OBRA SOCIAL. L’ÀNIMA DE ”LA CAIXA”.

Índex

Presentació................................................................................................................ 3
Com es pot treballar amb aquest dossier ............................................................ 3
Temes ...................................................................................................................................... 3
Qui és Avelino Pi? ............................................................................................................. 3
Què trobarem en l’exposició? .................................................................................... 4

Abans de la visita ............................................................................................ 5

Suggeriments per realitzar la visita ...................................... 7

Acció! ...................................................................................................................................... 7
El retrat .................................................................................................................................. 9
El gran espectacle .......................................................................................................... 11

Propostes per a després de la visita ...................................12

Fem de fotògrafs ............................................................................................................ 12
Pensem sobre l’esport ................................................................................................ 13

Les competicions olímpiques com a reflex de la situació mundial ................... 13

Temes per al debat ............................................................................................................ 13

Recursos ......................................................................................................................18

2 Avelino Pi. Fotografia de l’Esport

 Presentació

Com es pot treballar amb aquest dossier

Amb aquest dossier el professor podrà desenvolupar diverses activitats educatives en relació amb
l’exposició «Avelino Pi, fotografia de l’esport». Es tracta de propostes obertes, de les quals cada
professor podrà triar les més adients tant per al nivell educatiu de l’alumnat que tingui, com per a les
necessitats del currículum, així com el moment més adequat per dur-les a terme.

Les activitats prèvies estan pensades per treballar a l’aula el context de l’exposició i així facilitar que
visitar-la sigui més àgil i profitós, ja que els alumnes hi podran anar amb un cert coneixement sobre
el que van a veure i hi podran orientar millor la mirada. Treballarem tant la fotografia de l’esport i la
seva presència en la premsa, com el coneixement del mateix esport, la història, la simbologia, etc.

Proposem també un guió per fer una visita comentada a l’exposició, amb exercicis breus i propostes
d’observació i diàleg per fer durant el recorregut.
Tractarem aspectes clau per poder entendre la fotografia de l’esport i els recursos que s’hi fan servir,
així com els condicionants amb què treballa el fotògraf.

Finalment, les activitats posteriors a la visita són propostes pràctiques i exercicis de debat per ampliar
i posar en pràctica els temes clau destacats en la visita a l’exposició.

A final del dossier s’inclou una llista amb recursos per tal de poder ampliar la informació.

Temes

En aquest dossier us convidem a treballar temes relacionats tant amb la fotografia de l’esport (la
captura de l’instant, les imatges fotogràfiques en els mitjans d’informació, etc.) com amb el mateix
esport: com a professió i com a entreteniment i espectacle, els seus orígens i l’evolució de la pràctica
esportiva, com es viu i de quina manera es practica l’esport en el moment actual i el fenomen social
de masses que representa. Així mateix, analitzarem tot allò que ha convertit l’esport en un negoci:
marques, patrocinadors, publicitat, entrades, mitjans de comunicació, drets de televisió, etc.

El propòsit darrer és intentar familiaritzar els alumnes amb la fotografia a través d’aquest món que
valoren i que els agrada, així com fer una reflexió sobre els valors humans, culturals i ètics, presents
en els àmbits esportius, que fan palesa la naturalesa essencial de l’ésser humà i també de la nostra
societat, de la qual l’esport és un element clau per comprendre-la.

Qui és Avelino Pi?

Químic de formació, Avelino Pi es va acostar a la fotografia de manera autodidacta i entre 1955 i

1971 a poc a poc la va anar convertint en professió. L’any 1972 va cobrir els Jocs Olímpics de Munic.
Jugador de tennis aficionat i espectador dels partits al Club Barcino, aquest esport va ser el primer
que va atreure la seva mirada fotogràfica i el va portar cap a una trajectòria que el convertiria en un
dels pioners de la fotografia esportiva a Espanya i en un dels representants d’una nova generació de
reporters que van suposar la renovació del periodisme esportiu en els anys setanta del segle passat.

Dossier per a professors 3

En els darrers 35 anys, en què ha treballat com a fotògraf free lance, ha retratat manifestacions
esportives de tota mena. Ha col·laborat amb diverses entitats i publicacions, entre les quals podríem
destacar algunes portades en color per a La Vanguardia, la campanya publicitària amb Severiano
Ballesteros per a Myrurgia i sobretot que, entre els anys 1980 i 1985, va ser el fotògraf oficial del
Comitè Olímpic Internacional.

La seva mirada peculiar i la seva manera exquisida de treballar li han valgut el reconeixement
professional a través de nombrosos premis, nacionals i internacionals. Sorprèn el mètode de treball
d’aquest fotògraf i l’equip que fa servir, sempre buscant unes imatges de gran qualitat i nitidesa, que
capturin es moments essencials de la pràctica de la competició esportiva. Avelino Pi utilitza càmeres
de format mitjà, poc habituals en aquest tipus de fotografia, que li permeten d’obtenir unes imatges
espectaculars que ens mostren la bellesa dels esports, l’esforç dels seus protagonistes, i la vivesa de
l’espectacle.

Què trobarem en l’exposició?

L’exposició «Avelino Pi, fotografia de l’esport» és una retrospectiva de l’obra d’aquest fotògraf. Hi
trobem unes setanta imatges que configuren un recorregut per grans moments i que ens acosten
figures de l’esport de les quatre ultimes dècades.

L’exposició està estructurada en diversos espais temàtics, amb un text inicial de presentació. (Aquests
diferents espais es poden identificar fàcilment a partir d’una imatge de més grandària que introdueix
l’espectador en el que veurà seguidament, al mateix temps que li reclama i li dirigeix l’atenció).
Són els wents:
Jocs Olímpics. Aquestes imatges reflecteixen l’evolució de les estètiques a través de les
inauguracions d’aquest esdeveniment al llarg dels anys, així com la barreja entre esport i política,
que es manifesta en aquestes trobades malgrat l’esperit olímpic que proclama l’ideal de la pau i la
unió entre nacions i els valors positius de l’esport com a vincle entre tots els homes.
Per damunt de diferències… un mateix objectiu. Es fa una ullada a la prolífica obra del
fotògraf i també a la multiplicitat de manifestacions esportives de les quals ha anat deixant
testimoni.
Les cares de l’esport. és un petit recull de retrats de totes les persones que intervenen en
l’espectacle esportiu: des de dirigents de les màximes entitats de l’esport mundial a aficionats,
esportistes, àrbitres, venedors ambulants…

Dos dels àmbits es dediquen a esports que han centrat l’atenció d’Avelino Pi:
El tennis a peu de xarxa. El tennis va ser un dels primers esports que Avelino Pi va començar a
fotografiar, i un dels que més vegades ha retratat.
El futbol: atac i cor. Agrupa imatges de l’esport més popular i que més passions desperta al
nostre país i arreu del món. El futbol com a fenomen de masses no és tan sols el que passa dins
el camp, durant el partit, sinó tots els moviments de les aficions al seu voltant. El fotògraf s’ha
interessat per tots aquests aspectes.

Cal remarcar també els peus de fotografia que acompanyen les imatges, alguns dels quals, a part
de contextualitzar l’obra, inclouen comentaris del fotògraf respecte dels moments que apareixen
reflectits en les imatges i ens ajuden a endinsar-nos-hi des d’una perspectiva més personal.

4 Avelino Pi. Fotografia de l’Esport

 Abans de la visita

Seria recomanable que els alumnes arribessin a l’exposició amb alguns coneixements sobre la
fotografia de l’esport, com també sobre alguns esports i la seva pràctica i sobre la història i evolució
d’aquesta activitat humana. Això facilitaria que es llegissin les imatges d’una manera més profitosa.

Per això us recomanem fer unes activitats prèvies a la visita.

Una primera activitat podria consistir a recollir imatges d’esport que apareixen habitualment en la
premsa (pàgines esportives dels diaris, així com diaris monogràfics d’esport) i treballar sobre aquestes.
Les classificarem i compararem seguint diferents criteris:
- Segons els esports per tal de veure quins apareixen més.
- Segons la grandària de la fotografia i el lloc que ocupa en la pàgina.
- Segons el contingut: són imatges d’acció, són retrats en primer pla, hi apareix o no hi apareix
el públic, es veuen detalls com ara la publicitat de la roba dels esportistes o la que hi ha a les
tanques dels llocs on es practica l’esport. Veurem si porten o no porten peu de foto. Mirarem
si es pot saber de quin esport es tracta si aïllem la imatge de la pàgina on està ubicada i la
separem del text de l’article o del peu de foto.

Un cop fetes les classificacions, les analitzarem detalladament i tractarem d’extreure’n algunes
conclusions. Ens fixarem també en els titulars dels articles que il·lustren i quina relació es pot establir
entre les imatge i aquests titulars.

Buscarem també imatges d’esport a Internet

Campionat d’Espanya de Polo, Madrid, 1980. Foto Avelino Pi
(al final del dossier es donen algunes adreces
on trobar-ne) actuals i de diaris antics.
Comentarem les imatges des d’un punt de
vista tècnic: Són instantànies que congelen
el moviment? Ens transmeten sensació de
dinamisme i d’acció? De quina manera es
pot transmetre això? (Mirarem els detalls
formals com ara la relació figura-fons, si es
veu el fons, si està nítid o desenfocat, si tots
els elements de la figura es veuen nítids i
congelats o si s’aprecien elements moguts,
sles expressions dels rostres dels esportistes,
la composició de la imatge, etc.).

En l’exposició apareixen imatges dels següents esports: futbol, automobilisme, golf, hoquei,
motociclisme, boxa, atletisme, ciclisme, vela, esquí, natació sincronitzada, tennis i polo. Podríem
confeccionar una graella amb aquests esports en què recollirem informació sobre la tècnica per
practicar-los, les regles bàsiques, les competicions i com s’organitzen, la puntuació, els valors que
es posen en joc i els components de l’espectacle (per exemple, en alguns esports l’estratègia i la
coordinació de l’equip és molt important, en d’altres ho pot ser el resultat estètic derivat del domini
del cos, l’equilibri, la precisió etc.).

Dossier per a professors 5

Observarem també quins d’aquests esports no hem trobat en la premsa o mai veiem en la televisió.
Quins són els que hi apareixen més sovint? En podem comentar els possibles motius.

També podem fer una petita investigació sobre la història de l’esport, la simbologia (colors, tipus
de trofeus, rituals, etc.), les diferents trobades i competicions, i el seu significat (sagrat, lúdic,
nacionalista…) més enllà de la mera competició. Al final del dossier us facilitem algunes adreces de
pàgines web sobre aquestes qüestions.

La fotografia d’esport
En els inicis de la fotografia, un seguit de condicionants tècnics impedien capturar imatges
d’elements en moviment. No eren possibles, per tant, les fotografies d’escenes d’acció. El reportatge
fotogràfic, del qual la fotografia d’esport en seria una part, es limitava a escenes estàtiques i quan es
tractava d’enregistrar esdeveniments, eren sempre imatges més o menys preparades i protocol·làries.
Si ens mirem per exemple les primeres guerres que es van documentar –la guerra de Crimea i la
guerra de Secessió dels Estats Units– només veurem imatges d’abans i després de les batalles.
Però tan aviat com la tècnica ho va permetre, els fotògrafs es van interessar per les escenes d’acció.
Capturar el moviment, congelar l’acció en el moment significatiu ha estat sempre un repte per a la
fotografia, i l’esport ofereix un bon material per a això.

Les fotografies d’esport han servit per il·lustrar notícies esportives en la premsa diària, així com en
les nombroses publicacions monogràfiques. El 1906 comença a publicar-se a Catalunya El Mundo
Deportivo, que és el diari esportiu més antic de l’Estat espanyol. Com en la premsa en general,
la imatge ha anat adquirint cada cop més rellevància i la majoria de notícies van il·lustrades amb
fotografies.

A finals dels anys 60 i començaments del 70 del segle xx, s’observa, però, un canvi important en la
manera de fotografiar l’esport. Fins aleshores el tipus d’imatges que es publicaven més sovint eren
les dels esportistes abans de començar la competició (l’equip i els àrbitres formant per a la fotografia
de l’inici del partit) o de després, quan es recollien els trofeus si era el cas (els atletes dalt del podi,
etc.) i alguna imatge de moments culminants d’acció, com ara el moment de marcar algun gol en un
partit, si hi havia la sort de poder-lo capturar.

Coincidint amb el gran desplegament de les transmissions esportives en la televisió no només

augmenta significativament el nombre d’imatges que acompanyen les notícies d’esport, sinó que
els mitjans gràfics comencen a oferir d’altres tipus de fotografies que mostren moments d’acció
durant el transcurs de la competició protagonitzats per les grans estrelles de l’esport, o retrats en
pla mitjà o en primer pla amb les expressions i els gestos dels esportistes, que mai abans no s’havien
valorat ni publicat i que ara en canvi són les que ens agraden més i ens resulten més familiars.
Aquestes fotografies ens acosten al món de l’esport d’una altra manera, més com la narració d’una
història viscuda que no pas com la crònica d’un esdeveniment, en què els personatges adquireixen el
protagonisme, es converteixen també en grans estrelles mentre ens transmeten les seves vivències a
través de la seva expressió i dels seus gestos i ens fan partícips de l’acció.

6 Avelino Pi. Fotografia de l’Esport

 Suggeriments per realitzar la visita

Acció!

Un dels trets més significatius de la fotografia de l’esport és la captació del moviment. La premsa
impresa permet posar poques imatges, per tant per informar com més bé millor és important captar el
que s’anomena un instant decisiu…

La imatge RCD Espanyol, estadi de Sarrià, octubre del 1979 ens mostra una fotografia típica dels diaris
esportius anteriors als anys setanta: els porters dels equips se saluden abans de començar el partit.
El comentari del peu de foto explica com després d’això els fotògrafs anaven darrere la porteria a
fotografiar els gols. D’altres imatges d’aquest estil són la de l’equip espanyol de Copa Davis, 1965 en
què veiem els tennistes posar de forma convencional i quasi ritual per als fotògrafs.

A primer cop d’ull podrem veure el contrast amb la imatge Johan Neskens al Mundial de Futbol,
Alemanya, 1974 o amb d’altres imatges d’acció que anirem trobant a l’exposició. Podem recordar les
imatges que vàrem recollir en les activitats prèvies a la visita. Es publiquen actualment imatges com les
primeres? Quin tipus de fotografies se solen publicar més ara en la premsa? Per què?

En el recorregut per les seccions tercera, quarta i cinquena ens fixarem en les imatges que reflecteixen
«instants decisius». Podem explicar en què consisteix la noció d’instant decisiu en fotografia i quin és
el procés que ha de seguir el fotògraf per tal de captar-los.

Mirant aquestes fotografies de l’instant, ens fixarem en la composició de la imatge i, sobretot,

tractarem de copsar l’especial conjunció entre la distribució de les formes en l’espai de la fotografia i
el «moment» just en què ha estat feta, per tal de veure com d’aquesta conjunció sorgeix el significat i
la força de la imatge.

Johan Neeskens als Mundials de Futbol, Alemanya, 1974. Foto Avelino Pi.

Dossier per a professors 7

 Què és un instant decisiu
En fotografia s’entén per «instant decisiu» el moment en què si disparem la càmera obtindrem una
imatge significativa.

El concepte el va encunyar el fotògraf francès Henri Cartier Bresson. Segons ell, no tots els moments
són igualment importants quan volem fer una fotografia si volem que aquesta transmeti un
significat. Sempre hi ha un instant que expressa millor el significat d’una acció. «Una fotografia –ens
diu– és el reconeixement, en una fracció de segon, d’una part del significat d’un fet, i de l’altra,
d’una organització rigorosa de les formes percebudes visualment que expressen el fet». És a dir, des
d’un punt de vista formal, hi ha un instant que en ser capturat i aïllat amb la càmera ens permet
dotar de significat una imatge. D’aquí el seu «desig de copsar en una sola imatge allò essencial d’una
escena que sorgeix». «Molts cops una foto única la forma de la qual tingui prou rigor i riquesa i que
contingui prou ressonància, pot bastar per si sola».

Per tal d’aconseguir-ho, cal la conjunció de la ment, de l’ull i de la sensibilitat del fotògraf, que ha de
ser capaç d’expressar un problema, fixar un esdeveniment o unes impressions. Però un esdeveniment
és tan ric que mentre es desenvolupa cal trobar la solució per representar-lo eficaçment, cal retallar el
moment de la realitat de la qual forma part en l’instant precís, aquell que està carregat de significat.

El reporter que treballi així no ha de construir les imatges intervenint en els fets, no les ha de
manipular. Ha de saber buscar l’enquadrament i esperar l’instant adequat per disparar la càmera,
estar a l’aguait com un caçador i saber triar aquell moment idoni que només dura un instant i que
desapareixerà per sempre més.

Així, a través de l’estructura formal de la imatge que congelem en la instantània, de l’organització

de les formes que en resulta, dels contrastos entre elements que sorgeixen i dels recorreguts visuals
que es creen, el fotògraf aconsegueix capturar i transmetre significats, fent servir els recursos que el
mitjà fotogràfic li proporciona.

Per raons evidents, en el fotoperiodisme la cerca d’aquests instants decisius és una pràctica habitual.

Podem distribuir els alumnes en grups de quatre o cinc i assignar-los una imatge. Hauran d’esbrinar
per què s’ha disparat la càmera en el moment en què s’ha fet, què té de significatiu aquell
instant. Han de tenir en compte les explicacions sobre l’instant decisiu en què s’han fet i també les
característiques d’aquell esport, que s’han anotat en la graella que van fer a classe. Després, els
diferents grups poden contrastar i comentar les seves observacions.

Imatges suggerides: RCD Espanyol - Athletic de Bilbao, temporada 77-78, Johan Neskens en el Mundial de Futbol, Alemanya, 1974,
RCD Espanyol, Barcelona, 1980, Severiano Ballesteros. desembre del 1981 Mundial d’Hoquei herba, Reial Club de Polo, 1971, Mundial de
Motocròs, Circuit del Vallès, 1971, Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1, Circuit de Montjuïc, 1973, Admiral’s Cup, 1979, Mundial d’Esquí de
Wengen, Suïssa, 1972, Mundial de Natació, Barcelona, 2003, Eurobàsquet, Barcelona, 1973 Palau Blaugrana, 1973,Björn Borg, Madrid, 1972,
Manuel Orantes al Reial Club de Tennis de Barcelona, 1971.

8 Avelino Pi. Fotografia de l’Esport

 Mundial d’Hoquei Herba, Reial Club de Polo, 1971. Foto Avelino Pi.

El Retrat

A banda d’aquestes imatges que reflecteixen moments d’acció d’un esport determinat (en què sovint
l’anècdota o la casualitat protagonitzen la imatge) trobem d’altres imatges captades «al vol» en les
quals els esportistes apareixen en pla mitjà, amb les cames tallades. Hi podem captar la importància
del gest i l’expressió més que de la pròpia acció. L’esforç, la concentració de l’esportista, quins
sentiments transmet, l’afany de superació, més que no pas la mateixa activitat esportiva i l’ús de la
tècnica que comporta, semblen centrar en aquestes imatges l’atenció del fotògraf, tal com ell mateix
ha explicat en diverses ocasions.

Podem repetir l’exercici anterior però fixant-nos en aquestes imatges, en què es prioritzen el gest i
l’expressió facial:

Muhammad Ali a Barcelona, 1972, Severiano Ballesteros en l’Open de València,1980, Tiger Woods en la Ryder Cup, 1997, Stefan Edberg a
Roland Garros, 1986, Billie Jean King a Wimbledon, 1973, Arantxa Sanchez Vicario a Roland Garros, 1993, Sergi Bruguera a Roland Garros,
1995, Manuel Santana a Torí, 1973, Martina Navratilova a Roland Garros, 1986, Ronaldinho al Camp Nou, 2007, John Young Stewart al Circuit
de Montjuïc, 1972, Ronaldo i Giovanni al Camp Nou, 1997.

Dossier per a professors 9

En els retrats també podem observar com es fan servir alguns recursos perquè els espectadors
reconeguin els personatges o, almenys, sàpiguen quin esport practiquen. Sovint el fotògraf inclou
detalls que són atributs identificadors del personatge, com per exemple el casc i part de la moto
en el retrat de l’Ángel Nieto, o fins i tot el xiulet en el cas del retrat de l’àrbitre Guruceta. Podrem
detectar aquells indicis que ens ajuden a ubicar el personatge i relacionar-lo amb l’esport que
practica o amb la funció que fa en l’entorn de l’esport. Els alumnes observaran que poden identificar
l’esport a què es dedicaven personatges que ja no formen part del món d’esportistes que ells
coneixen, o que coneixen en la seva dedicació posterior d’entrenadors, seleccionadors o locutors.

Ens podem fixar especialment en el retrat en primer pla de Manuel Orantes, en el qual el fotògraf
ha inclòs, hàbilment, la pista i la grada mitjançant el reflex al vidre de les seves ulleres, on, fins i tot,
apareix reflectit el mateix Avelino Pi.

Manuel Orantes al Godó, 1973. Foto Avelino Pi.

Podem explicar que aquesta manera de procedir enllaça amb la tradició de la pintura de retrat que
s’inicia en el Renaixement, en la qual els pintors feien aparèixer en el retrat del personatge atributs
que simbolitzaven el seu ofici, el rang social, etc. Després, a l’aula podem buscar exemples de retrats
antics amb aquest recurs.

Us aconsellem que treballeu amb les imatges de l’apartat «Les cares de l’esport»:
Ángel Nieto al Circuit de Montjuïc, 1973, Schuster al Camp Nou, 1980, Ronaldinho al Camp Nou, 2007, John Young Stewart al Circuit de
Montjuïc, 1972.

Altres imatges que us poden servir per a aquest exercici: Cruyff i Asensi al Camp Nou, 1974, Johan Neskens al Mundial de
Futbol, Alemanya, 1974 Hugo Sotil, Cholo, al Camp Nou, 1973, Guruceta, 1981, Eddy Merckx i Luis Ocaña en la Setmana Catalana de
Ciclisme,1973, Muhammad Ali a Barcelona, 1972, Severiano Ballesteros en l’Open de València,1980, Tiger Woods en la Ryder Cup, 1997,
Francisco (Paquito) Fernández Ochoa al Mundial d’esquí de Wengen, Suïssa, 1972, Stefan Edberg a Roland Garros, 1986 o qualsevol de les
imatges dels tenistes.

10 Avelino Pi. Fotografia de l’Esport

El Gran Espectacle

En l’exposició trobem imatges del públic que assisteix a les competicions esportives, de com viuen la
seva afició, segueixen els seus equips o animen els seus esportistes favorits, com les del camp de Sarrià.
Però trobem també d’altres aspectes no tan festius que de vegades han tingut fins i tot conseqüències
tràgiques (Camp Nou, 1972 i Munic, durant els Jocs Olímpics del 1972) que ens mostren una altra cara
de l’esport com a fenomen de masses. Podem aprofitar aquestes imatges per remarcar el contrast
que sovint es manifesta entre els seguidors de l’esport i com es fan servir els esdeveniments esportius
per canalitzar «emocions» no sempre igualment controlades. Comentarem també les conseqüències
d’ambdós tipus de comportament. També la diferència entre veure els espectadors dissolts en la massa i
les expressions que fan individualment.

Si abans de visitar l’exposició hem fet una cerca sobre la història de l’esport podem convidar els alumnes
a buscar aspectes tradicionals que formen encara ara part de la celebració de l’esport. Els elements que
mostren adhesió i suport per part de l’afició (els colors i banderes), la vigència d’elements rituals com el
foc o els de la celebració de la victòria (la copa, el llorer, els metalls nobles, les begudes alcohòliques…)
o l’ús de fanfares, com en èpoques en què no hi havia sistema de megafonia i la música a l’aire lliure es
feia amb instruments de vent de metall.

Sydney durant els Jocs Olímpics, 2000. Jocs Olímpics de Los Angeles,
Foto Avelino Pi. 1984. Foto Avelino Pi.

En la secció dedicada als Jocs Olímpics són molt interessants els peus de fotografia de l’autor que fan
referència als esdeveniments polítics i socials de cada moment i de com les relacions internacionals
es veuen reflectides d’alguna manera en les diferents edicions. Els alumnes poden portar una cronologia
del segle xx en blanc i anotar-hi els anys i les ciutats en què s’han anat celebrant els Jocs, així com els
esdeveniments que s’esmenten en els peus de foto. Després, a l’aula, tindrem l’oportunitat d’ampliar-ho.
La fotografia de l’atleta finlandès Lasse Virén als jocs de Mont-real ens mostra una acció que va
comportar polèmica i una amonestació per a l’esportista, tal com s’explica en el peu de foto.
Convidarem els alumnes a buscar més signes publicitaris en les fotografies (marca de la roba o dels
equipaments, publicitat en l’entorn, etc). Veiem publicitat explícita en els equips dels esportistes?
Actualment, ha canviat alguna cosa en aquest sentit

Dossier per a professors 11

 Propostes per a després de la visita

Fem de fotògrafs

En l’exposició hem pogut veure alguns equipaments i materials que feia servir un fotògraf d’esport i
com influeixen en la qualitat de la imatge. Ara caldria que aprofundíssim una mica en aquesta qüestió
i ens interesséssim per obtenir uns certs coneixements de tècnica fotogràfica: com funciona una
màquina, què és el diafragma, l’obturador i sobretot que entenguéssim la importància de la velocitat
d’obturació a l’hora de fer instantànies. Cal tenir en compte que en l’esport es treballa sovint a l’aire
lliure amb llum ambient, la qual cosa implica que totes les instantànies en què es congela el moviment
es fan amb el control de l’obturador, encara que també es poden emprar d’altres recursos, com ara el
flaix. Amb les actuals càmeres digitals han canviat algunes coses, en no fer servir pel·lícula fotogràfica.
Ens hauríem d’informar també de com això influeix en el treball del fotògraf.

Fem pràctiques: Un cop coneixem la teoria, podríem anar a la classe d’esport o a algun esdeveniment
esportiu proper (alguna competició en què participi l’escola, o qualsevol altre al poble o ciutat on
vivim) amb la càmera i provar de fer de fotògrafs. Conèixer el reglament d’un l’esport i com es
practica ens hi pot ajudar, perquè ens permet anticipar-nos al que passarà i estar a punt per capturar
una «bona imatge».

Potser ens convindria aquí recordar les paraules del mateix fotògraf en resposta a la pregunta d’un
periodista:
«¿El secreto de un buen fotógrafo deportivo?
– Observar, aprender, mirar. No estorbar, no hacer ruido, cazar como un animal.»

Ens hem de fixar bé en quines dificultats tenim mentre treballem. Després mirarem com ens han
quedat les imatges i analitzarem tant les reeixides com les que no ho siguin i mirarem d’entendre’n
les causes. Ens podem plantejar preguntes com ara: Hem aconseguit que l’escena tingui sentit per a
l’espectador? Que li doni informació del que realment ha passat? Hem captat moments significatius?
Les imatges transmeten sensació de dinamisme i moviment? Tant en cas afirmatiu com en cas negatiu,
mirarem d’esbrinar-ne el perquè.

També tindrem en compte altres mitjans d’informació i de retransmissió dels diferents esports:
analitzarem els recursos que fan servir, els espectadors als quals es dirigeixen, i provarem
d’experimentar-hi. Podem mirar a la televisió un esdeveniment esportiu i també escoltar alguna
retransmissió radiofònica d’un partit, d’una cursa d’automòbils o de motocicletes, etc. Compararem
els recursos que es fan servir en cada mitjà i el tipus d’informació que s’ha de donar en cadascun
tenint-ne en compte les característiques.

Després podem assajar de fer alguna retransmissió radiofònica i/o televisiva de la mateixa competició
que fotografiarem. Hem d’explicar els moments d’acció per tal que els receptors entenguin què està
passant. També hem d’omplir els moments en què no hi ha cap acció interessant i aprofitar per donar
informació complementària sobre els jugadors, les classificacions, etc.

Com a continuació d’aquesta activitat, podríem confeccionar diversos butlletins esportius sobre aquell
mateix esdeveniment. (Per exemple, una edició digital que es pot penjar en la pàgina web de l’escola,

12 Avelino Pi. Fotografia de l’Esport

o una edició impresa amb la portada, els titulars, les fotografies i peus de foto, la crònica escrita de
la notícia, amb tot el material i la informació que haurem recollit, o bé l’àudio de la retransmissió
«radiofònica»).

Pensem sobre l’esport

Les competicions olímpiques com a reflex de la situació mundial

A partir de les dades sobre els Jocs Olímpics que haurem recollit durant la visita, podem organitzar
petits grups de treball que s’encarreguin de buscar informació sobre els esdeveniments que esmentava
el fotògraf i que posteriorment exposin a la resta de la classe. Cada grup podria confeccionar un
dossier en Power Point (per exemple) que recollís dades, documents i imatges sobre el tema que hagin
escollit. Proposem aquests temes:
- El terrorisme a escala mundial – Munic 72 («La massacre de Munic») i Atenes 2004
- La Guerra Freda: Moscou 80 i Los Angeles 84 , diferències amb Barcelona 92
- Sarajevo 84, Jocs d’Hivern: set anys abans de la Guerra dels Balcans.
- També podríem treballar sobre la darrera edició dels Jocs, celebrats a Pequín, i investigar sobre
el context sociopolític en què van tenir lloc, del qual es va parlar molt en la premsa.

Si volem aprofundir una mica més sobre el tema de la relació entre política i manifestacions esportives
internacionals, podem buscar informació sobre els Jocs Olímpics de Berlín (1936), quan Adolf Hitler
estava al poder. Sembla que el dictador va voler aprofitar aquest esdeveniment per demostrar al món
la magnificència del nazisme a través d’un programa propagandístic del ministre Joseph Goebbels, el
qual va encarregar la filmació dels Jocs a la fotògrafa Leni Riefenstahl. El resultat és el documental
Olympia, que podem veure. Podem també buscar informació sobre Jesse Owens, atleta afroamericà
guanyador de diverses medalles en aquells Jocs.

Finalment podem plantejar un debat a classe sobre com la política i les ideologies de vegades es
barregen i es fan servir per manipular fins i tot l’esport.

Temes per al debat

Per a totes les propostes que s’especifiquen a continuació es poden organitzar petits grups de treball
que s’encarreguin de buscar informació i que l’exposin després a la resta de la classe perquè s’hi pugui
debatre sobre els diversos temes.

· El negoci de l’esport
- En l’exposició ens hem fixat en com s’aprofiten els esdeveniments esportius per fer publicitat
de marques, algunes de relacionades directament amb l’esport i d’altres que no ho estan.
Ara podem buscar en les imatges que hem recollit en les activitats prèvies a la visita tots els
distintius publicitaris que trobem (a la roba o al material dels esportistes, als estadis, etc.).
Analitzarem la publicitat que apareix en cada esport i farem una valoració de si s’escau o no
amb els ideals que proclama l’esport.

- A banda d’això, molts esportistes apareixen també en anuncis dels productes més diversos.
Podem buscar aquesta publicitat (espots, anuncis en premsa…), examinar-la críticament i
comentar-la a classe.

Dossier per a professors 13

 (En la pàgina podem plantejar diverses preguntes: Per què es fan aparèixer esportistes en
aquests anuncis? Quins ideals representen i quina relació tenen amb el producte? A qui
s’adrecen en cada cas?

- Un altre aspecte interessant d’estudiar és l’esport en els mitjans de comunicació. Podríem

fer un petit estudi tant de la premsa generalista com dels diaris especialitzats, així com dels
telenotícies, veient els tipus de notícies que s’hi presenten, la rellevància que tinguin (la real i
la que se’ls dóna amb el temps o l’espai que ocupen), les possibles afinitats amb els clubs, les
qüestions relacionades amb els drets de transmissió de partits i esdeveniments, etc. Després
podríem organitzar un debat a la classe per parlar-ne.

Finalment podem parlar de l’estreta relació entre els tres móns (esport , publicitat i mitjans de
comunicació). Serien possibles l’un sense l’altre? L’esport és diferent quan se’n manté al marge?

· La violència en l’esport. Malauradament, de vegades al voltant dels esdeveniments esportius es

barregen actes violents relacionats amb seguidors dels clubs més o menys organitzats. Tots coneixem
algunes d’aquestes organitzacions o aficions: Hooligans, Boixos nois, Ultra Sur, etc.
Podríem buscar informació sobre aquests grups, els esdeveniments i aldarulls que de vegades
provoquen, la «ideologia» que hi ha al darrere, i després parlar a classe sobre tots aquests fenòmens.

· Aspectes més oblidats En l’exposició també hem vist alguna imatge dels Jocs Paralímpics.
Normalment no veiem competicions d’esportistes minusvàlids, ni en tenim notícies als mitjans, malgrat
que hi ha força gent que els practica i que competeix i que els valors que en principi fan atractiu
l’espectacle esportiu també hi són presents (superació, competició, dificultat…). Potser podríem
aprofitar per buscar informació al respecte d’aquests esports. Tingueu en compte que hi ha esports
«adaptats» i d’altres d’específics, com el boccia.

Webs sobre esport per a persones amb discapacitat:

• http://es.geocities.com/discadeportes/ • http://www.feddi.org/

• http://www.fedc.es/ • http://www.feddf.es/

· El joc. Una cosa essencial que no hem d’oblidar és que l’esport té un aspecte lúdic molt important:
l’esport es practica al pati de l’escola, a la plaça del poble, a la platja, quan sortim al camp amb la
família i els amics… L’esport ens ajuda a fer nous amics, a establir lligams amb molta gent. Juguem a
futbol o a bàsquet per divertir-nos i passar una estona agradable i també ens agrada observar com
juguen els altres, siguin o no siguin professionals, i això també ens serveix d’excusa per reunir-nos
amb d’altra gent.

Podem animar els alumnes a posar en comú les experiències que hagin viscut a través de l’esport, i a
pensar què els han aportat aquestes experiències.

Un exemple molt bonic d’aquesta manera d’entendre l’esport el tenim en el llibre Planeta fútbol,
on el fotògraf Andoni Canela i el periodista Rodolfo Chisleanschi ens transmeten aquesta experiència
viscuda arreu del món. El llibre recull imatges de partits de futbol improvisats en qualsevol racó de
món, sovint jugats amb porteries imaginàries i pilotes peculiars, que el fotògraf ha capturat al llarg
dels seus viatges. Ens mostra com l’esport constitueix un llenguatge universal present a tot arreu,
que serveix per establir relacions que salten per sobre de qualsevol barrera lingüística o cultural.

Canela, Andoni i Chisleanschi, Rodolfo: Planeta fútbol. Barcelona, Editorial Blume, 2003. Pròleg de Jorge Valdano.

14 Avelino Pi. Fotografia de l’Esport

· Els valors ètics de l’esport. Hi ha un seguit de valors ètics derivats directament de practicar-lo.
La cooperació, el companyerisme, el respecte al contrincant, la disciplina, saber encaixar la derrota…
Són valors que s’enfronten a l’individualisme tan present en el món de l’esport, sobretot en el
professional, en el qual podríem parlar també de valors com la fama i els diners.

Sovint els esportistes han

de saber conjugar el seu
individualisme, el triomf
personal amb els interessos
d’un equip. I això no es
produeix només en els esports
d’equip, sinó també de vegades
en els que es practiquen
individualment en diferents
competicions. L’afany de
superació és també un valor
molt important en l’àmbit
de l’esport, i també en
Final del Godó, 1999. Foto Avelino Pi la pròpia vida.

Seria interessant organitzar un debat a classe sobre aquestes qüestions, recordant també com
de vegades la pressió pot venir de l’afició o del propi entorn personal (fins i tot en amateurs i en
infantils), es tractaria de debatre si quan sorgeix la pressió s’oblida «l’esportivitat».

Aquest tema es pot treballar a partir de la pel·lícula:

Carros de foc, Hugh Hudson, 1981. Aquest film està basat en una història real i ens presenta l’esforç
i l’afany de superació de dos joves atletes que van participar en els Jocs de París del 1924: un estudiant
universitari anglès, jueu, i un noi escocès que entén l’esport com una manera de glorificar Déu i
propagar el seu missatge. Ens mostra dues maneres de veure i entendre tant l’esport com la vida. Els
múltiples aspectes que es reflecteixen en la pel·lícula fan possible un debat en què surtin moltes de les
qüestions tractades en les anteriors activitats.

Altres pel·lícules que poden servir per introduir o concloure els debats que us hem proposat:

Un domingo cualquiera, Oliver Stone, 2000. Reflecteix com la televisió condiciona i dictamina el que succeeix en l’esport. També ens
deixa veure la naturalesa de l’ésser humà a través de l’esport en tot el seu espectre: defectes individuals o grupals i com es poden controlar.
Intenta ser una lloança del poder del grup i la solidaritat enfront de l’individu i també ens mostra la dificultat de mantenir l’ètica esportiva i
mèdica en l’esport d’elit.

Cyclomania Simo Halinen, 2002. Film sobre l’amistat i el ciclisme. Tracta sobre un grup de joves ciclistes que treballen junts com a missatgers
i que en acabar la jornada laboral s’entrenen per a participar en competicions.

Downhill Racer Michael Ritchie, 1969. Protagonitzada per Robert Redford. Narra la història d’un esquiador que, obsessionat a ser el millor,
es dedica totalment a l’esport i deixa de banda qualsevol lligam emocional, la qual cosa li comporta perdre alguns dels seus éssers més estimats.

Duelo de titanes, Boaz Yachin, 2002. Protagonitzada per Denzel Washington. Reflecteix com l’esport pot ajudar a superar conflictes racials.

Olympia: Leni Riefenstahl, 1938. Pel·lícula oficial dels Jocs Olímpics de Berlín, 1936. A banda del debat ètic, en aquest film trobareu les
primeres de filmacions d’esports usant tràvelings o càmera lenta, innovacions que quedarien plenament incorporades en les retransmissions.

• http://en.wikipedia.org/wiki/Leni_Riefenstahl

• http://en.wikipedia.org/wiki/Olympia_(1938_film)

• http://leni-riefenstahl.de/ http://www.riefenstahl.org/director/1938/

Dossier per a professors 15

 Recursos

Referències sobre Avelino Pi a internet

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia PK=517009&idseccio_
PK=1038. Entrevista a Avelino Pi.

http://www.quesabesde.com/noticias/avelino-pi-exposicion-caixaforum,1_4393. Ressenya de l’exposició amb

força imatges.

http://www.rtve.es/mediateca/audios/20080809/avelino-fotografo-olimpico-verano cualquiera/248389.
shtml. Entrevista amb àudio de la mediateca de RTVE.

http://www.lavanguardia.es/hemeroteca/ podeu trobar-hi les fotos d’Avelino Pi, tal com es van publicar.

Informació general sobre l’esport

http://www16.gencat.net/esport/biblio/bibl_dig.htm Biblioteca digital amb revistes d’esport.

http://www16.gencat.net/esport/colet/index.htm Museu de l’esport.

http://www.museuolimpicbcn.cat/

Reglaments d’esports

http://encina.pntic.mec.es/mroc0005/reglamentos.htm

http://web.educastur.princast.es/cpr/nalon_caudal/materiales/materiales_efisica/SECCIONES/
REGLAMENTOS.htm

Sobre els jocs olímpics

http://es.wikipedia.org/wiki/Juegos_ol%C3%ADmpicos_en_la_antig%C3%BCedad

http://en.wikipedia.org/wiki/Olympic_Games. Conté una informació molt més àmplia sobre els Jocs que no
pas la versió espanyola, que va des de l’antiguitat a l’actualitat, incloent-hi tot el relacionat amb els boicots, la
violència, el dopatge, etc. (En anglès).

http://www.efdeportes.com/efd86/jjoo.htm. Història dels Jocs Olímpics antics i d’altres competicions

similars en altres civilitzacions i èpoques. També hi ha referències bibliogràfiques interessants

http://www.perseus.tufts.edu/Olympics/. A més d’informació sobre els antics Jocs, hi trobem també una
secció de preguntes freqüents sobre aquests força interessant.

http://www.museum.upenn.edu/new/olympics/olympicintro.shtml. Pàgina del museu d’arqueologia i

antropologia de la Universitat de Pennsilvanya, molt ben dissenyada i amb continguts molt interessants.

http://minbar.cs.dartmouth.edu/greecom/olympics/ Web concebuda com un museu virtual sobre les

Olimpíades en l’antiguitat, que inclou fins i tot anècdotes.

http://en.wikipedia.org/wiki/Jesse_Owens. Informació sobre Jesse Owens, atleta afroamericà guanyador de

diverses medalles als Jocs de Berlín.

16 Avelino Pi. Fotografia de l’Esport