L'aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals

PAC - 1. Activitat 2.4

Grup : Know the nou

Assignatura
L'aprenentatge basat en activitats
col·laboratives virtuals

ANÀLISI DE TRES
CASOS PRÀCTICS
PAC 1

Grup 9: Know the nou

Components:
Francesc FARRÉ
Helena ILLA
Basi JAEN
Àlex MIR
Activitat: 2.4
Data: 15/11/2010

Pag. 1 de 9
 L'aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals
PAC - 1. Activitat 2.4
Grup : Know the nou

1. INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

2. LES COMUNITATS VIRTUALS D’APRENENTATGE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

a) Motivacions que van portar la Maria a desenvolupar una proposta

de programa comunitari a través d'un treball virtual col·laboratiu.
Fortaleses i debilitats de l’experiència.

b) Gent que es comunica virtualment, sincrònicament i asíncronicament,

per a la preparació conjunta de treballs, contribueix -i en quin grau i
manera a un acostament i desenvolupament de la potencialitat de les
seves ments i en quines funcions de pensament?

c) Fins a quin punt la implementació de tècniques de treball grupal apropiades

per a la comunicació assistida per Internet -sincrònica i asincròniques- serveix
als membres del grup per a pensar i actuar col·laborativament? Expliqueu
algunes tècniques que faciliten l'intercanvi per a compartir argumentacions
fundades que contribueixin a produir resultats com a coneixements nous.

3. LA CREACIÓ D’UN PROJECTE MULTIMÈDIA A PARTIR D’ACTIVITATS . . . . . . . . . 5

COL·LABORATIVES

a) Sentit dels acords d’intencions. Quin sentit creieu que tenen els acords
d'intencions com una activitat de consolidació del grup? Esmenteu
tres raons per les quals aquests acords són assumibles per aquest grup
en concret.

b) Tres aspectes destacables sobre l’organització de la informació Esmenteu

tres aspectes destacables sobre l'organització de la informació que han ajudat
a la gestió del treball grupal. Quins aspectes creieu que es podrien millorar?

c) Quin paper creieu que hauria de tenir el consultor en el seguiment del procés
de treball en grup? En quines fases pot ser més rellevant la seva actuació?:
formació del grup, desenvolupament, procés final, reflexions finals, etc...

4. CONCLUSIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Pag. 2 de 9
 L'aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals
PAC - 1. Activitat 2.4
Grup : Know the nou

1. INTRODUCCIÓ

L’objectiu d’aquest treball és presentar les reflexions que han sorgit al grup en relació a tres casos
pràctics.

Els casos estan circumscrits a l’àmbit del treball col·laboratiu en entorns virtuals d’aprenentatge.

El treball de reflexió i síntesis presenta dues parts diferenciades:

• Una primera, on s’han treballat tres preguntes relatives a les comunitats virtuals d’aprenentatge i
que han permès reflexionar i valorar aspectes com: les fortaleses i debilitats del treball comunitari, el
desenvolupament de les potencialitats de les ments i el paper que juguen les tècniques de treball
grupal en la producció de coneixement i aprenentatge. De la reflexió comú han sorgit les conclusions
que es presenten en la primera part i que han permès avaluar aspectes de l’aprenentatge
col·laboratiu en entorns virtuals mitjançant el cas escollit.

• Una segona, on es presenta l’anàlisi comparativa dels tres casos identificant els elements crítics i
considerant el següents eixos temàtics, debatuts amb anterioritat: aprenentatge virtual vs.
aprenentatge col·laboratiu, elements metodològics, avaluació i eines tecnològiques.

Pag. 3 de 9
 L'aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals
PAC - 1. Activitat 2.4
Grup : Know the nou

2) LES COMUNITATS VIRTUALS D'APRENENTATGE

a) Quines van ser les motivacions que van portar la Maria a desenvolupar una proposta de
programa comunitari a través d'un treball virtual col·laboratiu? Fortaleses i debilitats de
l’experiència.

Distància física d’un dels components del grup provoca la necessitat de desenvolupar el projecte mitjançant
treball virtual col·laboratiu.

Les fortaleses: Multidisciplinaritat dels membres, les Tic permetran salvar les distàncies físiques, creació de
metacognició grupal i consciència col·lectiva, les idees es multipliquen a mida que avancen, adopció de
decisions compartides que reforcen la tolerància, capacitat de negociació i recerca de consens, possibilitat
de comunicació síncrona i asíncrona, aprenentatge de noves interaccions, interdependència positiva,
establiment de vincles emocionals.

Les debilitats: Necessitat de formació prèvia d’alguns components de l’equip, falta de compromís grupal, els
mitjans tècnics han d’adequar-se al projecte i pèrdua de informació gestual i corporal.

b) Gent que es comunica virtualment, sincrònicament i asíncronicament, per a la preparació

conjunta de treballs, contribueix -i en quin grau i manera- a un acostament i desenvolupament de
la potencialitat de les seves ments i en quines funcions de pensament?

El treball col·laboratiu desenvolupa la metacognició, que és la reflexió sobre el propi pensament i la

productivitat grupal. Però no tota activitat col·laborativa, només per ser-ho, produeix un verdader
aprenentatge i coneixement (Driscoll i Vergara, 1997). A més, és necessari que es compleixin una sèrie de
requisits per part dels membres del grup: Cooperació per aconsseguir una determinada meta que no podria
aconsseguir-se de manera individual, cohesió i suport social pel treball en grup. El vincle emocional anirà
creixent com més llarg és el període de treball en grup, nivell de compromís dels membres del grup, de
responsabilitat, de la seva capacitat de negociació, consens, etc.

Gràcies al treball en grup es produirà un desenvolupament d’una sèrie de funcions del pensament
relacionades amb el concepte de metacognició esmentant abans: Desenvolupament de la intel·ligència
emocional, adaptació al canvi / flexibilitat,s ’afavoreix el sentiment de pertinença, aprofundiment del
coneixement mutu i del autoconeixement (aprendre a aprendre), millora de les habilitats de comunicació
verbal i no verbal, desenvolupament del pensament crític, de la capacitat d’anàlisi i extracció de la
informació, creació d’un clima de confiança, respecte, tolerància i comprensió de la diversitat, potenciació de
la creativitat, de la curiositat i desenvolupament de la tolerància, perseverança i constància.

c) Fins a quin punt la implementació de tècniques de treball grupal apropiades per a la comunicació
assistida per Internet -sincrònica i asincròniques- serveix als membres del grup per a pensar i actuar
col·laborativament? Expliqueu algunes tècniques que faciliten l'intercanvi per a compartir
argumentacions fundades que contribueixin a produir resultats com a coneixements nous.

El treball col·laboratiu respon a la necessitat d’establir canals de comunicació per elaborar el projecte
conjunt. Conscients que serà poc factible trobar-se presencialment i amb regularitat s’opta per emprar eines
TIC que tinguin les següents característiques: agilitat, rapidesa i continuïtat. Les eines per interactuar dins el

Pag. 4 de 9
 L'aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals
PAC - 1. Activitat 2.4
Grup : Know the nou

grup queden prou definides en el projecte, de forma que s’intenta que tinguin una utilitat constructivista
mentre s’actua col·laborativament. Destacarem tècniques que fomentin el compartir coneixements,
impressions i informació. Eines utilitzades: brainstorming, debats, xats, fòrums, e-mail, compartiment de
fitxers on-line, wikis. Tots ells ajuden a autoreflexionar i enaltir el pensament crític.

En tot treball d’aquest índole és necessari a més d’una implicació i entesa entre els membres del grup, uns
acords i seguiment que han de donar forma a tots els coneixements i informacions que brollen arran de les
interaccions mantingudes. En el projecte que ens ocupa s’estableixen perfectament els canals on deixar
constància del consensuat. Tots els acords del grup queden publicats en un espai web comú per permetre
una consulta i estudi i també utilitzen el fòrum com a suport per a l’intercanvi, això permet que tots puguin
publicar/exposar/veure els documents de les respectives bases de dades personals. Un altre tipus de
classificació de les eines emprades en el procés d’un treball cooperatiu seria a partir del software emprat.
Trobem el que ens permet la gestió conjunta de la informació (Groupware) i també necessitem d’eines que
ens facilitin la interacció i la col·laboració (software social) .Groupware:Edició online, gestors de documents.
Software social: wikis, weblogs, xat, e-mail.

3. LA CREACIÓ D’UN PROJECTE MULTIMÈDIA A PARTIR D’ACTIVITATS COL·LABORATIVES: EL

CAS DE L’ASSIGNATURA DE MULTIMÈDIA I COMUNICACIÓ A LA UOC.

a) Sentit dels acords d’intencions. Quin sentit creieu que tenen els acords d'intencions com una
activitat de consolidació del grup? Esmenteu tres raons per les quals aquests acords són
assumibles per aquest grup en concret.

Tal com s’esmenta en el debat mantingut a l’assignatura i en les conclusions, els acords inicials esdevenen
un dels punts clau en el posterior rendiment i eficiència dels equips (ja siguin de formació heterogènia o
homogènia), la heterogeneïtat geogràfica no suposa cap impediment, i a partir de la intervenció en el debat
d’estratègies provocat pel consultor, es forma el grup que tal com diu la Pilar és més important la
constància que no pas la coincidència en el temps. Entenem que cadascun dels membres té clara aquesta
premissa que afecta clarament en la consolidació del grup.

Seguidament exposem les tres raons que el grup Doorway pot assumir.

1. La freqüència de connexió. Acorden la connexió mínima de sis vegades setmanals, per també
deixen un marge de flexibilitat, de forma que si les tasques es van enllestint no suposarà cap
problema absentar-se 24/48h.
En la valoració del consultor es constata que han seguit fil per randa aquesta premissa.

2. Pautes per la comunicació síncrona en xats. Redacten perfectament unes consignes a seguir
prou lògiques i de fàcil compliment. En destaquem:

a. La convocatòria de trobades és sempre amb una antelació prou prudent, 2 dies. Aquest fet és
assumible i coherent d’acord a la freqüència de connexió abans esmentada.

b. Es comunica al grup els temes de la reunió amb anterioritat. Aquest fet propicia una preparació
prèvia per part de tots els membres.

Pag. 5 de 9
 L'aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals
PAC - 1. Activitat 2.4
Grup : Know the nou

c. Desestimen el xat de la UOC, i opten per MSN. Aquesta decisió l’entenem com a prou encertada,
doncs les experiències anteriors seves i nostres així ho constaten.

d. Determinar la dinàmica de les trobades. Optimitzen el temps tot pautant el tipus d’intervencions a
fer per garantir l’assimilació de la conversa.

e. Totes les informacions i decisions preses a les reunions síncrones quedaran reflectides al fòrum o
debat tal com especifiquen prenent nota de data, assistència, tema i resultats.

f. Organització de la informació: S’acorda que per a l’elaboració de documents, cada un dels

components farà servir un color diferent amb l’objectiu de facilitar la tasca de creació

g. Realitzen taules de planificació (una per a cada PAC), que recullen la durada i descripció de
l’activitat i l’aportació que farà cada un dels membre, adquirint d’aquest manera uns compromisos
que afavoriran el treball conjunt.

h. Totes les trobades síncrones les tenen a la planificació prou marcades, de forma que cobreixen
amb escreix el que es demana per assolir l’eficàcia de les mateixes.

3. Vigència de l’acord d’intencions.

Aquest apartat ha de ser bàsic per a tots els membres, doncs com hem esmentat a l’inici d’ara en
endavant serà el document que regirà les actuacions de les individualitats i del grup. Molt
encertadament deixen la possibilitat oberta a lleugers canvis al llarg de les diferents PAC’s que
compartiran, doncs és possible que en el dia a dia quedin serrells o aspectes puntuals a delimitar
millor.

4. Resolució i tractament dels conflictes en el treball en equip. Sembla que aquest aspecte no està
recollit en els acord d’intencions, malgrat tot s’observa que el grup soluciona els petits problemes que
poden sorgir, d’una manera espontània, així i a títol d’exemple, quan es detecta una certa “relaxació”,
sempre apareix algun membre del grup que motiva la resta de manera constructiva, presenten noves
propostes per continuar avançant. La resposta de la resta sempre ha estat positiva, amb la qual cosa
no hi ha hagut conflictes destacables.

• La tònica que caracteritza aquest grup podríem dir que és modèlica, amb la qual cosa no han
arribat en cap moment a conflictes significatius.
• En qualsevol cas, creiem que aquest és un aspecte que s’hauria de recollir en els acords
d’intencions, amb l’objectiu de seguir unes pautes d’actuació davant dels problemes que
puguin sorgir.

És per això que per cloure aquest apartat parlarem de la Resolució i tractament dels conflictes en el
treball en equip que pensem tenen molt a veure amb la consolidació del grup . Els acords d’intencions si
estan ben consensuats i redactats han de ser el motor d’implicació per a tots els components de l’equip i
com no, tindran en compte possibles conflictes que sorgeixin en el si del grup.

Pag. 6 de 9
 L'aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals
PAC - 1. Activitat 2.4
Grup : Know the nou

Els aspectes que s’haurien de considerar, des del nostre punt de vista i després de les reflexions grupals,
serien:

En primer lloc preveure els possibles conflictes que es poden produir dins d’un treball col·laboratiu i que
fonamentalment es centren en la falta de compromís per part dels components: no complir amb les dates
que es fixen, no realitzar les tasques que se’ls hi ha assignat, “desaparèixer” sense causa justificada...,
aspectes que s’han d’entendre com una falta de respecte cap al grup i d’altra banda entendre que actituds
d’aquest tipus fan que no es pugui avançar segons els terminis establerts..

Els conflicte s’hauran d’abordar doncs, des d’una perspectiva constructivista, amb diàleg i tolerància .És
molt convenient recórrer al diàleg franc i obert, flexibilitzant postures i mantenint el respecte per a tots els
components. L’elecció d’un portaveu del grup que pugui decidir en últim extrem seria aconsellable. I, com a
última opció s’hauria d’acudir al consultor que és qui prendria l’última decisió.

b) Tres aspectes destacables sobre l’organització de la informació. Esmenteu tres aspectes

destacables sobre l'organització de la informació que han ajudat a la gestió del treball grupal.
Quins aspectes creieu que es podrien millorar?

Tres dels aspectes destacables sobre eines i recursos tecnològics del grup Doorway són:

1. Utilització optima de l’àrea de fitxers, creant una estructura molt racional que recollia cada una de les
etapes que havia de complir el grup Assignació a cada membre del grup un color diferent per les aportacions
individuals de cadascun. Aquests colors es feien servir tant per la modificació com per l’elaboració de
documents. D’aquesta manera és fàcilment visible les aportacions fetes per cada membre en les diferents
versions que pugui haver d’un mateix document dins de la carpeta en l’àrea de fitxers. Un altre avantatge és
que així tots podien avançant feina en un únic fitxer modificat.

2. Van fer una correcta utilització dels fils de conversa, fent servir les eines que els hi oferia la
plataforma virtual de la UOC, en aquest cas l’apartat de comunicació i concretament mitjançant el “debat” ,
de tal manera que fins que un fil no es deixa tancat no es dona per finalitzat. Això ha agilitzat la recuperació
d’informacions necessàries, evitant repeticions, enteniments erronis i accions de saltar d’un fil de conversa a
un altre. Treballar d’aquesta manera va ajudar al grup a crear una sensació de treball sincrònic ja que cap
comentari es quedava sense resposta i això va ajudar a la integració del grup.

3. Organització de fitxers en carpetes. Seguir unes pautes per l’ordre i l’organització dels documents ha
ajudat als membres del grup a localitzar aquells fitxers que necessitaven per avançar en l’elaboració del seu
projecte multimèdia. A més, també va agilitzar l’intercanvi d’informació i tot el procés de creació del
contingut. No se’ns parla de quina eina han fet servir per a l’elaboració dels documents, en aquest cas
suggeriríem : Google docs, Google sites, wikis... com eines optimes per organitzar l’elaboració de cada
treball.

Per concloure, i observant els casos pràctics, veiem que l’aprenentatge col·laboratiu es recolza en el
desenvolupament d’estratègies de coneixement fent servir els espais virtuals de col·laboració (fòrums,
debats, espais grupals...) per presentar idees, discutir textos i tot tipus de materials, fer referència a les
aportacions dels companys, construir sobre les idees del altres per, finalment, sintetitzar les principals idees

Pag. 7 de 9
 L'aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals
PAC - 1. Activitat 2.4
Grup : Know the nou

del grup tancant discursos en vers un tema o qüestió. Aquests entorns virtuals ofereixen un alt grau
d’interacció i interacció, així com flexibilitat en l’espai i el temps, en el disseny de les programacions
didàctiques i relacions dels participants, afavorint l’aprenentatge centrat en l’estudiant (paidocentrisme).

c) Quin paper creieu que hauria de tenir el consultor en el seguiment del procés de treball en grup?
En quines fases pot ser més rellevant la seva actuació?: formació del grup, desenvolupament,
procés final, reflexions finals, etc...

El cas que ens ocupa presenta, des del nostre punt de vista, d’una manera prou equilibrada la intervenció
del consultor en el seguiment del treball, també és cert que estem davant d’un cas on totes les actuacions,
tant del grup com del professor són gairebé modèliques.

Les característiques fonamentals que hauria d’acomplir són:

• En una fase inicial: dinamitzador del grup. Sembla necessari que quan s’inicia un projecte de treball
en grup, el paper del consultor serà imprescindible per proposar activitats (presentació al fòrum,
debat per conèixer interessos...) que facilitin la configuració del grup. En aquest sentit doncs, la seva
tasca és molt rellevant doncs serà qui activarà als alumnes per establir afinitats i per tant, per
constituir grups de treball. Veiem com en el cas que avaluem la participació del consultor esdevé
essencial per provocar les actuacions dels alumnes (presentació al fòrum, debat amb l’objectiu de
crear afinitats, creació de grups i pautes clares sobre les activitats a desenvolupar)

• Al llarg del desenvolupament del projecte, i en funció de les habilitats organitzatives del grup (no
tothom funciona amb el mateix grau d’independència) hauria de donar suport i acompanyament en
funció de les necessitats de tutela que precisi el grup. Intervindrà quan se’l requereixi o en el
moment en que detecti que la seva presència és imprescindible per guiar l’elaboració del projecte.
Sembla evident que a mida que el treball vagi avançant, la experiència que aniran adquirint els
alumnes farà que el suport i acompanyament del consultor es pugui anar espaiant. La interacció es
produirà principalment mitjançant el correu electrònic com a via per plantejar dubtes i oferir guiatge
per part del professor, les respostes hauran de ser ràpides per no afectar la dinàmica de treball del
grup. La seva intervenció es faria necessària en la cas que es produís algun conflicte greu entre el
grup que no poguessin resoldre. Hauria d’actuar com a mediador per a consensuar posicions. El cas
de Doorway es representatiu d’aquesta circumstància. Ens trobem amb un grup molt ben organitzat,
amb unes pautes de treball ben estructurades i establint contacte amb el consultor en moments
puntuals doncs es caracteritzen per un alt grau de compromís, criteris fonamentats i independència.

• Procés d’avaluació. En el moment d’avaluar el treball fet pel grup, serà molt important que faci
comentaris fonamentats sobre la feina feta, una valoració numèrica no aporta gaires elements
que puguin ajudar a l’alumne a millorar el seu aprenentatge. Mitjançant els comentaris pot esdevenir
element motivant per dues vies, la del reconeixement i la de la millora. Observem com les
avaluacions al grup Doorway, basades en comentaris i nota final, motiven i estimulen als components
del grup, reafirmant-los en la feina que estan duent a terme.

Pag. 8 de 9
 L'aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals
PAC - 1. Activitat 2.4
Grup : Know the nou

• Finalització de les activitats: Procés de reflexió. Serà el moment en que el consultor però també el
grup hauran de valorar l’evolució del treball, els objectius aconseguits, la utilitat dels mecanismes de
treball que ha proposat el professor (acords grupals, pacs...), de les eines utilitzades... per fer una
avaluació conjunta que permeti a ambdues parts millorar en la seva activitat.

4. CONCLUSIÓ

L’ús de la tecnologia promou actituds positives envers la cooperació i la tecnologia, permet el

desenvolupament de competències cognitives i socials, desenvolupa formes d’interdependència
positiva, té efectes beneficiosos sobre les realitzacions d’homes i dones que treballen junts, els cost és
raonable i promou la innovació tecnològica afavorint la generació de noves respostes a nivell de
hardware i software. En conclusió, l’aprenentatge col·laboratiu dins del nou entorn que ofereixen les TIC
poden proporcionar formes de treball per interpretar problemes més complexos i desenvolupar
capacitats de <<pensament flexible>> i promoure el <<pensament crític>>.

Finalment resumim els punts claus respecte els beneficis de la interacció en el medi natural identificats
en els casos estudiats:

1. Estimula la comunicació interpersonal

2. Participació activa e interactiva

3. Alliberació de limitacions de temps i espai.

4. Les TICs propicien la flexibilitat cognitiva.

5. Recolzament i seguiment del progrés individual i grupal.

6. Promoció de l’autocontrol de l’alumne.

**********************

Francesc Farré - Helena Illa - Basi Jaen - Àlex Mir

15 de Novembre de 2010

Pag. 9 de 9