Document per a la reflexió i el debat

Què aporten les TIC i Internet en les accions socioeducatives que es fan als
centres penitenciaris?
TIC, Internet i societat (del coneixement i de la informació)
El desigual accés a les TIC dintre de la societat de la informació o del coneixement
ha encunyat el concepte bretxa digital, que és una forma particular de vulnerabilitat
social que explica la desigual integració a la societat. La bretxa digital és un nou
factor d'exclusió i vulnerabilitat que s'afegeix als ja coneguts factors estructurals, i
que té a veure amb les condicions de vida, aprenentatges i educació que envolten
les persones. Diferents estudis assenyalen que l'educació té un paper molt
important en la disminució d'aquest fenomen i també que, en la societat actual, l'ús
de les TIC ha de ser un dels punts destacats per a la millora de les condicions de
vida de les persones, ja que poden incrementar les competències personals que
els permeten accedir als coneixements, incrementar el grau d'ocupació, disposar
de nous canals per relacionar-se i participar en societat.
Als centres penitenciaris el fenomen d’estratificació digital s’accentua: als factors
culturals, socials, econòmics, etc. que incideixen en la bretxa digital, s’hi afegeix el
factor d’accessibilitat, tot i les iniciatives per proveir d’accés a Internet que s'han
anat incorporant els darrers anys.
La situació d’internament en què es troben les privades de llibertat impossibilita
poder superar per si mateixes la bretxa digital. En aquest cas, no és el risc
d'exclusió el que està en joc, sinó el risc de romandre exclosos. I si els processos
de rehabilitació i de reinserció social als quals es refereix l'article 25.2 de la
Constitució es plantegen com un apropament a la comunitat, com una inclusió en
la vida social, en els temps en què vivim s'ha de tenir present que aquest
apropament també es produeix a través de les TIC i d'Internet.
Actualment, ja gairebé no hi ha cap dubte sobre la necessitat d’incorporar les TIC
pràcticament en tots els àmbits de la vida, tot i que cal defugir d’un excessiu
optimisme com va dir amb sarcasme John Daniel en una conferència de l’Open
University “Senyors i senyores, les noves tecnologies són la resposta; quina era la
pregunta?” Les TIC, per si soles no són la solució. Són les pràctiques, les accions
que incorporen les TIC les que ens en mostraran els beneficis.
Les experiències d’introducció de les TIC i Internet a les presons estan explorant
aquest camí; mostren cada dia les possibilitats que aquestes eines poden tenir en
els processos que duen a terme les persones privades de llibertat per exercir la
ciutadania, proposant noves possibilitats d’interacció amb la societat que és fora i
amb la qual algun dia tornaran a conviure. I segurament ens caldrà seguir
explorant-les, regulant-les, normalitzant-les i és per això que ens preguntem: per
què calen les TIC i Internet en el nostre àmbit?

Les experiències actuals i les experiències futures

La introducció de les TIC als centres penitenciaris catalans està experimentant un
procés de desenvolupament continu.
En l'àmbit de l'educació reglada s'està fornint de contingut als currículums
formatius que inclouen l’adquisició d’aquestes competències digitals. La presència
de les TIC a les aules i dels aprenentatges a través d'Internet conformen un
paisatge habitual des de fa temps, el moment actual planteja el repte de superar
les TIC i construir aprenentatges col·laboratius (TAC) amb la web 2.0.
També en el camp de la formació vinculada a l'ocupació, els aprenentatges de les
eines ofimàtiques tenen una presència consolidada a través de cursos regulars i
d'acreditació de coneixements a través de l'ECDL.
Des de l’any 2001, la incorporació de la Xarxa Òmnia als centres penitenciaris
continua sent una experiència innovadora i pionera que pretén possibilitar que
puguin tenir accés a les TIC els col·lectius en condicions més desfavorables per
accedir-hi.
Sobre la base que en alguns centres els educadors recuperaven equips de segona
mà perquè consideraven important l'aprenentatge de les TIC, es va començar a
desenvolupar el projecte Alfadigital, que va afegir a aquest panorama l’experiència
del reciclatge informàtic i del programari lliure a través de les Ciberaules.
Aviat s'iniciarà a través de les Ciberaules una experiència de formació per a
l'obtenció de l'acreditació de les competències digitals ACTIC que s'espera
estendre a tots els centres penitenciaris.
La utilització de les TIC en els processos d'orientació i inserció laboral són ja
habituals als centres.
També són destacables les experiències d’educació i dinamització social des de
les TIC que impulsen els monitors artístics, els monitors d'audiovisuals, els
dinamitzadors dels Punts TIC/Òmnia: projectes multimèdia, de ràdio i de vídeo
digital.
El panorama tecnològic als centres penitenciaris catalans està canviant, el parc
tecnològic està creixent i els usos s’estan diversificant. Però el procés no està
acabat: la primera connexió a Internet per a programes socioeducatius va arribar al
mòdul de dones de Brians 1 l’any 2001 i, progressivament, a tots els Punts
TIC/Òmnia dels centres penitenciaris. Gairebé 10 anys després, el debat sobre
l’accessibilitat continua obert i les necessitats d'altres àmbits i col·lectius
professionals s'hi han afegit.
Ens hem de seguir qüestionant en quin grau l’adquisició de competències digitals
complementa i potencia els processos de reinserció de la població penitenciària en
la societat actual; en quin grau poden aportar alguna cosa als programes de
tractament i potenciar-los; de quina manera les TIC i Internet poden possibilitar un
intercanvi positiu i fructífer entre el dins i el fora, entre societat i presó; en quin grau
les TIC poden contribuir al fet que els centres penitenciaris no siguin espais ocults
de la societat i que aquesta els reconegui i assumeixi com a part seva.
En definitiva, ens volem qüestionar sobre quins usos s’estan fent? Quins usos
es poden fer? Es poden vincular programes, currículums, itineraris,
continguts? (QUÈ)

Accedir a Internet des de les presons

Cada vegada més les TIC i Internet estan presents en tots els aspectes de la
nostra existència. Però tot i el desenvolupament dels darrers anys, el ritme
d’introducció de les TIC als centres penitenciaris no és en absolut comparable al
patró de creixement d’aquest fenomen en la societat. Aquesta desigual implantació
té unes raons que no són ni estrictament econòmiques ni estrictament jurídiques.
Internet redimensiona l’espai penitenciari i posa sobre la taula nous reptes en tant
que oportunitats, però també en tant que riscos. Haurien de prevaldre uns
aspectes sobre els altres?
Podem plantejar un ús d’Internet a les presons en què es minimitzin els riscos i es
potenciïn les oportunitats. Internet és un nou espai social on passen coses bones i
altres que no ho son tant. Si entenem que Internet ha d’anar guanyant presència a
les presons, haurem de començar per no criminalitzar aquesta eina i a pensar
incorporar-la-hi, assegurant-ne uns bons usos i en un escenari de minimització de
riscos. Són diverses les formes provades i vàlides per assolir aquests objectius:
des de l'ús de filtres de contingut i de control de la navegació fins a l’ús de
plataformes més o menys tancades.
En aquest àmbit també tenim oportunitat de qüestionar-nos sobre la neutralitat de
les TIC: existeixen diferents models d’eines i usos tecnològics amb diferents valors
associats. Uns reprodueixen les lògiques de mercat, on eines i continguts són de
propietat intel·lectual reservada. Altres incorporen nous models, fent prevaldre
eines i continguts oberts, d’us lliure i públic. En tot context, però potser més en un
context d’exclusió i vulnerabilitat social com el nostre, cal preguntar-nos sobre quin
d’aquests models ens caldria desenvolupar i construir una proposta d’intervenció
social al voltant de les TIC.
En aquest sentit ens preguntem sobre quins riscos/oportunitats cal tenir en compte i
aprofitar? Quins models d’accés s’hi han d’incorporar? Amb quines eines de control?
(COM)