SEGONA PART I. Alonar, ob invisible poesia! Aixi com, de vegades, impacient el fll Miralls: encara mai no sa desrit del cert Aquest és Vanimal inexistont Muiscul floral, que a poc a poc desclous Ob rosa entronitzada, durant Vantiguitat Ob flor, al eapdavall germanes de les mans Vosaltves pocs, companys wn temps dels ice de la infantesa IX, Res d'enalti-vos, jutges, pel turment ban- deat sels guanys amenaga la miguina, quan goss XI. Que semhan ft, sronament, de regles dre ¢ades a la mort XI, Vidgues le rrasmudanca. Ob, per ta flama sigues encisat A tot adéu avanca't, com si quedés darrere Mirew les flors, fidels amigues de la terra, Ob la boca de la font, tan generosa, boca Sempre tornems nosaltres a esquingarto, (Oh, a quins benaurats vergers sempre re ats, a quins XVII, Oh dansarina, replica de XIX. En algun loc del bane one 'r, on XX. Entre els estels, quina distancia; jen cane (quanta més encara XXL. Cor meu, canta els jardins que no coneixes: com jar A desgrat del des Crida'm en aguella hora teva mal 7 48 49 so si 82 33 s4 ss 56 s7 38 59 0 6 a “6 oa 65 66 o 68 “3 70 Come Escolta, ja la sents, la feina dels primers corprin el xiscle de Vocel Existeixrealment el temps, el destructor? XXII. Oh, vine i vés. Encara quasi infant, perfés XXIX, Amie lent de tantesIunyanies 7 n 73 75PRESENTACIO lenci, veu que a penes gosa, univers que reté la seva infinitud per fer-se poema, infant que emergeix a la vida ‘entén, legir Rilke és entrar de sobte, com si fos el propi reialme, amb els ulls segurs de la llum, perd obscur de tan secret, en tot all® que era en nosaltres només pres- sentiment. A qui pugui perdonar la temeraria vaguetat de les moves paraules, esquerpes tanmateix a la banalitat, a st convido a llegir Sonets a Orfew, uns poemes on lke és el cane que de tan pur. He de dir, perd, que ens trobem davant da ‘gens facil en la seva immediatesa, Tan ric de simbols i de ombres, vencedor wexions profundes, demana un esforg d’aprenentatge + a molt lectors, avesats sovint a mons podties de its més preciso La poesia és un llenguatge universal parad at a una llengua. Val per a tots i és a la vegada intea- le El mérie del veritable traductor de poesia con teix a salvar el en el cas d’aquest llibre, tan bellament traduit per Isicdor Mari, Cap nosa, cap estranyesa distanciament ve a torbar-nos en la seva lectura, talment originat en la nos- tra llengua, que aixi ens acosta univers rilkea, Joan Vercts 1BNOTA DEL TRADUCTOR A part d'algunes versions esparses daltres poetes entre les quals excelteixen les de Joan Vinyoli- els Somets a Orfew de Rilke ja havien estat traduits al catala per Alfred Badia (Edicions del Mall, 1979), integrament i en vversi6 métrica i rimada. Tot i aixd, va ser precisament la cctura d'aquestes traduccions anteriors el que em va impulsar a emprendre la que avui surt a lium, Convinguem que, en rigor, la traduccid postica no é la musicalitat del vers com les assoeiacions -atives presents en original no sén mai plena ment reproduibles en cap altra lengua. Algunes versions de poesia es basen en el manteniment de Vestruetura formal d'origen, a la qual, poc o molt, s‘ha d’adaptar el sentit de les imatges. D’altres opten per modificar el ‘encara que no prescindexin del tot de la n pel propdsit primordial de traslladar de distorsions el joc significatiu dels poe- ‘motile formal rma, es Bul amb el mini Aquesta és la di precedent d Sonets a Orfew ila que ara teniu a les mans. En el meu assaig de traduccié m’he esforcat tant com he pogut imho han permés els meus reduits « és que el vers rima, D'altra banda, perd, he preferit respectar Ire detall meno vencional que Ri El resultat no dew ser més que una de les diverses om la puntuacié certament poe con: chavia usat en diferents indrets 1sUn arbre alla s’algava. Oh pur exalgamentt ‘Oh cant d’'Orfeu! Oh arbre més alt per a Voidat Trot era silent. Pro endins del silent teasmudanca gestava un nou ini, senyal En calma els animals sortien de la clara jrada bosctiria, de nieres i caus; iels succeia no que per asticia ni de por s‘estiguessin tan quiets, sin6 per escoltar. Rugit, crit bramul al seu cor ja semblava petit. ust a on a penes per servar-lo hi havia una eabenya, tun aixopluc dels més obscurs anhels, amb aceés de brancals trontolladissos, els has erigit el temple de Voir. 19Ranger M. RiukE nyania, la prada pressentida aque de mi s'emparava. tangible iicada mera tant que ni desig sentis nasqué i estar primer desperta? Mi re (On és la seva mort? Trobaris la tonada bans no se t’esbravi la cangé?— Es gairebé un infant... cap on em cau? 20 Un déu pot. Perd, digue’m, com hauria un home de seguir-lo, amb la migr: seu seny és discdrdia, On dos camins del cor s‘entrecreuen, no s'alga cap temple per a Apotlo, Elan, anhel Perd quan som, nosaltres? I quan decanta ell nnostre ser la terra i els estels? > vol dir que siguis, Ja vew et rebenti la boca, ~has d'aprendre Jar que esclatares en cant. Aixd En veritat cantar és una altca alenada cn el no-res. Un vol en déu. Un vent, 21Rares M. Riuke Vv ‘Oh delicats, entrew alguna volta en Phalit que no us té presents, deixeu que es migparteixi damunt les vostres gates, i vibri rere vostre, novament aplegat. ‘Oh benaventurats, oh iHlesos, (que reflectiu el principi dels cors. Are de la fletxa i ito de les fletxes, més ecern el someiure plorés us resple No us esveri patir la feixugor, torneu-la novamene sobre el pes de la terra; feixugues s6n les mars, feixugues les muntanyes, Aquells arbres mateix que plantareu d'infants s’han fet emps ha massa feixucs perque els porte. En canvi els aires... Els espais, en can 22 v No erigiu lapides. Deixeu nomeés ue la rosa floreixi cada any en favor seu Perqué Orfeu és, En una i altra fa Ja seva trasmudanga. No cal que ens afanyem per altres noms. Tan sols una vegada per totes Orfeu és, quan canta, Ve i se'n va. is molt ja, que a vegades sobrepassi emboleall de la rosa en uns quants dies? ‘Oh com lical desaparéixer, compreneu-lo! Tencara que a ell mateix Mesgatrifiesvair-se. Mentre els seus mots perllonguen la preséncia, ell ja és enlla, on no podeu seguiro, Lareixa de l Jal mateix temps traspassa i acompleix. 23Rarer M. Rik vi No, d'ambd6s reialmes brangues, Es un dels d’aqui Anant a jeure, no deixeu en taula ni pa millet, perqy Pero ell, Pexorcitzador, barre davall de la flonjor de les par sreuen els morts~. les la seva imatge en tota cosa vistas icanteri de fumaria i ruda rentic com esment més clar. ii Res no pot alterartila figura que val; siguin de la romba, siguin de la cambra, cnalteix Panel, el ferm: Ja gerra 24 vu Enaltir, aixd és! Enviat a enal sorgeix com el metall entre el del penyal. Bl seu cor, oh cup efimer, ccongtia per als homes un vi que no s'acaba. Mai en la pols la veu no 'abandona, orma en vinya, tot esdevé raim, assaonat al seu migjorn sensible. no li desmenteixen la lloanga idura del fossar dels reis ni una ombra que davali des dels dé Es un dels missatgers que subsisteixen, «que encara ben endins de la porta dels morts aleen les copes amb els fruits de gla 25Rawer M. RiLKe Només en ambit de l’enaltiment oc la queixa, nimta de la font plorosa, vetllant a fi que el nostre sediment Saclareixi damunt d'aquella roca ears sosté.— serenes li despunta {que les porxades i ‘Mira: per les espa Iba del sentiment, que és entre tots els germans de la la més jove rnyor tot ho confessa,~ xxa encara aprén; amb mans de noia, pra els mals antics. La joia sap, nnomés la Pero de sobte, de gairell, maldestra, penja la nostra veu igual que una estelada cenmig, del cel, que el seu al 26 Només el qui aixecd la lira fins i tor en les ombres pot restablir per |a infinita lloanga. mnjectura Sols el qui amb el seu cascal, el dell, é incapag de tomar a perdre la tonada més El reflex pot sobre l'estany ben sovint esvair-se: servem la imatge. ‘Tan sols en el doble reialme les veus esdevindran dolees i ecernes. 27Ratwer M. RILkE x Itces, que mai no m’heu fu . antics sarcbfags is dies romans Avo de lesment, jo us salu osa daqu per on 'aigu: passa com una cang6 viatgera. © aquells, esbatanats, com d'un alegre pastor quan es desver! rots plens de calma a dins i ortiga blanca— don volen pap: 1es encisades; ales que us han arrabassat el dubte, lo, boques de nou descloses, I dir calla. a totes us sal {que ja heu sabut el que Inosaltres, amics, ho sabem? No ho sabem? ‘Ambdues coses hora que s'atarda perfila sobre el rostre dels humans. Wider cement dels Alycarps, prop d'Arles, des quals es tact a Maite 28 Mira el cel. Diu genet cap constetaci En canvi esteanyament el te aquest urc de la terra I el segon, I mena irefrena, el q el porta, esperonada i returada adés, questa nerviida natura de Mésser? pas el cami que fan conjuntament? Sense nom ja els separen taulai prat. Perd ens agrada sols per un instant de creure'n la figura. I aixd basta. 29Ramer M. Ruuxe Salur a Vespert, que ens pot unr; car vivim certament en les figures. avancen el rellogges, a passes ben menudes, ala vora del dia més nostre de dba, Sense coneixer el nostte lloc auténtic, entreprenem relacions real Les antenes tempregen les antenes, 1 és fecunda la buida llunyani ‘Oh pura intensitat, masica de les forces! No és a causa dassumptes passatgers aque es desvia de tu qualsevol nosa? Ni que el pagés mateix s’afanyi ies basquegi, fa trasmudanga mai no hi atenyera. La terra dona. 30 xi Assaonada poma, pera i plitan, agrass6... Tots ells diuen mort i vida dins la boca... Ho intueixo. jucho sobre el rostre d’un inf cls assaboreix. De lluny arriba us ve ala boca lentament On sols hi havia mots, flueixen les tro de la molla del fruit sorpris alliberades, Goseu dir aixd que poma anomeneu. La dolgor aquesta que primer es condensa, cen el tast remoguda suaument, ida, transparent, aqui: tat immensost per tornar clara, eix ambivalent, solar, ter: oh experiéncia, tacte, 31Raiser M, RILke xiv Amb flor, pampol i fruit mantenim tractes. ‘any. ymbra puja una evidéncia acolorida ‘on resplendeix porser la gelosia dels morts, que enforteixen la terra. Qué en sabem, de la part que hi tenen s fa temps la seva forma d'amarar Ja gleva amb la medubla alliberada. Una pregunta sols: ho fan de gear? Svafanya aquest fruit, obra de sdpits esclaus, a nosaltres, els seus amos? cempés amunt c Is amos, els qui dormen vora les arrels, que els és sobrer aquesta cosa entre besada i forsa muda? 32 xv Espereu..., aquest gust... Ja s'ha esfumat, Tan sols un poc de mdsica, un recruny, un brunzit— lades, danseu el gust del fruit assaborit. Qui com es defensa, mentre es fon en si mateixa, de la propia dolgor. | Pheu posseida, Stha fet vosaltres, exquisidan Danse Feu brollar de vosaltres que madura Descobriu les ar als aires de la pate un aroma i un altre, Trobeu Vafinitat amb lescorga que pura es resisteix, amb el suc que l'emplena, venturosa, 33Rarer M. RILKE, xv Tu, amic meu, ets solitari, ja q som nosaltres que amb senyes i paraules fens fem de mica en mica nostre el mén, potser la seva part més feble i perillosa. Qui assenyala amb el dit cap a una olor? En canvi tu sents moles de les forces aque ens amenace i enfront d'un so: Coneixes els mores legi Cesgarrifes. -a es tracta d’aguantar plegats Is trossos, com siaixd fos el tot Ardu sera ajudar-te. I sobretot: no em plantis al teu cor. Massa prest jo hi creixeria Vall emperd guiar la ma del mew senyor i die: Aqui tens Esai sota la seva pel Gs adegata un gos La mide sea senyore ‘nuallent I infin ‘stable la lac amb Orfeu, aga designat com = ta. El poeta vol guar aquesta maa f que bene de qué el gos dina pro Jacob. Meiss 27- sole sta re (Quasi com hsies 34 xvi Alfons de tot, esvait, avi, de tot el bastiment arrel, font amagada «que mai no han vist. Elm de guerea i corn de cacera, senténcia Ge cabells canosos, hhomes en faria amb els germans, ddones com els laits.. ‘STestrenyen rama contra rama, 1 cap de I Una! Oh, pr Pui Perd es trenquen, encara En canvi la primera a dalt en lira es vincla. 35,Rainer M. Rixe xvilt La sents, senyor, la noverat, retrunyent i trepidant? Vénen heralds que la susciten. cap oida, certament, no escapa al seu fragor, si bé la pega de la maquina vol ara ser exalgada, Mireu, maria ‘com es cargola ies revenja i ens desfigura i afebleix. mag Per més que obté la forga de nosaltres, impertorbable, serveix i empeny. 36 xix Ni que es transformi el mi com una nuvolada, tot I'acomplert es precipita ror d’una, a terra, cap al primigeni la mudanga, més ample i lliure perdura encara el teu assaig de cintic, deude Gens no es coneixen els dolors, gens no saprén l'amor, i alld que en la mort ens allunya, no ens és pas revelat. Sols la eangé damunt la terra salva i celebra. 37Rainer M. Rieke xx Perd, a tu, mestre, qué et consagro, di si has ensenyat les El meu record d'un jorn de primavera, el seu capvespre a Riissia, un caval Poblet eng venia sol i blanc, travat amb una estaca davantera per fer la nit a la pradera, sol com li batia la crinera crespa sobre el coll al compas de Parrogincia, en el galop grosserament frenat. Com brollaven les fonts sang de corser! Sentia tes immensi ts, i com! Cantava i escoltava~, el teu eam de Hegendes en ell es va acomplir. La seva imatge et b 38 xxI Ha tornat a venir la primavera. nen que sap poemes; I per la incomoditat del llarg aprenentatge guanya el prem. Era estrcte el seu mestre. Ens hi esqueia el blanc, sobre ia barba d'aqueii home vel ‘Ara, com s'anomena el verd i com el blau, li ho podem preguntar: perque ella ho sap, ho sap! terra alegse; jel més content podea. ‘Oh, el que el mestte li ensenya, tantissim, {el que ha quedat imprés ales arrels i als ho canta i ho canta! res dificultosos troncs: 9Raiwer M. Ri XXII om els atrafegats pas del temps, perd, tingueu-lo per fotesa | dlins el que sempre persisteix Tot alld que és desfici ben prest haura passat; 40 Xxill Oh, llavors per primer cop, quan el vol 1 seu pro talcard fins ales calmes del e acontentat de si mateix, ‘entremig de lluminosos perfils, afavorit pels vents, jugar gitavoltaice, gracil i segur,- quell aveinat de desbordant de teion seri en sofitari enlairament. 41RaIwen M, Rinne XxIV antiga amistat nostra, els grans déus mai exigents, haurem de rebutjar, ‘no els coneix, o de sobte els buscarem en un mapa Aguests amics poderosos que ens prenen els morts, enlloc no, Lluny d’ells hem retirat els nostees banys | festes i sempre ens avancem als seus heralds, ‘no guiem més la nostra senda en bells meandres, sind pel rost, Tan sols ales calderes cremen els fos d'antany i aixequen malls més i més grans. Pero perdem les forces, que un nedador. 42 uen els nostres engranarges. xxv A tu, perd, vull ara, a tu, que vaig conéixer com una flor, sense saber-ne el nom, robada, sols un cop evocar-t i que ells et ve bella amiga d’infancia del crt insuperable, Primer dansaire que, de cop el cas ple de tardanca, para, com fosa en bronze la seva jovenesa, dolguda i expectant, All8, de Pale imperi Ui davalla la masica fins al cor teasmaudat. Era a prop la malura. Ja presa de les ombres, fosca es feia la sang, mes, com fugag sospita, Sesvaia en la seva natural primavera. lada per la fosca ila caiguda, de now lia terrenal. Fins que d'un cop terrible passa el desconsolat portal obert. Un cop i un altre entret 4BRaIwer M. RUKE at de les Menades, amb I'harmonia superes centre les destructores salcen els te Cap no n’hi hagué per rompre't la testa ni Icom reposen tornen a esc etre, iels ros aguts que cap al cor et van llangar fen tu es tornen suaus rents a la cangs. Alla fier destrueixen, assetjat per enveja, -mentre encara el teu so en i en els arbres i ocell .ons i penyals perdura som ara els oidors i una boca de la natura, 44 SEGONA PART iAlenar, oh invisible poesia! ‘Casmic espai en intercan tothora entorn del propi ser. ‘en qué ritmicament jo mesdevin. Unica onada de la qual io s6c la successiva mar; la. menys costosa mar de totes les possibles,— espai guanyat. Quantes daquestes parts d’espai havien estat abans en mit Hi ha tants de vents due s6n com un fill meu! Em reconeixes, aire, ple d'indrets encara me Tu, lisa escorga un temps, unditat i fulla dels meus mots. 47Raiver M. Rucxe Axi com, de vegades, impacient el full proper prenia al mestre el trag auténtic aixi pren el mirall en si mateix Manic somris sageat de la donzella, quan a soles s'emprova un nou mati, sols un reflex s'hi posa, més pausat. Aixd que han vist un dia els ulls a Vensutjada illarga ardéncia de la xemeneia perduts per sempre. ‘Ah, de la terra, qui en concix les pérdues? Sols qui amb veu malgrat tor exalgadora canti el cor, que ha nascut al Tot. 48 o stha descr del cert cl que sou en la vostra essénc! Vosaltres, intersticis del temps, ‘com si fos merament de forats de sedis. Miralls: encara mai Prodigs encara de la sala buida-, ‘quan ve el crepusele, vastos com un bose. im de bragos, com un cérvol setze-banyes, creua la vostra imperjabilitat. A vegades us omplen els retrats. Alguns pareix que sn a dintre vostre, altses esquerps n’han retorna. Peco el més bell hi ha de romandre- fins que penetri en les galtes amagades de l'altea banda el clar Narcis alliberat. 49Rainer M, Rinke Vv Aquest és animal inexistent. Res no en sabien, perd amb tot Phan estimat ~el seu coll, el seu pas, la seva planta, fins la serena llum del seu esguard-. Fs cert que no existia. Perd com I'estimaven, va ser un animal pur. Li feien sempre loc. Ten aquest lloc arvecerat i claz algava el cap lleument i a penes li calia ser, No és amb gra que el van nodtir, sind sempre amb la possbiltat de ser. Taix® dona tal forga a animal que al front tragué una banya. Unicorn, A ona donzelta, blanc, es va acostar— nella, jen el mirall d'argent va se 50 v Maiscul floral, que a poe a poc desclous Pane fins que la lum polifona de dale del cel s'aboca el seusi, tam excedit a voltes d’abundor, ‘que el signe de reps de la vesprad. a penes pot restituir-te dels petals arreu esparpallats: tu, forca i determini de tants mons! Nosaltres, violents, perdurem més, 9 quar en quina vida entre totes, som finalment oberts i acoll stRawwer M, RILKE vw Oh rosa eres un calze amb una simple vora tronitzada, durant Vantig En canvi per nosaltres ets la flor plenament inniimera, Vobjecteinesgotable. En la riquesa brilles com roba sobre roba en un cos de res altre que esplendor; nica fulla teva és perd alhora evitacié i desmentiment de tot vestit. De fa segles ens erida el teu aroma ‘i amb els seus noms més dolgos ens atreu; de sobte sura en T'aire com la gloria. Amb tor, no el sabem pas anomenar, temptegem.. vers ell puja lesment que mendicavem d’hores sense fama, 52 vil (Oh flors, al capdavall germanes de les mans que endrecen (mans de les noies d'abans i d’ara), tot sovint lasses, placidament ferides, jaiew aun cap a Valece de la taula del jards, cesperant l'aigua que us retorni una altra volta de la mort comengada~, i enlairades de now ara cap als esmunyedissos pols dels dirs sensibles, de poders encara més benéfics del que haguéssiu pogut imaginar, alleugerides, quan us heu retrobat a dins del vas, a poc a poc tot refrescant-vos exhaleu, com qui es confessa, -z, com térbols fatigosos -yos, com per fer-nos veure Pescalfor de les no pecats comesos en c« de nou que elles florRaisek M. Rix vn Vosaltres pocs, companys un temps dels joes de pels jardins escampats per lac com ens trobivem i vaga umb expres a fulla, parlavem en silenci, Si mai ens divertiem no era a cas de ning. De qui podia ser? I fosos entre rors els transeiints ‘en la basarda larga de cada any, Encom passaven, aliens, els cores, les cases ens Ieaven, sdlides, perd falses, ~i cap no ens va conéixer mai. Que fou res de tor? Res. Només les pilotes. Els us magnifies ares, _. Pera vegades un se'n va, sa, ai, sota el caient de la pilota. In mem Eg aque no pals més que pe 54 * Res d’enaleir-vos, jutges, pelt 16 perqué el erro ja no estreny els colls Ning, cap cor, no s'engrandeix ~perqué un ramy Pafectada cleméncia us fingeixi més tendres. El que el patibul amb el temps va aconseguir 0 retorna, com els nens amb les joguines antics aniversaris, L'auténticacleméncia del {gu en un cor pur, alti esbatanat, altrament entraria. Vindria poderosa, 4 infondre-li fulgor, com solen els divins. Més que fa el vent amb la gran nau segura. a, sua sensaci6, \dament No menys que aque ens guanya com placid juga el neni eal ‘etern apariatge.Raier M. Ruxe x ‘Tots els guanys .ga la maquina, quan gosa enginy i no en Pobediéncia afiemar-se en més la incerta ma del mestre, la estricta la pedra, et, que algun cop no en fugfssim, lada fabrica, greixada es replega la és la vida, ~ereu conéixer-la al mai si mateixa, en cent indrets. Un joc de forces pure: intangibles a qui no es meravel 56 an fet, serenament, de regles dregades a la mort a Que s des que a cagar Pentestes, home ultrados perd a tu, més que trampa o xarxa et sé, tira de lona que hom feia penjar avall a les grotes del Kars. Quietamene tentraven, com si fossis un sim s d'un cap Capitava un valet, sava un grapat de pi per celebrar la pau. Lavi mila nit de la cova ex coloms dempentes al Lluny dels qui miren cap sospir de lastima, i no tan sols del cagador, que eficient i alerta executa cel que es mostra en sa6. Matar é una forma del nostre dol errant... ur és en lesperit seré alla que damunt nostre s’acompleix. de caga A certs regions de lanes dees grote, hom pena amb pe la Blanca, que tor dana even agiadesbeuscament ada per espancar els ols i expulearlos dole reas sic subterans. la sotia een abatus. 57Rarsex M, RiLKE x Vulgues fa trasmudanga. Oh, per la flama sigues enciss nla qual una cosa et fuig, ies fa patent transfigurant- esperit foriador, que aquesta tetra senyore res no estima tant en I"impuls de la figura com ef punt de [virada, Allo que a persistir es reclou, és ja ri creu estar més segue, a Papagat redés de la grisor? duresa. 's embranzida agata el mal Espera, molt més dura de lluny s'augura Ai las~: com més distant, Qui brolla com la font, el reconeix la coneixengas, i extasiac el condueix per la creada s {que sovine amb Pinici acaba i amb el Tot espai benaurat és fill o nét d’una partenca aque travessa astorat. I Dafne transformada vol, aixi que se sent Hlorer, que tu esdevinguis vent. 58 xl! A tot adéu avanga’t, com si quedés darrere teu, com hivern que ara mateix se’n va. Car hi ha un hivern entre els hiverns tan perdurable el teu cor del tot reeixira, ‘que en passar-| Sigues sempre mort en Euridice-, puja encara cantant, lloant encara torna amunt, al vincle pur. Aqui sigues re els evanescents, sigues, al reyne del des jstall que dringa, que ja es trenca amb el so. Sigues ~i alhora sapigques els termes del no-ésser, .ament del teu intim vibrar, per acomplirlo plenament aquesta tinica volta, Aixi amb els esgotats, com amb el sord i mot cabal de la natura tota, suma inexpressable, afegeix-te exultant i anubla el nombre. 59RaIwer M, RILKE xiv Mireu les flors,fidels amigues de la terra, restem des de la riba del desti,~ ies planyen de marcie-se, ens pertoca a nosaltes de ser-ne la recange. Tot vol quedar en suspens. I nosaltres com noses ens estenem pertot, cofats de gravetat; _[divaguem, ‘oh quins mestres voragos som per a les coses, perqué exulten d'eterna jovenesa. AllgG que les prengués al sew intim dormir ji amb les coses dormis profundament— o leuger [es faria, ue distint endema, amb les fondaries compartides. © potser es quedaria amb elles i flortien exalgant dl convers, el que ja sassembla a elles, totes germanes plicides sota el vent de la prada. 60 xv (Oh la boca de la font, tan generosa, boca que inesgotablement evoques lun, el pur-, ‘tu, mascara marmbria davant la fag fluent de les aigies. I terme final dels agiieductes al rerefons. D'enlla, per devora els sepuleres, Apenins fins a tu porten la dienda que després pel tet menté que el temps ha renegrit des del vessant del davane teu dintee la pica fs Porella adormida i ajaguda, és Vorella de marbre on sempre parles. la de la terra. A soles departeix: na gerra a sota amb si mateixa, Posa ili pareixera que la interromps. 61Rainer M, RuLke xv Sempre tornem nosaltres a esquingar-lo, cl lloc del déu, que ell restableix de nou. I 6 equitatiu, perd, i repartei. Nila mateixa ofrena pura, consagrada, no accepta en el seu mén daltea manera que contraposant-se impertorbable jure acabament, al Unicament el more beu a la font que des d’aqui nosaltres escoltem, quan ef déw en silen« fa una senya al mort. 62 punyents, perqué volem saber; xvi (On, a quins benaurats vergers sempre regats, a quins arbres, a quins calzes florals, tendrament esfullaes, rmaduren les estranyes fruites del conhort? Exquisides, tuna en descobreixes porser, al prat tot trepitjat de la teva pobresa, D'una vegada a I ‘admira la grandaria de la fruita i la seva ufanor, la seva pell sua sugeresa de Poet {que no se Chagi avangat la ni a sota Penveja del cue. Hi ha dones arbres que els sobrevolen, tan rarament criats per jardiners secrets que fruiten per nosaltres per més que no ens pertanyen? Hem estat mai capagos, nosaltres ombres i fantasmes, rmentre cuitem a madurar ia marcit-nos de nou, de pertorbar la calma daquell estiu de serenor? 63it Raiwer M. Rieke xvI Oh dansarina, réplica de el que fent via s uny: com et lliuravest Tel giravol final, arbre del moviment, ‘no s'emparava plenament de l'any que ja s’envol Tino ha esclata en flors la pau del seu cimal perque el teu gest vibrant com un eixan Penvolti? No era sol, no era estiu damunt seu la calor, la incalculable ardéncia que desprens? Perd també fr No son fruits seus, serens, la gerra, assaonada amb ratl jel vas afaiconat? ales figures, no hi roman el trag que el tret més negre de la teva ci ha escrit velog al mur del remoli mateix? 64 rava, el teu arbre de l'éxtasiy fruitava. xix En algun loc del banc viu l'or, on el malerien i de milions es guanya Pamistat, Perd aquest cec, el captaire, que vol només un ral de coure, é com un loc perdut, com el rac6 polsés sota V'armari larg del mercadeig, el diner es troba com a casa s‘empolaina amb pells, seda i clave Fl el tacituen, resta on s'interromp lal de tors aquells diners que, verllant o dormint, respiren. Oh, co El desti endema torna a agafar-la, i cada dia es pot tancar de nits aquesta ma tothora oberta? la paras lisa, mesquina, destruible infinitament. Perd que alga per fi, un vident, admirat entengui iexalci aquesta per qui aixeca el cant. Sols pel divinal audible. ga persistencia. Sols di 65Rainer M. Rik xx Entre els estes, quina distancia; jen canvi se’n troba aqui des fencara Un infant, per exemple... un altre, un semblant= ue inconcebiblement llunyanst Potser el desti ens amida amb el pam de l'Esséncia, per semblar-nos estrany; pensa quants de pams sols de la noia a Phome, ‘estrany rostre dels peixos. ‘Son muts, els peixos...,es pensava yp temps. Qui ho sap? Pe hha un indret, al capdavall, on sense peixos la seva llengua es parla? 66 Xx! Cor meu, canta el presos en vidre, Canta V’aigua i les roses benaurades; exalga jardins que no coneixes; com jardins lars, inaccessibles. Ispahan o de Xiraz, incomparables. {que mai no et mang de tu que hi maduren les fi centre les branques que floreixen Que et fas amb el com Paura que s’eleva fins al rostre. Defuig "error que hi hagi mancaments en aquest determini que s’escaus el d’ésser! Fil de seda t’has fet en el teint. Tant se val el dibuix en que rintegres {que sigui un moment de la vida en sj pensa que és el rapis sencer, magnific, el que compra. 67Rainer M. RILKE XxiI A desgeat de la nostea existéncia sobreix en escuma als pares ‘0 svalga en les imatges de pedra vora els panys de les més altes portalades, sota els balcons! Oh aguella campana de bronze que el batall eleva cada dia contra Vesmas quotidia © a Karnak la columna, Minica ! aque sobreviu del temple Aquesta exuberdncia defalleix av | sols amb desfici encara empesa del dia vers la nit excessiva d sms enlluernada. El frenest es disso, perd, sense deixar cap rasre Nila corba del vol en potser res ire, ni qui la traga, én va, Almenys en ser pensat. 68 xl Crida’m en aquella hora teva que és tossudament adversa: pidolant gairebé, com el semblant dels gossos, perd sempre de nou esquiva, quan creus que finalment Patraparis, ‘Aixi Mesmunyedis et sol pertinyer. res, Hem estat foragitats ‘on eriem que primer ens saludarien, Espantats anhelem algun suport, a voltes massa joves pet a allo que és antic ii massa vells per al que mai no ha estat i aixd enalt destral Nosaltres, justos sols quan t car som, a las, la branca i il p que madura en la dolgor. 69Rarer M. RUKE xxiv ‘Oh aquest deli, torhora del fang afaigonat judat gaire els més precogos atrevits. Ning no ha Tanmateix s' a badies venturoses, les gerres s'emplenen d’aigua i d’oli, ranmateix. Fis déus, primer els hem projectat en designis audagos, brofec el destitornava a enderrocar- » perd, s6n els immortals. Mireu, podem fer cas d'aquell que al final ens escolta. Nosaleres, una estirp a través de miklenis: mares i pares sempre satsfts det fill que arriba, aque un dia ens sobrepassa i ens trasbalsa més tard. Nosaleres, els eterns agosarats, quant de temps que tenim! I sols la mort callada coneix lo que sempre guanya, quan ens atorga un préstec, 70 xxv Escolta, ja la sents, la feina dels primers rascles; de now el ritme huma en el silenci retingut d’aquesta terra quasi primaveral. No fail se't mostra Pavenir, Alld que tan sovint ja Chavia vingut, ara et pareix que ve com a now altra volta. Tothora desitjat, prengueres. I ttha pres a tu Fins elf brilla d'un bru futur dins el capvespre. De tant en tant un signe es fan les brises.. Negees s6n els arbustos. Perd els pilors de fems s'arrengleren al prat com un negre més dens. Cada hora que Sesmuny es fa més jove. N.de A Contrapartida pat (Sonet XXI sit Cant de primavera de Ia prime 71RaINeR M. RLKE XVI Com ens corpeén el xisle de Pocel. Un xisele qualsevol, proferit una volea Perd els infants que a Paire interstici aquest, stendinsa ill pai del mon, (pel qu: el xiscle de locell igual que els homes en un somni~) enfonsen ells el seu tasc6 de xiscles. Ailas, on som? Més i més es sempre, com els estels despresos de la corda ‘em, amb flocs de riallades, 2 mitja altura cesquingats per 'oratge. ~Endrega els xiscladors, ‘oh déu cantaire! que en clamar despertin, la testa brollin com un 72 xx’ Existeix realment el temps, el destructor? Quan enderrocara el castell, a la muntanya [Aquest cor, que per sempre als déus pertany, «quan és que el demitrg V’ha d'esclafar? Som de debd angoixosament tan fra om el desti vol fer-nos avinent? Tla infancia, pregona de promeses, 6 muda al capdavall de soca-rel? Ai las, Nespectre de Pevanescéncia travessa, com si fos un farm, la incauta receptivitat. Prou som esveradissos, certament, nmateix entre les forees perdurables els déus ens tenen per usanga. 73Ramer M. RIE xx Oh, vine ivés en un instant el pas de d lacié d’una d'aquelles danses en qué la sorda i endregada infant, perfés natura superem, efimers. Perque sols quan canta Orfeu «s trasbalsa per complet. Tu eres encara de no gaire nouvinguda, Heument sorpresa quan un arbre llargament STabstreia, per anar cap a l'esment amb tu, Tu sabies encara lindret en qué la salgava ressonant-; linaudit centre. Vas assajar per ell els passos més bonics i esperaves un dia vers la festa excelsa fer girar el pas i el rostre de Pamic. N del'As Aéregat a Wera 74 XXIK ‘Amie silent de tante percep com el teu buf lespai encara eixampla. Enel bigam dels tenebrosos jous de les campanes deixa’t retrunyir. Tot el que de tu es nodreix esdevé fort amb una menia aixi. teva trasmudanga, Entra i surt en Quina és experitneia que et Tés amargant el beure? Fescte vi Sigues enmig d’aquest tuna magica forga en la cru dels teus sentits, sentit del seu estrany retrobament, I si de tu stoblida el rerrenal ala terra quieta digues: jo flueixo. ‘A Vaigua impetuosa fes esment: jo soc. DAs Adrago ana amiga de Wer 75