Grècia

Pas del mite al lógos

by Rafasar@gmail.com Except where otherwise noted, content on this ppp is

Rafa@Sartorio.tk licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 License
1700 • Els aqueus (Danubi) Grècia: illes Egeu, Creta i Agricultura i ramaderia; navegants.
Àsia Menor.
• Acaben amb civilització minoica o cretenca.
1400 Civilització Micènica, Micenes, Argòlida. Rodegen ciutats de muralles, aïllades→ Cada
1100 Auge aqueus ciutat era ciutat-estat.

1100 Destrucción de Troia, ciutat de l'Àsia Menor. 10 anys La Ilíada: Guerra de Troia.

1000 Però a la península grega subsisteixen els eolis

PlatóPreparatP
PP\Hist
• Invasión Dòrica: posa fi a civilització aquea. en Beòcia i els jònics en Àtica.
oria.Mic • Els Doris (Balcans. Població semibàrbara).
enes.avi
• El centre va ser Esparta.

800 • Esparta és ciutat-estat organitzada per Els ciutadans ensinistrats en l'ús armes i
Legislador i les seues lleis. És governada per dos Esparta, el més poderós exèrcit de Grècia.
reis, 28 gerontes i una assemblea popular

620 • Dracó, legislador organitza la república l'Estat intervé en l'administració de la justícia.

d'Atenes. Primer codi escrit d'Atenes. Penes severes.

594 • Tirania de Soló: abolició lleis de Dracó.
• Va abolir els privilegis de l'aristocràcia o
noblesa de sang
Tres classes socials: ciutadans, metecs i
esclaus.
Timocràcia: qualsevol ciutadà no pertanyent a
la noblesa pot arribar a ocupar alts
càrrecs.
490 Guerres Mèdiques. Invasió Persa.
Darius, Rei dels Perses, conquesta
colònies gregues, i instal·la exèrcit.
Marató: Atenesos. Milcíades:
480 •Nova Invasió Persa. Xerxes, fill de
Darius, creua l'Hel·lespont (Estret de
Dardanels).
•Arriben a Atenes després de derrotar
el rei Leònides: Termòpiles.
•La flota atenesa derrota als perses i
afona les naus en Salamina.
479 Fi Guerres Mèdiques. El rei d'Esparta Flota naval de Xerxes és derrotada
PlatóPreparat
PPP\Guerres Pausànies, amb exèrcits de tota Grècia, en proximitat de Micala, i acaben
Mèdiques.avi
derrota en Platea.
460 - El Segle de Pèricles (c. 495-429).
429 Esplendor d’Atenes. Atenes: centre
civilització grega
431 - Guerra del Peloponès: Esparta i
404 Atenes.
1.431-421 pau de Nícies;
2.416 -413 Siracusa
3. 404 espartans a Atenes.
Retirada de D. a Pèrsia
Darius perd uns 6.000 homes
El rei persa Xerxes, amb unes
poques naus, torna a Pèrsia, però
deixa a Grècia un exèrcit al
comandament del General
Mardoni.
amb perill persa
Acròpoli. temples: Partenó, Atenea
Niké, Erecteion, Odeó, Teatre
Dionisos...
•Atenes ha d’enderrocar les
muralles
•acaba el govern democràtic
•entrega la flota i paga tribut
 Cultures micèniques
(aqueus) 1700-1150

Rafa@Sartorio.tk
 Migracions postmicèniques
(1150-900)

Rafa@Sartorio.tk
 Colonitzacions gregues, I (750-550)

Rafa@Sartorio.tk
Rafa@Sartorio.tk
Rafa@Sartorio.tk
 CARACTERÍSTIQUES MITE CARACTERÍSTIQUES RAÓ

FORMA
NARRACIÓ: DESCRIPCIÓ:
1.- FAULA: AGENTS DIVINS ACTUEN I 1.-AGENTS IMPERSONALS I NATURALS:
ORIGINEN COSES O ESDEVENIMENT AIGUA, AIRE, ÀTOMS…

2.- MONÒLEG LINEAL, UNILATERAL: NO 2.- DIÁLEG I POLÈMICA

DIÀLEG (DUES RAONS) DUES RAONS

3.- LLENGUATGE POESIA: ORACLE,

SAGRAT 3.- LLENGUATGE PROSA: SENZILLESA

ORIGEN CONEIXEMENT

EXPERIÈNCIA O
AUTORITAT:
RITU O INSPIRACIÓ VIDENT /
ARGUMENTACIÓ:
APORTA DADES I OFEREIX
POETA (“ENTHUSIASMOS”) →
ARGUMENTS
RAÓ NO NECESSÀRIA
“DONA RAONS”

Rafa@Sartorio.tk
 CARACTERÍSTIQUES MITE CARACTERÍSTIQUES RAÓ

CONTINGUT

EXPLICACIÓ TRANSCENDENT: EXPLICACIÓ IMMANENT:

PRINCIPI SITUAT “A FORA” DE LA PRINCIPI NATURAL

NATURALESA
TANCAT: NO HI HA CONFRONTACIÓ OBERT : HI HA
AMB D’ALTRE MITE/DISCURS CONFRONTACIÓ

CONSEQÜÈNCIA

DESIGUALTAT IGUALTAT

JERARQUIA DEMOCRÀCIA

DICTADURA TIRANÍA

Rafa@Sartorio.tk
 HIPÒTESIS DEL PAS
MITE LÓGOS
1. [Racial: “geni grec”. Insuficiència categories psicològiques,
individuals...]

2. Psicosociològica: contacte amb d’altres cultures: descentrament,

relativisme

3. Sòcio-econòmica: - colonització: Àsia Menor: desacralització

poder/ desmitificació. Igualtat: poder en to meson → democràcia política.

4. Ideològica: especificitat religió grega. Absència llibre sagrat i

casta sacerdotal. No moral religiosa. Reforça per comparació d’altres
cultures (Clàssiques no gregues, E. Mitjana, fi pensament racional...)

Rafa@Sartorio.tk
 CONSTRUCTE: MODEL DE
SÍNTESI
SUPERESTRUCTURA DESENCANTAMENT IMATGE DEL MÓN →
IDEOLÒGICA → RACIONALISME
→ RELATIVISME
→ HUMANISME

ESTRUCTURA PODER REIAL I NOBLESA EN CRISI →

POLÍTICA TIRANIES
→ DESACRALITZACIÓ PODER
→ DEMOCRÀCIA POLÍTICA
INRAESTRUCTURA E. M. GREGA: PETITA PROPIETAT TERRA
ECONÒMICA CRISI AGRÀRIA
→ COLONITZACIÓ S. VIII

Rafa@Sartorio.tk
 EXEMPLE ANAXIMANDRE vs. HESÍODE
Teogonia de Hesíode:
1) Ordre es antropomòrfic i
jeràrquic. ordre per acció deus,
al mode oriental.
2) Ordre imposa intervenció
dramàtica agent: ritus
conservació emperador/déu.
3) Estructura amb membre
eminent: temps, pluja...
4) Narració vers, oracular, sagrat:
inviolable, tancat.
Rafa@Sartorio.tk
Filosofia Anaximandre:
1) ordre en espai concebut
geomètricament: ordre impersonal,
homogeni, no qualitatiu.
2) no cal fundació/fonamentació
antropològica: terra en to meson, i
ningú no la sustenta: està al mig.
3) no hi ha lloc privilegiat: isonomia front
a jerarquia.
4) relat en prosa: no narració, sinó
descripció. Igual pensament mèdic
hipocràtic: salut és isonomia twn
dunamewn; malaltia, anisonomia,
monarquia.
 Pas del mite al Lógos
En conclusió, la raó es constitueix en el plànol i sobre les
categories de la
política (de les relacions de poder dels homes entre si)

La raó és filla de la pólis

Plató
PlatóPreparatPPP\
PreparatPPP\16.Só
16.Sócrates.Introducció
crates.Introducció.Històrica.avi

Rafa@Sartorio.tk
 Estructura política Lacedemònia.
Esparta c. 500 ane

Rafa@Sartorio.tk
 Demòcracia atenesa: Soló

Rafa@Sartorio.tk
 Demòcracia atenesa: Clístenes

Rafa@Sartorio.tk
 Grècia de Pèricles

Rafa@Sartorio.tk
Rafa@Sartorio.tk
 Acròpoli Plató
PlatóPreparatPPP\
PreparatPPP\Atenes.Acròpoli.avi

Rafa@Sartorio.tk
 Acròpoli des de propileus

Rafa@Sartorio.tk
Rafa@Sartorio.tk
 Sinopsi Filosofia Grega

10.GrèciaClàssica.Intr
Rafa@Sartorio.tk oducció.Històrica.avi
 ELS FILÒSOFS PRESOCRÀTICS

1) FÍSICS
1) MILESIS

TALES

ANAXIMANDRE

ANAXÍMENES
2) ANAXÀGORES
3) EMPÈDOCLES
4) ATOMISTES:

LEUCIP

DEMÒCRIT
2) PITÀGORES
3) PARMÈNIDES
4) HERÀCLIT

Rafa@Sartorio.tk
 1) FÍSICS
1) MILESIS




TALES
ANAXIMANDRE
1. PRIMERS FILÒSOFS: FÍSICS,
2)

ANAXÍMENES
ANAXÀGORES
MILESIS (S. VI ane)
3) EMPÈDOCLES
4) ATOMISTES:

LEUCIP Pregunta: origen i constitució del kósmos

DEMÒCRIT
2) PITÀGORES
3) PARMÈNIDES
4) HERÀCLIT

Què i com és?

PHYSIS
AIGUA TALES
o
ARKHÉ

NATURA
LESA
Origen,
principi ÀPEIRON ANAXIMANDRE
Composició

Govern de les
coses AIRE ANAXÍMENES

Allò fonamental

Rafa@Sartorio.tk
1) FÍSICS
1) MILESIS

TALES

ANAXIMANDRE

ANAXÍMENES
2) ANAXÀGORES
3) EMPÈDOCLES
4) ATOMISTES:

LEUCIP

DEMÒCRIT
2) PITÀGORES
3) PARMÈNIDES
4) HERÀCLIT

Rafa@Sartorio.tk
 1) FÍSICS
1) MILESIS

TALES

ANAXIMANDRE

ANAXÍMENES
2) ANAXÀGORES
3) EMPÈDOCLES
4) ATOMISTES:

LEUCIP

DEMÒCRIT
2) PITÀGORES
3) PARMÈNIDES
4) HERÀCLIT

Rafa@Sartorio.tk
 1) FÍSICS
1) MILESIS

TALES 2. Pitàgores

ANAXIMANDRE

ANAXÍMENES
2)
3)
ANAXÀGORES
EMPÈDOCLES
(c. 570-500)
4) ATOMISTES

LEUCIP

DEMÒCRIT
2) PITÀGORES
3) PARMÈNIDES
4) HERÀCLIT

 Formaven una escola.

 Els seus membres convivien formant
comunitats monàstiques en Crotona (Itàlia
meridional)
 Les seues teories giren entorn del significat del
nombre
 Parteixen del descobriment que els intervals de
l'escala musical es poden reduir a una relació
numèrica racional referida a cordes vibrants.
 A partir d'aquí, desenvolupen la idea que
l'essència de tota la realitat consisteix en
nombres.

Rafa@Sartorio.tk
 1) FÍSICS
1) MILESIS

TALES 2. Pitàgores

ANAXIMANDRE

ANAXÍMENES
2)
3)
ANAXÀGORES
EMPÈDOCLES
(c. 570-500)
4) ATOMISTES:

LEUCIP

DEMÒCRIT
2) PITÀGORES
3) PARMÈNIDES
4) HERÀCLIT

 Els números que en l'ordre del cosmos definint i delimitant

l'indefinit (ápeiron)
 Els objectes es veuen com a imatges dels nombres: la forma
essencial és la forma matemàtica.
 Desenvolupen una imatge del cosmos en què els astres es
mouen circularment al voltant d'un centre fix al llarg de
determinats intervals.
 Ho apliquen també a l'ètica, amb el concepte d'harmonia,
arribant fins i tot a identificar les virtuts amb certs nombres.
 Junt amb les investigacions científiques s'entremesclen elements
religiosos i místics: per exemple, la doctrina de la transmigració
de l'ànima i de la necessitat alliberar-la del cos: soma sema
(sóma shma)

Rafa@Sartorio.tk
 (Y, al indicar esto, los pitagóricos, a veces, tenían la costumbre de decir
"todas las cosas son semejantes al número" y de jurar, a veces, su
juramento más poderoso así: "No, por aquel que nos dio la tetractys, que
contiene la fuente y la raíz de la siempre fluyente naturaleza". Con la
expresión "aquél que dio" querían decir Pitágoras (pues le deificaban) y
con el término "la tetractys", un número, que, por estar compuesto de los
cuatro primeros números, causa el número más perfecto, como e. g., el
diez (porque uno, dos, tres y cuatro son diez). Este número es la primera
tetractys y es llamada "fuente de la siempre fluyente naturaleza", puesto
que el universo entero es gobernado harmónicamente y la harmonía es
un sistema de tres concordancias, la cuarta, la quinta y la octava y las
proporciones de estas tres concordancias se encuentran en los cuatro
números mencionados —en el uno, dos, tres y cuatro).

279 Sexto, adv. math. vii, 94-5

Rafa@Sartorio.tk
 1) FÍSICS
1) MILESIS




TALES
ANAXIMANDRE
3. Parmènides

ANAXÍMENES
2)
3)
ANAXÀGORES
EMPÈDOCLES (c. 540-470)
4) ATOMISTES:

LEUCIP

DEMÒCRIT
2) PITÀGORES
3) PARMÈNIDES
4) HERÀCLIT

 Va elaborar la teoria de la unitat de l’ésser: el ser és infinit,

imperible, complet, immòbil, intemporal,u, continu.
 Enfront d'això, l'existència del no-ser és negada:
l’ésser és; el no-ésser no és
 El ser ha de ser immòbil i inalterable, ja que si no caldria
suposar un no-ens diferent de l’ens cap al qual es produeix el
moviment
 no obstant, percebem el moviment: això demostra que
l'experiència dels sentits és enganyosa i ha de ser negada per a
aconseguir la raó.
 Per primera vegada se separa radicalment la intuïció empírica
del coneixement racional

Rafa@Sartorio.tk
 1) FÍSICS
1) MILESIS




TALES
ANAXIMANDRE
3. Parmènides

ANAXÍMENES
2)
3)
ANAXÀGORES
EMPÈDOCLES (c. 540-470)
4) ATOMISTES:

LEUCIP

DEMÒCRIT
2) PITÀGORES
3) PARMÈNIDES
4) HERÀCLIT

 El coneixement vertader només pot ser d'un ser únic

i immutable, perquè d'una altra manera hi hauria
contradicció: "perquè és el mateix pensar i ser".
 Zenó d’Elea intenta demostrar-ne la teoria mitjançant
una sèrie d’apories o contradiccions; per ex.:
 Paradoxa del continu: pel temps està format per una
successió de moments o és un continu:
 En el primer cas, una fletxa està en repòs en cada un dels seus
moviments: mai es mouria
 Però si el temps és un continu infinit, llavors Aquil—les mai
assoliria la tortuga: el temps es pot dividir infinitament i cal fer
la meitat d’X per arribar a X i així ad infinitum!

Rafa@Sartorio.tk

288 Las yeguas que me transportaban me llevaron tan lejos cuanto mi
ánimo podría desear, cuando, en su conducción, me pusieron en el
famosísimo camino de la diosa, que guía al hombre que sabe a través de
todas las ciudades. Por este camino era yo llevado; pues por él me
acarreaban las hábiles yeguas que tiraban del carro, mientras unas doncellas
mostraban el camino. Y el eje rechinaba en los cubos de las ruedas ardiente,
pues lo presionaban fuertemente a uno y otro lado dos ruedas bien
torneadas, cuando las hijas del Sol, después de abandonar la morada de la
Noche y quitados los velos de sus cabezas con sus manos, se apresuraron a
llevarme a la luz. Allí están las puertas de los caminos de la Noche y del Día,
que sostienen arriba un dintel y abajo un umbral de piedra. Elevadas en el
aire, se cierran con grandes puertas y la Justicia, pródiga en castigos, guarda
sus llaves alternativas. Rogándole las doncellas con suaves palabras,
hábilmente la convencieron de que les desatara rápidamente de las puertas
el fiador del cerrojo; y éstas, tras hacer girar alternativamente sobre sus
goznes los ejes de bronce, provistos de remaches y clavos, originaron, al
abrirse, una inmensa abertura. A su través, en derechura, conducían las
doncellas el carro y las yeguas por un ancho camino.

Y la diosa me recibió benévola, cogió mi mano derecha con la suya y me
habló con estas palabras: "Oh joven, compañero de inmortales aurigas, que
llegas a nues-tra morada con las yeguas que te transportan, salve, pues no
es mal hado el que te impulsó a seguir este camino, que está fuera del
trillado sendero de los hombres, sino el derecho y la justicia. Es preciso que
te aprendas todo, tanto el imperturbable corazón de la Verdad bien redonda,
como las opiniones de los mortales, en las que no hay verdadera creencia.
Sin embargo aprenderás también cómo lo que se cree debería ser aceptable,
porque penetra totalmente todas las cosas".

Rafa@Sartorio.tk

291 Pues bien, yo te diré (y tú, tras oír mi relato, llévatelo
contigo) las únicas vías de investigación pensables. La una, que
es y que le es imposible no ser, es el camino de la persuasión
(porque acompaña a la Verdad); la otra, que no es y que le es
necesario no ser, ésta, te lo aseguro, es una vía totalmente
indiscernible; pues no podrías conocer lo no ente (es imposible)

293 Lo que puede decirse y pensarse debe ser, pues es ser, pero la
nada no es. Esto es lo que te ordeno que consideres, pues esta es la
primera vía de investiga¬ción de la que intento apartarte y después
de aquella por la que los hombres igno¬rantes vagan, dicéfalos; pues
la incapacidad guía en su pecho el pensamiento erran¬te; son
arrastrados, sordos y ciegos a la vez, estupefactos, gentes sin juicio,
que creen que ser y no ser son lo mismo y no lo mismo; el camino
que todos ellos siguen es regresivo.

294 Pues nunca se probará que los no entes sean; mas tu

aparta tu pensamiento de esta vía de investigación y no
permitas que el hábito, hijo de la mucha experiencia, te
obligue a dirigirte por este camino, forzándote a usar una
mirada vacilante o un oído y una lengua plenos de sonido sin
sentido, sino que juzga racionalmente la muy discutida
refutación dicha por mí
Rafa@Sartorio.tk
 296 Ni nunca fue ni será, puesto que es ahora, todo entero, uno, continuo.
Pues ¿qué nacimiento podrías encontrarle? ¿cómo y de dónde se acreció? No te
permitiré que digas ni pienses de "lo no ente", porque no es decible ni pensable
lo que no es. Pues, ¿qué necesidad le habría impulsado a nacer después más
bien que antes, si procediera de la nada? Por tanto, es necesario que sea
completamente o no sea en absoluto. Ni la fuerza de la convicción permitirá
jamás que de lo no-ente nazca algo además de ello. Por eso, la Justicia no
afloja sus cadenas para permitir que nazca o que perezca, sino que las
mantiene firmes; la decisión sobre estas cosas se basa en esto: es o no es.
Pero se ha decidido, como es necesario, abandonar una vía por impensable y
sin nombre (pues no es el verdadero camino) y que la otra es y es genuina. Y
¿cómo podría lo que es ser en el futuro? ¿Cómo podría llegar al ser? Pues, si
llegó a ser, no es, ni es, si alguna vez va a llegar a ser. Por tanto, queda extinto
el nacimiento y la destrucción es inaudita.

Rafa@Sartorio.tk
 1) FÍSICS
1) MILESIS

TALES
ANAXIMANDRE

2)



ANAXÍMENES
ANAXÀGORES
4. Heràclit
3) EMPÈDOCLES
4) ATOMISTES: (550-480)

LEUCIP

DEMÒCRIT
2) PITÀGORES
3) PARMÈNIDES
4) HERÀCLIT

 Tot està en un constant fluir: pánta rhei

 Totes les coses estan sotmeses a la generació i la corrupció:
no podem banyar-nos dues vegades en el mateix riu.
 Tot flueix i res roman.
 Res és imaginable sense el seu contrari: vida i mort, dia i
nit...
 De la relació entre els contraris es deriva l'harmonia de la
naturalesa:
 No obstant això, tots és governat pel logos, a què estan
sotmesos tots els éssers. La saviesa és el reconeixement
d’això.

La contradicció, la guerra, és el pare de totes les coses

Rafa@Sartorio.tk
 1) FÍSICS
1) MILESIS

TALES
ANAXIMANDRE

2)



ANAXÍMENES
ANAXÀGORES
4. Heràclit
3) EMPÈDOCLES
4) ATOMISTES: (550-480)

LEUCIP

DEMÒCRIT
2) PITÀGORES
3) PARMÈNIDES
4) HERÀCLIT

 Heràclit inventa la idea de la dialèctica

 Com Parmènides, distingeix entre les evidències
sensorials i allò accessible a través del pensament.
Només s'arriba a la saviesa a través del pensament
que capta el logos, la raó universal:

“A la naturalesa li agrada amagar-se;

els homes majoritàriament no
reflexionen sobre aquelles coses amb
què ensopeguen tots els dies, ni
entenen allò que experimenten;
encara que a ells els hi sembla que
sí"
Rafa@Sartorio.tk
 1) FÍSICS
1) MILESIS

TALES
ANAXIMANDRE

2)



ANAXÍMENES
ANAXÀGORES
4. Heràclit
3) EMPÈDOCLES
4) ATOMISTES: (550-480)

LEUCIP

DEMÒCRIT
2) PITÀGORES
3) PARMÈNIDES
4) HERÀCLIT

“Siempre se quedan los hombres sin comprender que el Logos

es asi como yo lo describo, lo mismo antes de haberlo oído que
una vez que lo han oído; pues, aunque todas las cosas
acontecen según este Logos, se parecen los hombres a gentes
sin experiencia, incluso cuando experimentan palabras y
acciones tales cuales son las que explico, cuando distingo cada
cosa según su constitución y digo cómo es; al resto de los
hombres ¡es pasan desapercibidas cuantas cosas hacen
despiertos, del mismo modo que se olvidan de lo que hacen
Rafa@Sartorio.tk cuando duermen."
 4. Heràclit
(550-480)

Tras haber oído al Logos y no a mí es sabio convenir en

que todas las cosas son una.

246 Anduve buscándome a mí mismo.

232 No llegarlas a encontrar, en tu camino, los límites del alma, ni aun recorriendo todos los caminos:
tan profunda dimensión tiene.
232 Fr. 45, Diógenes Laercio, ix 7
Rafa@Sartorio.tk
 4. Heràclit
(550-480)

217 Este cosmos [el mismo de todos] no lo hizo ningú

ningún dios ni
ningú
ningún hombre, sino que siempre fue, es y será
será fuego eterno, que se
enciende segú
según medida y se extingue segú
según medida.

211 Conviene saber que la guerra es común (a todas las cosas) y

que la justicia es discordia y que todas las cosas sobrevienen por la
discordia y la necesidad.

200 El camino arriba y abajo es uno y el mismo.

215 Heráclito dice en alguna parte que todas las cosas se mueven y
nada está quieto y comparando las cosas existentes con la corriente
Rafa@Sartorio.tk de un río dice que no te podrías sumergir dos veces en el mismo río.
 4. Heràclit
(550-480)

Tras haber oído al Logos y no a mí es sabio convenir en

que todas las cosas son una.

246 Anduve buscándome a mí mismo.

232 No llegarlas a encontrar, en tu camino, los límites del alma, ni aun recorriendo todos los caminos:
tan profunda dimensión tiene.
232 Fr. 45, Diógenes Laercio, ix 7
Rafa@Sartorio.tk
 Els sofistes

1. Característiques
 SofistesV, sofistés, savis, que posseeixen
saber
 Inicialment, aplicat a filòsofs presocràtics.
Estrictament, grup d’intel·lectuals, mestres
i filòsofs grecs dels segles V i IV
 No escola comuna, individualitats amb
escola pròpia

Rafa@Sartorio.tk
 Els sofistes
2. Causes aparició sofística

1. Política: Educació superior, inexistent a Grècia,

però necessària per democràcia (paraula = poder a
l’eklesía) mestres de retòrica

2. Ideològica: esgotament dels models explicatius

presocràtics:

Relativisme: Protàgores

Convencionalisme: Critias, Cal·licles,
Trasímac

Escepticisme: Protàgores, Hippias, Pròdic

Nihilisme: Gòrgias
Rafa@Sartorio.tk
 3. Significació

 Evolució reflexió naturalesa reflexió home

 cosmologia ètica
 phýsis nómos
 kósmos pólis
 Educadors de Grècia cultura superior
 Valors nous:
 Relativisme
 Naturalisme “Ciència”
 Humanisme ”Homo mensura”
 Democràcia

Rafa@Sartorio.tk
 4. Cronologia

 Anteriors a la guerra Peloponés:

 Protàgores
 Gòrgias
 Pròdic
 Hippias
 Posteriors a la guerra Peloponés:
 Trasímac
 Cal·licles
 Antifont
 Crítias

Rafa@Sartorio.tk
 5. Transcendència

Arrels de tradició occidental, malgrat desvalorització per

Plató
 Escepticisme de base
 Crítica valors tradicionals
 Relativisme:
 Gnoseològic: coneixement és insegur
 Cultural: determinació per la cultura
 Antropològic: homo mensura
 Polític i moral: no regles transcendentals
 Religiós: agnosticisme o ateisme

 Anàlisi crítica argumentació

 Actitud “Racionalista” i “empirista”

Rafa@Sartorio.tk
 6. Valoracions modernes

 Els sofistes són els educadors de Grècia (Hegel)

 Constituexen els predecessors de la Il·lustració del s.

XVIII (Grote)

 Són els últims representants del millor esperit grec,

abans de la decadència que Sòcrates i Plató
introdueixen en el pensament i la cultura gregues
(Nietzsche)

Rafa@Sartorio.tk
 Guerra Peloponès (432-404)

Rafa@Sartorio.tk
Guerra Peloponès, II (432-404)
 DE QUÈ VA SÒCRATES?
Plató
PlatóPreparatPPP\
PreparatPPP\Pèricles.Sòcrates.(El.Imperio.del.Pensamiento).avi

1. Problemes: Fonts de coneixement

Sòcrates no escriu res; així doncs, font externes →

1.Comèdia: Aristòfanes
♦ Els Núvols: boig en cistella contemplant estrelles.

2.Xenofont:
♦ Memòries: una espècie de model de conducta

3.Aristòtil:
♦teoria de la definició i inducció

4.Plató
♦ Protagonista i heroi tots 36 diàlegs

Rafa@Sartorio.tk
 DE QUÈ VA SÒCRATES?

2. Qui era Sòcrates

2.1 VIDA:
♦C. 470-399. Atenes. Ciutadà. Fill llevadora i escultor. Hoplita en Guerra
Peloponés (431-404), Batalles Potidea, on salva Alcibíades (429); Dèlion,
Beòcia (424) i Anfípolis, Tràcia (421 Sic!!)
♦Intervé al Consell dels 500, i s’oposa a la condemna a mort dels generals
de Les Arginuses (411). No col·labora amb els Trenta Tirans (404)
♦Professió: sofista especial → pregunta i ridiculitza: eironeia. Això és
irritant i li tenien ganes →
♦JUDICI:
•Causes: reacció democràtica després 30 Tirans → mala opinió
sofistes → causes corrupció per relativisme
•Acusadors: Melet, Anit, Licó.
•Càrrecs: asebeia i corrupció joventut.
•Procés: Tribunal dels 500 [50 * tribu de Clístenes] Ni jutge, ni
defensor, ni fiscal... 1ª. part: 281/220 vots. Final, 340 per mort. Raó:
Apologia. Peça mestra d’ ironia: és innocent, no canviarà, ciutat l’ ha
de mantenir → Suïcidi.

Rafa@Sartorio.tk
 DE QUÈ VA SÒCRATES?

2. Qui era Sòcrates?

2.2 DOCTRINA:
– És un sofista, tal com el veuen els seus conciutadans. Un
savi. Un mestre de ciència i vida, amb deixebles.

– Quina doctrina? no cap! Parteix de la crítica sofista

als mites tradicionals i del seu escepticisme i
antidogmatisme

• Va pels carrers i l’àgora (tot el dia al carrer, societat

mediterrània.) i pregunta Maièutica: “fer parir”

• Diàlegs joventut, més propers al Sòcrates històric: Critó,

Eutifró, Laques, Ió: els especialistes no saben res.

• APOLOGIA: Oracle de Delfos: “S. és el més savi” sap que

no sap res. [Llegir]

Rafa@Sartorio.tk
 DE QUÈ VA SÒCRATES?
3. Importància de Sòcrates

3.1 Sòcrates té molts deixebles o oients Creen totes les escoles

filosòfiques:

• Plató Acadèmia [Aristòtil Liceu]

• Antístenes cínics [Zenó estoics]
• Aristip cirenaics
• Euclides Mègara megàrics

Totes les escoles filosòfiques parteixen d’ell, heretant el seu

páthos, ja que no la doctrina

Rafa@Sartorio.tk
 DE QUÈ VA SÒCRATES?
3.2 Sòcrates està en l’origen de:
• la decisió de Plató de deixar la política i dedicar-se
a la filosofia: “La societat injusta ha mort l’home
just”.
• la seva problemàtica filosòfica: “Com evitar la
injustícia?”
• i, per fi, del seu mètode filosòfic: “com arribar a la
veritat?
– Preguntant (diàleg)
– Per arribar a la definició”

Sòcrates aporta a Plató

l’actitud, la problemàtica i el mètode de la seva filosofia

Rafa@Sartorio.tk
 Plató (427-347)

1. Vida
 Atenes, noble: Aristó i Perictione (rei Codre; germana
Càrmides; neboda Críties, 30 Tirans, 404). Germans:
Adimant, Glaucó i Potone; després, Perictione +
Pirilamp, Antifó.
 Viatges:
 Mègara, Euclides,
 Egipte
 Cirene: Aristip i Teodor, matemàtic
 Sicília:
 Dionisi I el Vell, 388. Fugida, esclavitud >>
funda Acadèmia, 387 (fins 529, Hipatia)
 Dionisi II, 367-365
 Dionisi II, 361 (mort Dió)

Rafa@Sartorio.tk
 Plató (427-347)

2. Influències:
Fonts Pre-Socràtiques
 1. Parmènides. (Món Intel—ligible)
 2. Heràclit. (Món Sensible)
 3. Pitàgores. (Teoria de l’Ànima i els números)
 4. Sòcrates. (Ètica i Concepte d’Universal)

22.Universo.Matematico.Pitagor
22.Universo.Matematico.Pitagor
as.Mucho.Mas.Que.Un.Teorema
Rafa@Sartorio.tk .avi
 Plató (427-347)

3. Obra
 36 obres, tots diàlegs, tret Apologia, Cartes i espúries.
Plató sempre interlocutor principal. Títol, secundari.

22.Universo.Matematico.Pitagor
22.Universo.Matematico.Pitagor
as.Mucho.Mas.Que.Un.Teorema
Rafa@Sartorio.tk .avi
 Plató (427-347)

JOVENTUT TRANSICIÓ MADURESA VELLESA

393-389 388-385 385-370 369-347
FINS 1r VIATGE FUNDACIÓ FINS 2n VIATGE 2n I 3r
ACADÈMIA VIATGES
SOCRÀTIC INSINUA T.I. TEORIA IDEES APORÈTICS
Apologia Gòrgias Convit Teetet
Critó Menó Fedó Parmènides
Càrmides Hippias I i II República Sofista
Enkrateia
Laques, valor Menó Fedre Polític
Protàgores Cràtil Fileb
Lisis, amistat Eutidem Timeu
Eutifró, pietat Menexem Críties, Lleis
Rafa@Sartorio.tk
 Plató (427-347)

4. Context històric

Juventud Plató, noblesa atenesa, destrucció Guerra

Peloponès: inestabilitat i caos, tant intern com extern:

 pesta (Tucídides)
 mort Pèricles
 govern dels Trenta Tirans
 guerres civils...
 → Atenas completamente exhausta, a mercè noves
potències: tebana i macedònica.

Rafa@Sartorio.tk
 Plató (427-347)
5. Doctrina
 Problema: injustícia i violència (Sòcrates) Com assolir ciutat
justa?

 Anàlisi empírica: democràcia és injusta perquè es basa en elecció

inepta i/o interessada. Igual oligarquia o monarquia (arbitrària,
despòtica)

 Solucions:
1. Socràtica: pragmàtica, immanent, intersubjectiva diàleg
univers del discurs dóxai enfrontades definicions
conceptes i regles universals epistéme = universalitat.
Home és ciutadà del discurs. Plató creu que això és insuficient
escepticisme sofistes i desacord: Guerra Peloponés
2. Platònica:
 Ontològica
 Transcendent
 Objectiva
 Plató (427-347)

6. SENTIT DE LA SOLUCIÓ PLATÒNICA

 A través de la TI, Plató cerca de garantir la

universalitat ontològicament:
 Hi ha un món real d’essències, de conceptes
(=idees) que funda el nostre món empíric, fals i
enganyós
 Si captem les idees no es podrem equivocar:
renunciarem a les passions, l’interès, l’egoisme...
assolirem la veritat, la bellesa i la virtut

Rafa@Sartorio.tk
Rafa@Sartorio.tk
 ?

NÓESIS

DIÁNOIA

PÍSTIS

EIKASÍA
 MÓN SENSIBLE MÓN INTEL·LIGIBLE

ONTOLOGIA
GÉNESIS OUSÍA

ÉSSER IMATGES OBJECTES OBJECTES IDEES

FÍSICS MATEMÀTICS

DÓXA EPISTÉME
EPISTEMOLOGIA

CREENCES ARTS CONEIXEMENT CONEIXEMENT

I CONJECTURES NATURALS I DISCURSIU DIALÈCTIC
CONÈIXER

SENSIBLES MATEMÀTIC

EIKASÍA PÍSTIS DIÁNOIA NÓESIS

PLATÓ: GRAUS DEL CONEIXEMENT

 Tema

2 Platón Imagen 8 HISTORIA DE LA FILOSOFÍA - 2º BACHILLERATO

PlatSÍNTESIS
ó (427-347)
Mundo inteligible
Si a través del diàleg accedim a estructures universals, a conceptes
generals, únicas
Dialéctica cal que aquets posseeixen intersubjectivitat (o no
Mundo de las
serien sinó unes opinions méideas s al costat d’altres ~ Parménides
eternassubjectives),
Educación: grados de conocimiento

Matemáticas
consistència i universalitat: per això, han inmutables
de tenir
modelos
modelo
 caràcter permanent i estable, “perfecte” (o quedarien sotmeses
als capricis gobernada
Filósofos
Ciudadde l’atzar, armonía
del món temporal, d’allò dearbitrari, com -vVirtudes
Estamentos èiem
por ideal/justa (= justicia)
que passava amb les opinions dels particulars); →
 Immutabilitat i perfecció del menón de les idees és garantia:
 que la estupidesa i el mal no tindran la última
Física paraula
múltiples
Mundo de las
 que la violència podrà ser desterrada de la ciutat
temporales ~ Heráclito
Artes cosas
 que la utopia d’una societat justa, constituïmutables
imitativas
da per homes lliures és
possible.

Les idees o conceptes han

Mundo de ser eterns i immutables, purs, no
sensible
contaminats per la matèria ni el temps i, consecuentment,
Rafa@Sartorio.tk assolibles (captables) només per la raó o facultat dialèctica