MÚTUES A CATALUNYA (24-2-11)

UN ESTUDI DEMOSTRA QUE EL PREU DE LES PÒLISES A ESPANYA VARIA DE CIUTAT A

CIUTAT I SI ESTÀS EMBARASADA, MOLTES NO T’ASSEGUREN (EROSKI CONSUMER)

VARIACIÓ DE PREUS SEGONS LA CIUTAT

L’estudi es va fer en sis ciutats la Corunya, Barcelona, Bilbao, Madrid, Sevilla i València i es van
demanar 480 pressupostos de pòlisses d'assegurances mèdiques privades en deu companyies
diferents.

De totes les ciutats estudiades en conjunt, La Coruña i Sevilla eren les més barates i Barcelona i
Bilbao, les més cares.

En concret, per ciutats:

● La Corunya ofereix una de les mitjanes més assequibles per una la dona jove embarassada i un
matrimoni matrimoni gran
● Sevilla té les primes mitjanes més econòmiques per un solter de 35 anys i una família amb dos
fills.
● Barcelona i Bilbao tenen les pòlisses més cares per a la dona embarassada i la parella de grans
● València té el cost més alt per el solter de 35 anys
● Madrid té les assegurances més cares per a una família amb fills.

MOLTES NO ASSEGUREN EMBARASSADES

Dels 480 pressupostos demanats telefònicament, en 10 d'ells les companyies no asseguraven a la

dona embarassada, en 8 al matrimoni major i en altres 4 a la dona diabètica.

A més moltes li van aplicar un període de carència a l’embarassada (sense cobertura mèdica) d'un
mínim de 8 mesos i d'un màxim de 24, segons l'entitat.

UN SOLTER, 46€; UNA EMBARASSADA, ENTRE 34 I 81€

L’estudi va comprovar que un solter de 35 anys paga una prima mensual mitjana de 46 euros al
mes, aquest cost augmenta fins als 65 euros en el cas d'una dona de 35 anys embarassada.

En el cas d’una embarassada, per exemple, la tarifa mitjana de l'assegurança més bàsic pot variar
entre un 48% i un 58% (entre 34 i 81€) en funció de l'asseguradora que es triï i per prestacions
similars
A més la prima també s'incrementa quan es ronden els 60 anys, ja que un matrimoni d'aquesta edat
pot pagar una mitjana de gairebé 90 euros per persona al mes.

PERÍODE DE CARÈNCIA DE SERVEIS

En moltes ocasions, les companyies no deixen que l’assegurat tingui drets als serveis contractats
d’immediat i s’ha d’esperar uns mesos per poder gaudir-ne: per exemple, a Bilbao, per ser
hospitalitzat i intervingut quirúrgicament s’havia d’esperar entre 3 i dotze mesos.

LA LLETRA PETITA, UN PERILL

La lletra petita: en cas de guerres i epidèmies declarades oficialment, danys nuclears o

radioactius, les asseguradores també eximeixen la seva responsabilitat, i si es produeixen danys
físics en la pràctica d'esports tampoc cobreixen l'assistència sanitària.

De la mateixa manera, no es fan càrrec de despeses mèdiques provinents de terratrèmols i

inundacions declarades com a catàstrofe nacional.

A més, no es cobreixen algunes malalties com la de VIH, la drogodependència i l'alcoholisme. És més,

abans d'acceptar un client, l'entitat asseguradora li exigeix omplir un qüestionari per avaluar el seu estat
de salut. Si sospiten que pot tenir complicacions de salut en un futur immediat, podrien rebutjar i,
fins i tot, excloure la cobertura sanitària d'aquesta malaltia explícitament.

ESTADA A L’HOSPITAL LIMITADA

Estada a l’hospital limitada: en la majoria dels casos, els dies d'hospitalització inclosos en la
cobertura mèdica de l'assegurança estan limitats. El més normal és que el pacient només disposi
d'entre 30 i 90 dies l'any.

ALGUNES DADES EUROPEES.

S'estima que al voltant d'un 5% dels ciutadans de la UE tenen contractada una assegurança mèdica
privada d'algun tipus.

La despesa sanitària assumida per les asseguradores privades constitueix menys del 10% del total de
la despesa sanitària: França suposa el 12% del total, a Holanda el 18% i a Espanya el 5%.

Dinamarca presenta un índex mitjà de sinistralitat (els diners que dediquen a pagar l’assistència dels
assegurats) del 91% mentre que el d'Espanya és d'una mica més del80%, encara que hi ha companyies
que tot just dediquen un 70% del volum recaptat a finançar potenciar l'assistència que presten.