CAPITULA IV et V

Els textos

Deixem ara de banda els nens per un moment i tornem als grans. Iulius
està preocupat; sembla que li falta una quantitat de diners. Qui és el
lladre? El problema no es resol fins al final del capítol, òbviament, i per
aleshores el culpable ja havia fugit! Més tard (en els capítols 6 i 8)
descobrirem on s’amaga i què fa amb aquests sous. Però, de moment,
hem de posar-nos a treballar per descobrir qui és el lladre. (CAPITULUM
IV)

La nostra família és una família acomodada que viu en una esplèndida

casa de camp (villa). Amb el plànol de la pàgina 33 i les il·lustracions
de les diferents parts de la casa podreu fer-vos una idea de la
disposició d’una villa romana típica. Les seues particularitats són l’atri
(atrium) amb una obertura al sostre (compluvium) i l’estany que recull
les aigües de pluja (impluvium); també s’ha de remarcar el perístil
(perystilum), un pati interior envoltat de files de columnes.

Gramàtica

En llatí, quan hom s’adreça a una persona, el nominatiu en –us se

substitueix per una forma especial, el vocatiu. Aquest vocatiu té una
terminació en –e. La resta de vocatius de les altres declinacions o dels
substantius de la 2a que tenen una terminació que no sigui en –us
tenen la mateixa forma que els nominatius.

En llatí hi ha substantius que tenen un gènere anomenat neutre

(neuter en llatí vol dir “ni l’un ni l’altre”). Només la 2a, la 3a i la 4a
declinació poden tenir substantius del gènere neutre. Els neutres tenen
dos característiques pròpies:
a) Tenen el nominatiu, el vocatiu i l’acusatiu sempre iguals.
b) Els seus nominatiu, vocatiu i acusatiu plurals acaben SEMPRE en
–a, sigui quina sigui la seua declinació.

L’ablatiu és el cas del complement circumstancial. Les seues

terminacions són: 1a declinació sing: -a 2a declinació sing: -o
1a declinació plu: -is 2a declinació plu: -is
QUADRE RESUM DECLINACIONS
1a decl 2a.decl 2a.decl neutre
Sing Plu Sing Plu Sing Plu
N. -a -ae -us / -er -i -um -a
V. -a -ae -e / -er -i -um -a
Ac. -am -as -um -os -um -a
G. -ae -arum -i -orum -i -orum
D.
Ab. -a -is -o -is -o -is

L’ablatiu pot ser precedit per una preposició. Són preposicions

d’ablatiu:

a (davant de cons.) / ab (davant de vocal): de, des de

e (davant de cons.) / ex (davant de vocal): de, des de
in: en
cum: amb
sine: sense

Estudiam també noves formes del pronom is, ea, id. Vegem el que
sabem fins ara (en negreta les noves formes).

SINGULAR PLURAL
MASC. FEM. NEUT. MASC. FEM. NEUT.
N. Is Ea Id Ei/ii Eae Ea
Ac. Eum Eam Id Eos Eas Ea
G. Eius Eius Eius Eorum Earum Eorum
D.
Ab. Eo Ea Eo Eis/iis Eis/iis Eis/iis

El pronom relatiu amplia també alguna forma:

SINGULAR PLURAL
MASC. FEM. NEUT. MASC. FEM. NEUT.
N. Qui Quae Quod Qui Quae Quae
Ac. Quem Quam Quod Quos Quas Quae
G.
D.
Ab.

En aquestes unitats també hem après els determinants/pronoms

possessius per un posseïdor:

Meus, mea, meum

Tuus, tua, tuum
Suus, sua, suum

Aquests pronoms es declinen com els substantius de la 2a masculina

(meus), la primera (mea) i la 2a neutra (meum).

Hem de recordar, abans de seguir endavant, que qualsevol determinant

o adjectiu que acompanyi un nom ha de tenir el mateix cas, el
mateix gènere i el mateix nombre que el nom que determina o
qualifica.

Pel que fa al verb, es comença a treballar la 3a conjugació: pono,

sumo, discedo –cap.IV−; carpo, ago –cap.V−. El seu present d’indicatiu
es conjuga així:

Pon-o
Pon-i-s
Pon-i-t
Pon-i-mus
Pon-i-tis
Pon-u-nt

Recordem que en llatí hi ha quatre conjugacions. La primera es

reconeix perquè el seu tema és en –a (ama-); la segona, en –e (ride-);
la tecera, majoritàriament en consonant (pon-), i la quarta en –i
(audi-)

Per donar ordres s’utilitza l’imperatiu (en llatí imperativus, de imperat).

L’imperatiu llatí per a la 2a persona del singular és la forma verbal més
curta, sense cap desinència, denominada tema. Per fer l’imperatiu
plural, es posa la desinència –te:

2a sing. (tu) 2a plural

(vosaltres)
1a conjugació Voca Vocate
2a conjugació Ride Ridete
3a conjugació Pone Ponite
4a conjugació Audi Audite

Ens queda fer una revisió a expressions, el vocabulari ja el repassareu

vosaltres.

• Salve! és la paraula emprada per saludar.

• Ecce significa “heus aquí, aquí teniu”.
• Els imperatius age! agite! reforcen una ordre i es poden traduir
com “venga!, va!”.
Finalment, cal que facem una nova mirada als nombres en llatí:

I unus, una, unum

II duo, duae, duo
III tres, tria
IV quattuor
V quinque
VI sex
VII septem
VIII octo
IX novem
X decem
C centum