Anna Wasmer Gimeno

1. Explicar el primer dogma de l'empirisme i la crítica que Quine fa.

Exc. 1. Exposar la crítica de Quine al primer dogma de l’empirisme.

Esquema:

Contra la distinció analític / sintètic.

- Objectiu: Què són les veritats analítiques?

- Primera proposta:
- Què és una veritat lògica?
- En base a l’anterior, què és una veritat analítica?
- Què volem dir amb definició?
- No estipulativa: tot és veritat analítica.
- Real (com usem l’expressió):
- Condició mínima amb que defineix: sinonímia.
- Què és sinonímia?
- A i B són substituïbles en tot context.
- Problema amb les cometes.
- Contextos intencionals / extensionals (no substituïbles).

- Crítica de Quine: Per definir conceptes anem usant altres conceptes que també hem
de definir. Hi ha conceptes connectats entre si sense que cap sigui la base per explicar
els altres. Arribem a una explicació circular.

Primer dogma de l’empirisme:

L’empirisme, rebutjant el coneixement a priori, manté certes veritats analítiques

(matemàtiques, lògiques, algunes de filosòfiques,…), aquestes no aporten cap mena
de coneixement, són meres tautologies.
Quine critica aquesta distinció entre:

- veritats analítiques,
- veritats sintètiques.

Per a ell, tots els enunciats seran sintètics. D’aquesta manera, s’anul·la també la
distinció entre enunciats a priori i posteriori, no hi haurà privilegi epistemològic entre
uns i altres.
Proposa una filosofia naturalitzada sense distinció entre filosofia i ciència.

Argument contra la distinció:

En observar els arguments veiem que necessitem conceptes per elucidar altres i que
tots són igual d’obscurs, formen una xarxa de la que no es pot sortir.

- Primera distinció: veritats lògiques i definicions:

Volem aïllar les veritats lògiques i dir què són les veritats analítiques respecte a elles.
Primer defineix veritat lògica, perquè necessitarà el concepte en les propostes.

1
 Anna Wasmer Gimeno

Un enunciat x és una veritat lògica quan x és un enunciat que és vertader sota

qualsevol substitució uniforme dels seus termes no lògics per d’altres de les categories
sintàctiques apropiades.

1- Selecció de termes lògics.

2- Categoria sintàctica.

(1) Plou o no plou. (subratllat: termes no lògics)

Camina o no camina.
Menjo o no menjo.

(2) Si camino llavors camino. (subratllat: termes no lògics, negreta: termes lògics)

Serà veritat lògica si és vertader sota qualsevol substitució dels termes no lògics per
d’altres de les categories sintàctiques apropiades. Sempre serà vertadera, la seva
veritat depèn de la seva estructura (p ∨¬p).

Les veritats lògiques són un subconjunt de les analítiques, no totes les veritats
analítiques són lògiques.

(3) Tot solter no està casat. (negreta: termes lògics)

Si fos una veritat lògica podríem substituir els termes no lògics per d’altres de la
mateixa categoria i continuaria sent veritat. Podríem substituir termes fins arribar a
‘casat’ i trobaríem:

‘Tot casat no està casat’

És fals, no és una veritat lògica.

Donada la definició de veritat lògica, la proposta és que hi ha veritats que no són

lògiques, i ho extenem:

• Primera proposta de què sigui veritat analítica:

a) x és una veritat analítica si x es pot convertir en una veritat lògica usant definicions
d’alguns dels seus termes.

(1) Tot solter no està casat.

(2) Tot no casat no està casat. (termes lògics)

Per veure si (2) és una veritat lògica fem el canvi adequat sintàcticament.

‘Tot separat no està separat’

(Anàlisi de Quine: trobar algun concepte dintre de la definició que no sigui clar, que
hagi de ser tan aclarit com el que hem d’explicar.)

Volem que expliqui les intuïcions, si funciona la proposta coses que volem que ens
surtin analítiques, ho faran. Però trobar definicions no és fàcil, aquestes no poden ser
el que ens convé. No ens han dit quin tipus de definició he de prendre (estipulativa o
real?), puc entendre-la com una definició estipulativa (a un terme se li dóna un nou
significat adequat als propòsits de l’argument). D’aquesta manera:

2
 Anna Wasmer Gimeno

(1) Tot home és anglès.

On ‘home’ és persona anglesa.

Substitueixo:

Tota persona anglesa és anglesa.

I ens trobem amb una veritat analítica. Ara, donada la definició de veritat analítica,
convertirem l’enunciat en una veritat lògica utilitzant definicions (veritat lògica:
substituir termes per altres de similar categoria sintàctica).

Tota persona anglesa és una persona anglesa.

Com que aquesta és una veritat lògica, l’anterior és analítica.

La teoria no pot ser correcta. Ningú no acceptaria que ‘Tot home és anglès’ és una
veritat analítica, però aquesta teoria la ho fa ser.
Faltaria afegir què és fer definicions. Definició real:

- ha de capturar l’ús que es fa de l’expressió que es vol definir i fer que aquesta sigui
sinònima amb l’expressió de la que fa d’anàlisi.

Definim veritat analítica enlloc d’en termes de definició, en termes de sinonímia:

• Segona proposta de què sigui veritat analítica:

b) x és una veritat analítica si es pot convertir en una veritat lògica substituïnt alguns
dels seus termes per d’altres que siguin sinònims.

Crítica de Quine: el concepte sinonímia també és tan fosc com el d’analiticitat. La

noció de sinonímia ha de ser elucidada també:

- Primera proposta de què sigui sinonímia:

- A i B són sinònims si poden ser substituïbles salva veritate en qualsevol context.

‘solter’ / ‘persona no casada’

Volem que aquests dos siguin sinònims, però no surt.

- Tres contraexemples (un de cometes, dos de contextos modals):

Contraexemple cometes (rebutjat aviat):

(1) ‘solter’ té sis lletres.

(2) ‘persona no casada’ té sis lletres.

Quine dirà que hem de substituir una paraula sensera per una altra, no un tros, així:

‘solter’ ≠ solter → tenen diferent significat

‘solter’ ≠ persona no casada

solter = persona no casada

3
 Anna Wasmer Gimeno

L’única paraula que és sinònima amb una altra és ella mateixa (‘solter’=’solter’).

Això és compatible amb que solter sigui sinònima de persona no casada a un altre
context. És un contraexemple vàlid segons el que hem dit que és definició. Caldria una
teoria sobre les cometes que digui que la substitució no es pot fer. Aquest
contraexemple no funciona perquè es pot recórrer a parlar de les cometes i de si
parlem o no de la mateixa paraula.

En el cas de ‘solter’:

- Quine → només hi ha una paraula.

- Altres → hi ha dues i es pot substituir per ‘persona no casada’ i passar de V a F.

Contraexemples contextos modals (vàlids):

Afegim exemples que en cap cas voldríem mantenir que són sinònims (respectant les
intuïcions):

‘9’ / ‘el número de planetes’

(a) Aquest curs he fet 9 exàmens.

(b) Aquest curs he fet tants exàmens com el número de planetes.

Segons la proposta que tenim són sinònims i no ho volem. Tampoc amb:

‘animal amb cor’ / ‘animal amb fetge’

(c) Vaig adoptar un animal amb cor.

(d) Vaig adoptar un animal amb fetge.

No són termes sinònims, el que passa és que al món es donen alhora.

- Segona proposta de què sigui sinonímia:

Però per ser sinònims ho han de ser en tots els casos, i hem obviat un tipus de context
(hem dit tot context i hem obviat els modals, amb ells surt el que volem, que ‘9’ i ‘el
número de planetes’ no són sinònims) que els fa diferents. Als contextos extensionals
la proposta no funciona perquè dóna com a sinónimes coses que no voldríem que ho
fóssin. Però hi ha més contextos, els intencionals (creure que, voler que) i els modals
(també intencionals, el que és possible i el que és necessari).
En aquests contextos ‘9’ i ‘el número de planetes’ no són substituïbles salva veritate i
mostren que no són sinònims.
Els contraexemples no són bons i la proposta es salva.

Per últim, qui defensi aquesta definició de sinonímia dirà que no es consideren tots els
contextos. En el cas dels modals trobem que intuïtivament:

Necessàriament, el número de planetes és el número de planetes. V

Necessàriament, 9 és el número de planetes. F

Segons la definició de sinonímia no són sinònims, així que trobem el que volíem, no
són sinònims segons la proposta.

4
 Anna Wasmer Gimeno

Això soluciona la segona crítica a la definició de sinonímia en ambdós contextos,

aquests problemes no són contraexemples.

Proposta de què sigui veritat analítica:

X és una veritat analítica si es pot convertir en una veritat lògica substituïnt alguns dels
seus termes usant definicions d’alguns dels seus termes / per d’altres que siguin
sinònims.

- Definició → hem solucionat el problema amb la sinonímia.

- Sinonímia → l’hem solucionat, ho hauran de ser en tot context.

- Crítica de Quine:

Hem hagut d’introduir els contextos intencionals del que és necessari i possible, i això
depèn del que un cregui que és el significat de les paraules i torno a usar un concepte
que volia elucidar. Per a construir aquests conceptes usem altres de tan foscos com el
d’analiticitat. Saber què és necessari i possible inlou saber què és el significat, i això és
el que volem elucidar. Volem elucidar veritat analítica en termes de necessitat i
possibilitat (que necessitem ser tan elucidats com veritat analítica. Veritat analítica:
veritat en tot món possible, necessàriament vertadera). Usem conceptes cada cop més
difícils i per elucidar-los ho fem a partir d’altres que necessitem elucidar també. Hi ha
conceptes (veritat analitica, significat, sinonímia, definició, necessitat, probabilitat, …)
connectats entre sí sense que cap d’ells es consideri base per explicar els altres.
Aquests conceptes són tan ‘obscurs’ com el d’analiticitat. És una explicació circular.
Els conceptes estan relacionats entre si i per definir un depenem dels altres, però no
s’expliquen l’un a l’altre i no es pot sortir del cercle i la proposta de què sigui veritat
analítica no serà explicativa.

Quine considera també la proposta de Carnap de que es pot definir veritat analítica
en funció de llenguatges artificials.

Carnap defineix (crea) llenguatges en virtut de regles semàntiques:

- Seleccionem classes d’enunciats bàsics que intuïtivament són veritats en virtut del
significat (classificarà com analítics certs enunciats que intuïtivament ho són). Les
veritats analítiques seran al conjunt dels enunciats implicats lògicament per
aquests.

- Crítica de Quine:

Què són les regles semàntiques? Tres possibilitats:

1- Seleccionar els enunciats bàsics com a aquells analítics → això és una explicació
circular, són analítics perqupe ho dic directament, però no explica què sigui
l’analiticitat.
2- Seleccionar els enunciats vertaders → però no volem posar-los tots, hi ha que no
semblen analítics, així que ens basem en la intuïció, però això és el que volíem
explicar. Els enunciats analítics són els intuïtivament analítics?
3- Relativitzar els llenguatges artificials, l’analític serà relatiu a cada llenguatge,
tindrem ‘analític per a L1’. ‘analític per a L2’, etc., un enunciat no serà analític per a

5
 Anna Wasmer Gimeno

tots els llenguatges, només per a uns → i això és veritat, però no és el que volem,
el que volem és saber què és analític.

Així que crear llenguatges artificials serveix per a estipular coses, però no per a saber
què és analític.