CURS D'INTRODUCCIÓ A L'ELECTRÒNICA DE POTÈNCIA

I
FONTS CONMUTADES

Joan Martí i Aragay

1
Índex

Característiques de les fonts d'alimentació....................................................................................................3

Fonts d'alimentació . .....................................................................................................................................3
Blocs d’una Font Commutada.......................................................................................................................5
Condensador de filtre.................................................................................................................................6
Boost ( elevador ).......................................................................................................................................9

2
Característiques de les fonts d'alimentació.

- Estabilització : Es el fet de intentar mantenir constant la tensió de sortida,

enfront de variacions
de la tensió d'entrada o del corrent subministrat a la sortida.
- Factor de regulació : Fr = ∆ Vout / ∆ Vin mantenint el corrent i la
temperatura constant.
- Impedancia de sortida : Zout = ∆ Vout (ω ) / ∆ Iin(ω ) . Son les variacions
de sortida enfront de canvis ràpids de consum, per tant son funció de la
freqüència de les variacions.
- Factor de Arrissat : Indica la relació entre la component alterna de sortida i el
valor mig de la tensió de sortida. Per ones triangulars ( sol ser el cas de les
fonts commutades), ve determinat per Fr = √ ( Vout max / 2√3 )2 - 1
(Vmax / π )2
- Coeficient de temperatura. Indica la estabilitat de la Vout, al ∆ la
temperatura.
- Rendiment η = Pout / Pin

Fonts d'alimentació .
És ben evident, la necessitat d'obtenir corrent continu per alimentar tot circuit
electrònic, dels quals estem envoltats, des d'un mòbil fins l'electrònica d'un cotxe,
passant pels ordinadors i tot el seguit de confort domèstic.

Les fonts d'alimentació originàriament, eren construïdes per un transformador ( màquina

elèctrica que adequa les tensions) , un rectificador de seleni i un condensador de filtre
per minorar el rissat.
Posteriorment, amb l'evolució dels circuits electrònics s'aconsegueix estabilitzar aquest
corrent continu i fins i tot protegir-lo de curtcircuits.

Així una font d'alimentació lineal típica, era formada pels següents blocs:

Potència

Mostra

Trafo. Rectificador Filtre L - C

Mostra
+ Ref.

Comp. Error

3
La regulació s'obté pel transistor de potència, que ha de suportar tot el corrent de sortida
i ha de tenir una Vce min ≥ 2v, la qual cosa el converteix en un focus important de
calor.
Això obliga a posar varis transistors en paral·lel i a refredar-los convenientment. Una
estratègia per minorar el disipador és commutar les preses del trafo. per intentar
mantenir constant la Vcolector. o bé fer una preregulació per control d'angle de fase.

El filtre L- C , només s'utilitza en fonts que requereixin poc soroll de sortida, però en
qualsevol cas, augmenta pes i volum del sistema.

El rendiment sol ser del 35 al 55%, la relació W/Kg es d'un 10 a un 30W/Kg i el volum
de 20 a 50W/l.

Elèctricament, els marges de tensió d'entrada son del 0,9 al 1,1 Vn, la regulació de línia
i carrega pot ser del 0,01% i la resposta transitòria d'uns 50uS, no es presenten
problemes de EMI i el MTBF pot arribar a 100.000 hores.

Si observem l'equació del trafo. observem que N (num. Voltes) es:

N= √2 * V . ,, essent V la tensió, F freqüència, B flux i Ae area del material

2*π *F*B*Ae magnètic.

Per tant, a determinada V i determinades característiques del material magnètic, per

reduir volum i pes, només podem augmentar F, ja que B i Ae depenen del material
magnètic i indirectament de la freqüència.

Seguint pel camí d'augmentar la freqüència, l'esquema en blocs d'una font

commutada seria :

Potència Rectificador

Rectificador Filtre L - C Mostra

Trafo.

- Mostra
+ Ref.

Comp. Error

4
La tensió de la xarxa s'aplica directament al pont rectificador, obtindrem en el
condensador de filtre una tensió contínua de valor elevat i per mitjà del transistor de
potència, convertirem aquesta alta tensió contínua en una alterna de freqüència elevada,
que serà la que aplicarem al transformador.
El filtre L-C es opcional i de fet molt poc utilitzat.
La regulació de tensió, s'obtindrà variant el temps de conducció del transistor, cosa que
permetrà variar l'energia aplicada al trafo. i per tant la rectificada en el secundari.

Estudiarem ara els blocs i els components i les seves característiques en alta freqüència.

Blocs d’una Font Commutada

Rectificadors. El rectificador d’entrada treballa a la freqüència de la xarxa elèctrica,

siguin 50 o 60 Hz,
no té que suportar alta freqüència, el rectificador de sortida rectifica el senyal a
la freqüència de commutació, per tant les seves característiques hauran de ser
diferents.
Les característiques a vigilar són :
Tensió Inversa ( Vrrm) : És la tensió inversa repetitiva de pic que
suporta el díode.
Cal recordar que depenen del tipus de rectificador, la tensió inversa dels
díodes serà la de pic d’entrada o el doble.
En un rectificador mitja ona amb un sol díode la tensió inversa es el
doble de la de pic, el mateix passa en una rectificació amb toma mitja i
dos díodes, mentre que en un rectificador en pont de Graetz, la tensió
inversa és la de pic.
Aquest criteri, l’aplicarem també al rectificador de sortida de la font, de
manera que si hem de construir una font de 5v de sortida, procurarem
evitar caigudes en díodes i buscarem rectificadors amb el menor nombre
de díodes, aplicarem mitja o doble ona amb toma mitja, perquè la tensió
inversa no es alta ( 2*5v ).
Per contra, si hem de fer una sortida de 300v o més, caldrà pensar en la
topologia del rectificador, ja que segons la tensió inversa a suportar ( 300
o 600v ), ens pot complicar la elecció del díode.

Corrent directe ( IF) : És el corrent directe que suporta el díode, en

conducció directe,
si be es donen normalment tres valors rel.lacionats.

IF(AV) : Corrent mig a certa temperatura especificada. Normalment serà el

que utilitzarem per triar el díode en qüestió, valor que haurà de ser > que
el corrent que hi passarà estant la font en règim normal de treball.

IF(RMS) : Corrent eficaç.

IFSM : Pic de corrent no repetitiu. Cal vigilar aquest valor, ja que es

donarà en el instant de connexió de la font a la xarxa elèctrica. En el cas
de rectificació de la xarxa, serà prudent inserir-hi algun component o
circuit que limiti el pic de connexió.

5
 Caiguda directe (VF ) : És la caiguda directe en conducció del díode,
depèn de la temperatura.
El seu valor té importància ja que el producte VF * Id , serà la potència
perduda i a dissipar en conducció.
També caldrà tenir en conte aquest valor, si s’utilitzen díodes en paral·lel.

Tj , Rth (j-c) , Temperatura màxima de la unió i resistència tèrmica unió-

càpsula, que ens serà útils al calcular el dissipador.

Trr : Temps de recuperació inversa. És el temps que triga el díode en

conduir estan en polarització inversa.

Tfr : Temps de bloqueig, és el temps que triga el díode en passar de

conducció a bloqueig.

Vfp : Tensió a la que es fa conductor, venint del bloqueig.

VRRM, IFSM, IF i els relacionats amb la temperatura, seran el paràmetres

usuals al triar els díodes o el pont rectificador de la xarxa, mentre que els
paràmetres de temps seran importants en la elecció del/s díodes
rectificadors de sortida.

Condensador de filtre.
El condensador de filtre, ens mantindrà la tensió contínua entre les tensions de
pic de la xarxa, mentre el transistor va commutant.
El valor d'aquest determina el arrissat , si aquest condensador es massa petit,
baixarà la tensió mínima d'entrada i augmentarà el corrent de pic del transistor,
si es massa gros, la durada del pic de carga serà molt petit, cosa que empitjora el
factor de potència i les EMI.
Un valor pràctic, es permetre un arrissat d'un 25 a un 30%.

Veiem el càlcul d'aquest condensador per una rectificació en pont :

Pin = Pout / η

Win (energia) = Pin en Jouls (Wseg) f = freqüència de xarxa

F

Cin = Win .
Vpk2 - Vmin2

El temps de conducció del díode

tc = 2*π *F .
cos ( Vmin / Vpk )

Corrent de càrrega, es el pic de corrent forward del díode

ichg = C * ( Vpk - Vmin )
tc
Corrent eficaç (rms) de càrrega Vc Vpk
Vmin

6
Ichg
Ichg = ichg * √ tc * 2 * F - (tc * 2 * F)2

Aquest càlcul serveix tant per rectificació complerta en pont com amb doblador de
tensió, que es una aplicació típica de les fonts d'alimentació, però cal tenir en compte
que en aquest cas la freqüència es la meitat.
Cal també tenir en compte, el valor de ESR (resistència serie equivalent) del díode ja
que pot produir una elevació de temperatura si és elevat.

Limitació del corrent de connexió : Cal limitar el corrent de connexió de la font a la

xarxa elèctrica, tant per limitar el corrent IFSM dels díodes i evitar la seva destrucció,
com per millorar la característica “ Inrush current” de la font, que quantifica justament
aquest valor e indica el valor de corrent que ha de tenir la protecció externa de la font.
Hi ha diversos mètodes de limitació:
Passiva. Es tracta d’intercalar un element resistiu en sèrie amb l’entrada, per tal
de limitar el sobrecorrent de connexió, es clar que el valor triat, haurà
de ser un compromís entre valor de limitació i potència dissipada.
Dos son el mètodes :
Resistència, és el pitjor cas, caldrà dimensionar-la per compromís
entre Ipic i W en règim. No es pot oblidar el corrent màxim que pot
suportar la resistència, que caldrà esbrinar en l’especificació del
fabricant.

NTC , millora el cas anterior, perquè baixa la resistència quan

s’escalfa, minimitzant la potència que dissipa. Té l’inconvenient que
no protegeix enfront d’un tall curt, ja que el component no haurà
tingut temps de refredar-se.
Activa, utilitza relè, tiristor o triac, per curtcircuitar una resistència que haurà fet
La limitació del current ( és el cas anterior ) , i tindrem la certesa que el
element actiu intervé quan el condensador de filtre està ja carregat, bé

7
 perquè mesurem la seva tensió bé perquè mesurem la tensió de la
resistència limitadora (Vdc=Vrlim + Vc ).

Hi ha molts circuits estàndards i d’altres a imaginar que compleixin

aquesta funció, la complexitat pot aparèixer si ens cal una tensió auxiliar.
Seguidament presentem un circuit a títol d’exemple que fa aquesta
funció:

Amb l'estat actual de la tecnologia, podem eliminar el consum polsant del

corrent d'entrada, que ens provoca un alt contingut d'harmònics a la xarxa, així
com un escalfament del components i conductors, degut al corrent polsant. La
solució implica posar davant del condensadors de filtre un circuit anomenat PFC
( power factor correction ).

Anem ara a veure les diferents topologies de fonts i la seva aplicació.

Topologìes, Classificació

No Aïllades . No aporten aïllament elèctric entre entrada i sortida, per tant

8
 existeix un fil comú entre el dos i normalment no utilitzen trafo.
sinó bobina.
Topologies bàsiques :
- Boost ( elevador )
- Buck ( reductor )
- Buck - boost ( inversor )
- Sepic

Aïllades. Utilitzen trafo. i per tant garanteixen aïllament entre entrada i sortida.
Asimètriques. El flux provocat per la commutació es
unidireccional.
- Flyback
- Forward
- Doble forward
Simètriques . El flux del transformador és bidireccional.
- Push - pull
- Mig pont
- Pont complert

La majoria d'aquestes topologies poden convertir-se en ressonants, on es

busca la commutació dels semiconductors de potència a zero tensió o
corrent.

Toff - +
Ton + -
Boost ( elevador
+ ) +

Ioff
Ion
Vce =0 (Ton)
9 Vce = Vout
Vin (Toff) Vout
El funcionament es el següent:

El transistor es atacat per un senyal quadrat , d'una freqüència F, el temps en que

és a "1", i que per tant el transistor condueix, li direm Ton i en el dibuix es en
color vermell.

Per contra, mentre el transistor no condueix, temps "0" del senyal quadrat, li
diem Toff.
Tenim senyal de base a "0", i connectem Vin.
El transistor no condueix.
El díode condueix i permet la càrrega del condensador i per tant Vout =
Vin. S'estableix el corrent de color verd, Ioff.
Base del transistor a "1". Ton
El transistor condueix i el corrent es Ion (color vermell)
El díode no pot conduir, ja que és en inversa ( Vk = Vout=Vin ,, Va = 0 )
El corrent de la bobina, creix linealment, mentre la seva tensió i polaritat,
és la marcada en color vermell, Ton.
La tensió de sortida, es manté gràcies a la càrrega del condensador.
Base del transistor a "0". Toff
El transistor no condueix i el corrent de colector es 0.
La bobina passa de receptor a generador i entrega una f.e.m. de polaritat
marcada en verd.
es Ion (color vermell)
La tensió c-e del transistor, és ara Vin + Vbob. , per tant > Vcondensador
El díode serà conductor i el condensador es carregarà a Vin + Vbob.
Mentrestant la bobina es va descarregant.

Observem el dos límits de treball .

Transistor tancat permanentment, Vout=0, la bobina es saturaria i el
corrent només quedaria limitat per la resistència del fil de la bobina.
El circuit es cremaria.
Transistor obert, no tanca mai. Vout=Vin - Vd - Vrbob

El circuit es sempre elevador de tensió.

Analitzem ara amb més detall els cicles de treball :

10
 Temps Ton : ∆ IL ON = - Vin * Ton
L
Temps Toff : ∆ IL OFF = - VL * Toff
L
Increment i decrement, han de ser iguals, per tant : - Vin * Ton = - VL * Toff
L L

i Vin * Ton = ( Vout - Vin ) * Toff → Vin * T = Vout * Toff (T= Ton +Toff )
com el cicle de treball ct o δ , relació entre conducció i període, és Ton / T,
podem dir que

Vout = Vin * 1 . i δ = Vout - Vin

(1 -δ ) Vout

Cal entendre que si ↑Ton ⇒ ↑Vout i que el corrent d'entrada es = IL

La relació de corrents seria Iin = Iout * 1 .
(1-δ )

Observant el dibuix adjunt, observem que IL max

el corrent mig de la bobina és el corrent de Vin/L (Vin-Vout)/L
sortida i el pendent del corrent de la bobina Iout
és Vin / L o (Vin-Vout) / L en al baixada.
Per tant el valor mínim que ha de complir IL min
la bobina és :

Lmin ≥ Vin * Ton + ( 1 - δ min ) . essent δ min = Vout min - Vin min
2 * Iout Vout min.

En aquesta formula acabem de calcular la L mínima perquè el corrent toqui el

valor 0, ja que Ilmin es 2*Iout, estaríem doncs en una conducció discontinua, es
dir, descarreguem la bobina a cada cicle.
Normalment és prefereix treballar en conducció continua, ja que les variacions
de corrent son més petites i per tant els arrissats, la contrapartida son bobines
més grosses, en aquests casos ∆ I es busca del ordre del 15 al 30% de Iout.

Càlcul del condensador C = T * δ . essent ρ o el arrissat que és = T*

δ .
2 * ρ o * RLmin 2 * C * RLmin

però ρ 0 es una dada o una suposició, ja que el arrissat es base pel disseny.

Límits dels components :

Transistor : Vce max = Vout + Vpk
Ic max = IL max.

Díode : Vrrm = Vout + Vpk

IF ≥ Iout max.

11
Vpk és la tensió que es pot arribar a establir per la sobretensió de la
bobina, mentre el díode no es fa conductor. Si es tria un díode ràpid, és
un valor petit, però cal no oblidar-lo.

12