situació es podria desenvolupar i tot el
projecte muntat a New Prosperity s'aniria en orris.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
a)Fes una petita biografia d’Aristòtil, Hobbes, Locke, Rousseau i Rawls (Data i lloc
de naixement i mort, moviment filosòfic al que pertanyen, i quina és la seva
concepció de la societat humana).

b) Fes una recerca al voltant de la Democràcia: història, definició, característiques,

problemes, avantatges...

5
FEM UN PAÍS: NEW PROSPERITY Team Alpha

La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica

predominant és que la titularitat delpoder resideix en la totalitat dels seus membres, fent
que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.
La democràcia apareix per primera vegada en moltes de les antigues civilitzacions que van
organitzar les seves institucions sobre la base dels sistemes comunitaris i igualitaris tribals
(democràcia tribal).
Durant l'edat mitjana europea es va utilitzar el terme de «democràcies urbanes» per
designar a les ciutats comercials, sobretot a Itàlia i Flandes, però en realitat eren
governades per unrègim aristocràtic. També van existir algunes democràcies anomenades
camperoles, com la d'Islàndia, on el seu primer parlament es reunir a 930 i la dels
cantons suïssos al segle XIII. A finals del segle XII es van organitzar sobre principis
democràtics les corts del Regne de Lleó (1188), inicialment anomenat "Ajuntament", ja que
reunia representants de tots els estaments socials.
A Europa el protestantisme es va fomentar la reacció democràtica al rebutjar l'autoritat
del Papa, encara que per altra banda, va fer més fort el poder temporal del la monarquia.
Des del costat catòlic, l'Escola de Salamanca va atacar la idea del poder dels reis per
designi diví, defensant que el poble era el receptor de la sobirania.
La independència dels Estats Units el 1776 va establir un nou ideal per a les institucions
polítiques de base democràtiques, expandit per la Revolució Francesa de 1789 i la Guerra
d'Independència Hispanoamericana (1809-1824), difonent les idees liberals, els drets
humans concretats en la Declaració de Drets de Virgínia i la Declaració dels Drets de
l'Home i del Ciutadà, el constitucionalisme i el dret a la independència, principis que van
constituir la base ideològica sobre la qual es va desenvolupar tota l'evolució política dels
segles XIX i XX. La suma d'aquestes revolucions es coneix com les revolucions burgeses.
Les característiques són les següents:
-> És constitucionalista, doncs senta les seves bases en una Carta Fonamental on
s'estableix l'organització i atribucions dels poders públics com també es reconeixen i
garanteixen els drets humans.
-> Estableix el bé comú com a fi de l'Estat.
-> És el Govern de la majoria amb respecte als drets de les minories.
-> Permet el pluralisme ideològic i polític.
-> Incentiva les llibertats polítiques que envolten al procés electoral
-> Permet eleccions lliures periòdiques dels governants segons les normes
preestablertes, amb sufragi universal, secret, personal, igual i degudament informat
dels ciutadans.
-> Es dóna una competència pacífica del poder. Es descarta tot tipus de violència
tant física com a verbal, igual que el terrorisme.
-> Es distribueix el Poder de l'Estat en òrgans diferents, per evitar l'abús d'un d'ells
a través del control dels altres.
Les principals ventatjes reconegudes d'una democràcia és la sobirania nacional, la
possibilitat d'escollir un representant, la llibertat d'expressió i l'igualtat, les decisions
preses en col·lectiu i les relacions socials es determinen d'acord amb mecanismes
contractuals.
Com a inconvenient, es podria destacar que les democràcies donen la possibilitat als més
incompetents a governar i pot ser enganyosa, ja que fa creure a aquells que han votat algú

6
FEM UN PAÍS: NEW PROSPERITY Team Alpha

l'han votat perquè és el més adequat. Això dona lloc a decepcions i a promeses no
complertes. Penso que les democràcies són el model menys dolent d'organització de
societat.

c)Saps què és realment una utopia? I una utopia social? Qui és Thomas More i què
té a veure amb les utopies? Quines son les funcions de les utopies? Fes una
recerca de les utopies socials que hi ha hagut al llarg de la història.
Segons el diccionari català, una utopia és un projecte, idea o sistema irrealitzable en el
moment en que es crea o es planteja. Aplicat a la societat, seria un lloc on existís l'igualitat
completa, l'absència de discriminació, la felicitat, la germanor... Són conceptes que són
díficils d'assolir però són els que en el fons, l'ésser humà busca des de l'origen de la seva
existència. Thomas More és el primer pensador del socialisme utòpic. Ell busca relatar una
societat ideal, i ho fa en el llibre “Utopia”, la seva principal obra. Hi fa una crítica de la
societat de l'època i especialment l'anglesa. Denuncia la pobresa de gran part de la població
i censura l'amassament de poder per part d'unes persones i l'expansionisme estatal.
Davant de tot això, busca una societat justa, fraternal, igualitària i tolerant, on el treball és
obligatori per a tothom i l'educació és universal. S'en poden distingir quatre funcions
diferents:
Funció orientadora. Les utopies consisteix, bàsicament, en la descripció d'una
societat imaginària i perfecta. I, encara que para molts pensadors la realització completa
d'aquest sistema sigui impossible, alguns dels procediments que es descriuen poden
aplicar-se a possibles reformes i orientar la tasca organitzadora dels polítics. Encara que la
utopia en el seu conjunt pugui veure's com un somni inassolible, de vegades, és útil per
assenyalar l'adreça que han de prendre les reformes polítiques en un Estat concret.
Funció valorativa. Encara que les utopies són obres d'un autor determinat, sovint
es reflecteixen en elles els somnis i inquietuds de la societat en la qual l'autor viu. Per
aquesta raó, permeten reconèixer els valors fonamentals d'una comunitat en un moment
concret i, també, els obstacles que aquests troben a l'hora de materialitzar-se. Per això, per
a molts autors, les utopies no serveixen tant per construir mons ideals com per
comprendre millor el món en el qual vivim.
Funció crítica. En comparar l'Estat ideal amb el real, s'adverteixen les limitacions
d'aquest últim i les cotes de justícia i benestar social que encara li resten per aconseguir.
De fet, la utopia està construïda a partir d'elements del present, ja sigui per evitar-los
(desigualtats, injustícies…) o per potenciar-los (avançaments tècnics, llibertats…). Per això,
suposa una subtil però eficaç crítica contra les injustícies i desigualtats evidents després de
la comparació. Fins i tot si considerem que la societat utòpica és un disbarat irrealitzable,
ens presenta el desafiament d'explicar per què no tenim almenys les seves virtuts.
Funció esperançadora. Per a alguns filòsofs, l'ésser humà és essencialment un
ésser utòpic. D'una banda, la necessitat d'imaginar mons millors és exclusiva de l'espècie
humana i, per un altre, aquesta necessitat es presenta de forma inevitable. El fet de ser
lliures, de poder somiar amb llocs millors que el que ens envolta i de poder actuar en
l'adreça d'aquests desitjos està íntimament connectat amb la nostra naturalesa utòpica.
Aquesta és, a més, la que justifica l'hàlit d'esperança que sempre roman en nosaltres: per
molt injust i desolador que sigui el nostre entorn, sempre trobem la possibilitat d'imaginar
i construir un de millor.

7
FEM UN PAÍS: NEW PROSPERITY Team Alpha

Al llarg de l'història, s'ha intentat desenvolupar diferents utopies socials, i aquí en tenim
una petita llista:
Charles Fourier – falansteris
Robert Owen – cooperatives de treball
Anarquisme – total llibertat i igualtat, absència de poder
Saint Simon – progrés dels treballadors i igualtat front els propietaris

d)Busca i resumeix informació sobre diferents models d’educació (J. Dewey, F.

Ferrer Guardia, J. Piaget, A. S. Makarenko, C. Freinet, P. Freire, etc.)
J.Dewey – Pragmatisme: és un moviment filosòfic que considera que les conseqüències
pràctiques i els efectes reals són components vitals del significat i la veritat.
F. Ferrer Guardia – Pedagogia lliberària: Model d'educació que se senta en les següents
bases:
• L'educació de la infància deu fonamentar-se sobre una base científica i racional; en
conseqüència, cal separar d'ella tota noció mística o sobrenatural.
• La instrucció és part d'aquesta educació. La instrucció deu comprendre també, al
costat de la formació de la intel·ligència, el desenvolupament del caràcter, la cultura
de la voluntat, la preparació d'un ésser moral i físic bé equilibrat, les facultats del
qual estiguin associades i elevades a la seva màxima potència.
• L'educació moral, molt menys teòrica que pràctica, deu resultar principalment de
l'exemple i donar-se suport sobre la gran llei natural de la solidaritat.
• És necessari, sobretot en l'ensenyament de la primera infància, que els programes i
els mètodes estiguin adaptats el màxim possible a la psicologia del nen, cosa que
gairebé no succeeix enlloc, ni en l'ensenyament públic ni en el privat.
J. Piaget – estudis sobre l'infància: aportacions en el camp de lapsicologia evolutiva,
estudis sobre la infància i la teoria del desenvolupament cognitiu.
un psicòlegexperimental, filòsof i biòleg suís interessat en l'epistemologia genètica i famós
per les seves aportacions
És així que Piaget va afirmar que els principis de la lògica comencen a desenvolupar-se
abans que el llenguatge i es generen a través de les accions sensorials i motrius del bebé en
interacció i interrelació amb el medi, especialment amb el medi sociocultural.

A.S Makarenko – reeducació d'infants abandonats: Durant 15 anys treballà en la

reeducació d'infants abandonats.
Era partidari de la vida en comunitat, per tal que els joves aprenguin a relacionar-se, i
del treball, a través del qual l'ésser humà transforma la natura, ambdós aspectes base de la

8
FEM UN PAÍS: NEW PROSPERITY Team Alpha

sociabilització de l'individu.

C. Freinet - pedagogia rigorosa combinada amb característiques innovadores: pla de

treball, producció de textos lliures, impressió, individualització de la feina, enquestes i
conferències, tallers d'expressió-creació, correspondència entre escoles, educació corporal,
reunions cooperatives...

P. Freire – aprenentatge significatiu: Les persones aprenen mitjançant el diàleg (influït

per Sòcrates) i en aquest diàleg els aprenents poden recobrar la seva dignitat, ja que
comparteixen un estat d'igualtat respecte al professor. Aquesta dignitat primera li servirà
per adquirir conciència dels seus drets i alliberar-se gràcies a l'educació, basada en la
pràctica i en les necessitats quotidianes (teoria relacionada amb l'aprenentatge
significatiu). Va criticar el concepte de "tabula rasa" segons el qual els aprenents estaven
buits mentalment, ja que l'aprenentatge és un procés dual, on tots aporten i on no es
parteix de zero, ja que la vida ha proporcionat els primers coneixements que seran la base
de tots els posteriors.