g 1

à ora
ràfica

Què tramen
aquests de
Maculart
Obrim en aquest número de març de MACULARTMAGAZINE
una secció de reflexió i anàlisi, una mena d’Àgora gràfica on
expressar les nostres experiències i coneixements per tal de
compartir-les amb els nostres clients i amics, i al mateix temps,
promoure un debat sobre qüestions vitals que afecten el sector
de la Indústria Gràfica.

Molts són els temes a tractar, la implantació

d’un sistema de Gestió de Color, els mecanis-
mes de Control de Qualitat, els aspectes més
tècnics del Packaging, el rendiment i respos-
ta dels diferents materials i un llarg etcètera.
Hem volgut, però, estrenar aquesta secció
amb un tema d'especial importància en la
creació del producte gràfic: l’elecció d’un
tipus determinat de sistema de tramatge. La
implantació del procediment digital de pro-
cessament de planxes el 2004 amb l’adqui-
sició de l’equip Lotem II de KODAK, a més
d’eliminar els nostres vells amics, els foto-
lits, va permetre a Gràfiques Maculart fer un
pas endavant i plantejar el canvi del sistema
de tramatge convencional pel tramat anome-
nat estocàstic. I d’això volem parlar.
 g 1
à ora
ràfica

En un principi fou el to continu...

Observem ampliada el tipus de
lineatura i de punt que fan ser-
vis ñes tra,es
i l’home enginyà la TRAMA
L´ús de les trames en la impressió parteix d’una característica tècni-
ca que és comuna en tots els sistemes de reproducció mecànica: la
impossibilitat de reproduir una imatge en to continu amb tota la seva
riquesa de matisos i tons.
Excepte en el procediment del Gravat al buit, l’huecogravat, en què
s’assigna una densitat diferent a cada punt de la trama, la resta de sis-
temes d’impressió convencional (l’òfset, la serigrafia... i també les
impressores d’injecció de tinta domèstiques!) transfereixen un sol
valor de gris o de to a cada unitat elemental, o hi ha tinta o no n’hi ha.
Per salvar aquest entrebanc, la tècnica utilitzada tradicionalment ha
estat la fragmentació de la imatge en una sèrie de punts, els quals
sistemes d’impressió convencional
transfereixen un sol valor de gris o de to
a cada unitat elemental
convenientment disposats en una quadrícula simulen les diferents
gradacions de to. L’ull humà integra aquests punts i es produeix la
il·lusió òptica d’una reproducció de to continu, amb les seves
ombres, mitjos tons i llums. La formació d’una imatge en el sistema
òptic humà hi té molt a veure en aquest fenomen, però no entrarem
en més detalls.

Un ampli ventall de trames

Avui dia conviuen tres grans sistemes de tramar una imatge: les ano-
menades trames Convencionals o de modulació d’amplitud AM, les
trames Estocàstiques o de modulació de freqüència FM, i finalment
les Híbrides, un sistema intermedi entre les dues primeres.
El tramat convencional o AM, existeix des de finals del segle XIX i és
de llarg el sistema més usat encara. Els nous sistemes digitals han
modificat la manera d’aplicar-lo, però el seu principi bàsic segueix
inalterat. Consisteix en la distribució d’un nombre fix de punts sobre
un reixat ortogonal, mesurat en línies per polzada o centímetres, com
preferiu, i la grandària o amplitud dels punts està en relació als
amb els sistemes digitals el seu principi
bàsic segueix inalterat
valors tonals de la imatge de manera que les ombres generen punts
més grans i a les zones clares els punts són més petits.
Per simular l’aparença del color real s’usen els tres colors base del
model substractiu, cian, magenta i groc, més el negre, i tots ells,
orientats en un determinat angle. El color menys visible, el groc, a 90
 g 1
à ora
ràfica

graus, el negre, el més visible, a 45 graus i els altres dos restants a

30 graus respectivament del negre, per tal d’evitar una percepció
molesta del conegut efecte de moiré. Un element propi d’aquest sis-
tema és la forma del punt: rodó, quadrat o bé el·líptic i cadascuna
d’aquestes formes geomètriques presenta avantatges i inconvenients.
La densitat de la liniatura, el nombre de punts per línia, també és
determinant en la qualitat de la imatge generada, i cal ajustar cada
liniatura al suport i la tècnica d’impressió utilitzats. En resum, el sis- Exemple de trama cnvencional

tema és imperfecte, no existeix la trama ideal, segons la forma geo-

mètrica adoptada el que es guanya en transició tonal és perd en o trama FM

guany de punt, i el patró linial és sempre perceptible.

"Stokhastikós", digueren en
Scheuter i Fisher.
En resposta a les limitacions de les trames convencionals sorgeixen
les trames estocàstiques o de modulació de freqüència FM del magí
dels enginyers alemanys Karl Scheuter i Gerhard Fischer. Els seus
resultats són donats a conèixer internacionalment el 1985 pel GAFT,
Graphic Arts Technical Foundation. Aquest nou sistema genera micro-
punts minúsculs, de 10 a 36 micres, segons el dispositiu de sortida,
sempre de la mateixa mida i en lloc d’organitzar-los en una quadrí-
cula, els reagrupa en funció de la densitat o valors tonals de la imat-
ge. Semblen disposats aleatòriament, d’aquí el seu nom,
Stokhastikós, a l’atzar, en grec. Però en realitat estan col·locats apli-
cant uns complexos algoritmes de distribució. La mida dels micro-
punts està en relació directa a la resolució de la filmadora i es corres-
pon exactament a la grandària del píxel d’exposició. És per això que
amb la generalització i fiabilitat dels sistemes de CTP actuals les tra-
mes estocàstiques han estat incorporades amb èxit a la cadena gràfi-
ca. L’ús d’una trama de punts extremadament fins, un punt de 20
les trames estocàstiques han
estat incorporades amb èxit a la
cadena gràfica
micres equivaldria a un 2 per cent en una liniatura de 200 lpi en una
trama convencional, demanava una tecnologia de processament afi-
nada i precisa..
Alguns dels avantatges d’aquest sistema es deriven de la seva pròpia
naturalesa. La distribució irregular dels punts fa del tot innecessària
les angulacions de les separacions de color, bandejant els efectes de
moiré i les rosettes visibles i obren pas a la impressió amb més de 4
colors, l’Hexacromia.
g 1
à ora
ràfica

En absència de liniatures i formes geomètriques del punt reconeixi-

bles, les imatges guanyen en versemblança i obtenen una aparença
fotogràfica en lloc de la clàssica imatge tramada. D’altra banda, la
utilització de punts de dimensions més reduïdes que en la trama con-
vencional permet més definició en els detalls, i també els textos
guanyen en nitidesa encara que siguin ben petits o s’imprimeixin
sobre un fons de color. En definitiva, s’amplia la qualitat de les repro-
duccions i la seva gamma tonal.

Segona generació de trames

Naturalment no tot són flors i violes i la implantació d’una nova tec-
nologia no està exempta d’obstacles i inconvenients, per exemple,
s’han detectat algunes deficiències en els tons mitjos amb l’aparició
d’estructures de punts inconsistents i és per això que van aparèixer
les trames anomenades Híbrides o Estocàstiques de Segona
Generació que combinen les distribucions aleatòries a les zones de
llums i ombres amb la modulació d’amplitud i patrons regulars a les
zones de mitjos tons.
La trama Staccato de Kodak utilitzada a Gràfiques Maculart pertany
a aquesta Segona Generació de trames estocàstiques que incorporen
les millores introduïdes per la modulació de freqüència en la riquesa
de detall a les ombres i llums i a la vegada, amb la creació de patrons
exclusius a cada quadricromia, permeten el control de les àrees de
mig to.
Gràfiques Maculart amb la introducció de la tecnologia del Computer
To Plate va prendre la decisió d’aplicar aquest software de tramat en
el seu flux productiu i aquesta presa de decisió gens estocàstica i
molt raonada ha comportat un salt de qualitat significatiu en els nos-
tres treballs.