COMPRENSIÓ LECTORA

La comprensió és el procés d’elaborar el significat per la via d’aprendre les

idees rellevants d’un text i relacionar-les amb les idees que ja es tenen. És
el procés a través del com el lector interactua amb el text. Sense importar
la longitud o brevetat del paràgraf, el procés es dóna sempre de la mateixa
forma. La lectura és un procés d’interacció entre el pensament i el
llenguatge, el lector necessita reconèixer les lletres, les paraules, les frases,
no obstant això quan es llegeix no sempre s’aconsegueix comprendre el
missatge que tanca el text, és possible fins i tot que es comprengui
malament. Com a habilitat intel·lectual, comprendre implica captar els
significats que uns altres han transmès mitjançant sons, imatges, colors i
moviments. La comprensió lectora és un procés més complex que identificar
paraules i significats, aquesta diferència entre lectura i comprensió.

Habilitats per a la comprensió lectora

1. Activació de coneixements previs

2. Anticipació
3. Predicció
4. Observació
5. Inferència
6. Paràfrasis
7. Anàlisi
8. Comprensió motora i analítica

Nivells de comprensió lectora

En el procés de comprensió es realitzen diferents operacions que poden

classificar-se en els següents nivells: Els nivells de comprensió lectora són
graduacions en la lectura a nivell de complexitat a saber:

Nivell literal

Llegir literalment és fer-ho conforme al text. Sol·licita respostes simples, que

estan explícites (escrits en el text però requereix que coneguis les
paraules).Podríem dividir aquest nivell en dos:

Lectura literal en un nivell primari (nivell 1)

Se centra en les idees i informació que estan explícitament exposades en el

text, per reconeixement o evocació de fets. El reconeixement pot ser:

De detall: identifica noms, personatges, temps i lloc d’un relat; d’idees

principals: la idea més important d’un paràgraf o del relat; de seqüències:
identifica l’ordre de les accions; per comparació: identifica caràcters, temps
i llocs explícits; de causa o efecte: identifica raons explícites de certs
successos o accions.

Realitzem llavors una lectura elemental: seguim pas a pas el text, ho situem
en determinada època, lloc, identifiquem (en el cas d’un conte o una

Pàgina 1 de 4
novel·la) personatges principals i secundaris; ens detenim en el vocabulari,
les expressions metafòriques. Molts dels fracassos a l’escola responen al
desconeixement del lèxic específic de cada disciplina (per exemple el
llenguatge matemàtic) o a la interpretació de certs vocables dins de
determinat context. L’alumne ha d’ensinistrar-se en el significat dels
vocables i quin és l’accepció correcta de les quals figuren en el diccionari
d’acord al significat total de la frase en el qual es troba inserida.

Exemple: a Pablo li diuen tarzan i és blanc. De qui estem parlant? R/Pablo.

Lectura literal en profunditat (nivell 2)

Efectuem una lectura més profunda, aprofundint en la comprensió del text,

reconeixent les idees que se succeeixen i el tema principal, realitzant
quadres sinòptics, mapes conceptuals, resums i síntesis. La major part
d’aquestes tècniques són més adequades per a textos expositius que per a
textos literaris.

Nivell inferencial

Busquem relacions que van més enllà del llegit, expliquem el text més
àmpliament, agregant informacions i experiències anteriors, relacionant el
llegit amb els nostres sabers previs, formulant hipòtesis i noves idees. La
meta del nivell inferencial és l’elaboració de conclusions. Aquest nivell de
comprensió és molt poc practicat a l’escola, ja que requereix un
considerable grau d’abstracció per part del lector. Afavoreix la relació amb
altres camps del saber i la integració de nous coneixements en un tot.
Aquest nivell pot incloure les següents operacions:

• inferir detalls addicionals, que segons les conjectures del lector, van
poder haver-se inclòs en el text per fer-ho més informatiu, interessant
i convincent;
• inferir idees principals, no incloses explícitament;
• inferir seqüències, sobre accions que van poder haver ocorregut si el
text hagués acabat d'altres manera;
• inferir relacions de causa i efecte, realitzant hipòtesi sobre les
motivacions o caràcters i les seves relacions en el temps i el lloc. Es
poden fer conjectures sobre les causes que van induir a l’autor a
incloure certes idees, paraules, caracteritzacions, accions;
• predir esdeveniments sobre la base d’una lectura inconclusa,
deliberadament o no;
• interpretar un llenguatge figuratiu, per inferir la significació literal
d’un text.

Nivell crític

Emetem judicis sobre el text llegit, ho acceptem o rebutgem però amb

fonaments. La lectura crítica té un caràcter avaluatiu on intervé la formació
del lector, el seu criteri i coneixements del llegit. Els judicis prenen en
compte qualitats d’exactitud, acceptabilitat, probabilitat. Els judicis poden
ser:

Pàgina 2 de 4
 1. de realitat o fantasia: segons l’experiència del lector amb les coses
que ho envolten o amb els relats o lectures.
2. d’adequació i validesa: compara el que està escrit amb altres fonts
d’informació.
3. d’apropiació: requereix avaluació relativa en les diferents parts, per
assimilar-ho.
4. de rebot o acceptació: depèn del codi moral i del sistema de valors
del lector.

La formació d’éssers crítics és avui una necessitat vital per a l’escola i

solament pot desenvolupar-se en un clima cordial i de lliure expressió, en el
qual els alumnes puguin argumentar les seves opinions amb tranquil·litat i
respectant al seu torn la dels seus parells.

Nivell apreciatiu

Comprèn les dimensions cognitives anteriors. Inclou:

1. Resposta emocional al contingut: el lector ha de verbalitzar-la en

termes d’interès, excitació, avorriment, diversió, por, odi.
2. Identificació amb els personatges i incidents, sensibilitat cap als
mateixos, simpatia i empatia.
3. Reaccions cap a l’ús del llenguatge de l’autor.
4. Símils i metàfores: s’avalua la capacitat artística de l’escriptor per
pintar mitjançant paraules que el lector pot visualitzar, agradar, sentir
i sentir.

Si el text és literari, tindrem en aquest nivell que referir-nos també als

valors estètics, l’estil, els recursos d’expressió, etc., però est és un aspecte
que requereix lectors més avançats, per la qual cosa s’aconsella practicar-
ho en cursos superiors.

Nivell creador

Inclou qualsevol activitat que sorgeixi relacionada amb el text: transformar

un text dramàtic en humorístic, agregar un paràgraf descriptiu,
autobiografia o diari íntim d’un personatge, canviar el final al text, reproduir
el diàleg dels personatges i, dramatitzant, fer-los parlar amb un altre
personatge inventat, amb personatges d'altres contes coneguts, imaginar
una trobada amb l’autor del relat, debatre amb ell, canviar el títol del conte
d’acord a les múltiples significacions que un text té, introduir un conflicte
que canviï abruptament el final de la història, realitzar un dibuix, buscar
temes musicals que es relacionin amb el relat, transformar el text en una
historieta, etc.

Generant aquestes activitats aconseguirem que els alumnes es vinculin

emocionalment amb el text i originin una altra proposta.

Per assegurar que es compleixi amb el objectiu de la lectura, és

necessari:

Pàgina 3 de 4
• Que el mestre guií i motivi als alumnes perquè realitzin comentaris
sobre el tema en qüestió, i així reactivar coneixements previs sobre el
tema.

• Buscar i comentar el significat de paraules incloses en el text i que

puguin dificultar la comprensió del text.

• Que els alumnes comentin i escriguin el que creuen que els narrarà el
text, i en finalitzar la lectura verifiquin si van encertar.

• Informar el propòsit de la lectura.

Pàgina 4 de 4