Entrevista Informativa

ISAAC ALBERT

Teoria  i  tècnica  dels  gèneres  

periodístics  
Grup  21  
Teresa  Carrereas  
 
Components:    
Albert  Guasch  
Laura  Escamilla  
Oriol  Figuera  
 
 
Isaac Albert
Tinent  d’alcalde  de  l’àrea  d’Acció  Social  i  Drets  Civils  de  l’Ajuntament  de  Terrassa      
Cap  de  llista  d’ERC  a  les  eleccions  municipals  
 
“Estem disposats a arriscar molt i a anar molt enllà amb
les transformacions que s’han de fer a la ciutat”  
 
A la localitat de Terrassa ha sorgit una polèmica respecte al programa del Carnestoltes
2011 que ens remunta a qüestions com la religió i la llibertat d’expressió. Velles
qüestions que sovint donem per assumides i que sorgeixen espontàniament enmig d’un
clima de crisi amb incidència en l’àmbit municipal que ens obliga a establir nous reptes
de futur. De tot això n’hem volgut parlar amb l’Isaac Albert, Tinent d’alcalde de l’àrea
d’Acció Social i Drets Civils de l’Ajuntament de Terrassa i cap de llista per ERC a les
properes eleccions municipals de maig.
 
- El PP de Terrassa ha titllat el programa del carnestoltes d’ irreverent. Quina és
la postura d’ERCTerrassa?

És que el carnestoltes per definició és irreverent, aleshores el què han aconseguit els
organitzadors és complir el seu objectiu. El PP ho barrejava tot i posava en dubte la
llibertat d’expressió que jo crec que és bàsica. Jo entenc que els pugui molestar aquest
programa. El carnestoltes, històricament, ha estat vinculat amb la sàtira cap al sexe, cap
a la religió i cap a la política. El bon sentit de l’humor no passa per riure sinó per riure
se’n d’un mateix.

- L’ha fet una entitat anomenada Sussietat de l’Embut i el PP emfatitza el fet que
aquesta entitat està subvencionada per l’Ajuntament.

El carnestoltes l’organitza aquesta entitat externa a l’Ajuntament la qual va recuperar

aquesta festa amb la democràcia, ja que estava prohibida durant el franquisme.
Nosaltres subvencionem entitats però no fem clientelisme. Les entitats són
independents. Si en algun moment aquestes entitats no van amb la línia o traspassen
algunes barreres, podem prendre alguna decisió. Però nosaltres no fem el carnestoltes,
per això tenim les entitats.

“  Si  el  programa  del  Carnestoltes  és  irreverent,  els  

organitzadors  han  complert  el  seu  objectiu”  

- L’ Executiu de l’Ajuntament de Terrassa el forma un tripartit amb els mateixos

colors que el del Parlament de Catalunya fins el passat novembre. El de Terrassa
sobreviurà a les eleccions de maig?

Difícilment. El tripartit a Terrassa té una dinàmica molt diferent i que funcionava molt
bé i el resultat ha estat positiu.
Un tripartit tal com l’entenem ara crec que no és possible. Hem arribat a un final
d’etapa. Nosaltres estem disposats a arriscar molt i a anar molt enllà amb les
transformacions que s’han de fer a la ciutat i creiem que el PSCTerrassa i ICVTerrassa
tant agosarats com nosaltres no seran, ni en campanya ni en programa electoral; la qual
cosa farà difícil que es pugui repetir el tripartit a l’Ajuntament de Terrassa.
- Creus que la pèrdua de representació d’ERC al Parlament afecta a la branca
municipal del partit?

No ha d’ afectar i no ha afectat a nivell de l’ Ajuntament. L’ escenari polític del país ha

canviat sens dubte, i això fa que les polítiques futures s’hagin de fer diferents. Hi ha un
canvi de paradigma polític, econòmic i social que fa que la política s’hagi de fer d’una
altra manera.
Som un partit petit i en som conscients, però no pensem el petits que som, sinó en com
de grans podem ser. Crec que podem arribar a acords amb molta gent, en el govern i a la
oposició.

- Som en un context de crisi i el seu impacte sociològic s’ha fet notar a la ciutat. A
nivell municipal, què es fa per minimitzar aquest impacte?

Les decisions que es prenen ara afecten de cara al futur. En aquest moment tenim
22,000 persones aturades i unes 60,000 amb risc d’exclusió social. Aquestes dades
objectives tenen molt a veure amb les apostes que es van fer als anys 80 per com havia
de ser aquesta ciutat. Terrassa té més atur perquè va apostar més directament pel totxo i
el sector immobiliari. Tot i que costarà molt sortir de la crisis a tot arreu, a Terrassa
costarà més.
A més les persones sense feina de la ciutat tenen un perfil formatiu molt concret que
seran difícils de recol·locar. Nosaltres hem de ser capaços de donar resposta a les
necessitats d’urgència social que té Terrassa i trobar un model productiu capaç
d’absorbir tot això, encara que sigui complicat.

- La crisi ha evidenciat les dificultats financeres dels Ajuntaments. Com es poden

dur a bon terme aquestes polítiques socials quan hi ha pocs diners a la caixa?

Les ciutats són molt complexes i han de estar ben gestionades i Terrassa ho està. La
caixa de Terrassa no està buida, s’està buidant. Nosaltres no tenim un problema
econòmic sinó de prendre decisions. No estem molt endeutats ni tenim problemes per
pagar nòmines...senzillament podrem invertir menys, fer menys programes.
En aquest sentit, al proper mandat, l’ organització interna de l’Ajuntament ha de ser
molt diferent. Hem de començar a fer política de veritat: escollir, decidir, planificar.
Però els números de l’Ajuntament estan molt bé. Sí que és cert que entre un 30% i un
40% dels serveis que oferim nosaltres no ens pertocarien des d’un punt de vista
competencial sinó que haurien de ser competència de la Generalitat o l’Estat. Sobre això
el que podem fer és queixar-nos, que ja ho fem.

En  aquest  moment  tenim  22,000  persones  aturades  i  unes  

60,000  amb  risc  d’exclusió  social  

- Hi ha hagut contactes entre ERCTerrassa i Solidaritat Catalana per la

Independència a Terrassa?

Estem oberts a tothom. Amb Solidaritat hem parlat amb tota confiança perquè conec
alguns dels seus membres. Solidaritat pot ser gran però ara per ara no és res. Sumem, si,
però per què? Alhora de dir “Vosaltres que penseu per la ciutat?”, no hi havia res. A
nivell local no tenen un programa definit i a nivell de país... tampoc.