Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és poeta i narrador.

Mestre de professió, la seva obra poètica part de la seva

identitat illenca per construir un discurs sobre l'ésser humà
contemporani. Com a poeta ha guanyat els premis Ausiàs
March (1985), Ciutat de Palma (1985 i 1995) i la Flor
Natural als Jocs Florals de Barcelona (1994), entre altres.
Dels seus llibres podem destacar Calvari (1992) i El batec
de les pedres (1995). En els últims anys s'han publicat
diverses antologies poètiques, entre elles, El jardí de les
delícies (2005), en edició bilingüe català-castellà, i A cops
de ferro i àlgebra (2005), de D. Sam Abrams.

Com a narrador s'ha de recordar la seva trilogia sobre la

Mallorca del segle XX, iniciada amb les llunes i Els calàpets
(1994) i completada amb La mà del jardiner (1999), premi
Sant Joan de novel i L'illa dels dolmens.

Durant un temps s'ha dedicat a la història i, com a resultat

d'aquesta etapa han sortit alguns assajos, el més important
a citar és La població i Propietat de la terra en el municipi
de Santanyí (1868-1920).

Actualment viu a Santanyí, la terra dels seus somnis, on va

tenir com a mestre dels poetes Blai Bonet i Bernat Vidal i
Tomàs.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.