TASCA 1

1.1.Bussejant en Internet / Treballar el cas - responeu individualment a les següents

qüestions:
¿Com avalues els recursos identificats per Ramiro?

Primerament, en Ramiro ens dóna un perfil tecnològic passiu. No és perquè presenti dificultats
alhora d'assimilar les oportunitats que presenten les TIC, sinó perquè dóna la sensació que mai
s'havia preocupat per convertir-les en TAC.

En Ramiro, bàsicament, utilitza 3 recursos:

1: Youtube per visualitzar vídeos relacionats amb el tema que vol proposar a l'aula.
2: Google earth per geolocalitzar.
3: Webs amb informació relacionada, ja siguin transcripcions de documentals com pàgines
directament relacionades amb el tema que vol tractar.

A més, la majoria dels enllaços que utilitza, ja no existeixen i, per tant, hauria d'eliminar-los de la
seva llista i buscar-ne de nous per substituir-los.

Són suficients?
Personalment crec que no són suficients. No ho són perquè es limita a utilitzar aquells que
resulten més comuns a la majoria d'usuaris d'internet.

En tens d’altres per proposar?

Els seus alumnes és probable que recomanin i comentin aquests vídeos del Youtube a través del
seu perfil personal de Facebook i/o twitter en comptes d'enviar-se per correu electrònic l'enllaç.
Altrament, podria crear-se un compte a del.icio.us per tal d'emmagatzemar tots els enllaços
relacionats amb els temes que desenvolupa a classe per tenir una base de dades web que pugui
ajudar als alumnes a cercar la informació més fàcilment.

1.2 Identificant els temes a desenvolupar: resposta individual a la següent qüestió:

Quins altres problemes o temes relacionats et suggereix la consulta del material que
Ramiro i tu heu trobat?

Del material que ha trobat en Ramiro se'n poden extreure d'altres temes que es poden utilitzar a
d'altres matèries que cursin els alumnes.

En donaré tres exemples relacionats:

a) Situar les civilitzacions al món i destacar-ne els monuments que encara són visibles. A l'hora de
preguntar-nos com és possible que es construissin sense les màquines amb les quals comptem
avui en dia podem estudiar forces a l'àrea de física, geometria i trigonometria a matemàtiques, etc.

b) Pel que fa a l'organització social, podem veure com s'estructurava la societat d'aquell temps i
comparar-la amb l'actual. A filosofia podem fer un debat sobre el model de societat que els
alumnes considerin adequat.

c) També podem veure com es produeix un èxode rural cap a les ciutats. Ens diu que és degut a la
voluntat i a la necessitat de sentir-se protegits davant d'una guerra. A sociologia o ciències socials,
podem analitzar els moviments migratoris deguts a factors diversos.
1.3 Un inventari d’aplicacions i tecnologies (individual):
Quines característiques específiques tenen les aplicacions web 2.0?

La web 2.0 a diferència de la web 1.0 està enfocada a la interacció entre els usuaris a la xarxa. Es
tracta d'una democratització d'internet, ja que elaborar continguts i penjar-los a la xarxa resulta
molt més senzill gràcies a les múltiples aplicacions que utilitzem per fer d'internet un espai més
dinàmic i acollidor. Ja sigui de manera sincrònica o asincrònica, l'usuari pot accedir a informació
proporcionada per d'altres usuaris i fer-la accessible a tercers, sense la necessitat de tenir uns
coneixements molt elevats. De fet, la web 2.0 té com a fita principal minimitzar els 'clics' per trobar
la informació i compartir-la.

Tot i que, personalment, la característica més important de les aplicacions web 2.0 és el fet que
siguin gratis. Fet que democratitza l'entorn d'internet.

Quines són més propícies per la producció de materials pedagògics i per crear una
proposta d’un entorn integrat de formació?

Com anteriorment he parlat de facilitats a l'hora de produir i compartir informació a la xarxa,

anomernaré les eines 2.0 que em semblen més senzilles (alhora que bones) per compartir diferent
tipus d'informació:

Personalment, sóc usuari Google en potència, perquè ens permet un ventall ampli de possibilitats:

Vídeo: Youtube
Ofimàtica on-line: Google Docs
RSS: Google Reader
Imatges: Picasa
Geolocalització: Google Maps
Calendari: Google Calendar
Xat: Google talk

Per la resta de necessitats podem optar per:

Presentacions: Slideshare i Scribd

Emmagatzematge: Dropbox
Blog: wordpress
Microblog: Twitter
Wiki: wikispaces
Enciclopèdia: viquipèdia
Diccionari: diccionari.cat
Marcadors socials: del.icio.us
Xarxes socials: Facebook, Ning
Mapes conceptuals: CMAP Tools
Reunions on-line: Skype
Plataforma educativa: MOODLE

Quines són específicament de suport al procés d’ensenyament i aprenentatge?

L'aplicació que considero més adient és la plataforma educativa MOODLE. És evident que hi ha
aplicacions com Blackboard i de similars que també són molt adaptables i fàcils d'utilitzar, però
MOODLE és la més coneguda i el ventall de possibilitats que ofereix al professor i les facilitats que
dóna a l'alumne acostuma a decantar-se per aquesta.

La resta d'aplicacions no són específiques en l'àmbit de l'ensenyament, però sí que faciliten,

dinamitzen i agilitzen el procés d'aprenentatge.
La següent taula recull les tres aplicacions més interessants:

Avantatges Desavantatges
Eines Pedagògics Tecnològics Pedagògics Tecnològics
Dropbox - Permet compartir els - Permet fins a - Si dues
arxius entre els 2GB persones treballen
membres d'un grup. d'emmagatzematg a l'hora amb un
- El tutor pot penjar-hi e de manera mateix document
els documents de gratuïta es creen dues
referència - El sistema de còpies
Cloud Computing
evita que es perdi
la informació
Wikispaces - Crea un registre que - És una aplicació - A primer cop d'ull - Sovint hi ha
permet fer un seguiment molt intuïtiva no es pot problemes de
al tutor de la feina feta - No requereix la diferenciar qui ha format
per cada alumne instal.lació modificat què
- Es poden reultilitzar
per a d'altres cursos
Google - El tutor pot fer un - Respecta el - No queda - Es necessita un
Docs seguiment de la feina en format d'altres constància de la compte de correu
directe programes i feina feta en cada de gmail
- Permet compartir aplicacions moment per part
documents i modificar- - Equival a un de cada alumne
los in situ paquet Office on-
line gratuït

1.4 Un enfocament centrat en l’alumne:

Cerca informació i documentació sobre un enfocament pedagògic en particular i
elabora un informe amb els punts més rellevants.

Constructivisme:

Origen:
El constructivisme és una posició compartida per diferents tendències de la investigació
psicològica i educativa.
Entre elles es troben les teories de Piaget (1952), Vygotsky (1978), Ausubel (1963), Bruner
(1960) tot i que cap d'ells es va denominar com constructivista, les seves idees i propostes
il.lustren aquest corrent.
Característiques diferencials del constructivisme

El constructivisme és una teoria que pretén explicar quina és la natura del coneixement humà.

L'aprenentatge és essencialment actiu. Una persona que aprén una cosa nova, la incorpora a les
seves experiències prèvies i a les seves pròpies estructures mentals.
Cada nova informació és assimilada i dipositada en una xarxa de coneixements i experiències que
existeixen prèviament.

El procés és subjectiu, ja que cada persona va modificant segons les seves experiències.
L'experiència condueix a la creació d'esquemes mentals, aquests són models mentals que
emmagatzemem a les nostres ments i que van creixent i fent-se més complexos a través de dos
procesos complementaris: l'assimilació i l'allotjament (Piaget, 1955)

El constructivisme també té un fort component social, el desenvolupament cultural apareix

doblement, primer en un nivell social i després a nivell individual (Vygotsky, 1978)

L'aprenentatge constructivista, té 8 característiques diferencials (Jonassen, 1994):

1. L'ambient constructivista en
l'aprenentatge proveeix a les
persones el contacte amb múltiples
representacions de la realitat.
2. Les múltiples representacions de la
realitat evadeixen les simplificacions i
representen la complexitat del món
real.
3. L'aprenentatge constructivista
s'enfatitza en construir coneixement
dins de la reproducció del mateix.
4. L'aprenentatge constructivista ressalta
tasques autèntiques d'una manera
significativa en el context, en lloc
d'instruccions abstractes fora de
context.
5. Proporciona entorns d'aprenentatge
com entorns de vida diària enlloc
d'una sequència predeterminada
d'instruccions.
6. Els entorns d'aprenentatge
constructivista fomenten la reflexió en
l'experiència.
7. Permeten el context i el contingut
depenent de la construcció del
coneixement.
8. Recolzen la construcció col·laborativa
de l'aprenentatge mitjançant la
negociació social.

Objectius educatius que es plantegen

Els principals objectius que es busquen són la creació per part de l'alumne de models mentals
que el permetin afrontar la resolució de problemes en la vida real.
Aquests models es desenvolupen mitjançant activitats complertes a l'aula que resultin
intrínsecament interesants i significatives per l'alumne.
Es pretén ensenyar a pensar i a actuar mitjançant continguts significatius del seu entorn físic i
social desenvolupant habilitats i realitzant activitats que permetin descobrir, assimilar, acomodar i
relacionar les experiències d'aprenentatge.

S'han de presentar activitats relacionades amb el món real i d'interès personal. Han d'incloure la
solució de problemes i la consecució de fites.

Rol de l'estudiant

En el procés d'aprenentatge constructivista, el professor cedeix el protagonisme a l'alumne.

L'alumne és el responsable del seu propi aprenentatge, mitjançant la seva participació i la
col·laboració amb els seus companys.
Ell és qui haurà d'aconseguir la transferència d'allò teòric cap a àmbits pràctics situats en
contextos reals.

Rol del Docent

• La funció del docent és la d'orientar i guiar dins l'activitat.

• El professor accepta i impulsa l'autonomia i iniciativa dels alumnes.
• Utilitza terminologia com: classificar, analitzar, deduir, elaborar, pensar...
• Investiga sobre la comprensió de conceptes que tenen els estudiants abans de compartir
amb ells la seva pròpia comprensió d'aquests conceptes.
• Desafia la indagació fent preguntes que necessiten respostes molt ben reflexionades i
desafia també que es fagin preguntes ells mateixos.

Interacció entre els estudiants

Els estudiants constructivistes aprenen a utilitzar la seva creativitat per aplicar el seu propi
significat a un tema uilitzant les circumstàncies de l'entorn social i cognitiu d'ells mateixos.
Desenvolupar les capacitats per a resoldre problemes com a grup i ajudar els estudiants a
ressoldre els conflictes és una part vital de l'experiència constructivista.
L'aprenentatge a prop de la solució de problemes i l'obtenció del coneixement mitjançant
l'aprenentatge col·laboratiu s'aconsegueix compartint experiències amb els altres estudiants.
Aquestes idees es duen a la pràctica en el model constructivista.

Relació Docent/Alumne
El professor en el seu rol de mediador ha de recolçar a l'alumne per a ensenyar-lo a pensar, a
prendre consciència dels seus propis processos mentals i a incorporar objectius
d'aprenentatge dins el currículum escolar.

Criteris i instruments d'avaluació

Resulta obvi suposar que la nova persepectiva constructivista aplicada a l'evaluació i portada a
l'aula continui millorant la qualitat de l'educació en eficiència i en eficàcia. L'eficiència posa l'èmfasi
en els processos i l'eficàcia el posa en els resultats i, si totes dues es perfilen amb indicadors
positius, llavors s'aconsegueix l'efectivitat. Això significa que es produeix un impacte en la
comunitat educativa en la mesura que es compleixen plenament els objectius, les metes i els
assoliments proposats.
Per a operacionalitzar la teoria avaluativa a l'aula és necessari, en primer lloc, partir de la base de
l'eficiència i les seves característiques:
 • Realitzar correctament les activitats.
• Tenir cura i treure rendiment dels recursos.
• Complir les tasques i obligacions en els temps establerts.
• Mantenir equips.
• Assolir els objectius.

Aplicació de les TIC en entorns d'aprenentatge constructivista

L'aparició d'internet va ser l'element que ha

permès al constructivisme desenvolupar-se de
forma real.

Per l'aprenentatge constructivista s'han d'oferir

entorns en què l'alumne pugui crear el seu
ambient adequat per l'aprenentatge. Aquests
entorns han de ser connectats, flexibles,
interactius, multimèdia... per tal de poder
reproduir situacions "reals" i complertes.

Aquestes eines són múltiples i moltes vegades

es troben reunides en Campus Virtuals.

Aquestes són algunes de les aplicacions més

representatives de les TIC com eines de
l'aprenentatge constructivista:

Xarxes socials: com a continuació de l'aula

escolar.
Wikis: webs de creació col·laborativa
Blogs: Espais de creació de contingut personal
amb retroalimentació d'altres usuaris.
Xats
Fòrums...

La web 2.0 ha permès una integració d'aquests

serveis entre ells i amb altres interessants
(àlbums virtuals d'imatges i vídeos, discs durs
virtuals...) que finalment deriven a un nou
paradigma que es pot anomenar Connectivisme.
(Siemens, 2004)

Vídeo sobre la web 2.0

LLIBRES RECOMANATS

- John R. Searle (1997). La construcción de la realidad social. Barcelona: Paidós.

- Ian Hacking (2001). ¿La construcción social de qué?. Barcelona: Paidós.
- Peter L. Berger i Thomas Luckmann (1986) La construcción social de la realidad. Madrid. H.F.
Martínez de Murgía.