Guillem Guimerà

1r Batxillerat CT-1

SUREALISME

El moviment surrealista s’inicià l’any 1919 quan els poetes André Breton i
Phillipe Soupault començaren a publicar la revista "Littérature", que es convertí
en el focus de la nova avantguarda de París. S’hi publicaren textos d’escriptura
automàtica i, l’any 1924, el Primer Manifest del Surrealisme. El Surrealisme no
és pròpiament un estil artístic sinó un moviment molt més ampli que adoptà
formes molt diverses. André Breton definí el Surrealisme com un "automatisme
psíquic pur, per mitjà del qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o de
qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament". La inspiració
bàsica de Breton procedia de les teories del metge vienès Sigmund Freud. Les
investigacions de Freud sobre l’existència d’un nivell mental inconscient,
dipositari del coneixement més profund de la persona, i de la possibilitat
d’accedir a aquest nivell mitjançant tècniques com l’associació de paraules o la
interpretació dels somnis, són la base teòrica del surrealisme. Les obres més
importants de Freud com "La interpretació dels somnis" i "Psicopatologia de la
vida quotidiana" es van començar a publicar a França a partir dels anys 20,
però Breton ja havia tingut ocasió d’experimentar amb tècniques derivades de
les investigacions de Freud quan treballava d’auxiliar en un hospital, durant la
Primera Guerra Mundial. Tot i així, el gust estètic de Sigmund Freud era molt
tradicional: Freud mai no acceptà l’obra dels artistes surrealistes, només li
interessà una mica la pintura de Salvador Dalí, que el visità a Londres durant la
Segona Guerra Mundial.

Aquest moviment artístic, intel·lectual i cultural busca l’alliberació absoluta de

l’individu i trenca qualsevol lligam, ja que suposa una limitació per la creació de
la llibertat. Dona molta importància als somnis i, perquè a traves d’ells es
manifesten els desitjós més amagats del subconscient. És partidari de
l’escriptura automàtica, és a dir, la tècnica de descriure el pensament sense
que la raó hagi intervingut. El resultat són textos incoherents, absurds i
impactants.
Més d'aquest somni

Mes d'aquest somni d'Orient

ens despertava el bell matí;
era el llençol trement trement,
la seva carn com de setí.

La lluna encara al firmament

es reflectia al seu coixí
-jo la deixava tot tement
si algú ens vindria a descobrir.

I el nostre bes era tan llarg

com la nit curta en el seu braç.

Joan Salvat-Papasseit

L'únic moviment que es mostra de manera més notòriament explícita en aquest

poema és el surrealisme, perquè el que més fa l'autor en ell és expressar els
seus sentiments fent ús de metàfores i recursos estilístics: “Més d'aquest somni
d'Orient / ens despertava el bell matí / era el llençol trement trement / la seva
carn com de setí”.