La indústria de l'energia eòlica en temps moderns va

començar el 1979 amb la producció en sèrie de

turbines de vent pels fabricants Kuriant, Vestas,
Nordtank i Bonus. Aquestes turbines eren petites per
als estàndards actuals, amb capacitats de 20 a 30 kW
cadascuna. D'ençà, la mida de les turbines ha crescut
enormement, i la producció s'ha estés a molts països.

Avantatges de l'energia eòlica

• És un tipus d'energia renovable, ja que té el seu
orígen en processos atmosfèrics deguts a l'energia
que arriba a la Terra procedent del sol.
• És una energia neta, ja que no produeix emissions
atmosfèriques ni residus contaminants.
• No requereix una combustió que produeixi diòxid de
carboni (C02), per la qual cosa no contribueix a
l'increment del efecte hivernacle ni al canvi climàtic.
• Pot instal·lar-se en espais no aptes per altres finalitats,
com per exemple a zones desèrtiques, pròximes a la
costa, a vessants àrides i massa verticals per a ser
cultivables.
• Pot conviure amb altres usos del sól, per exemple
prats per a ús ramader o cultius baixos com el blat,
blat de moro, patates, remolatxa, etc.
• Crea un elevat nombre de llocs de treball a les plantes
de fabricació i muntatge i a les zones d'instal·lació.
• La seva instal·lació és ràpida, entre 6 mesos i un any.
 • La seva inclussió en un sistema interlligat permet,
quan les condicions del vent són adequades, estalviar
combustible a les centrals tèrmiques i/o aigua als
embassaments de les centrals hidroelèctriques.
• La seva utilització, combinada amb altres tipus
d'energia, generalment la solar, permet
l'autoalimentació de vivendes, acabant així amb la
necessitat de connectar-se a xarxes de
subministrament, permetent autonomies superiors a
les 82 hores, sense alimentació des de cap dels dos
sistemes.
• La situació actual permet cobrir la demanda
energètica d'Espanya en un 30% degut a la múltiple
situació dels parcs eòlics sobre el territori,
compensant la baixa producció d'uns per la falta de
vent amb l'alta producció a les zones amb més vent.
L'organització del sistema elèctric permet estabilitzar
la forma d'ona produïda en la generació elèctrica
solventant els problemes que presentaven els
aerogeneradors com a productors d'energia estables al
començament de la seva instal·lació.
• Possibilitat de construir parcs eòlics al mar, on el vent
és més fort, més constant i l'impacte social és menor,
tot i que augmenten els costos d'instal·lació i
manteniment. Els parcs offshore són una realitat a
països del nord d'Europa, com Dinamarca, on la
generació eòlica comença a ser un factor prou
important.
Inconvenients de l'energia eòlica
Aspectes tècnics

Degut a la falta de seguretat en l'existència de vent,

l'energia eòlica no pot ser utilitzada com a única font
d'energia elèctrica.
Per tant, per solventar les caigudes en la producció
d'energia eòlica, és indispensable un suport de les energies
convencionals (centrals de carbó o de cicle combinat, per
exemple, i més recentment les de carbó net). Tot i així,
quan donen suport a l'eòlica, les centrals de carbó no
poden funcionar a ple rendiment, que es situa a un 90% de
la potència. Han de quedar-se molt per sota d'aquest
percentatge, per a poder pujar substancialment la seva
producció en el moment en que afluixi el vent. Per tant, en
el mode de suport, les centrals tèrmiques consumeixen
més combustible per kW/h produït. També, pujar i baixar
la producció cada cop que canvia la velocitat del vent
desgasta més la maquinària. Aquest problema del suport a
Espanya es vol tractar de solventar amb una interconnexió
amb França, que permeti utilitzar el sistema europeu com
a matalàs de la variabilitat eòlica.
Parc eòlic a Tehachapi Pass, Califòrnia
A més, la variabilitat en la producció d'energia eòlica
comporta dues conseqüències importants:
• Per a evacuar l'electricitat produïda per cada parc
eòlic (que solen estar situats a més a paratges naturals
aïllats) és necessari construir unes línies d'alta tensió
que siguin capaces de conduir el màxim d'electricitat
que sigui capaç de produir la instal·lació. Tot i aixó,
la mitjana de tensió a conduir serà molt més baixa.
Això implica posar cables 4 vegades més gruixuts, i
sovint, torres molt altes, per acomodar correctament
les puntes de producció.
 • És necessari suplir les baixades de tensió eòliques
instantàniament (augmentant la producció de les
centrals tèrmiques), ja que si no es fa així es
produirien, i de fet es produeixen, caigudes
generalitzades de la llum per la baixa tensió. Aquest
problema podria solucionar-se mitjançant dispositius
d'emmagatzemament d'energia elèctrica, però això és
difícil, ja que l'energia elèctrica produïda no és
enmagatzemable: és instantàniament consumida o
perduda.
A més, altres problemes són:
• Tècnicament, un dels problemes més importants dels
aerogeneradors és l'anomenat forat de tensió. Davant
d'un d'aquest fenòmens, les proteccions dels
aerogeneradors amb motor de gàbia d'esquirol es
desconnecten de la xarxa per a evitar ser malmesos i,
per tant, provoquen noves pertorbacions a la xarxa,
en aquest cas, de falta de subministrament. Aquest
problema se soluciona bé mitjançant la modificació
del sistema elèctric dels aerogeneradors, la qual cosa
és bastant costosa, o bé amb la utilització de motors
síncrones.
• Un dels grans inconvenients d'aquest tipus de
generació, és la dificultat intrínseca de preveure la
generació amb antelació. Donat que els sistemes
elèctrics són operats calculant la generació amb un
dia d'antelació en vista al consum previst, la
aleatorietat del vent planteja seriosos problemes. Els
últims avenços en previsió del vent han millorat
moltíssim la situació, però continua essent un
problema. De la mateixa manera, els grups de
 generació eòlica no poden utilitzar-se com a nus
oscil·lant d'un sistema.
• A més de l'evident necessitat d'una velocitat mínima
del vent per a poder moure les aspes, existeix també
una limitació superior: una màquina pot estar
generant al màxim de la seva potència, però si el vent
augmenta just el necessari per sobrepassar les
especificacions del molí, és obligatori desconnectar
aquest circuit de la xarxa o canviar la inclinació de
les aspes per tal que deixen de girar, ja que amb vent
d'altes velocitats, l'estructura pot ser malmesa pels
esforços que apareixen a l'eix. La conseqüència
inmediata és un descens evident de la producció
elèctrica, tot i existir vent en abundància, i un altre
factor més d'incertesa a l'hora de comptar amb
aquesta energia a la xarxa elèctrica de consum.
Generació de combustible a partir d'energia eòlica
La generació de combustible a partir d'energia eòlica
és una possibilitat a estudiada en un treball d'ensenyament
secundari[27]com a alternativa a altres combustibles, que
consistiria a l'obtenció d'hidrogen per hidròlisi de l'aigua a
partir de l'energia generada per mitjà de l'energia eòlica.
Se suposa que la combustió de l'hidrogen no tindria
l'objectiu de crear electricitat sinó que s'utilitzaria
directament en, per exemple, autobusos (els de Barcelona,
per exemple, funcionen parcialment amb hidrogen).
L'element clau d'aquest treball és l'energia del vent o
eòlica, utilitzada durant moltes etapes de la humanitat,
primer amb la invenció de la vela, els tradicionals molins
per moldre gra i finalment els aerogeneradors productors
d'electricitat. El treball escolar proposa que l'energia
cinètica del vent es podria transformar en energia elèctrica
que s'utilitzaria per a la producció d'un combustible, en
particular, l'hidrogen; mitjançant una reacció d'hidròlisi on
l'energia elèctrica separa l'oxigen i l'hidrogen que hi ha a
l'aigua, la reacció òbviament es fa dins un reactor tancat i
mitjançant un sistema de mànegues i sifons diposita
l'hidrogen en un dipòsit d'emmagatzemament.
Segons el grup d'escolars, l'hidrogen que s'obté és net ja
que durant el procés d'obtenció no s'emet cap tipus d'agent
contaminant a l'atmosfera i en la posterior utilització del
combustible tampoc perquè l'únic residu que allibera l'
hidrogen és aigua.