NOUDISE376
Dijous, 13 de gener de 2011
NADAL LABORAL. Molta gent aprofita treballs temporals per a guanyar-se un sobresou
Una infermera atén
una persona major
en una residència
de València.
THAIS BONILLA/MATIES LORENTE
El Nadal sol ser una època de festes
per a gaudir en família. Molta gent
té dies lliures per a passar els mo-
ments festius sense preocupar-se
d’anar a treballar. Però hi ha altres
que es queden sense vacances na-
dalenques per a fer que les festes si-
guen millors per als altres o per a
guanyar els diners extra que aques-
ta època també facilita.
Zeus Romero té vint-i-quatre anys
i és cambrer d’un restaurant en un
centre comercial. Ha hagut de tre-
ballar just els dies que més abelleix
passar-los en família: el dia 25 de
desembre i el dia 1 de gener. Ell es
resigna, “al cap i a la fi són diners”.
Això sí, a la família li costa entendre-
ho. “La dona s’enfada perquè no es-
tic amb ells, però tal com estan les
coses, tampoc no pot queixar-se
molt”.
Una situació semblant expliquen
Rosa Gadea, de quaranta anys, i Alba
Guzmán, de vint-i-set. Les dues tre-
ballen als cines del mateix centre co-
mercial. Anar al cine és per a moltes
famílies una tradició nadalenca i
elles ho saben, encara que no ama-
guen que “és un fàstic treballar
aquests dies”. Rosa comenta que
ella ja hi està acostumada després
de molts anys que ha hagut de tre-
ballar en Nadal i Alba apunta que “el
més positiu és que et paguen més di-
ners que si treballes en dies nor-
mals”.
Però no sols els sectors serveis i
comercial s’alimenten de treballs
extra durant el Nadal. La solidaritat
també augmenta en aquestes dates
i això fa que el treball relacionat
amb l’ajuda als més necessitats, el
voluntariat, es potencie. Així ho ex-
pressa Isabel Llorens, de setanta-
report 3
Treballar mentre
els altres descansen
quatre anys, de l’associació de veïns
Les festes de Nadal són una oportunitat labo- Grupo Antonio Rueda, un barri en-
ral i econòmica per a molta gent. Però no sols tre l’avinguda de Tres Forques i Tres
Creus que va nàixer amb una finali-
els establiments comercials treballen en tat social en els anys setanta i que
aquesta època. Altres treballs, com ara els continua amb aquesta passió. L’as-
sociació, amb la col·laboració de di-
desenvolupats a residències, hospitals o verses ONGs, com ara Creu Roja, re-
ONGs, també ajuden perquè tots gaudisquen parteix “a més de set-centes perso-
nes trenta-dos mil quilos de menjar”
de les festes. durant tot l’any. Això sí, el Nadal és
una època especial. Així, els dies 22
de desembre i el 4 de gener els
Continuen sent venedors i dependents membres de l’associació (tots ma-
jors de seixanta anys) es van dedi-
La crisi també s’ha notat en aquesta mena de treballs. Les ofertes car a descarregar camions de men-
de treball per a cobrir l’època de Nadals han disminuït prop d’un jar i organitzar els magatzems per
vint per cent respecte a l’any passat. Així ho reflectia, fa unes set- tal de començar a repartir paquets
manes, el portal de treball Infojobs, que va registrar uns dos mil a aquelles persones que no tenen la
llocs vacants per a la campanya de fi d’any. sort de poder anar a comprar on vul-
guen els seus sopars o dinars. “Ar-
Encara que s’ofereixen tot tipus d’ofertes laborals en aquesta
reglem els seus papers, donem el
època, les categories professionals més demanades solen ser aten-
menjar que els toca segons les ne-
ció al client, amb un trenta-set per cent de les ofertes; venda al
cessitats familiars i econòmiques i,
detall, amb un vint-i-tres per cent; i comercial i vendes, amb un
sobretot, els escoltem i compartim
vint per cent del total de les ofertes publicades. Així, venedors i
els seus problemes”. Isabel destaca
dependents, promotors, reponedors, recepcionistes i personal d’a-
que fa un temps totes les persones
tenció al client continuen sent els més demanats.
que necessitaven aquesta ajuda
Per això no és difícil trobar que gent jove, sobretot estudiants, uti- eren immigrants, “però ara hi ha
litzen el Nadal com a primera experiència laboral. Allò més comú és molts espanyols fent cua per a rebre
veure com les tendes s’omplin de joves empaquetadors de regals o menjar, inclús en Nadal”.
de nous venedors. En canvi, allò que més impressio-
na i que poca gent té en compte en
Una coneguda empresa d’electrodomèstics i electrònica sol con-
aquestes festes són les residències.
tractar molta gent només per a aquesta campanya. Un d’ells,
Llocs que són una llar per a perso-
Alberto Cervera, de vint-i-tres anys, va ser contractat per a la sec-
nes majors o amb discapacitats, en-
ció de fotografia per tal de cobrir un lloc vacant. Amb un poc de
tre altres. Allí treballa diàriament
sort s’hi quedarà a treballar més temps.
molta gent i, per descomptat, el Na-
dal no n’és una excepció.
Cristina de los Ángeles té vint-i-
cinc anys i va estudiar Infermeria a
la Universitat de València. Ara tre-
balla en un centre sociosanitari a la
platja de la Malva-rosa, amb unes
vistes increïbles a la mar. Aquesta
residència d’ancians té cent set pla-
ces per a interns i cinquanta per a
centre de dia. La nit de Nadal a la re-
sidència hi havia noranta-tres an-
cians entre aquells que no es dugue-
ren a casa els familiars i aquells al-
tres que els tornaren després del so-
par.
Crsitina va va treballar la nit del
24 i l’endenà, dia de Nadal. “Els torns
eren de 21:30 a 7:30 hores, és a dir
deu hores. Però sempre entrem un
poquet abans per a posar-nos l’uni-
forme i agafar el relleu”. El treball
és dedicació plena i sense parar. Pel
matí, donar de desdejunar, contro-
lar constants, posar aerosols als que
respiren malament, controlar el su-
cre als diabètics, esmorzar i dinar,
organitzar els papers de la medica-
ció que els metges han receptat, cu-
res, etc.
“Econòmicament compensa per-
què ens paguen el torn més un ex-
tra per treballar en festiu. Quant a
la família, procurem apanyar-nos. El
meu germà també treballa a torns,
per tant celebrem la nit de Nadal el
24 a migdia i els Reis el dia 30 de des-
embre per la vesprada. És clar que
són dates molt familiars i trobes a
faltar estar a casa amb els teus, però
ací cuides dels ancians i els fas de fa-
mília”. Aquesta és la sensació en es-
tar allí una estona, que tots són com
una gran família. Tots se saluden i
es fan bromes, encara que molts no
tenen un bon estat de salut. De fet,
els adorns de Nadal han sigut con-
feccionats pels mateixos ancians,
que es mostren feliços d’ensenyar
les seues creacions, les quals omplin
la residència.
Vanessa Peláez coincideix amb
Cristina. Ella, de trenta-nou anys, du
prop d’any i mig treballant a la resi-
dència, és argentina i viu a València
amb el seu marit. Conta que ell ja
està acostumat al fet que treballe en
Nadal i que està “mentalitzat que
treballar en salut implica un com-
promís molt fort”.
I és que, com Cristina sentencia,
“en aquest treball o et compensa
tots els dies o no treballaríem en
açò”. Vanessa afegeix que durant
l’època del Nadal “és trist veure com
hi ha ancians que es queden sols”,
però a la fi “t’acostumes a eixes co-
ses, com a altres més dures”.
Una experiència semblant com-
parteix Enriqueta Martínez. Ella no
és infermera, però treballa a la cui-
na de la residència municipal de per-
sones amb discapacitats psiquíques
La Nostra Casa, a València. Una re-
sidència creada el 2004 per la Fun-
dació Esther Koplowitz i cedida a l’a-
juntament, que compta amb seixan-
ta places d’interns i quaranta per al
centre de dia. L’horari de treball
d’Enriqueta Martínez depén dels
torns que organitza l’empresa.
“Nosaltres no entenem de caps de
setmana ni de vacances d’estiu o Na-
dal. No podem deixar d’atendre les
persones per a qui treballem, i algú
se n’ha d’encarregar”.