g 2

à ora
ràfica

Maculart
aposta per la

ISO
12647-2:2004
International
Organization for
Standardization

sens dubte, no hi ha color!

El món de les Arts Gràfiques està canviant a un
ritme frenètic. A Gràfiques Maculart, la incor-
poració recent de maquinària amb tecnologia
puntera, junt amb un propòsit ferm d’evolucio-
nar, ens ha permès unir-nos als capdavanters.
Ha arribat l’hora de normalitzar el color.

En aquest segon número de la nostra Àgora

gràfica, intentarem fer cinc cèntims sobre l’es-
tandardització del color, basada en la ISO
12647-2:2004.
 g 2
à ora
ràfica

El perquè de tot plegat…

Quantes vegades ha passat que un client porta una prova de color i
l’impressor no és capaç d’imprimir-la! D’aquesta manera es perd un
temps productiu ben valuós i el més greu: la confiança del client.
I és que tradicionalment, les impremtes han treballat “a cegues”.
Tant el client com l’impressor s’han basat en criteris subjectius, dei-
xant de banda la colorimetria. L’eina més utilitzada fins ara ha estat
el densitòmetre, però densitats diferents poden donar el mateix color,
el desitòmetre ha estat fins avui, l’eina
més utilitzada, però ens pot portar a
cometre errors. Per això la introducció de
la “colorimetria” és fonamental per parlar
un mateix idioma
Espai absolut de color CIE 1931: i densitats iguals poden reproduir un color diferent. La incorporació
Tots els colors que l’ull humà pot veure de la colorimetria ha estat fonamental per parlar un mateix idioma
entre preimpressió i impressió.
El conjunt de colors que l’ull humà pot veure es coneix com “espai
absolut de color”, i el sistema que normalment s’utilitza per repre-
sentar-lo, és l’espai Lab CIE. Cada dispositiu té el seu propi espai de
color, i els diferents espais dels diferents dispositius es sobreposen en
el diagrama CIE. Això vol dir que, per exemple, hi ha colors que es
poden veure en un monitor concret i no poden imprimir-se, i n’hi ha que
es poden imprimir, però que el monitor no pot representar-los. I quelcom
similar podríem dir de les proves digitals.
Espai genèric d´un monitor RGB Sembla clar doncs, que davant de tot això la normalització és neces-
comparat amb el d`un dispositiu sària. Existeixen especificacions d’impressió de vàries empreses pri-
d’impressió CMYK. vades i associacions: Gracol, SWOP, SNAP, FOGRA, Eurostandard, però
la més estesa internacionalment, és la ISO 12647-2:2004. I aquesta
és per tant, l’opció que hem implantat a Gràfiques Maculart.

ISO 12647-2:2004: la solució

L’estàndard ISO 12647 té variants per a òfset, premsa, huecograba-
do, serigrafia i flexografia, i en aquests moments, s’està elaborant la
versió per a impressió digital i sistemes de proves. Així doncs, la
La ISO 12647-2:2004 té moltes variants
dins del món de la impressió (òfset,
premsa, serigrafia…) però és amb la
impressió òfset que ens permet establir
uns paràmetres bàsics
variant que ens afecta és la ISO 12647-2:2004 per a impressió òfset,
que ens permet establir uns paràmetres bàsics: la colorimetria de les
 g 2
à ora
ràfica

tintes de quadricomia un cop impreses, i el guany de punt, per tal de

normalitzar el color per a impresos i proves a color.
Val a dir que la norma diferencia cinc tipus de paper:
- Tipus 1: Estucat brillant (gloss coated), sense fusta (wood-free),
és a dir, paper fet de pasta química 115 g/m2
- Tipus 2: Estucat mate (matte coated), sense fusta, 115 g/m2
- Tipus 3: Estucat brillant en bobina 70 g/m2
- Tipus 4: No estucat (uncoated), blanc, 115 g/m2
- Tipus 5: No estucat (uncoated), lleugerament groguenc, 115 g/m2
Per a cadascun d’aquests suports, s’estableixen valors colorimètrics
del blanc i de la seva brillantor, amb unes toleràncies establertes.
Com a resultat, obtenim unes coordenades L,a,b per a cada color de
la separació CMYK, i per cadascun dels cinc tipus de paper tipificats,
com podem veure en la taula següent:

Tipus de paper
1,2 3 4 5
Color Coordenades Coordenades Coordenades Coordenades
L*b,c a*b,c b*b,c L*b,c a*b,c b*b,c L*b,c a*b,c b*b,c L*b,c a*b,c b*b,c
16 0 0 20 0 0 31 1 1 31 1 2
Black
(16) (0) (0) (20) (0) (0) (31) (1) (1) (31) (1) (3)
54 -36 -49 55 -36 -44 58 -25 -43 59 -27 -36
Cyan
(55) (-37) (-50) (58) (-38) (-44) (60) (-26) (-44) (60) (-28) (-36)
46 72 -5 46 70 -3 54 58 -2 52 57 2
Magenta
(48) (74) (-3) (49) (75) (0) (56) (61) (-1) (54) (60) (4)
88 -6 90 84 -5 88 86 -4 75 86 -3 77
Yellow
(91) (-5) (93) (89) (-4) (94) (89) (-4) (78) (89) (-3) (81)
Red, 47 66 50 45 65 46 52 55 30 51 55 34
M+Y (49) (69) (52) (49) (70) (51) (54) (58) (32) (53) (58) (37)
Green, 49 -66 33 48 -64 31 52 -46 16 49 -44 16
C+Y (50) (-68) (33) (51) (-67) (33) (53) (-47) (17) (50) (-46) (17)
Blue, 20 25 -48 21 22 -46 36 12 -32 33 12 -29
C+M (20) 25 (-49) (22) (23) (-47) (37) (13) (-33) (34) (12) (-29)
Overprint 18 3 0 18 8 6 33 1 3 32 3 1
C+M+Y (18) (3) (0) (19) (9) (7) (33) (2) (3) (32) (3) (2) Coordenades de colors de la seqüència
Sense parèntesi els valors obtinguts amb la ISO 12647. Entre parèntesi i únicament a títol informatiu,
valors obtinguts sobre suport blanc especificat per CGATS.5 d’impressió Cyan-Magenta-Yellow

La implantació de la norma ens permet obtenir els mateixos resultats

tant en les proves digitals, com en els treballs impresos, indepen-
dentment de la màquina que els hagi dut a terme.
Així doncs, quan el client ens porta un arxiu i una prova amb paràmetres
ISO 12647, tenim la certesa que el podrem reproduir amb la mateixa
g 2
à ora
ràfica

aparença de color. D’aquesta manera, se’ns dóna l’oportunitat d’estalviar

fluxos de treball en termes de temps, costos i reclamacions del client.

I tot això com es fa...?

Pot semblar molt enrevessat, però intentarem treure’n l’essència,
l’ * de la implantació.
Per començar, és indispensable que les condicions d’impressió siguin
estables, i que les característiques colorimètriques, tant de les tintes,
com del suport, estiguin dins d’uns paràmetres establerts. Un cop
tenim aquestes variables sota control, el que fem és buscar per a cada
Pot semblar molt complicat però en
essència el que s’ha de fer és delimitar
el que les nostres màquines d’impressió
poden donar i ajustar-hi la resta d’elements
(planxes, la corba de guany de punt…)
màquina, les densitats de tinta C, M, Y, K, que compleixen els valors
colorimètrics de la norma (L,a,b), i aleshores analitzem el guany de
punt obtingut. Llavors ajustem la corba del nostre CTP, per tal de
“compensar” els valors de guany en màquina, i que estiguin dins dels
valors referenciats per la norma. I d’altra banda, ajustem els dispositius
de proves a color de preimpressió als mateixos valors colorimètrics.

Un moment per a la reflexió....

*
Per acabar voldríem fer una reflexió sobre aquest tema. Cada cop
més, el sector de les Arts Gràfiques està més tecnificat, i necessita
d’impressors i caps intermitjos formats, per poder fer funcionar els
sistemes i interpretar adequadament els valors obtinguts durant el
tiratje. La formació continuada ha deixat de ser una utopia, i s’ha con-
vertit en una veritable necessitat per tal de no quedar-se enrera. Però
aquesta formació no pot quedar aquí. Perquè funcioni, i per poder
tancar el cercle amb èxit, és necessari educar els clients. I aquesta
serà la feina dels comercials.
Es tracta doncs, d’un canvi de mentalitat de tots els elements de la
cadena gràfica, és un canvi que ens afecta a tots.