Components del grup: Irene Barroso

Sergio López
María Adrián
Marc Vizcarro
1
 Exercici 1

Explicació teòrica dels moviments d’avantguarda (un moviment per

persona) que no ha de repetir només el contingut del dossier, sinó
aportar informació que trobeu als enllaços. I on són els enllaços?
Clicant a sobre del pòster que teniu més avall.

1.1-Cubisme
Alguns precursors: P. Picasso, G. Braque. El seu objectiu era desenvolupar
un mètode pictòric essencialment realista, que prescindís de la
descripció naturalista dels detalls per cercar l'estructura bàsica dels
objectes en l'espai.
J.Gris (s’uneix al moviment l’any 1913.)
Aquest moviment neix a París al 1907.
Rebutgen la còpia exacta de la realitat.
Aplicació simultània d’altres perspectives.
Creació del cal·ligrama (El cal·ligrama és una composició poètica que
representa o suggereix plàsticament algun motiu que té a veure amb la
temàtica del poema. És un joc tipogràfic

1.1.1-Característiques
• Elaboració d'un nou llenguatge = sistema de signes no icònics
• Prescindeix de la intuïció i de la voluntat expressiva: voluntat analítica, racional
• Es vol remarcar la oposició entre realitat i representació, el caràcter pla de la
pintura
• Prescindeix del color
• No distingeix entre la figura i el fons (no hi ha espai ni llum)
• Descomposició dels objectes amb criteris estructurals
• Juxtaposició de diversos punts de vista per presentar els objectes no segons les
aparences sinó segons la seva essència = formes bàsiques
• Apareixen simultàniament imatges que se succeeixin en el temps
• Combina diversos nivells de realitat: plana / en facetes
1
1.1.2-Diferents cubismes
1.1.2.1-El cubisme analític
En els anys 1909-1912 Picasso i Braque desenvoluparen el "cubisme
analític", és a dir experimentaren amb la descomposició de la imatge en
plans geomètrics de colors neutres estructurats en facetes. Aquesta tècnica
els portà cap una progressiva desintegració de l'objecte representat, de
manera que gairebé no el podem identificar: les pintures dels anys 1911 i
1912 han donat nom al "cubisme hermètic", una fase en la que el cubisme
pràcticament porta a l'abstracció.
Introdueixen elements ‘’realistes’’ no icònics: primer foren lletres escrites
sobre la pintura: ex: "Ma Jolie".

1.1.2.2- El cubisme sintètic

Més endavant decidiren enganxar directament sobre la tela "trossos de
coses reals" com papers d'empaperar, retalls de diaris, trossos de linòleum.
Així neix una tècnica nova, que tindria una influència cabdal em les arts de
la segona meitat del s. XX, el collage.
En els anys 1912-1914 Picasso i Braque desenvoluparen la fase "sintètica"
del cubisme, que consisteix a tractar la imatge com una sèrie de plans
geomètrics que redueixen l'objecte a les seves característiques essencials.
També introduïren el color i la imitació de textures amb trames que deriven
del "puntillisme".

1.1.3-El moviment cubista

L'any 1910 un grup format pels pintors Jean Metzinger, Henri Le Fauconnier,
Robert Delaunay, Albert Gleizes y Fernand Léger exposaren, al "Salon
d'Automne", una sèrie de pintures que Guillaume Apollinaire considerà com
"una imitació plana i insulsa" del que Braque i Picasso estaven fent.
Coneixien l'obra de Picasso i Braque però l'interpretaren d'una manera més
aviat superficial: adoptaren la descomposició en plans geomètrics i el
tractament de l'espai no perspectiu, però sense profunditzar en totes les
implicacions que comportava el nou mètode.
1
 "Els tres músics" (1921) de "Las señoritas de
Pablo Ruiz Picasso Avinyó"(1907) de Pablo Ruiz
Picasso
1.2-Futurisme
Moviment artístic, literari i musical d'avantguarda.
Fou donat a conèixer mitjançant el Manifeste du futurisme, publicat a "Le
Figaro" (22 de febrer de 1909) i redactat pel poeta Filippo Tommaso
Marinetti.
Voluntat d’incidència social
Atac frontal al passat. La nova cultura s’orienta al futur.
Reivindicació del progrés, la tecnologia, la lluita, el combat.
Fascinats per la velocitat, l’electricitat, l’automòbil, el avió.
Creació poètica: Paraules en llibertat. Destrueixen la tipografia
convencional, la sintaxi i la puntuació
Utilitza símbols geogràfics, deixen espais en blanc i usen sinestèsia.

1.2.1-Característiques
• El rebuig de la tradició i de la conservació del passat i una exaltació
de les innovacions -sobretot mecàniques - presents i futures.
• Recolzava i defenia la guerra, la velocitat i la violència.
• El programa, projectat totalment de cara al futur i en lluita constant
amb la tradició, demostrà aviat les seves limitacions d'actuació, es
degradà progressivament i, a Itàlia, arribà, fins i tot, a la col·laboració
amb el feixisme.
• Hi han dues dates clau: el 22 de febrer de 1909, data d'aparició del
primer manifest, i el 1920, que es clou el període de lluita i la
publicació de les revistes portaveus d'aquest moviment.
• El punt més positiu del futurisme fou segurament l'obertura a un
seguit d'experiències en el camp de l'avantguarda, que foren ben
aprofitades posteriorment pel dadaisme i pel surrealisme.
1
Cuadre de La calle ante la
casa (1911)
1.3-Dadaisme
El moviment dadaista és un moviment antiartístic, antiliterari i
antipoètic perquè qüestionen l'existència de l'art, la literatura i la
poesia.
Dadaisme va ser un moviment antiart sorgit en Zurich (Suïssa) en 1916.
El màxim representant Tristan tzara.
El nom de dadaisme no té gaire sentit. Se sap que dada és una
onomatopeia infantil.
Aquest moviment té una actitud transgressora i de rebuig a l’ordre
establert.
És un moviment antiart.
Espontaneitat, s’ultrapassa els límits de la lògica i de la moral
Reivindicació de l’atzar , l’absurd i l’humor.
Produeix una ideologia ètica de rebuig al bel·licisme.
Collage literari: Barrejar textos amb materials i fer un poema visual
Escriptura automàtica: Les idees es plasmen sobre el paper sense
rectificació posterior.

1.3.1-Característiques
• Defensa el caos contra l’ordre i la imperfecció contra la
perfecció
• Dona importància a l’atzar, encara que aquest doni com
resultat obres incomprensibles i faltes d’un ordre aparent
• L’objectiu era escandalitzar a la Burgesia
• Les seves formes expressives són el gest, l’escàndol i la
provació.
• Està en contra del modernisme, és a dir de l’expressionisme del
cubisme, futurisme i l’abstraccionisme
• És questionen continuament que és l’art
• Van utilitzar el fotomuntatge que és una tècnica per a plasmar
la realitat utilitzant materil visual tret dels mitjans de
comunicació.-
1
1.3.2-Galeria d’imatges dadaistes

Hans Arp. Estoig

Hans Arp i
Taeuber-Arp,
Vertical-horitzontal

1
 Francis Picabia,
Retrat de Maria

1.4-Surrealisme
El surrealisme és un moviment artístic i literari sorgit a França A la
primera meitat del segle XX, el 1924, va aparèixer el primer
manifest surrealista, entorn de la personalitat del poeta André
Bretón.
Reben influència de la psicoanálisis de Sigmud Freud. Essència de l’esperit
es troba en el subconscient.

• Esperit es mostra en llibertat del savi

• Escriptura automàtica: Reproduir els filtres del moment

• Temes frecuents: Erotisme, amor, absurd i cruel.

El surrealisme sorgeix com una resposta dialèctica a la destrucció

implantada pels dadaístes.

En un principi, era un moviment exclusiu per a escriptors, però

immediatament es van veure les enormes possibilitats que hi havia per a la
pintura i l'escultura. Va sorgir per tant com un moviment poètic, en el qual
pintura i escultura es conceben com conseqüències plàstiques de la poesia.
1
Això va derivar a fer dues maneres diferents d’art surrealista:

Els pintors que seguien defensant l'automatisme com a mecanisme lliure de

la intervenció de la raó; entre els artistes més destacats estan Joan Miró i
André Masson.

1.4.1-Característiques
Pur automatisme psíquic, per mitjà del qual s'intenta expressar,
verbalment o per escrit, o de qualsevol altra manera, el procés real del
pensament.

Utilitzen la part irracional i inconscient com a elements essencials de l'art.

Proposa traslladar les imatges de l’inconscient a l'esfera de l'art per mitjà

d'un exercici mental lliure, sense la participació de la consciència.

El surrealisme va prendre del dadaisme algunes tècniques de fotografia i

cinematografia, així com la fabricació d'objectes.

Temes: van anar buscant en les fonts de la repressió psicològica :

somnis, sexualitat,... i social.
L'art dels pobles primitius, l'art infantil, dels malalts mentals va ser
revaloritzats des de llavors.

1.4.2-Galeria d’imatges del surrealisme

Max Ernst. Historia

1
 René Magritte. Això no
és una pipa

Max Ernst.
Celebes

Exercici 2

Mostra d’imatges representatives, ja que els avantguardismes es van

desenvolupar sobretot en les arts plàstiques.

http://www.slide.com/r/DkAaKXj30j83kZrR5mn7fL-Sb5oE3FT-?
previous_view=lt_embedded_url

O bé mirar entrada al bloc.

Exercici 3
1
Búsqueda de poemes avantguardistes, dels quals heu de fer un petit
comentari (mínim d’un per cap) i evidentment, copiar el poema.

3.1-“Romàntica” de Joan Salvat-

Papasseit

3.1.1-Comentari del poema:

Romàntica és un poema Joan Salvat-Papasseit publicat a l’any
1925.

És un poema avantguardista que utilitza la tècnica del collage. Utilitza les

paraules en llibertat, guions i onomatopeies i en canvi, no apareix cap signe
de puntuació.

A més a més, les frases adopten formes de tal manera que representen la
ciutat de Barcelona que esta enmig de la lluna i el mar. El cercle simbolitza
la lluna, els versos del mig la ciutat i les ones que estan a sota, la mar.
1
3.2“Ambició”de Joaquim Folguera

Carrer Salmerón, Rolls 50 HP, 9'50 h.

Bella curs. Les façanes cilindren
els polsos. Pels balcons s'esfilagarsen les idees.
No sé si sóc jo o la meva cabellera.
L'auto fendeix les ones de la nit: escuma
lluminosa als flancs. L'espai i la llum engolit queda
en mi que sóc la tenebra vertiginosa. Però l'horitzó
em fuig en el cristall davanter. Reversibilitat de visió.
Immobilitat panteixant.

Joaquim Folguera, dins Traduccions i fragments,

1921.

3.2.1-Comentari del poema:

Aquest poema, el qual dintre de l’avantguardisme, el podríem classificar
com a futurista, ja que compleix les característiques d’aquest moviment:

• Ús del vers lliure: en aquest poema trobem que no hi ha un

esquema mètric a seguir, i moltes vegades, quan es llegeix els finals i
inicis dels versos no estan relacionades amb les pauses d’entonació
que tindria un poem anterior a l’avantguardisme.
• Supressió de signes de puntuació: tot i no complir-se del tot,
aquesta característica, es troben a faltar les comes que donen el toc
de bellesa a qualsevol poema.

Aquestes són algunes de les característiques relacionades amb el futurisme

que queden reflectides en el poema, però cal destacar què Joaquim
Folguera en un principi és un autor noucentista, i serà un d’aquells
escriptors que promourà l’avantguardisme, és per això, que potser no sigui
un poema futurista tan pur com els que van venir després.

El fet que fa que considerem un poema futurista és l’aparició de la figura de

“l’auto”, en el que l’autor se sent estrany mentre el condueix, i alhora fa
esment de la velocitat indirectament: “L’horitzó em fuig en el cristall
davanter” (mostra de moviment), “Reversibilitat de visió” (amb els espills
pot veure el que acaba de veure fa un moment), “Immobilitat, panteixant”,
etc.
1
3.3-“Com se que es besa” de Joan
Salvat Papasseit

3.3.1-Poema original
MARSEILLE PORT D'AMOUR

NOTRE DAME DE LA GAR DE PRIEZ POUR NOUS

RESA UNA NOIA EN MON BATELL:

«oh viens tout près de moi

puis pose avec émoi
tes lèvres sur ma bouche
- dans un baiser farouche
je serai toute à toi!»

SOTA LES VELES LA CAPTINDRÉ

Com sé que es besa

la besaré

marineret qui no vigila -- corsari ve i li pren l'aimia --

si no li duia cap cançó-- corsari ve i li pren l'amor

1
3.3.2-Poema traduït

EL PORT D’AMOR DE MARSELLA

LA NOSTRA SENYORA DE LA GAR PREGA PER NOSALTRES

RESA UNA NOIA EN MÓN BATELL:

«Oh vine a prop meu

Pot posar amb emoció
Els teus llavis sobre la meva boca
- un petó feroç
jo seré tota teva! »

SOTA LES VELES LA CAPTINDRÉ

Com sé que es besa

la besaré

mariner que no vigila – corsari ve i li pren l’aimia –

si no li duia cap cançó- corsari ve i li pren l’amor

3.3.3-Comentari del poema

Com sé que es besa és un dels poemes del llibre de Joan Salvat- Papasseit:
El poema de la rosa als llavis. Aquest poema està en forma de cal·ligrama
que pertany a les tècniques literàries de les avantguardes.

El tema de Com sé que es besa tracte d’un mariner que vol conquistar una
noia amb l’entorn d’una melodia. En el poema també trobem la idea que si
el mariner no ofereix una cançó convincent expressant el seu amor a la
dama vindrà un altre mariner i li prendrà l’amor.
El mariner es troba en la seva barca, en el port de Marsella, desitjant una
noia el seu costat. El mariner es dirigeix directament a la dama proposant-li
una relació amorosa. Amb aquesta proposta la dama accepta amb un
apassionat petó.
Seguidament , el poeta expressa la incertesa de besar i finalment es
decideix.
Finalment els dos últims versos representa una amenaça. Perquè si el
mariner no controla i no li ofereix tot l’amor a la seva dama vindrà un altre
mariner i li prendrà.

El cal·ligrama alterna el català i el francès, llengua de gran prestigi artístic

en aquells anys.
1
L’esquema mètric d’aquest poema es: A8, B15, C9, d5, E8, F11, g5, H7, I9,
j5, k4, L17, M16. No té rima. Podem observar que el dibuix del cal·ligrama
representa la imatge que interpreta el poema: una barca en el Port de
Marsella, el mariner i la dama.

3.4-“Tot l’enyor de demà” de Joan

Salvat Papasseit
Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
-Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.
I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.
I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.
I després l'adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
1
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.
I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirá a l'escola.
I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que de tants dies no he begut.
I el pa,
posat a taula.
I l'escudella rossa,
fumejant.
I vosaltres
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
Tot això bé m'espera
si m'aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m'espera:
-Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

3.4.2-Tema principal
La malaltia que pateix l’autor ocupar el tema principal, la seva actitud
positiva envers la vidad , no deixa el seu sentimentalisme ni la seva
sensiblitat.

3.4.3-Comentari del poema

Aquest poema pertany al recull de poemes que s’inclou en l’irriador de les

gavines, llibre de poesia publicat al 1921.
Papasseit ens transmet les seves ganes de viure, encara que ell està patint
una agonia de la seva malaltia que sap que el portarà a la mort ( Ell pateix
tuberculosi). En aquest poema tant sentimental vol donar importància ales
coses quotidianes i simples, en aquells petits detalls que fan que el dia a dia
i la vida sigui feliç i amb sentit. La seva enfermetat no li deixa viure una
vida normal, i a partir de que pateix aquesta malaltia valora més la
1
vida.Papasseit manifesta la seva filosofia contingudament i emotivament,
també ens fa veure tot el que anyora com es reflecteix en el titol (Tot
l’enyor de dema),

Salvat Papasseit en aquest poema veiem que ell pensa que la mort no es
dolenta i també creu que sempre hi ha vida, que la vida es eterna (creu en
una roda de rencarnació, com un cicle que mai acaba).
Aquest poema és molt detallista ja que el poeta observa les tanques amb
flors, la lluna, la noia que porta la llet i la seva rialla fresca, el venedor jove
que vol vendre els diaris, el tramvia, el carter, l’aeropla, les dones del barri
matineres,direcció al mercat, el veïnat sencer, els carreters dormits, la vida
del carrer. Els personatges que surten durant el poema cadascun representa
alguna cosa, per exemple el vailet ( venedor de diaris) representaria la
joventut i la vitalitat. Les dones matineres que van al mercat representen la
claror i les flors el color de la vida. La noia jove que porta la llet la bellesa, la
sensualitat i la delicadesa, tot es una selecció o conjunt de escenes nitides,
plenes de color i felicitat.

Penso que és un poema que expressa molts sentiments, i la valentía i

coratge del poeta al no tenir por a la mort.

Utilitza una mètrica molt irregular, així utilitzant versos de dos, tres, quatre,
cinc i sis síl·labes. Per tant és un poema d’art menor. La rima és lliure.

1
 Exercici 4

Creació d’algun poema avantguardista (cal·ligrama)

4
1