IES JOSEP MARIA LLOMPART BIOLOGIA I GEOLOGIA

NOM:________________________________ DATA:_____________ CURS:____________

Els éssers vius necessiten adaptar-se al medi que els envolta per a assegurar la seva
supervivència. Els animals es caracteritzen per la seva capacitat de canviar de lloc quan les
condicions ambientals ho exigeixin. Les plantes, a pesar d'estar arrelades en el sòl, necessiten
també disposar d'estratègies que els permeten desplaçaments per a sobreviure. Els principals
són els següents:

Els tropismes : Són moviments que experimenten les plantes quan necessiten adaptar-se a
unes condicions ambientals més favorables. Els moviments es produeixen per fenòmens de
creixement vegetal, amb augment de la massa total de la planta, per la qual cosa, a diferència
dels moviments que es produeixen en el regne animal, no poden desfer-se i són totalment
involuntaris. Entre aquestes adaptacions tenim:

- Fototropismes: O reaccions de les plantes quan són estimulades per la llum. La tija té
fototropisme positiu. El cas contrari és l'arrel amb fototropisme negatiu. Un exemple de
fototropisme el tenim quan vam col·locar un vegetal en una habitació al costat d'una finestra.
Aquest, a poc a poc, s'anirà doblegant en direcció a la llum. Aquests moviments es produeixen
perquè les plantes posseeixen uns receptors especialitzats, anomenats fototropines, que
activen l'hormona vegetal auxina. Aquest fenomen va ser descobert en 1880 per Charles
Darwin i posteriorment desenvolupat per Fritz Went. Aquests dos científics van posar les bases
de la importància de les hormones en el món vegetal com reguladores de la majoria dels
processos de les plantes.

- Gravitropisme: Es produeix per la força de la gravetat. L'arrel presenta gravitropisme positiu,

és a dir tendeix a créixer en la mateixa direcció que la força de la gravetat, mentre la tija
presenta gravitropisme negatiu, perquè busca la direcció oposada. El gravitropisme es
produeix per la presència d'amiloplasts en cèl·lules especialitzades. Aquests, al canviar de
posició dins de les mencionades cèl·lules, porten a terme una descompensació de massa que
és la que dispara un creixement desigual que origina els tropismes.

- Tigmotropismes : Reaccions de les plantes quan estan en contacte amb objectes sòlids.
Aquests moviments permeten a certes plantes poder enfilar a l'aferrar-se, a altres plantes o
objectes circumdants com aquelles que posseeixen circells, tiges volubles o arrels aèries.

- Hidrotropismes: reacciones vegetals enfront de l'estímul de l'aigua.

Les nasties: Són moviments de les plantes , que responen a estímuls externs, com el
contacte. Aquests moviments, a diferència dels anteriors, no es dirigeixen en la mateixa
direcció de l'estímul i no presenten un augment de la massa vegetal. Un exemple d'això el
tenim en la Mimosa pudica, les fulles de la qual reaccionen al contacte:

Ritmes circadians: Són canvis que experimenten les plantes d'acord amb estímuls
ambientals i d'acord a uns estímuls biològics predeterminats. Dins d'aquests tindríem, per
exemple, els moviments fotoperiòdics i estacionals, que són respostes dels vegetals a les
variacions de la llum solar entre el dia i la nit i entre unes estacions i altres. Aquests canvis es
manifesten en la distinta posició de les fulles, en el tancament nocturn de les flors, el període
de floració, la germinació de les llavors, etc. Es duen a terme perquè els vegetals presenten
proteïnes fotorreceptores, anomenades fitocroms, que activen hormones femenines, sent entre
elles les auxines les més importants. La llum i la temperatura semblen ser els estímuls
exteriors que més influeixen en aquests canvis.