L’ANTIC EGIPTE

Els Estanys Juliol 2010

L’Antic Egipte

1
L’ANTIC EGIPTE
Els Estanys Juliol 2010

IGUALS, MALGRAT LES DIFERÈNCIES.

INTRODUCCIÓ

Objectius
- Treballar el valor de la IGUALTAT, com a valor que atorga a tots els
éssers humans els mateixos drets i també obligacions, com a valor que dota
de dignitat i respecte a qualsevol persona, sigui qui sigui la seva condició
social, de gènere...
- Aprendre de les diferències entre els essers humans.
- Aprofitar aquestes diferències com una oportunitat d’enriquiment propi.
- Aprendre sobre la cultura i l’historia de l’Antic Egipte.
- Participar activament en els col·loqui.

Metodologia:
1- Introduir el tema amb una historia o costum de la cultura i del temps
dels egipcis amb una petita representació teatral.
2- Explicar el tema/ valor, en grups diferenciats per edats.
3- Fer preguntes guia que introdueixin el diàleg entre els nens.
4- Fer un paral·lelisme amb les situacions quotidianes.
5- Arribar junts a les conclusions.

Temes: Iguals, malgrat les diferències...

 Per l’aspecte extern (estètiques).

 Per l’estatus i/o nivell social.
 Pel tipus, nivell i/o oportunitats d’accedir a l’educació, pel fet de
ser nen o nena.
 Pel país de procedència.
 Per les creences.

2
L’ANTIC EGIPTE
Els Estanys Juliol 2010

Dia 1. A QUE ESTIC GUAPO? Iguals, malgrat les diferències...

 Per l’aspecte extern (estètiques i/0 culturals).

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA
La forma en que vestien els egipcis i el seu aspecte físic era força peculiar.

Pentinat:Les dones sovint es pentinaven els cabells amb una trena i es

posaven perruca els dies de festa. Els homes degut a la calor el portaven
molt curt i inclòs es rasuraven el cabell.
Els nens portaven una trena en el costat dretà, i les nenes al darrera

Vestit:Les dones portaven una peça de roba ample que s’anava amb un
cinturó sota el pit.
Els homes portaven una faldilla que s’envoltava varies vegades als ronyons.
Els nens podien anar nus.

Calçat: Els egipcis anaven descalços. Quan anaven d’un lloc a un altre es
lligaven unes sandàlies a l’esquena i se les posaven quan travessaven
camins difícils o amb escorpins, o quan havien de visitar algú important.

Joies: Tots els egipcis portaven joies, com si fossin amulets. Depenen de la
seva classe social així era el material de les joies.

TRACTAMENT DEL VALOR

Preguntes col·loqui:
En la nostra cultura també la roba dels homes o els nens sol ser diferent de
la roba de les dones o les nenes, no és cert?
-A qui veiem nosaltres diferent externament, per fora? Persones que portin
ulleres, baixets, primets, molt alts, etc.? I nosaltres? Com anem vestits?
Fixem-nos-hi. Veure diferències/semblances.
-Alguna vegada us heu sentit discriminats, insultats o diferenciats per la
roba que portaveu?
-Alguna vegada us heu sentit discriminats, insultats o diferenciats pel vostre
aspecte físic?
-I vosaltres, us en burleu d’alguna persona o company que tingui un
aspecte diferent?
- Aquests són aspectes externs.

Reflexions:
-L’aspecte extern de les persones pot ser molt diferent segons les cultures,
la forma de vestir, o de portar. Inclús també pot ser molt diferent dintre del
mateix país, segons la moda, la forma de pensar, o de veure la vida, segons
l’edat, segons l’apoca, etc... Però tot això son aspectes externs, com també
ho són les diferències físiques. Però dintre de cada persona hi ha un cor,
una persona, una personalitat. Hem d’aprendre a descobrir que hi ha dintre
de cada persona. És això el que hem d’aprendre a descobrir, a valorar i
sobre tot a respectar.

Així també nosaltres hem d’aprendre a valorar a aquestes persones que

veiem “diferents”, sense fer burla d’ells, sinó tractar-los amb respecte, com
es mereixen, tractar-los com ens agradaria que ens tracessin a nosaltres.

3
L’ANTIC EGIPTE
Els Estanys Juliol 2010

Dia 2. ATENCIÓ, QUE ARRIBA EL FARAÓ! Iguals, malgrat les

diferències...

 Per l’estatus, estructura i/o nivell social.

La propietat

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA:

La piràmide social
1- Faraó i família reial (5% de la població)
2- Classes cultes: visirs,summe sacerdot, escrivans
3-Classes mitjanes: comerciants, artesans,
ceramistes, músics, sacerdots locals (10% de la
població)
4-Treballadors qualificats: arquers, soldats, venedors de cervesa,
agricultors
5-Camperols i obrers: criats, picapedrers, esclaus, agricultors. (80-85% de
la població)

Vida dels camperols

Els propietaris: Els ramats ,igual que les terres, generalment pertanyen
als propietaris rics que contracten els camperols.

Tasca feixuga: Els camperols treballen amb els peus dins del fang. Son
pobres , n’hi ha molts i no saben llegir, però coneixen molt bé la natura.
Encara que els rics els menyspreïn, són els que porten endavant el país.

Els àpats dels pobres: Els pobres no mengen tan bé com els rics. Els seus
àpats estan formats per pa i bols de cereals, acompanyats d llegums, peix i
cervesa.

Els impostos: Els camperols paguen impostos. Els controladors d’impostos

s’emporten una bona part de les collites, que servirà per alimentar i pagar
els funcionaris del faraó.

- Els homes eren tractats segons les seves pertinences, segons les seves
possessions, segons la seva classe social, segons els seus diners.
- Les seves capacitats econòmiques determinaven el treball que podien
desenvolupar, amb qui es podien casar, amb qui es podien relacionar i fins i
tot el tipus d’enterrament que podien tenir.

TRACTAMENT DEL VALOR

Preguntes col·loqui:
- Si vosaltres haguéssiu d’escollir. Que us hagués agradat ser: camperols o
de la família de faraó, o les classes mitjanes?
- Penseu que la gran majoria 80% eren camperols.
- Qui hagués mantingut el país si tots haguessin estat de les classes cultes?
- Com us hagués agradat que us tractessin si fóssiu camperols?

4
L’ANTIC EGIPTE
Els Estanys Juliol 2010

Reflexions:
- No totes les persones han de desenvolupar les mateixes tasques en la vida
i la societat, ha d’haver-hi de tots els oficis, però mai s’ha de menysprear a
ningú per aquesta raó. Hi ha oficis que donen més rendibilitat que d’altres,
però mai s’ha de menysprear a ningú per la quantitat de diners que té o no
té.
- El tenir moltes possessions no fa mes feliç a ningú, sinó la disposició de
cadascú a ser feliç amb allò que té, sigui molt o sigui o poc.
- El voler tenir més té un defecte, perquè mai se’n té prou. Quan hem
aconseguit una cosa, ja “plorem” per que volem tenir altra.
- De vegades us heu sentit menyspreats perquè no dúieu una marca famosa
en les vostres sabates de fer esport, o en la vostra samarreta? Què en
penseu d’això?

5
L’ANTIC EGIPTE
Els Estanys Juliol 2010

Dia 2. ATENCIÓ, QUE ARRIBA EL FARAÓ! Iguals, malgrat les

diferències...

 Per l’estatus, estructura i/o nivell social.

La família
Diferents segons la seva estructura familiar

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

1- La família dels camperols

- Quan una nena tenia entre 14 i 18 ja es podia casar, però els seus pares
imposaven qui seria el marit i els nois no tenien més de 20 anys!

- No tenien cerimònia: declaraven que serien dona i muller i se’n anaven a

viure a la casa que el noi havia preparat.

- El naixement d’un nen era rebut amb alegria, donaven molta importància
als nens. Però molts morien abans de fer-se grans.

- La gran part dels nens no podien anar a l’escola, només els que tenien
més diners. Els que rebien educació després eren metges, escribes,
sacerdots, advocats o funcionaris.

- Els nens, quan tenien 5 anys ja treballaven. Ajudaven els seus pares a
sembrar, alimentaven els animals, recollien el blat, recollien branquillons
per fer foc, etc.

-Les nenes tenien cura dels seus germans més petits.

2- La família del faraó.

- El rei faraó tenia una dona principal, anomenada la gran esposa reial i li
donava el fill hereu del tron.

- Però a més tenia moltes dones secundàries i molts fills. Totes elles vivien
juntes en una part del palau reservat per elles que es deia “harem”.

- Però el fill hereu era educat com un príncep, perquè seria el futur faraó.
Feia esport per convertir-se en un gran cap guerrer. Aprenia a escriure i
estudiava les ciències, idiomes i música. El seu pare li ensenyava com
governar i com fer de rei.

TRACTAMENT DEL VALOR

Preguntes col·loqui:
- Hem vist que un l’Antic Egipte hi havia diversos models de família. Quines
diferències hi havia?
- En totes les famílies que coneixeu hi ha un pare i una mare?
- Quins tipus de família coneixeu al vostre voltant?

6
L’ANTIC EGIPTE
Els Estanys Juliol 2010

Reflexions:
- En l’actualitat, les necessitats del treball, o les dificultats en les relacions,
o altres raons, fan sorgir models de famílies diferents al que coneixem com
a tradicional. Però sense valorar la conveniència o l’eficàcia de cadascun
d’ells, sempre hem de valorar que estan formats per essers humans. Els
diferents models de famílies estan formades per persones iguals que
nosaltres i hem d’evitar jutjar-les, i hem de respectar-les, i estimar-les, com
ens agradaria que fessin amb nosaltres.

7
L’ANTIC EGIPTE
Els Estanys Juliol 2010

Dia 3. CAP AL COLE, QUE HI FALTA GENT! I TANT QUE HI FALTA

GENT: LES NENES! Iguals, malgrat les diferències...

 Pel tipus, nivell i/o oportunitats d’accedir a l’educació, pel fet de

ser nen o nena.

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA
- En l’Antic Egipte els nens rics anaven a escola on els escribes els
ensenyaven a escriure jeroglífics, però les nenes no anaven a l’escola. Les
mares els ensenyaven tot el necessari per portar la casa.
Tot i que en el mon de l’Antic Egipte la dona tenia molta llibertat, podia ser
sacerdotesses, llevadores, comerciants, etc, la dona s’havia de casar i tenir
fills. El paper bàsic de la dona era el de mare. A més a més s’ocupava de la
llar, de fer pa, de la neteja, i una part del dia el dedicava a fer teixits.

TRACTAMENT DEL VALOR

Preguntes col·loqui:
- A qui li agraden els macarrons? Que aixequin la mà!
- A qui li agraden els gelats? Que aixequin la mà!
- A qui li agrada jugar amb cotxes? Que aixequin la mà!
- A qui li agrada jugar amb nines? Que aixequin la mà!
-Us imagineu que jo us digues a tots aquells que us agrada jugar amb
cotxes que ara no podreu menjar gelats? I que a tots els que us agrada
jugar amb nines ara no podreu menjar macarrons?
No us semblaria una cosa molt tonta? Que diríeu vosaltres?
-I si us digués que a tots aquells que sou nens els hi prohibirem aprendre a
llegir? Que en pensaríeu?
- Doncs arguments tan ximples com aquest de vegades han servit per fer
un tracte diferenciat entre homes i dones. Arguments que la tradició ha
anat arrelant deixant sense capacitat de pensament contrari a les persones.
- De vegades s’ha arribat a considerar a les dones, que tradicionalment se
les considera les febles, com amb dret de ser propietat del homes, fins i tot
al punt de tenir dret sobre elles per maltractar-les físicament o
psicològicament.
- Heu sentit alguna vegada alguna noticia a la “tele”sobre aquest tema. Què
us sembla?

Reflexions:
-Es veritat que els nens i les nenes són diferents. Tant en el seu aspecte
físic, o fisiològic, com la seva forma de veure les cosses, la seva forma de
parlar, i la seva forma de relacionar-se.
- Però el que és cert és que mai aquestes diferencies han de fer menysprear
a ningú .
- Malgrat ser diferents, són iguals perquè tenen el mateix valor.
-De vegades la societat ha vist en aquestes diferències una oportunitat per
imposar el poder o el domini sobre aquells que es consideren
tradicionalment més dèbils. Una debilitat mal entesa, que afortunadament
avui dia comença lentament a canviar en les ments de les persones.
- Per naturalesa hi ha persones amb més dons o capacitats però mai cap
d’aquests dons o capacitats va lligat exclusivament a la seva condició de
gènere.

8
L’ANTIC EGIPTE
Els Estanys Juliol 2010

Dia 4. EGIPTE, UN IMPERI AMB GENT DE TOT ARREU.

Iguals, malgrat les diferències...

 Pel país de procedència.

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

- En el Nou Imperi Egipte, aquest país es va convertir en la major potència

del món.

- Alguns faraons volien conquerir les riqueses dels països veïns. Així van
formar exercits poderosos per poder envair aquestes terres i fer-se amb els
recursos de valor que hi havia en aquests països.

- D’aquesta forma van arribar fins a Núbia, on hi havia grans mines d’or, o
a Palestina, d’on provenia una fusta molt preuada de cedre.

- De les seves invasions no sols portaven grans riqueses, sinó que també
portaven persones que les feien servir com esclaus. Els hi donaven les
tasques més dures de la societat, treballaven en les piràmides, en les cases,
però no tenien cap dret. Eren presoners de la guerra.

- En altres ocasions van ser ells envaïts per altres pobles, com els “hikses“
procedents de Síria i Aràbia. Però aquests també van portar progressos per
ells desconeguts: com el carro de combat, o el cavall.

TRACTAMENT DEL VALOR

Preguntes col·loqui
- Coneixeu persones d’altres països que hi viuen en el nostre?
- De quins països son?
- Quina raó els ha portat al nostre país?
- Tenen els mateixos costums que nosaltres?

Reflexions:
- En totes les cultures hi ha trets diferenciats: la música és diferents , les
danses són diferents, els vestits són diferents, el menjar és diferent, les
seves creences són diferents, fins i tot el seu idioma és diferent.

-Però hi ha una cosa que sempre és igual, totes les cultures estan formades
per persones, homes i dones iguals.

- Tenir contacte amb altres cultures es pot viure o veure com una amenaça,
com passava als temps antics, o es pot veure com una oportunitat d’ampliar
coneixements, com va ocórrer amb els “hikses” .

-El que sempre hem de tenir clar és el respecte per les persones, encara
que siguin de països diferents.

9
L’ANTIC EGIPTE
Els Estanys Juliol 2010

Dia 5. LES MÒMIES I EL MÉS ENLLÀ! Iguals, malgrat les

diferències...

 Per les creences.

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA
- Per als egipcis, la mort no és cap final, sinó el pas cap una altra
forma d’existència: la del cos en la seva tomba, mentre l’ànima es
passeja entre el món dels morts i dels vius. Aquesta segona vida és
eterna. Cal, doncs, preparar-se.
- A l’altra vida s’ha d’alimentar, ha de beure, necessita estris, mobiliari
funerari...
- El cos s’havia de conservar: La Momificació.
- Sepulcres pels faraons: Les Piràmides.

TRACTAMENT DEL VALOR

Preguntes col·loqui:
- Què creien els egipcis?
- Per què construïen les piràmides?
- I què en penseu, de les mòmies?

Reflexions:
- I tu, què creus?
- Tots creiem el mateix?
- He d’obligar als altres a creure el que jo crec?
- Respectem els pensaments, sentiments, idees, creences... (de tot
tipus) dels altres?

10