Activitats dels

contes
de
Carme Riera

Components del grup: María Adrián

Sergio López

Irene Barroso

Marc Vizcarro

Curs: 1r Batx CT2

 Carme Riera (Bibliografia)

Carme Riera (Palma de Mallorca, 12 de Gener de 1948) és una escriptora i

catedràticade literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Entre elsnombrosos gallardons que ha rebut la sevaobra, destaquen:
 Premi Prudenci Bertrana (1980)
 Premi Ramon Llull (1989)
 Premi Josep Pla (1994)
 Premi Lletra d'Or
 Premi Joan Crexells
 Premio Nacional de Narrativa
 Premi Nacional de Literatura (2001),
concebut por la Generalitat de Catalunya.
 Premi Sant Jordi (2003)
 l'Associació d'Escriptors en Llengua
Catalanava reconèixer el conjunt de la seva
obra. (2005)
 Li fou concebuda la Creu de Sant Jordi
(2001)
 Medalla d’Or del Consell de Mallorca (2005)
Escriu en català icastellà

Exercicis sobre el conte “Te deix amor la mar com a penyora”

1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració

La història de desamor entre una alumna i la seva professora. Es tracta doncs, d’un
amor lèsbic, d’un amor impossible de l’adolescència que la protagonista ens explica
adreçant una carta a la seva professora. La relació va acabar trencant-se a causa de
 l’escàndol públic que generava el fet que totes dues fossin dones i la diferència
d’edat. L’alumna explica com ha estat profundament enamorada, i que tant anys
després, casada i a punt de donar a llum a una nena, encara la té present. De fet,
serà l’última carta que li envií i probablement mai més la torni a veure, ja que es
troba molt dèbil i no sobreviurà al part. Per això, li demana dos últims favors: que
la nena que neixi dugui el seu nom, Maria, i que llenci el seu cos al mar on es va
forjar el seu amor, per així, demostrar que , tot i que ja no sent res per ella, mai
s’ha penedit de la seva història i quer la recordarà tota l’eternitat.

2-Quin és el punt de vista narratiu utilitzat? Quina n’és la tècnica?

El narrador és un narrador intern, protagonista de la història, que utilitza la primera

persona per explicar el relat. De fet, es una carta que la protagonista escriu cap a un
amor de l’adolescència, i hi explica la seva vivència amorosa. Utilitza la tècnica de la
narració mitjançant el gènere epistolar, que li permet jugar amb dos temps alhora,
és a dir, apropar el passat al present. A més a més, és un gènere que permet
expressar molt bé els seus sentiments i dóna veracitat al relat.

3-Situa l’espai i el temps de la narració

Espai

L’espai on succeeix la narració de “Te deix, amor, la mar com a penyora” es divideix en
dos ciutats, al principi a Mallorca i després a Barcelona. A partir d’aquí podem parlar
de diferents espais que es van desenvolupant al llarg de la narració.

A Mallorca s’esmenten alguns espais tancats com: el Teatre Nou, i la llitera on van
mantenir la seva relació sexual. I d’altres d’oberts: el barri mariner del Carme, el
Putxet, el moll, el camí de la Seu, la Porta del Mar, dos pobles abandonats Fosclluc i
Biniparraix, el port de Mallorca, la Rambla, les parets del convent de Santa
Magdalena, les Tereses i les monges Caputxines, l’Avinguda dels Reis. Al llarg de la
historia descriu diverses vegades el seu mar estimat.

Passa les vacances a una platja de moda amb els seus oncles.

I, a Barcelona, que es on l’envia el seu pare, s’esmenten diversos llocs com: la Via
Laietana, la Facultat, el jardí de la Facultat, la Universitat, l’Ateneu, el barri de Sarrià,
Montjuïc, Sitges, Arenys, Blanes i el Montseny.

Al principi del conte descriu que per la seva finestra veu la punta del Tibidabo i cases
lletges. Però en canvi no pot veure el mar que ella tant estima.

Temps
La seva historia d’amor dura exactament vuit mesos i sis dies. Quan ho deixen
transcorre desprès tot l’estiu on no es veuen. Es veuen durant el curs del 1964-1965, ja
que l’una és alumna i l’altra professora. Però més tard la narradora se’n va a Barcelona
i des de Barcelona continuen enviant-se cartes. Al cap de vuit anys l’alumna l’envia a la
seva professora, i alhora amant, aquesta última carta on li diu que encara la continua
estimant.

Pel que fa la temps extern, sabem que es tracta de la època franquista, ja que a la
pàgina 28 surt el nom del Jefe del Estado i els anys on es situa la seva relació, entre el
1964 i el 1965. A sobre en època de dictadura una relació homosexual estava molt mal
vista.

4-Creus que és un relat sobre un amor lèsbic? Justifica la teva resposta, fes
atenció a les característiques lingüístiques que hi apareixen

Sí. Perquè durant tot el conte, per referir-se a la seva parella, utilitza adjectius i noms
amb un caràcter molt neutre, de manera que no es pot apreciar amb claredat si la
persona en qüestió és un home o bé una dona. Però a diferència, hi ha dos passatges
en els quals revela el sexe de la seva parella. El primer és el moment en el qual
mantenen la seva primera relació sexual. En el qual descriu tota l’escena on ens deixa
entreveure que es tracta de la vagina d’una dona (pàg25) tot i que la descripció no és
prou detallada per extreure conclusions, el segon moment és el comiat de la carta on
escriu el nom de la seva estimada, Maria. Tot i això l’escriptora juga amb l’accentuació
del nom de la professora ja que segons com s’accentuï pot ser un home o una dona,
Marià o Maria respectivament.

Exercicis sobre el conte “Qui enviava flors a na Glòria?”

1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració

Aquest conte comença amb una carta que envia la pròpia narradora a la policia
explicant la desaparició de la Glòria. En aquesta , explica i declara que ella no sap res
sobre la desaparició i també ens explica tota la història de la seva relació amb la Glòria,
desde un principi fins a l’últim moment abans de la seva desaparició. Ens diu que la
vida de la Glòria, la seva infantesa va ser molt dura, fins que la seva tieta ( germana de
la mare de Glòria) l’acolleix quan té vint-i-cinc anys ja que la mare mor i Glòria mai
l’arriba a conèixer i el seu pare la tracta molt malament. Desde aquell mateix moment
sabem que la narradora es diu Aina, i que comença a sortir amb la Glòria; van al
cinema, a donar un passeig, al teatre fins que un dia coneixen a Hans, i aquest
s’enamora d’ella. Una nit van a sopar fora, i desde aquella nit no se sap més de la
Glòria, desapareix completament. Tota la familia està nerviosa per a desparició i
s’assabenten que han trobat el cotxe de Hans cremat. Finalment després de un mes
sense saber de la Glòria, troben a la noia morta, ja que Hans l’habia matat amb la
excusa de que volia estar al costat de Glòria i veure-la dormir eternament.
2-Quin és el punt de vista narratiu utilitzat?

És un text narrat per primera persona del singular. El narra una noia que es diu Aina
Morey Planes. L’Aina, es podria considerar més bé un personatge secundari ja que ens
explica la història de la Glòria i no la seva.L’Aina narra el conte amb un to de
preocupació sobre la desparaició de la Gplòria. Ens parla també sobre la història de la
vida de la Glòria, explicant-nos la seva infantesa fins la seva adultesa, i ens explica
també que arriba a estimar a la Glòria com si fos la seva pròpia germana.

3-Situa l’espai i el temps de la narració

Espai

L’espai on succeeix la narració de “Qui enviava les flors a na Glòria” és principalment a

Mallorca. A partir d’aquí podem parlar de diferents espais que es van desenvolupant al
llarg de la narració.
En un principi la persona que fa de narrador durant tota la historia es troba sotmesa a
un interrogatori per part de la policia en un espai tancat, el qual podria ser casa seva.
El fet de que la dona hagi d’explicar tot sobre la Glòria, fa que continuïn apareixent
més i més espais, espais secundaris, dels qual en destaquem: la casa, el pis de
l’estranger i novia de la Glòria, el bar on la parella va a ballar, entre d’altres, la
majoria d’ells espais oberts.

Temps

Durant el relat d’aquest conte trobem dos tipus de temps, els quals no tenen res a
veure. El primes de tots és el del relat que fa la dona als policies (el del text en si), el
qual podríem dir que és de mitja hora a una hora. Després trobem el temps intern del
relat de la vida de la Glòria el qual succeeix entre uns 30-35 anys, és a dir, la vida de la
Glòria, la qual és esmentada en diverses ocasions per la narradora.
Pel que fa la temps extern, no tenim pistes que ens indiquin en quin any de la realitat
podria haver passat. El cotxe n’és una, el que ens fa dir que nosaltres el situaríem entre
els anys 1950 fins al 1990/2000, ja que no apareix capa tipus de tecnologia
característica d’avui en dia.
4-Quina és la varietat dialectal del text? Esmenta’n algunes
característiques lèxiques, fonètiques o bé morfosintàctiques que et cridin
l’atenció.

La varietat dialectal que utilitza l’autora és el mallorquí/balear, pel fet que ella és
d’origen mallorquí i no deixa de banda els seus valors culturals alhora d’escriure.

Aquí teniu una taula amb algunes característiques i exemples més visibles en el text:

Característiques
Ús dels articles personals na /en
Desinència ⊘ en la 1a persona del
singular del present d’indicatiu
Pronoms personals diferents
Lèxic espcecial
Ús de formes plenes dels pronoms
febles davant del verb
Distinció dels sons [o]i [u] en
posició àtona
Exemples
Na Glòria
Jo trob, jo assegur, jo pens
Noltros
Nina (nena), alaques (joies), adreç
(collar), vera (veritat), xalesta
(oberta, graciosa), al·lota (neboda),
doblers (diners), delit (dolor), car
(per això), qualque (qualsevol)
Vos dic, me pens
Porta [portà], sura [surà]