EXERCICIS DEL BLOC: CONTES DE LA CARME RIERA

Exercicis sobre el conte “Te deix amor la mar com a penyora”

1. Redacta en deu línies una síntesi de la narració

La narració és una carta d’una noia dirigida a l’amor de la seva vida, una antiga
professora seva, amb la qual amb l’edat de quinze anys va mantenir una relació. Al
principi fou tot vent en popa però a causa de les crítiques i la pressió de la societat la
professora decidir que la relació s’havia d’acabar. Aquesta carta és escrita uns anys
després, on ella li mostra els seus sentiments que encara es mantenen dins seu.
Recorda tot el que va passar, li confessa algunes de les coses que en el seu moment no
va tindre el valor a dir-li, recorda amb molt d’orgull el port on es trobaven i també li
anuncia que està embarassada, encara que ella es troba molt feble i té por a no arribar
a conèixer a la seva filla, la qual la vol anomenar Maria, com el nom de la seva
enamorada. Finalment, ens confessa que si mor no vol que el seu cos sigui enterrat,
sinó que el llencin al mar, lliure. La carta és, doncs, la penyora que ella li deixa i on
confessa tot el seu amor.

2. Quin és el punt de vista narratiu utilitzat? Quina n’és la tècnica?

Aquesta narració està escrita en primera persona ja que és ella mateixa qui escriu la
carta a la seva professora i la va explicant a mesura que avança el text. Podem saber
que el punt de vista narratiu és en primera persona perquè el narrador se situa dins
l’acció i ens la pot explicar mentre aquesta transcorre, és a dir, és un narrador intern.
Per altra banda, podem saber tots els seus sentiments i pensaments del narrador, cosa
que indica que és omniscient, però només en la seva pròpia persona, ja que no ens
dóna cap indici de que conegui els sentiments dels altres.
3. Situa l’espai i el temps de la narració:

Ambdós elements narratius són canviants i no podem dir que hi hagi un espai o temps
fix mantingut durant tota la narració.

En concret, pel que fa al temps, podem dir que comença al present, i després torna
enrere, fent un flashback cap al principi de tota l’aventura, i ens l’explica des que tenia
quinze anys i es van conèixer en aquell vaixell fins ara, passant per l’estada a la
universitat, els estius avorrits de la protagonista, la relació d’universitaris amb el Jaume
i d’altres amants i fins i tot el seu casament amb el Toni, on la seva estimada i ex
professora està present. Torna finalment al present quan ens diu que està esperant a
la seva filla i que sent por de no poder conèixer-la després d’haver parit.

En quant a l’espai, podem dir que sempre va molt sincronitzat amb el temps ja
esmentat, i se situa a casa de la protagonista però després es trasllada al vaixell, a la
universitat i durant l’estiu al seu poble, on pateix una profunda enyorança per la seva
gran estimada. Acaba a casa seva, on es troba amb el seu marit i embarassada de
molts mesos.

Tot i així, dins d’aquest flashback principal a vegades ens porta a altres flashbacks més
breus on la protagonista recorda petites aventures amb la seva estimada. És a dir, no
és un flashback completament lineal sinó que sovint va tornant enrere a mesura que
avança.

4. Creus que és un relat sobre un amor lèsbic? Justifica la teva resposta, fes atenció a
les característiques lingüístiques que hi apareixen:

Sí, ho crec. Me n’he adonat perquè utilitza mots molt ambigus, com per exemple
“nosaltres”. Aquesta paraula no especifica si són dos homes, una dona i un home o
dues dones, i ens fa endinsar en un ambient de curiositat i enigma. Una mica més
endavant veiem la descripció de les mans de la seva estimada: “M’agradaven tant les
teves mans! Són tan formoses encara! –dits llargs, pell blanca, ungles polides.” Una
descripció així és poc pròpia de les mans d’un home, que acostumen a ser més
descuidades i robustes. Arriba un punt en la redacció en que comença a parlar de
l’escàndol públic que això suposaria si el poble se n’assabentés i és aquí on finalment
ens confirma el fet de que estan vivint un amor lèsbic, prohibit, no acceptat per la
societat i del qual la seva estimada i professora es vol amagar. Finalment, el dia del seu
casament la seva estimada Maria trenca a plorar al veure la protagonista tan feliç al
costat del seu marit, i se’n penedeix d’haver renunciat en el seu moment a l’amor de la
seva vida simplement perquè era quelcom esbojarrat i fora de lloc. Tanmateix,
ambdues sabien que aquell era l’amor veritable i apassionat, i cap altra persona podria
fer-les sentir el que havien sentit juntes.

La manera en la que l’autora ens redacta la història li dóna un toc d’intimisme afegit. El
fet d’explicar alguns sentiments i emocions mitjançant cartes dóna una sensació de
més profunditat en el que explica. Tot i així, a vegades ha d’amagar algunes emocions
perquè les cartes quasi sempre van dirigides a la seva estimada, i hi ha situacions, com
quan està promesa amb el seu futur marit, en les que no pot expressar tot el que li
agradaria, i s’ha de reprimir.

Pel que fa als sentiments de l’autora, si no fóssim conscients del fet que ella no és
lesbiana podríem dir que és una narració real i viscuda per ambdues persones:
protagonista i autora. Tot i així, ella confessa que és una narració autèntica i
versemblant però fictícia, ja que ella no sent cap atracció cap a persones del seu
mateix gènere, i que és totalment inventada. Un fet que sobta, ja que s’expressa d’una
manera tan profunda i real que sembla increïble que sigui fruit de la seva imaginació i
no d’una experiència inoblidable. Un fet que potser va fer que s’expressés amb tant
sentiment és que l’autora estava embarassada de nou mesos quan va escriure una nit
aquesta redacció, i la situació en la que estava va fer que les paraules flueixin d’una
manera tan tendra.

Exercicis sobre el conte “Qui enviava flors a na Glòria?”

1. Redacta en deu línies una síntesi de la narració.

La protagonista recorda, en forma de relat per petició de la policia, com van ser les
últimes hores de la seva cosina Glòria. Ella fa una introducció sobre la seva vida, la seva
infantesa traumàtica en un internat, el seu posterior pas per casa de les seves tietes i
finalment com arribà a casa seva. Arribat a aquest punt explica com era la seva relació i
com era na Glòria, com n’estava de traumatitzada en un principi i el polèmic
repartiment de l’herència de la seva mare en dos, cosa que a ella no li semblava
malament però na Glòria no li agradava i li va cedir la seva part. Desprès ens introdueix
l’assassí, en Hans, un important home de negocis, més jove que les dues i estranger.
Llavors comença a explicar com va ser aquella nit, com ella l’havia esperada, com no va
aparèixer, la sospitosa trucada a en Hans i la seva infructuosa investigació. Finalment
es descobreix el cos de na Glòria embalsamat, amb en Hans vetllant-la, amb el cos
envoltat de roses. I aquí és on ens apareix la gran incògnita: qui enviava flors a na
Glòria?.

2. Quin és el punt de vista narratiu utilitzat?

L’autora adopta els papers de cosina i alhora millor amiga de na Glòria, això fa que
sigui una narradora interna, ja que viu l’acció, però juga un paper de personatge
secundari perquè l’important és què va passar amb la mort de na Glòria. Això fa que la
història tingui una dimensió més personal i arribem a patir per na Gloria i sentim
empatia per la narradora, que està inquieta perquè no sap on està na Glòria. També fa
que ens preocupem per com acabarà tot i, el més important, per qui enviava les flors a
na Glòria.

3. Situa l’espai i el temps de la narració

En aquest conte es pot veure que l’espai extern és Mallorca i els espais interns que
podem trobar la casa en la que vivien la Glòria i la narradora de la història entre
d’altres, ja que també podem trobar altres espais interns com els cotxes o la casa on
troben a la Glòria.

El temps intern que podem trobar és el temps que triga a explicar la història que
podria ser d’unes quantes hores i també podem trobar com a temps intern el temps en
el qual succeeix la història que ha explicat que dura aproximadament un mes, el temps
extern no queda molt clar ja que en el text no ho especifica, però si que ens va donant
petites informacions com les pessetes que això ens diu que ja fa més de deu anys
d’aquesta història.

4. Quina és la varietat dialectal del text? Esmenta’n algunes característiques

lèxiques, fonètiques o bé morfosintàctiques que et cridin l’atenció

La varietat dialectal d’aquest text és el mallorquí i algunes de les seves característiques

més importants són:

Lèxiques

- Utilització d’articles salats: es (el o los), sa (la), ets (los), ses(las), so i sos.

- Vocabulari propi com: mirall-espill, tros-pedaç, dobler-diners, veritat-vera,

nens-nins.

- Utilització de “car” en substitució de “ja que”.

Fonètiques

- Existència de vocal neutre tònica.

- Diferència entre l·l i l.

Morfosintàctiques

- Utilització de formes verbals pròpies (morfema zero: trobo-trob, asseguro-

assegur).