T.A.F.A.D. I.E.S.

Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives

Benicàssim 2005/06

BLOC EXECUCIÓ I PRÀCTICA DE

3 JOCS D’ANIMACIÓ
ESPORTIVA

U.T.8.- LA PILOTA VALENCIANA

1.- Notes històriques.

2.- Els jugadors.
3.- El material. Arreglar-se la mà.
4.- El trinquet.
5.- Modalitats:
- El raspall
- A llargues
- Escala i corda
- Galotxa i galotxetes de Monòver
6.- Els colps

1.- Notes històriques.

1.- Els origens de la pilota.

La primera notícia escrita que ens ha pervingut d’este joc correspon a

l’obra, d’Homer, l’Odissea. En arribar Ulises al país dels feacis troba la princesa
Nausíaca i les seues donzelles jugant a la pilota.
Com tantes altres coses, la pilota passà del món grec al romà on va gaudir d’un
gran èxit, fins el punt que els patricis, a les seues viles, tenien sempre una sala
dedicada al joc de la pilota. La informació, tanmateix, més àmplia que ens n’ha vingut
és de Marcial als seus Epigrames. Marcial distingia quatre tipus de pilota: follis,
trigonalis, paganica i harpestum.
La Follis era grossa d d’aire i amb ella es jugava a les termes abans del bany,
colpejant-la amb el puny tancat o amb el braç.
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06

La Trigonalis rebia el nom perquè amb ella es practicava un joc en el qual

intervenien tres jugadors, que se la llançaven d’uns a d’altres, tot formant un triangle.
Altrament a la follis, era una pilota xicoteta.
L’única referència que Marcial dona de la Paganica la constitueix el fet que era
una pilota xicoteta, dura i molt difícil de jugar.
L’Harpastum, segons Marcial i també Antífones, era un joc practicat amb una
pilota més xicoteta que la paganica, en un terreny de joc delimitat per dues ratlles i
dividit en dues parts per una central. Els jugadors, per tots els mitjans, intentaven
d’impedir que la pilota aplagara a les ratlles dels extrems. A més, també. S’hi fa
referència al fet que la pilota sempre anava a ran de terra.

2.- De l’Edat mitjana fins al segle XX.

Durant l’Edat Mitjana, tant en terres espanyoles com franceses, es

practicaven diverses modalitats. Pel que fa a França el joc es coneixia pel nom de “jeu
de paume”, atés que en un principi s’hi practicava colpejant la pilota amb el palmell de
la mà. El jeu de paume era practicat en uns edificis rectangulars totalment tancats. El
terreny de joc, enllosat era dividit en dues parts per una xarxeta, situada a una
alçada menor que la dels nostres trinquets actuals. El joc consistia a passar la pilota
per sobre la corda, i encara que primerament es colpejava amb la mà, posteriorment, a
causa de la duresa de la pilota, la pala o la raqueta esdevingué el mitjà per a pegar-li.
El joc de paume, pot donar-se per desaparegut. Tanmateix en algunes contrades s’han
mantingut variacions d’aquest joc, tal com és el cas del País Basc, País Valencià,
algunes regions sud-americanes i alguns indrets de Canàries.

El trinquet basc d'hores d’ara ha canviat totalment la fesomia del joc,

actualment, la principal diferència rau en el fet que al País Basc la pilota és colpejada
contra una paret frontó i no ja directament contra els jugadors contraris. Tanmateix,
encara que avui aquesta és la modalitat de pilota més estesa, durant els segles XV,
XVI i XVII la pilota era un dels esports més estesos i practicats a la totalitat de
l'Estat espanyol, incloent-hi el País Basc. Llorenç Millo pensa que la modalitat
practicada era la de llargues, que està més relacionada amb les modalitats valencianes
que no amb les basques. La proliferació per ciutats de l'Estat espanyol de carrers que
mantenen el nom de trinquet, confirmen a Llorenç Millo en la seua teoria segons la qual
la pilota a llargues era practicada a tota la península, fins i tot al País Basc. Sembla
que el pas de la dinastia austríaca a la borbònica fou fatal per al joc de pilota
peninsular, al segle XVIII desapareix totalment, amb les excepcions que encara es
mantenen avui, el País Basc i el País Valencià.

Posteriorment als voltants de 1850, s'importen les eines actual s per a jugar al frontó
i s’oblida totalment la modalitat de llargues, mentre que la pala i la cesta assoleixen un
gran èxit.
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06

3. La pilota al País Valencià.

3..1. El joc de pilota al carrer.

Com diu Llorenç Millo, al nostre país es practica el joc de pilota

des del mateix dia de la conquesta per Jaume I, eliminant d'aquesta manera la
possibilitat apuntada per Albert de Luze, en el sentit que el joc va ser introduït pels
musulmans a la península.

El joc de pilota, amb plena seguretat, va gaudir d'una prompta acceptació i

difusió entre els valencians, atés que ja a les darreries del segle es troben documents
que hi fan referència. La segona meitat del segle XIV, Sant Vicent, als seus Sennons,
ja parla del joc de pilota tot agrupant-lo amb altres jocs a tots els quals els considera
honrosos i sans:

“Sense pecat podeu jugar hun joch, els jochs permesos al palet, a la pilota, al dard e a
la ballesta" .

Tanmateix, aquesta opinió vicentina no serà compartida pels governants,

esverats a les darreries d'aquest mateix segle XIV pel caire que anava prenent el joc,
sobretot al carrer.
Els abusos, comesos a carrers i places, que impossibilitaven en algunes ocasions
el trànsit per tals indrets i, sobretot, l'ús de paraules malsonants, va provocar que les
autoritats dictaren normes prohibint el joc al carrer. La prohibició no va ser gens ben
acollida pels afeccionats i les protestes no es varen deixar esperar, Davant tot aquest
aldarull, de bell nou, es va reunir el Consell de la Ciutat, però ara amb la presència de
les màximes autoritats del Regne. En aquella reunió decidiren mantenir-se ferms en
les disposicions dictades. ,Peró aquestes prohibicions no tallaren en cap moment la
pràctica del joc, sinó que continuava essent majoritari i creant problemes per als
transeünts als carrers de la ciutat. Això queda confirmat pel fet que les prohibicions
van seguir dictant-se amb certa periodicitat encara fins el segle XVIII.
Tots aquest fets esmentats ens poden donar una idea de quina va ser la
transcendència que va assolir el joc de pilota a la vida valenciana de l'època medieval i
segles posteriors, fins arribar al XVIII.

3.2. EIs trinquets.

Si fins ací totes les referències anaven adreçades a la pilota de

carrer, ja des d'aquesta mateixa època existiren a la ciutat de València trinquets on
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06

també es practicava el joc, encara que allí ho feien els cavallers nobles, amb un
tarannà molt més privat. Podem veure la quantitat de trinquets que varen arribar
haver a la ciutat de València i que per la seua importància donaren nom a carrers i
places de la ciutat: Trinquet de Centelles, Trinquet d'En Ciurana, Trinquet de Mossen
Olcina, Trinquet dels Pilons o dels Mascons, Trinquet del Trabuquet, Trinquet de Na
Segarra, Trinquets de Fachs, Trinquet de Mossen Sanz. Trinquet del Pavorde,
Trinquet de Cavallers (aquest trinquet, és l'únic que encara és recordat avui
mitjançant el nom del Carrer de la ciutat de València on estava situat).

4. La pilota valenciana al segle XX.

Pel que fa a la historia més recent, ja dins del segle XX, a partir dels
anys quaranta es comença a notar un fort canvi en la pràctica del joc. La nova situació
política que es dóna a l'Estat, en certa manera, repercuteix en el joc, tot i que els
canvis més profunds s'han de buscar als anys seixanta en altres motius més clars.

Tres són els elements que influeixen en la davallada que es produeix al joc,
fonamentalment al carrer: els automòbils, els carrers i la televisió. Els dos primers
impossibilitaran de manera directa la pràctica del joc, mentre que la tercera
propiciarà el seu abandó, de manera indirecta.

Davant de totes aquestes dificultats, el joc, en aquests anys, es refugia als

trinquets on, malgrat algunes crisis que es produeixen a causa de la manca de
jugadors, la importància que mantenen les travesses el fan sobreviure fins arribar a
les darreries dels setanta i principis dels vuitanta, moment en el qual es produeix cert
reviscolament tant al trinquet com al Carrer.
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06

2.- Els jugadors.

Una partida de pilota sempre es juga entre dos equips, ara bé el nombre de
jugadors de cada equip varia fonamentalment segons la modalitat practicada.

1.- Al trinquet per dalt corda (partida estandard).

Al trinquet, jugat a l'alt amb escala i corda, la partida estàndard està

formada per dos equips de tres jugadors. El més endarrerit el resto, també rep altres
noms com escalater, puix és ell qui fa l'escala jugant les pilotes caigudes d'escala, o
restador. També l'anomenen el barrer. En el desenvolupament d'una partida la
primera tasca del resto serà fer el dau, mentre que quan passe al camp contrari, sera
ell qui haura de restar la pilota enviada pel qui fa el dau, per això el nom del resto.
Aquest jugador haura de dominar sobretot el rebot.

Immediatament davant del que fa l'escala juga el mitger, jugador que com diu
el seu nom és situat enmig del punter i del resto, i que tindrà, enfront de l'escalater
el seu colp important en la volea.

El jugador situat més avant dels tres és el punter caracteritzat sobretot per la
seua habilitat per a col·locar les pilotes als llocs o no puguen arribar els contraris.
També s'anomena feridor, ja que sol ser qui efectua la ferida.

2. A llargues i raspall al carrer.

T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06

La composició és variable; però la més habitual és la de 4 jugadors per

equip. El jugador més endarrerit que és el saque o traure. També rebia el nom de
banca en la modalitat de llargues. Davant de tot hi són els punters. I entre el traure i
el punter hi seran els contrarestos, és a dir, els encarregats de tornar la pilota
enviada pel restos. Al resto, hi haurà uns punters, un rest i més enrere, esperant les
pilotes perdudes, hi haura encara un altre jugador anomenat en alguns llocs maça.

3. A perxa i galotxa.

Tant en la perxa com a la galotxa, tenim un feridor, que serà per general el
punter. Per altra banda, el jugador situat en posició de tornar la pilota a l'aire,
s'anomena el qui fa la perxa o el qui fa la galotxa, respectivament. Aquest últim també
s'anomenarà galotxer. Mentre que als casos en què es permet que la pilota bote en la
ferida el qui jugarà rebrà el nom de jugador que fa el bot.

3.- El material. Arreglar-se la mà.

3.1.- Material.
1.- Pilotes:
- Vaqueta
- Badana
- Frontó
- Galotxetes de Monòver
- Internacionals

2.- Didals:
- Amb punta
- Rodons
- Casolans

3.- Guants:
- D’ací
- Belga
- Alternatius (cicliste, halterofilia, etc...)
- Cassolà

4.- Material complementàri:

- Sabó d’afeitar
- Cartes
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06

- Cartutxos
- Ferros (planxetes)
- Esparadrap
- Altres (cinta aïllant, tessa-moll, cartró, etc...)

3.2.- Arreglar-se la mà.

1.- Rentar-se les mans amb sabó d'afaitar o sabó de quilet.

2.- Col·locar-se tires d'esparadrap a la palma, per fer una bona base.
3.- Col·locar tessa-moll, carta o planxetes sobre la base d' esparadrap.
4.- Col·locar tires d' esparadrap sobre la carta.
5.- Unir l’esparadrap per darrere de la mà.
6.- Col·locar tires fines d'esparadrap que vagen de la part de davant de la
mà a la de darrere.
7.- Posar base d' esparadrap per a les falanges. Afegir tessa-moll sobre
l’esparadrap.
8.- Col·locar cartes, cartutxos, anell de ferro, etc; per protegir les falanges
i tapar-ho amb esparadrap.
9. - Acoblar un didal partit i ablanit al dit polze, amb base d' esparadrap i
tessa-moll i posterior protecció. També es pot fer servir un tros de
cartutx o cartró.
10.- Si anem a jugar a raspall cal col·locar-se els didals, la qual cosa es fa de
la següent manera:
a) Base d'esparadrap a les puntes dels dits.
b) Tessa-moll sobre la base d'esparadrap.
c) Didal sobre el tessa-moll.
d) Esparadrap sobre el didal.
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06

Algunes consideracions:
- Hi ha jugadors que es col·loquen un guant sobre la protecció del palmell de la
ma, mentre que altres cobreixen tota la protecció amb esparadrap.
- Els pilotaires que juguen a l'alt no usen didals, però sí una protecció que
s'allarga fins la punta del dit, per si cal colpejar la pilota prop de la paret.
- Cada jugador té la seua manera d'arreglar-se la ma. Protegir-se més o menys depén
de la funció que desenvolupa a la partida. Tanmateix sempre s'ha dit i comprovat que
la pilota es domina millor quan menys protegida va la mà.

4.- El trinquet.
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06

5.- Modalitats:
1.- Al trinquet:
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06

- Escala i corda
- Raspall
- A rebot

2.- Al carrer:
- A llargues
- A contramà
- A curtes
- A galotxa
- A perxa
- A raspall
- A pilota blanca
- Al nyago
- A paret (frontó)

3.- Altres:
- El frare
- Galotxetes de Monòver

5.1.- El raspall.

També coneguda com "raspallot", aquesta modalitat de pilota es caracteritza

per la llibertat de la pilota, ja que no importa el nombre de bots que pegue i es pot
jugar a l'aire, per terra, ete.
Es juga al trinquet i al carrer i cal dir que és la modalitat més dura per la
intensitat del joc i l'especifitat dels moviments.

Per jugar a raspall al carrer, es marquen dues ratlles de "quinze" separades

70-75 passes, les quals limiten el terreny de joc. A una part estarà el resto i a l'altra
el traure (saque).

Un jugador de l'equip que té el traure bota la pilota abans de la ratlla, la colpeja

i inicia la partida. Els contraris, els del resto, intentaran tornar-la colpejant-la amb la
mà i intentaran que la pilota passe per terra o per l'aire, més enllà de la ratlla de
quinze que defenen els seus adversaris (els del traure), els quals intentaran
aconseguir el mateix amb la ratlla del resto.

Cada vegada que la pilota passa la ratlla de quinze sense ser tornada a l'aire, es
guanya un quinze. Quan un equip aconsegueix quatre quinzes amb dos de diferència
sobre l'adversari, guanya un joc. Al començament de cada joc es canvien els papers, és
a dir, els del traure passen al resto i aquestos al traure i ja no tornaran a canviar fins
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06

el joc següent. En raspall una partida sol jugar-se a 5 jocs (25 tantos).

Incidències:

- Quan un jugador "encala" la pilota en una teulada o balcó i aquesta no baixa,

serà quinze de l’altre equip.
- Perdrà el quinze qualsevol jugador que siga tocat o colpege la' pilota amb una
part del cos que no siga la mà o l'avantbraç.
- Si la pilota s’atura entre el públic, a la portalada d'una casa o pegada a la
vorera, es traurà directa al centre del carrer i, parada en terra la colpejarà amb la
mà un jugador de l’equip adversari del que l'havia jugada per última vegada.

5.2.- A llargues
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06

Comença la partida mitjançant el traure, que pot ser de bragueta, "sobaquillo",

palma, bracet, etc, com es pacte o vulga el jugador.
El traure s 'ha de realitzar des de la línia de traure i cal que passe la línia de
falta.
Per obtenir quinze l' equip de la banca (traure) deurà llançar la pilota més enllà
de la línia del rest (quinze de banca), encara que cal dir que darrere d'aquesta línia es
pot jugar a l'aire o al primer bot (pegant-li a bo).
Quan s'executa el traure, els del rest la jugaran a bo (a l'aire o al primer bot),
cas que els del traure la tornen, els del rest intentaran tornar-la, però si no poden
jugar-la al primer bot o a l’aire, la pararan, iniciant així el procés de les RATLLES.
Pel que fa a les RATLLES, cal dir que si un equip no pot jugar-la a bo i l'atura ,
és produeix una RA TLLA. En un joc poden produir-se diverses jugades de ratlla, però
sempre seran per pilota aturada al no poder jugar-se de bo.

Quan es produeix una jugada de ratlla passa el següent:

* Si cap dels dos equips té VAL, es fica una tella en el lloc que s'ha aturat i
segueixen jugant els dos equips sense canviar de lloc. Quan es produeix una altra
RATLLA O VAL es canvia (els del rest passen al traure i els del traure al rest, per
poder JUGAR LA RATLLA ).
* Si un equip té VAL, es fica una tella i canvien de lloc, el rest al traure i el
traure al rest i passen a jugar la RA TLLA.

PER JUGAR UNA RA TLLA, el que es fa és acurtar-se el quinze, que anirà des de la
línia de banca fins la ratlla que esta jugant-se. Cas de que el que fa el traure passe la
pilota de la RA TLLA, l 'ha guanyada. Cas de que el que fa el traure no la passe i els
que defenen la ratlla la juguen a bo i els del traure no la tornen més enlla de la ratlla,
aquests perdran el quinze.

Els equips són de quatre jugadors.

Les partides són a seixanta “tantos”. Encara que hi ha llocs on es juga a pujar i
baixar.
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06

5.3.- Escala i corda o dalt corda.

El Nel de Murla, per 1910 aproximadament va ser el que va iniciar aquesta

modalitat. Consisteix en jugar la pilota passant-la per dalt la corda central, d'un equip
a l’altre, amb la condició que la pilota no pegue mai dos o més bots.

La partida s'inicia amb la ferida, que consisteix en botar la pilota en la pedra,

colpejar-la i aconseguir que aquesta pique en la muralla de l'escala, toque l'esca1a i
caiga al dau on l'escaleter (dauer o saguer) de l'altre equip la jugarà a l'aire o al
primer bot de la manera que més li convinga. Si el dauer toma la pilota de bo, és a dir,
aconsegueix passar-la per dalt la corda, s'iniciarà el joc i es jugarà la pilota entre uns
i altres fins que un dels dos equips aconsegueixca fer un quinze.

S'acabara el quinze quan:

- La pilota pegue dos bots.
- La pilota passe sota la corda o la toque.
- La pilota vaja a la galeria o palquets sense tornar. Sera quinze per a qui
l'ha llançada.
- La pilota vaja a les galeries laterals i no torne. Falta de qui l'ha llançada.
- Un jugador raspe o toque dues vegades seguides una pilota. Quinze a favor
del contrari.
Una partida es juga a 60 tantos, és a dir 12 jocs.

• Puntuació dels jocs:

Cada joc es compta de la següent forma:

O quinzes: NET
1 quinze: QUINZE
2 quinzes: TRENTA
3 quinzes: VAL
4 quinzes: JOC o TANTOS.

En cas d'empat a 30 o a VAL, es diu que estan A DOS, que significa que per a
guanyar el joc cal fer dos quinzes seguits. Quan estan A DOS, el guanyador del
següent quinze té VAL i l'altre 30, i així successivament.
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06

• Reglament tècnic de la modalltat "d'escala i corda"

1.-El terreny de joc i altres consideracions

Art. 1.1- El terreny de joc per a la pràctica de l'escala i corda, és el Trinquet, recinte
tancat del qual, a continuació es donen les mesures considerades com a homologables
per la F.P.V.
Longitud: 55/6 m.
Amplària:
Joc 6,5 - 7 m.
Escala 2,5 - 3 m.
Total 9 -10m.

Alçada dels esglaons: 2/2,5 m.

Amplària de l'escala: 2/2,25 m.
Alçada de la corda: 1,75/1,8Om.
Amplària de la xarxa de corda: 10/15 cm.
Dimensions del Dau: 2,7 x 3m

Art.1.2.- La pilota a utilitzar en aquesta modalitat és la de "vaqueta" amb pes oficial

segons el Reglament General.

Art. 1.3.- El públic es col·locarà bàsicament a les galeries ( Llarga, del rest o del dau),
a les escales de la zona del rest i sota la corda en un espai restringit. En partides de
molta expectació podrà utilitzar-se la zona d'escala del dau, però limitant l'ocupació
al blau de l'1, per tal d'assegurar espai suficient per la caiguda de la pilota en l'acte
de ferir.

Art.1.4.- Els equips per a la pràctica d'aquesta modalitat podran ser:

- Individuals.( Un contra un).
- Parelles. ( Dos contra dos). .
- Trios. (Tres contra tres o Tres contra dos)
- Pactats.( Desafiaments que utilitzen altres composicions, encara que amb un
caracter lúdic i particular, mai oficial)
- Els components d'un equip son:
- Rest o escaleter
- Mitger
- Punter ( él qual normalment serà el Feridor) .
- Feridor ( Per pacte es pot incloure dins l'equip un quart jugador que
faça de feridor, però que no podrà jugar, i que es retirarà després de realitzar la
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06

ferida).
En el transcurs d'una partida, els jugadors podran intercanviar-se les posicions
al terreny de joc.

Art.1.5.- Els Jutges d'una partida seran:

- L'Home Bo o jutge màxim de la partida, és qui tindrà tota l'autoritat i
responsabilitat dins del recinte de joc, amb decisions inapel·lables (podrà ésser el
Delegat Federatiu).
- Els Jutges Auxiliars, (un del rest o del cap, i un altre del dau i el jutge de
corda que podrà ésser l'Home bo).
- El Marxador, qui estarà encarregat de controlar les travesses, en cas d'
haver-ne.
- Cap Home Bo o Jutge Auxiliar, podrà_ésser al mateix temps jutge i casador
de travesses.

2.- Regles del joc

Art. 2.1.- La Ferida es realitza des d'una pedra circular o quadrada col·locada
aproximadament a un metre davant de la corda dins del camp del dau. El feridor bota
la pilota i, jugant-la amb el palmell de la mà, la impulsa contra la muralla de l'escala i
per tant a la seua dreta, des d'on, obligatòriament, ha de colpejar-la per dalt d'una
línia blava correguda per tal que, després de botar a l'escala caiga dins del Dau.

Art.2.2.- L'escaleter contrari, situat dins del Dau haurà de tornar la pilota
jugant-la a l'aire, després de botar a l'escala o al primer bot dins del Dau, passant-la
per damunt de la corda, i li esta prohibit en aquest primer colp llançar-la a la gradería.
En cas de fer-ho perd quinze.

Art.2.3.- Tornada la pilota el joc continuarà de forma que els jugadors tornen
sempre la pilota jugant-la a l'aire, al rebot o al primer bot sobre el sòl.

Art.2.4.- Tota pilota que bote sobre l'escala o vaja rodolant per ella, hom
considerarà que es troba encara a l'aire, no comptabilitzat per tant els bots
esmentats.

Art 2.5,- El Tamborí és considerat aire i per tant el bot que faça la pilota sobre
ell no serà comptabilitzat.

Art.2.6.- Si la pilota de ferida toca la ratlla del requadre del Dau o cau fora
d'ell, serà falta de l'equip del feridor.

Art.2.7.- Si la pilota que toca la corda, encara que passe a l'altra banda, serà
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06

considerada falta del jugador que l'ha llançada.

Art.2.8.- Tota pilota que colpege la junta terra-tamborí, i no toque paret es

considerarà aire.

Art.2.9.- Tota pilota que colpege la junta terra-tamborí i toque la paret, es

considerarà "bot".

Art.2.10.- Tota pilota que toque la corda, la xarxa inferior o passe per davall de
la corda, serà falta.

Art.2. 11.- Les posicions dels equips dins el trinquet són alternatives, i s'han de
canviar a cada joc finalitzat.

Art. 2.12.- Tota pilota que toque a un jugador en qualsevol part del seu cos que
no siga la mà, o en qualsevol part de la seua roba, serà falta, encara que passe a l'altra
banda de la corda, perdent per tant el quinze.

Art.2.13.- La pilota que una vegada jugada es perd per la galeria llarga (cas
d'haver-ne) o per dalt de les muralles laterals (als trinquets descoberts), serà falta
del jugador que l'ha llançada.

Art.2.14.- En les partides que estiga permés tirar les pilotes a les galeries, si la
pilota queda encalada a la galeria del dau o del rest, serà quinze del jugador que l'ha
llançada. Si la pilota rebotara en alguna paret, esglaó, objecte o persona i tornara a
caure, el joc continuarà, raó per la que està totalment prohibit que el públic de les
galeries pare, retinga o empente la pilota, alterant la seua trajectòria. En cas
d'espentar-la serà quinze del que l'ha tirat.

Art.2.15.- El jugador del Dau, que és qui pateix la ferida, tindrà el dret a triar i
canviar la pilota a cada quinze que es jugue.

Art.2.16.- En tota partida de Campionat Oficial hi haurà dues pilotes noves al

caixonet, de les quals en podran triar una cada equip al llarg de la partida.

Art.2.17.- El responsable de l'equip per a qualsevol acció o dret, serà sempre

l'escaleter.
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06

3.- El tanteig i les incldències.

Art.3.l.- Les partides seran a 60 "tantos", ( 12 jocs), podent-se pactar eixir

iguals a 5, 10, etc. per tal d'acurtar la partida, però arribant en tot moment als 60
com a referència pública coneguda.

Art.3.2.-. A la part del rest, la pilota que toque escala des de la corda al 6, es
considerarà parada ("Parà"), jugant-se des del primer,esglaó del 6. Si toca més enllà
del 6, la pilota es jugarà des del primer esglaó del punt que assenyale el jutge: Quan la
pilota pegue al frontó i torne al 6 es considerarà parada.

Art.3.3.- Sempre que a l'escala de la part del dau hi haja públic, la pilota que
toque escala entre la corda i el 3, es considerarà "Parà" ,jugant-se des del primer
esglaó del 3. A les que toquen a partir del 3 se'ls aplicarà el mateix criteri que les de
més enllà del ó a la zona del rest.

Art.3.5.- Quan la pilota estiga "Parà", el jugador la soltarà sobre l'esglaó, recta
i fluixa, en cas contrari, l'Home bo o el jutge auxiliar corresponent li podran cridar
l'atenció, amb les conseqüències disciplinàries corresponents.

Art.3.6.- Si un jugador toca la corda en jugar una pilota, perdrà el quinze.

Art.3.7.- Si un_,jugador a causa de,l',impuls d'una jugada, passa a la canxa

contrària destorbant el jugador contrari perdrà el quinze.

Art.3.8.- Tota pilota ,que, en jugar-la, pega primeramenta l'escala, (excepte a la

careta del primer esglaó), i després passa per dalt de la corda a l'atre costat, serà
falta de qui l'ha llançada.

Art.3.9.- Si la pilota ultrapassa la corda però, tan fluixa que cau sobre la gent
asseguda als banquets de baix i el jugador contrari no la pot jugar, es considerarà
quinze del jugador que l'ha llançada.

Art.3. 10.- Si la pilota que passa la corda toca en un espectador, es considerarà

que aquest és aire i per tant el joc continuarà de bo.

Art.3.11.- Tota pilota que toque en un espectador i passe a l'altra banda de la

corda es considerarà falta del jugador qui la va llançar.

Art.3 .12.- Si la pilota que jugada des del rest colpeja en el frontó del dau i
correguent sobre l'escala torna fins a la corda, tocant-la, sense que el jugador del dau
la torne, serà quinze del jugador que la va llançar.
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06

5.4.- Galotxa .

Ens referirem ací a la galotxa moderna, ja que la galotxa tradicional (com diu
Llopis Bauset) s'inicia ferint per damunt d'una senyal, però es juga com les llargues,
mentres que la moderna és el resultat de desplaçar el joc d'escala i corda del trinquet
al carrer, afegint-li elements com la corda de galotxa i el dau allargat.
En un carrer llarg ( com el de llargues), sense ratlles que el limiten hi haurà una
corda central (la corda de falta) a una alçada com la del trinquet(1,70-1,80). A més
ens trobarem amb la corda de galotxa (2,70 a 3 m.)que serveix per iniciar la partida,
ja que en la ferida la pilota llançada pel feridar ha de passar per dalt d' aquesta sense
tocar-la. Baix la corda de galotxa, al costat contrari d'on fereixen, està el dau que és
un rectangle de sis metres de llarg per un i mig d'ample i que representa l'espai on ha
de caure la pilota en la ferida després de passar per dalt la corda de galotxa.

La partida s'inicia amb la ferida, que consisteix en llançar la pilota intentant

aconseguir que aquesta passe per dalt les dues cordes i caiga al dau, on el galotxer
(preparat per pegar-li de volea) o el que fa el bot (situat darrere del galotxer i la
jugarà si aquest no la colpeja) de l'altre equip la jugaran a l'aire o al primer bot de la
manera que més els convinga. Si tornen la pilota de bo, és a dir, aconsegueixen passar-
la per dalt la corda, s'iniciarà el joc i es jugarà la pilota entre uns i altres, passant-la
sempre per dalt la corda de falta i oblidant-se de la de galotxa, fins que un dels dos
equips aconseguisca fer un quinze.

Normalment juguen tres contra tres.

S'acabara el quinze quan:
- La pilota pegue dos bots.
- La pilota passe sota la corda o la toque. .
- La pilota vaja a les teulades i no torne. Falta de qui l'ha llançada.
- Un jugador raspe o toque dues vegades seguides una pilota. Quinze a
favor del contrari.
- La pilota en la ferida caiga damunt la ratlla del dau.
- El feridor sobrepasse el lloc destinat.

Cal dir que fins la darrera assemblea aquesta modalitat és jugava a temps i dos
jocs, pujant i baixant. A partir d'ara s'ha aprovat jugar a "tantos", oblidant-se del
temps com en qualsevol de les altres modalitats.
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06

5.5.- Galotxetes de Monover.

Aquesta modalitat practicada a les Valls del Vinalopó, comença a jugar-se a

principis del segle XX, amb la intenció de poder realitzar variants de les partides de
carrer.
Les galotxetes són com minitrinquets (3,5 x 20m.) sense escala, amb una
banqueta per a ferir situada prop de la corda central que està penjada de les parets
laterals a una altura de 1,20 m. , encara que al centre no hi ha més de 0,95 m.. Cal
destacar els caixons que es troben als quatre angles que formen les muralles laterals
amb els frontons, on els jugadors intentaran introduir la pilota.

La pilota esta feta de borra, llana o fil apretades amb cinta adhesiva. És més
grossa que la de vaqueta i bota menys.
Es juga com la modalitat d'escala i corda: passant la pilota per dalt la corda
central al primer bot o a l'aire.
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06

La partida per parelles s'inicia de palma des de la banqueta, amb els peus dins
del quadre, intentant col·locar la pilota al dau, mentre que en les partides individuals el
traure s'efectua des del dau per damunt la xarxa cap a la paret esquerra de l' equip
que la rep, sent obligatori que la pilota bote en terra abans de tocar el tamborí o el
frontó.
Sempre que la pilota toca al jugador en qualsevol part del seu cos que no siga el
palmell de la ma, aquest perdrà quinze. El jugador de davant pot jugar la pilota amb
dues mans.
Si la pilota va per damunt del frontó més baix és considera pilota "parà", i és
jugarà de nou llançant-se-la de rebot a l'esmentat frontó.
La pilota que toque la xarxa serà falta de qui la llançada.

La manera de comptar és com en el trinquet, llevat en els punts de cada joc, ja

que al trinquet es guanyen cinc punts, ací es guanya un punt o joc. Les partides són a
12 punts o jocs si són de parelles ¡ a 1O punts en el cas de les individuals.
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06
T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch Jocs i activitats recreatives
Benicàssim 2005/06

6.- Els colps

A l'hora de colpejar la pilota, dues són les variables que cal tindre en compte.
En primer lloc estan les condicions que en eixe precís moment presenta el mòbil, és a
dir altura, velocitat, trajectòria, efectes, etc... I en segon lloc la intenció del jugador,
on vol enviar-la, amb quina potència, trajectòria etc... En funció d'estos dos aspectes
el pilotaire utilitzarà una o altra forma de colpejar.

1- La volea.
Es colpeja la pilota abans que bote amb el braç elevat, els peus en terra i el cos
tirat enrere.

2- El bot de braç.
L'execució és la mateixa que la volea, però la pilota ja ha botat.

3- La palma.
El jugador se situa enfront de la trajectòria de la pilota, i el braç descriu un gir
semicircular en el pla vertical.

4- La bragueta, butxaca o sobaquillo.

El moviment del braç és el mateix que en el colp de palma, però la pilota va molt
ajustada al cos i el jugador es col·loca en posició lateral respecte a la seua direcció.

5- El manró.
El jugador de cara a la pilota, la colpeja després de descriure amb el braç un
semicercle horitzontal. També s'anomena ganxo o corbellada.

6- El carxotet o calbot.
Consisteix en pegar-li a la pilota de bot de braç, però la pilota té poca altura. El
jugador replega el braç en espiral i quan la pilota cau la colpeja.

7- El rebot.
La pilota és jugada després de colpejar el frontó.

8- Colps de raspall.
Al raspall s'utilitzen totes estes formes de colpejar la pilota però a més, com
que es tracta d'una modalitat en la que la pilota corre per terra tenim un colp
específic: la raspada. La mà es col·loca amb els dits cap avall els quals raspen la
superficie del pis.