número 7 - primavera 2011

,
La crisi te nom de dona - Ainoha Barrionuevo - Mots en dansa
Helena Maseras - L’aventura de la maternitat -...
 d’homes
1 la bústia
i dones
6-9
editorial 2-4 5
un cafè
amb...

10-11 te
n’adones 14-15
dona
salut
mots
en dansa 12-13 mirades
16-17

ves quina
cosa! 19 20 20
menú tot la
18 del dia distreu bafarada

EDITA: Associació de Dones Progressistes de la Segarra - lafiguera.r@gmail.com * IMPRIMEIX: Impremta Anfigraf

EQUIP de REDACCIÓ: Mireia Brandon, Judith Ganyet, Flors Pericon, Roser Pericon, Sílvia Pons i Roser Pont
CORRECCIÓ: Sílvia Pons i Maite Puig * DISSENY ORIGINAL: Carme Cucurull * MAQUETACIÓ: Xavi Miret
DISTRIBUCIÓ: Centre Ocupacional l’Espígol de Cervera
La Figuera no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats.

Fa poc que hem deixat enrere un altre 8 de març,
una jornada de lluita dins un context tristament poc
encoratjador: la famosa crisi econòmica. Un context
que perpetua un doble càstig sobre nosaltres. Per ser
dona (divisió sexual del treball) i per ser treballadora
(precarietat). Tots els dies haurien de ser 8 de març!
Històricament, a les dones se’ns ha relegat a l’àmbit
de la reproducció i de la cura, mentre que dels ho-
mes s’esperava que portessin el sou a casa. Amb la
incorporació de la dona al mercat de treball, majori-
tàriament ocupa els sectors laborals de serveis a ter-
cers relacionats amb l’educació i la cura (cuidadores,
mestres, infermeres, etc.). Globalment, són sectors
amb menys retribució econòmica que altres, ocu-
pats tradicionalment per homes. Aquest fenomen és
l’anomenada “divisió sexual del treball”.
Per altra banda, el fenomen de la precarietat laboral
s’accentua en el cas de les dones. Encara ara, nosaltres
cobrem un 30% menys de mitjana que els homes per
fer la mateixa feina. Si ens centrem en l’atur, els mit-
jans de comunicació han difós la falsa idea que les do-
nes treballadores no estan patint tant la crisi com els
homes perquè les seves taxes d’atur no han crescut
tant com les masculines. Però les estadístiques no fan
més que invisibilitzar la “supervivència” de les dones
LACRISITÉNOMDEDONA
al mercat laboral, ja que no fan palesa la subocupació,
la sobreexplotació (dobles jornades i triples) i la tem-
poralitat. El 83% dels assalariats amb jornada parcial
són dones.
La principal conseqüència que se’n deriva són les “lla-
cunes de cotització”. Les trajectòries laborals feme-
nines tenen més buits pels períodes que les dones
dediquen a la cura de fills/es o familiars dependents.
Com que cotitzen menys temps i amb menys salari,
perceben menys pensió que els homes.
Fins ara, les mesures anomenades “anticrisi” que han
adoptat els governs han estat dirigides a sectors de
treball majoritàriament masculins: augment de la du-
rada de les prestacions per a aturats afectats per ex-
pedients de regulació (dels quals només un 20% són
dones), injecció de més de deu mil milions d’euros per
crear ocupació en sectors marcadament masculins
(construcció o automòbil), etc.
Des d’aquestes línies, volem fer una humil crida a tot-
hom per conscienciar-nos que aquest camí porta a
un empobriment de la societat que no tardarà gaire
a passar-nos factura. Totes i tots volem una societat
justa i igualitària
La lluita d’unes és la lluita de tots!
1
 l@ bústi@
La Figuera, una revista de referència
E
n aquests anys en què el periodisme es tro-
ba sota zero, és a dir, congelat, és agrada-
ble llegir revistes i mitjans de comunicació
alternatius i d’associacions. El periodisme
ha deixat de ser un servei públic per convertir-se en
negoci. Avui, els diaris i les revistes convencionals no
ens venen informació; venen audiència i sectors de
població. D’aquesta manera, les empreses compren
espais publicitaris segons la gent que hi ha darrere
el mitjà.
Per això és un plaer poder escriure aquestes paraules
en una revista que lluita per uns drets i fa un servei
a Cervera i, per què no dir-ho, a la Segarra. La prime-
ra vegada que vaig escoltar el nom de La Figuera va
ser en una classe de periodisme. El professor parlava
dels mitjans de comunicació alternatius i d’aquells
que defensaven els ideals dels moviments socials.
Fa no gaire temps, els moviments socials eren defi-
nits com una “patologia social” perquè lluitaven per
un canvi. Aquest canvi no era ben vist perquè anava
contra els interessos del poder. Avui, aquests movi-
ments diuen el que molta gent pensa i no s’atreveix
a dir.
2
Però aquest text no és una lliçó sobre els moviments
socials, sinó que vol donar el valor que la societat no
dóna a la vostra feina.
Moltes gràcies per dignificar la meva professió. Mol-
ta sort i que la paraula sigui el que va ser anys enrere:
un símbol de llibertat.
Diego López
L’Espígol
L’
Espígol és el centre ocupacional de la Se-
garra, ubicat a Cervera i que pertany a
l’Associació Alba, entitat que aquest any
celebra el seu 35è aniversari i que es dedi-
ca a treballar per a la millora de la qualitat de vida,
l’autonomia i la integració en la societat de les per-
sones amb algun tipus de discapacitat intel·lectual o
problemàtica en salut mental.
Per tal d’aconseguir les nostres finalitats, l’Espígol ofe-
reix els recursos necessaris mitjançant diverses ac-
tivitats, com la teràpia ocupacional, el treball en les
habilitats de la vida diària, l’ús de noves tecnologies,
l’activitat física i el lleure.
Aquest any 2011 celebrem el nostre 5è aniversari,
tot i que ja en fa set que som a Cervera, ja que els
dos primers anys estàvem ubicats a l’Espàtula de
la mateixa ciutat i el nostre projecte, en aquell mo-
ment, es trobava en fase pilot. Dos anys més tard, el
7 d’abril de 2006, es va inaugurar el Centre Ocupa-
cional l’Espígol, i es va passar de set persones ateses
a setze al llarg d’aquests cinc anys.
I com que estem molt contents i tenim moltes
ganes de celebrar-ho, hem programat tot un seguit
d’activitats per gaudir amb famílies i la societat en
general, que són les següents:
• 7 de maig: Dinar de famílies al jardí del mateix
centre, amb el qual es pretén organitzar un dia de
germanor, amb la participació de totes aquelles per-
sones que estem implicades en l’Espígol.
• 27 de maig: Jornada de portes obertes i xocolatada
per a tothom, amb la qual pretenem que tothom a
qui vingui de gust vingui i conegui el nostre centre i
el que estem fent.
D’altra banda, hi ha altres activitats previstes i pen-
dents de programar en el calendari, com la repre-
sentació d’una obra de teatre interpretada per les
persones de l’Espígol i una exposició fotogràfica
d’aquests anys que hem estat a Cervera.
Centre Ocupacional l’Espígol
Només es viu una vegada
(Obra de teatre estrenada el dia 11 de març de 2011 a l’Auditori de Cervera)
E
n primer lloc, vull agrair-vos l’assistència a la
representació, que espero que us hagi agra-
dat. Per dur-la a terme, hi hem posat molta
il·lusió i esforç.
És una obra original de l’argentí Rubén Osvaldo Rey-
noso, i la vaig trobar per casualitat en un fòrum de
teatre al qual pertanyo. En principi, buscava una obra
senzilla i de poca extensió que pogués encaixar en el
nostre nou grup de teatre. Més que una obra de teatre
en si, buscava un exercici teatral amb el qual pogués-
sim mostrar el que hem treballat des de l’any passat. En
topar amb el text, em va semblar molt adequat per di-
verses raons: durada, missatge, dona... Encaixava molt
bé perquè les protagonistes eren, justament, quatre
dones d’edats similars a les integrants del grup.
L’autor és argentí, per la qual cosa hi havia algunes
expressions purament argentines complicades
d’entendre. Amb ajuda d’Elisabeth Duren, una de les
integrants del grup, la vam traduir al català.
El procés de treball arrenca després de l’estiu, i
comencem amb improvisacions i xerrades sobre el
tema de l’obra. Treballem exercicis sobre resolució de
conflictes, sentiments, i estudiem els personatges per
3
 poder fer nostre el paper i fer-lo entenedor i, sobretot,
creïble per a nosaltres i per al públic.
Vam tenir algunes dificultats: una de les integrants
ens va deixar a la meitat dels assajos, i una altra no es
va veure capaç de seguir.
Cal destacar l’esforç que va fer la Carmen Gutiérrez
per parlar en català. La seva llengua materna és el
castellà, però crec que ha vençut una gran por i, mal-
grat que no té una dicció perfecta, ho supleix amb el
seu talent i el seu saber fer. Cal dir, però, que totes les
actrius han aportat moltíssim a l’obra: l’Elisabeth em
va ajudar amb la traducció, em va escoltar i animar en
moments complicats; la Nati, sempre tan optimista
i Maribel, que va arribar de “rebot” i sense cap tipus
d’experiència prèvia, de seguida va fer seu el paper
de Carmen, l’assenyada i conciliadora germana gran.
Per a mi ha estat tot un luxe treballar amb aquestes
dones. Era la meva primera experiència com a direc-
tora; sempre havia estat a l’altre costat, en el paper
d’actriu. Ara comprenc els meus professors i directors,
la difícil tasca que tenen de dirigir i coordinar un grup
humà i fer que tot tingui un bon final.
Gràcies de nou per la vostra assistència i espero que
hàgiu gaudit d’una bona estona amb l’obra.
Yolanda de las Heras

4
Creus que
l’Església
i la religió,
en general,
han influït
en la creació
de desigualtats
entre homes
i dones?
Per Ferran Orobitg

5
 BARRIONUEVO
A INOHA
Visc a Cervera des de fa tres anys.
M’agraden els esports de muntanya i
viatjar. Sóc llicenciada en Ciències de
l’Activitat Física i l’Esport. Des dels 18
anys he tingut l’oportunitat d’apren-
dre ensenyant a infants, pares i avis
l’esport com una manera saludable de
6 desconnectar i divertir-se.
 “Actualment el 90% de les escoles ofereixen esport escolar
després d’acabar les classes a la mateixa població, sigui a la
pista del pati, al poliesportiu exterior del municipi o al pavelló.“
Què és el Consell Esportiu de la Segarra (CES)
i quins són els seus objectius?
El Consell Esportiu de la Segarra és una entitat que
té com a objectiu el foment de l’esport a la comarca,
sobretot en l’àmbit escolar, amb motivacions com la
diversió, la salut, la cooperació i la integració per sobre
de la competició.
Quin és el teu paper al CES?
Sóc la tècnica esportiva i m’encarrego de la
coordinació dels Jocs Esportius Escolars a la Segarra,
organitzant les trobades esportives escolars per
a primària i secundària, el curs d’iniciació a tècnic
esportiu de l’escola catalana de l’esport, l’organització
de campus esportius, els tràmits d’assegurances
esportives, la gestió d’activitats esportives i la
coordinació del Pla Català de l’Esport
a l’Escola de la comarca.
Quin tipus d’activitats i esports es promouen
des del CES?
L’any passat vam fer més de cinquanta activitats,
entre elles: trobades de tennis taula, futbol, escacs,
bàsquet, curses, patinades populars, sortides amb
BTT, bitlles catalanes, “juguem tots”, activitat en
què fem participar els pares i mares. En moltes hi
col·laboren entitats, escoles i clubs que, de manera
desinteressada, fan que les activitats es puguin dur a
terme.
Quina és la resposta i el nivell de participació de la
comarca?
La participació cada any és més alta; en funció de
l’esport hi ha més assistència o menys. El curs passat
vam calcular un total de 373 participants femenins
i 490 masculins. El nostre objectiu és fer arribar les
activitats extraescolars esportives a les escoles.
Actualment el 90% de les escoles ofereixen esport
escolar després d’acabar les classes en la mateixa
població, sigui a la pista del pati, al poliesportiu
exterior del municipi o al pavelló.
Fa uns dies es va organitzar una jornada esportiva
per celebrar el Dia de la Dona. En què va consistir?
Vam fer una reunió amb el Pla Comarcal en Polítiques
de Dones del Consell Comarcal i l’Àrea de la Dona de
la Paeria de Cervera per fer alguna activitat conjunta.
L’activitat constava de dues parts. La primera va ser
dissenyar una activitat perquè es fes a les escoles,
7
 “Es donen situacions de desigualtat en diferents contextos:
a l’hora d’assignar espais de joc o horaris d’entrenament, de
partits... Els afavorits, en la majoria dels casos, són els homes.”
que consistia a realitzar un seguit de jocs tradicionals
amb consignes mixtes i la realització de dibuixos
relacionats amb l’esport i la igualtat. Les activitats es
van dur a terme a través del Pla Català de l’Esport,
que coordinen mestres d’educació física. Les escoles
es van mostrar molt implicades en el projecte. La
segona part es va dur a terme al centre de Cervera,
amb un patinada d’escolars. Els vam regalar una
samarreta amb la frase “Tots i totes juguem” i amb
la imatge de nens i nenes jugant amb una pilota,
amb la intenció de representar la igualtat. Tot seguit,
dins dels patis de la Universitat, va actuar el grup de
percussió Band Tokades, sensibilitzades amb la causa.
També es va fer un esmorzar per als participants i,
finalment, un seguit de jocs i esports amb l’objectiu
de treballar d’una manera mixta i conjunta. A
més, el matí va ser amenitzat per un pare que,
voluntàriament, va posar música en directe durant
tota la trobada.
Dins la Junta del CES hi ha homes i dones? En
quina proporció?
La Junta esta formada per onze persones, vinculades
a ajuntaments, AMPES, entitats esportives,
federacions i Consell Comarcal. D’aquestes onze
8
persones, només dues són dones. A la província de
Lleida, només hi ha tres tècniques esportives. A altres
províncies, com Girona, sí que hi ha més dones.
Creus que el nivell d’implicació dels pares i de les
mares en les activitats esportives que fan el seus
fills és el mateix?
Crec que sí, els pares i les mares els acompanyen
igual. El que sí que canvia és quan demanem
que participin en l’activitat. Les mares són més
extravertides i s’animen més fàcilment a participar en
les activitats.
Per què creus que hi ha uns esports considerats
de dones i altres considerats d’homes?
Perquè les qualitats físiques dels homes i de les
dones són diferents i han marcat uns estereotips
des del punt de vista esportiu. Però això no treu que
tothom pugui fer l’esport que li vingui de gust fer.
Dins el món de l’esport, has detectat mai
situacions de desigualtat entre nens i nenes o
entre homes i dones?
Sí, es donen situacions de desigualtat en diferents
contextos: a l’hora d’assignar espais de joc o horaris
 “L’esport per a moltes persones encara és cosa d’homes.
Dit així sona fort, però moltes frases i actituds ho demostren
constantment.”

d’entrenament, de partits... Els afavorits, en la majoria I, per acabar, quin creus que és o podria ser el
dels casos, són els homes. paper del CES en l’assoliment de la igualtat entre
homes i dones / nens i nenes?
Creus que l’esport femení està suficientment
valorat? El foment de la igualtat de gènere a través de
l’esport com a integració de tota persona física. Les
Només cal mirar la premsa esportiva o la televisió trobades d’esports d’equip són mixtes, i les trobades
per veure que la majoria de vegades sembla que no de secundària no ho són per un tema de força física,
hi hagi dones que cada dia entrenin les mateixes però mai no s’han exclòs els equips mixtos a l’hora de
hores que els homes i que hagin de compaginar els participar en les trobades. I, sobretot, aquestes petites
entrenaments amb una altra feina, ja que no poden aportacions, com la del Dia Internacional de la Dona,
viure del que, per a molts homes, és la seva única que fa que entitats vinculades i sensibilitzades amb la
feina. Molts homes treballen fent esport a un nivell igualtat de gènere s’uneixin per fer coses com la del
que per a les dones ha de ser un hobby molt sacrificat. passat dissabte 19 de març.
Us recomano un web molt interessant sobre aquest
tema: http://observatoriesport.uab.cat/
Consideres que dins el món de l’esport existeixen
tabús i prejudicis?
Dins del món en general. Hi ha països on els homes
tenen drets sobre les dones. Fa només vuitanta anys
els nois feien educació física, mentre les dones feien
costura. L’esport per a moltes persones encara és
cosa d’homes. Dit així sona fort, però moltes frases i
actituds ho demostren constantment.

9
 Bellas
“Quien bien te quiere te hará sufrir.”
Ay, yo no pienso de esa manera.
Quien bien me quiere me quiere libre
y yo no sufro si soy libre a tu vera.

Así que no me cuentes historias

de dragones y princesas,
cuéntamelo de libre elección,
cuéntamelo de madres solteras.

Sin ataduras caminando,

sin ataduras voy bajando
el caminito que lleva
al oasis que estoy creando.

Llenita de agüita clara

con dos ovarios pa’lante,
dispuesta a salir a la calle
a comerme el mundo que tengo delante.

Porque me quiero estirar

las arrugas que hizo el tiempo
antes de avisar
de que no estaba viviendo.
10
 Salgo a paseo y sin maquillar
y desde lejos saludo a los barcos;
la gente pasa y se queda pillá
con los pelillos de mi sobaco.
Por fortuna y por convicción
creo en la suerte que me espera,
en mi constancia y mi cerrazón
pa’ conseguir lo que yo quiera.
Sin ataduras caminando,
sin ataduras voy bajando
el caminito que lleva
al oasis que estoy creando.
Llenita de agüita clara
con dos ovarios pa’lante
dispuesta a salir a la calle
a comerme el mundo que tengo delante.
Porque me quiero estirar
las arrugas que hizo el tiempo
antes de avisar
de que no estaba viviendo.
¡Sin ataduras mujer!
¡Sin ataduras mujer!
¡Pa’ qué! ¡Sin ataduras mujer!
Que yo te quiero clara y sin ataduras
Sin ataduras mujer, que yo te quiero,
te quiero sin ataduras.
¡Libérate, rebélate!
¡Sin ataduras! ¡Deslíate!
¡Sin ataduras mujer!
Camino de hieles, camino de mieles,
caminos que pinchan como alfileres.
Si lo quieres tú puedes,
Si lo quieres tú puedes.
Y pa’l caminito que estás creando…
¡¡¡¡¡¡¡¡Sin ataduras mujer!!!!!!!!
Cançó del grup
Canteca de Macao
www.cantecademacao.org
11
 TEN’ADONES?
Helena Maseras va ser la primera llicenciada en Medicina
el 1872, després d’una intensa lluita per aconseguir la seva
titulació. Va crear el precedent perquè uns anys més tard,
el 8 de març de 1910, es dictés un Reial Decret que perme-
tia el lliure accés a la universitat per a tothom, i en igualtat
de condicions.
Helena Maseras Ribera va néixer a Vila-seca el 1853 i va
morir a Maó el 1905. Va ser metgessa i pedagoga catalana,
i la primera dona matriculada a la Facultat de Medicina de
la Universitat de Barcelona.
HELENA MASERAS
Descendent d’una família de metges, l’Helena també va
voler estudiar Medicina, però, per poder realitzar els es-
tudis secundaris i després accedir a la facultat, va haver de
demanar autorització al rei d’Espanya, Amadeu de Savoia,
el qual, el 1871, va promulgar una Reial Ordre autoritzant-li
ya

l’estudi de la carrera.
La primera metgessa d’Espan

Aquest permís li obria la possibilitat de cursar la carrera en

règim privat, però no li permetia assistir a classe. Va matri-
cular-se a la facultat el 1872, però no va ser fins al 1875 que,
gràcies al catedràtic Dr. Carbó, l’Helena no va ser admesa a
una classe universitària.
En finalitzar els seus estudis el 1878, el seu títol no
l’habilitava per exercir la Medicina. No va ser fins al cap de
quatre anys que el Ministeri d’Instrucció Pública va respon-
dre-li la multitud d’al·legacions que havia presentat i van
expedir-li el títol que la facultava per exercir de metgessa.
Desanimada pels tràmits burocràtics, va preferir no de-
fensar la tesi pel títol de doctora. Va estudiar Magisteri i es

12
 va dedicar a l’ensenyament, primer a Vilanova i la Geltrú, i
després, a Maó, a Menorca, on va morir el 1905.
Aquesta dona transgressora, juntament amb Dolors Aleu i
Martina Castells, va lluitar i va esforçar-se pels seus ideals
i conviccions. És per això que van esdevenir les tres dones
pioneres a obtenir el títol de Medicina a Espanya.
El 1910, el Ministeri d’Instrucció Pública va dictar un Reial
Decret pel qual es permetia l’accés lliure i en igualtat de
condicions per a tothom a la universitat. Va ser el 8 de
març el dia que es va aprovar l’admissió de dones en tots
els establiments docents i se les autoritzava a exercir la
professió i a accedir a concursos.
Segons indica Daniel Peña en un article a El País el 8 de
març del 2010, la incorporació massiva de la dona a la
universitat és el factor més important per explicar el gran
creixement de l’economia espanyola a la segona part del
segle XX. El coneixement és l’actiu més valuós per expli-
car el grau de desenvolupament d’una societat i, ara fa 101
anys, es va aconseguir fer un pas de gegant per millorar
la societat gràcies a la inquietud i perseverança d’Helena
Maseras, Dolors Aleu i Martina Castells.
Fonts consultades:
Us recomanem el llibre Juguen Dames de Betsabé García
(editorial Ara Llibres), on d’una forma amena i com si fos
una novel·la, l’escriptora ret un homenatge a aquestes tres do-
nes pioneres en obtenir el títol de medicina, no tan sols expli-
cant la seva lluita, sinó també explicant com eren, com pensaven
i en què somiaven.

13
 LA JORDINA, EL DRAC
I EL CAÇADOR (1a part)
per Les Germanes Grimm
Fa una pila d’anys d’això que us explicarem, tants, que la
memòria popular ha anat tergiversant el que va passar
realment. Potser la coneixíeu en alguna variant o altra,
però ara ha arribat el moment que sapigueu de debò de
debò com va anar tot allò de la llegenda de Sant Jordi, el
drac i la princesa...
Suposo que ja tots sabeu que una vegada hi havia un
regne que de cop i volta va ser víctima de les malves-
tats d’un esfereïdor drac que arrasava conreus, atacava
ramats i pastors, i va sembrar el terror entre tota la gent.
El monstre treia foc pels queixals i deixava anar tan mal
alè que no hi havia cap persona, animal o planta que po-
guessin estar prop seu sense que es pansissin com una
fulla caduca.
També sabreu que, per mantenir el drac allunyat,
l’assemblea general dels habitants d’aquell reialme va
tenir l’estrambòtica i macabra idea d’oferir al drac una
persona cada dia, per poder-lo mantenir entretingut ro-
segant ossos (molt llarga no devia ser, aquella gent...).
També va decidir que la persona que havia de ser entre-
gada al drac seria escollida per sorteig entre tots els habi-
tants del regne. Sigui pel que sigui, ningú no va veure la
barbàrie d’aquella decisió fins que la fortuna va voler que
sortís escollida la filla del rei. Aquella princesa, jove, gentil
i gallarda, va haver d’acceptar la decisió de l’assemblea,
tot i que al seu pare no li fes gaire gràcia.
14
Fins aquí arriba el que tothom més o menys coneix de la
història. Ara, però, us hem de posar al dia de la part que
no tots sabeu. Per començar, que la princesa, que es deia
Jordina, no es va espantar amb la idea d’haver d’anar amb
el drac. De fet, ella mateixa se’n va cuidar prou de trucar
el sorteig per tal que en sortís elegida: tenia unes ganes
boges de sortir de les quatre parets d’aquell vell castell,
on semblava que ningú no l’escoltava per a res i que no-
més havia d’esperar el dia que el seu pare li triés marit per
poder marxar de casa. Realment, això és el que li feia més
por: haver de ser entregada a un home que segurament
li doblaria l’edat, a qui deuria submissió i a qui hauria de
donar descendència, sense ni tan sols poder compartir
les decisions de la llar, ni rebre una mica d’estima.
Doncs ja veieu que la Jordina, més contenta que unes
pasqües, va anar a trobar-se amb el drac. En arribar a la
seva cova, va tapar-se el nas i va plantar-se davant de la
bèstia, que era gran com un paller, i amb un posat tot
amical li va dir:
—Hola, cuqueta! Saps que no havia vist mai una sargan-
tana tan escuada, verda, alada i bonica com tu? Vols que
siguem amigues?
Contràriament al que vosaltres penseu, el drac va accep-
tar encantat la proposició, i van començar a jugar i s’ho
van passar d’allò més bé. Coses que fa l’amistat, van aga-
far-se confiança, i la Jordina va preguntar-li per què tenia
tan mal alè. El drac va confessar-li que era perquè sempre
passava unes digestions horribles després dels banquets
que feia.
—Doncs, cuqueta meva, a partir d’ara procura menjar
menys i pair millor! No només et farà més bona olor la
boca, sinó que ningú no s’enfadarà amb tu i podràs tenir
molts i molts amics!
Gràcies a la pensada de la princesa, el drac va decidir
deixar de fer maleses i de menjar-se persones i animals.
Amb la Jordina van traçar les línies d’una dieta equilibra-
da. Fins i tot van planejar de crear un parc d’atraccions
perquè el drac pogués ser autosostenible tot fent feliç
tota la canalla de la contrada.
Però, clar, aquí no s’acaba la història, perquè alguns de
vosaltres sabeu que el rei es va penedir d’haver permès
oferir la seva filla com a àpat d’un animal vingut directa-
ment del juràssic, i va contactar amb un galant caçador
de dracs, de fama reconeguda, perquè li tornés la filla i
eliminés d’una vegada per totes aquella amenaça del seu
reialme.
Però això són figues d’un altre paner...
LA BELLESA
DEL FRACÀS
per Èrika Bondia Psicòloga
La vida sense el fracàs, sense l’error, no seria el mateix.
Quantes vegades ens hem equivocat? Quantes vegades
hem fracassat? Quantes vegades ens han dit que no?
Quantes vegades hem rebut una crítica?
Fracassar és un verb amb unes connotacions certament
negatives, però és una eina meravellosa per al nostre
desenvolupament interior. Tot el que podem aprendre de
situacions que a priori podem considerar desfavorables
són, talment, un diamant en brut.
La vida és un camí preciós, però no només hi ha belle-
sa en tot allò que considerem positiu; també hi ha molta
bellesa en situacions que ens poden obstaculitzar mo-
mentàniament, que ens poden frenar o fins i tot paralit-
zar i deixar-nos una temporada sense veure amb nitidesa
l’horitzó.
La pregunta que ens hem de fer si volem tirar endavant
de forma sana i equilibrada és la següent: “Què hem
après de tot allò que hem considerat una equivocació, un
error o un fracàs?”. És molt important que puguem mirar
les coses, les persones i les situacions sense por, directa-
ment, tal com són, i que, des d’aquest prisma, puguem
fer-ne una lectura constructiva.
L’aprenentatge vital que aconseguim gràcies als errors
ens dóna uns recursos fantàstics per poder afrontar la
vida amb més plenitud. Ja no anem amb les butxaques
buides, desemparats, sense saber què fer. Ara tenim mol-
ta més solidesa interior i, òbviament, això té repercus-
sions també a l’exterior.
No hem de tindre por d’equivocar-nos, forma part de la
vida, de la mateixa manera que en forma part el dret a
ser persones felices. Així que el que hem de fer és aplicar
una fórmula ben senzilla: aprendre dels obstacles i con-
tratemps vitals per seguir caminant el nostre camí amb
molta més fermesa, sense limitar-nos ni autoassenyalar-
nos per allò que va passar, allò que vam fer, allò que ja va
ser. El passat ja no el podem canviar; el present l’estem
escrivint a cada instant. I el volem escriure amb cara i ulls,
amb sinceritat, amb tranquil·litat.
Per ser un gran mestre cal aprendre; no naixem amb la
saviesa adherida als nostres gens. Per què no donar-nos
aquesta oportunitat, la gran oportunitat de ser persones
sàvies? És molt senzill, simplement admirem la bellesa
dels nostres fracassos i aprenguem tant com puguem de
tot allò que són capaços d’ensenyar-nos.
15
 L’AVENTURA
DE LA MATERNITAT:
UN ESTAT D’EMOCIONS
INTENSES
Per Gemma Gallart. Psicòloga de primària. CAP Cervera

Després de tant de temps esperant veure-li la

cara, finalment ha nascut, petit, petitet, amb una
olor que enamora. Dorm al bressolet, i mirar-lo
ens ocupa bona part del nostre temps, alhora
que un torrent d’emocions acapara els nostres
sentits.
I a poc a poc ens adonem que el nostre bebè és real
i que progressivament es contraposa al bebè ideal,
imaginat o somniat. Potser plora massa, potser costa
donar-li el pit, potser es desperta massa sovint... I, a
més, sentim que tothom opina de com cal cuidar-
lo: si tenir-lo molt als braços, si adormir-lo a les fos-
ques, si menja massa poc, si el fill del veí té el ma-
teix temps i ja gateja... La inseguretat és fa present
a totes hores, i el qüestionament sobre la pròpia

16
competència com a mares, també. La preocupació
d’estar suficientment al cas es barreja amb la neces-
sitat de donar al nostre fill tot l’amor, la seguretat, la
tranquil·litat, l’afecte i la tendresa. Al mateix temps,
quan s’arriba a casa amb el bebè, tot aquest seguit
d’emocions que sentim que volem oferir són el re-
flex de les nostres necessitats com a mares. Aquí és
important que el pare, o el tercer en aquest triangle
que es construeix, es faci present.
El naixement d’un fill suposa un canvi personal,
emocional i familiar enorme. El puerperi és l’inici
d’aquesta època tan especial i delicada, en què es
posa en marxa tota la maquinària que s’inicia amb
el part i l’esgotador esforç físic, la pujada de la llet, la
contracció de la matriu i el reajustament a uns hora-
ris i a una vida completament diferents i nous.
La identitat de cada dona es modifica en ser mare
i, al mateix temps, la parella també necessita reajus-
tar la seva relació. Tot l’allau d’experiències soterra-
des pel pas dels anys, en la relació viscuda com a fi-
lles amb la mare, va aflorant a poc a poc: allò que es
vol fer com la mare o allò que no es vol repetir. Cada
dona té incorporada una imatge del model ideal de
mare, de com creu que ha de ser, i que la interacció
amb el bebè real i amb el pare de la criatura real pot
anar modificant.
La realitat és que, després del part, moltes dones no
es troben bé ni estan contentes, i la profunditat del
malestar és variable. Segons els professionals de la
salut, s’ha classificat el mal en tres graus de severitat:
a) reacció depressiva passatgera, b) depressió post-
part i c) psicosi puerperal.
En el primer cas, quan es parla del “plor fàcil” de les
mares que acaben de parir, es fa referència a un estat
de certa inquietud o incomoditat física, ansietat so-
bre la salut del bebè, certa confusió i, a vegades, un
no saber bé què fer amb el bebè. El plor, en aquest
cas, més que una expressió de tristesa o depressió, és
el resultat de la tensió, l’ansietat i la manca de son. La
durada sol ser entre vint-i-quatre hores i quaranta-
vuit, i és de caràcter passatger, de resolució espon-
tània, com un procés d’adaptació a la nova realitat.
La depressió postpart pot tenir diversos graus de
severitat, i es caracteritza per la desgana, el plor, la
irritabilitat envers els altres (el marit, altres fills, pares
o familiars), trastorns del son i la gana i dificultats en
la cura del bebè. Moltes vegades aquests estats de-
pressius queden emmascarats sota el gran nombre
de complicacions que sorgeixen en la criança: el nen
que no dorm bé, que plora ininterrompudament o
que s’alimenta malament genera abatiment, ansie-
tat i fatiga. La mitjana de duració sol variar entre sis
setmanes i vuit, encara que també pot durar gran
part de l’any que segueix el part.
El cas de la psicosi puerperal és un trastorn molt
menys freqüent, però més greu, que sempre reque-
reix ajuda professional, en què els símptomes de-
pressius són més accentuats i les dones es mostren
abstretes i amb idees delirants.
L’aventura de la maternitat és una aventura
d’emocions intenses, d’adaptació als canvis, a
les diferències i a la realitat, que és imprevisible i
que genera un constant qüestionament sobre la
pròpia competència i identitat, tant per a la dona
com per a l’home.
17
 mu l 40 20
n a n, n

at y. ta i-
sc 3 se pa do ), und a-

n
ww de mi s a ïso nes ent ial
i so ys ns Sa ci (O ns

en
se -l de til mó , e
do at ons a de 1 1

ar cad ene ció ha

.c an es gen
t M rg
l, at e io la tz MS go

w. p li l s i re

n
ta est al mil e ni l’O Se

un tm 2 de lu ó

xa a s
a

nx a
ri s e 8
d

ne ir
n
m

curiositats
Qu que a

El 13 de febrer passat es va celebrar la XXVa edició

e
és re im un s, c pr de w.g

dels premis Goya. La representació femenina

el uen ra alt mi onc ote ma enc
t
l

hi va ser present, però en una clara minoria.

ca al ll co ner ent gei lal at.
pr Té ine lta ue

Aquí teniu algunes xifres que ho verifiquen:

lo gu et nt al ra xe ti ca
st ne q in s ci n es t
e

dels 83 candidats a millor director, només 11

re s ue gu i, ó el .
? do e t
m a q

van ser dones; dels 129 guionistes que

El ne l

optaven al premi a millor guió original,

ca s d os pr és, tic on
lo r p ot c os s

només 22 van ser dones.

st an re eï on so
re t pa ne té s
u

www.cimamujerescineastas.es
c

és l’e a s, un
en a m ’an na

un ba er vit a
lí às al a-
ww

m
r

qu .
d s

r
id Ve ebè
p

gr a .
og se
ue r
d

nc

18
De bon pair
INFIDELS
Una sèrie setmanal que hem pogut veure fins fa
poc a TV3. Una sèrie que ha pogut agradar a molts i
desagradar a molts altres, però la incloem en aques-
ta secció perquè en volem destacar el seu esperit
trencador i innovador. Una sèrie en què les prota-
gonistes són cinc dones, amb les seves feines, les
seves famílies i els seus problemes. La rellevància
d’aquesta sèrie no és tan sols que el protagonisme
se l’emportin les dones, sinó que s’hi exposa, sense
pudors, que elles tenen desitjos sexuals igual que
els homes, que elles també fan l’amor darrere la
barra d’un bar, i que tenen amants i que dominen
les relacions, les laborals i les personals. S’hi tracta
l’homosexualitat obertament, com a forma de pa-
rella i ,encara més, amb el desig de tenir fills i por-
tar una vida normal. Infidels, tanmateix, és una sèrie
que, pel que sembla, no ha agradat gaire al sector
masculí. Esperem que no sigui perquè s’hi evidencia
que, al cap i a la fi, l’ésser humà té una manera de fer
molt similar.
De mal pair
MONUMENT D’HOMENATGE
ALS GAIS REPRESALIATS
Fa uns mesos que es va iniciar el controvertit de-
bat al voltant de la col·locació del monument
d’homenatge als homosexuals represaliats. Final-
ment, no serà al parc de la Sagrada Família (ideal
per restablir el greuge sofert per part de l’Església
al llarg dels segles), tal com s’havia anunciat en un
primer moment. El monòlit d’homenatge a gais, les-
bianes i transsexuals represaliats s’aixecarà al parc
de la Ciutadella.
Això només evidencia el gran poder que l’Església
continua tenint en aquest país (aconfessional, se-
gons la Constitució), i que es fa visible en una classe
política recalcitrant. I és que la ubicació del monu-
ment no és més que una cortina de fum que amaga
un debat de caràcter ideològic entre homosexuali-
tat i memòria històrica que ningú no vol posar sobre
la taula. No fos cas que es perdessin vots a les pro-
peres eleccions!
Aquest homenatge és un deute a les comunitats ho-
mosexuals i transsexuals, que han estat de les més
castigades, perseguides i reprimides al llarg de la
història. El monument ha de ser útil per a la norma-
lització del fet homosexual, pel record a les perso-
nes represaliades i per fer memòria del que no pot
tornar a succeir en la nostra societat. Per això, què
millor que una plaça pública on passen milers de
persones cada dia?
19
 Què fa
en Toni?

On us caseu,
noies?

Si
t’agredeix...

FORGES

20
 Si t’agredeix... Avisa’ns
On us caseu noies?. A Estaràs
Que fa en Toni? Neteja

SOLUCIÓ DELS JEROGLÍFICS (PÀGINA 20)

BUTLLETA d’INSCRIPCIÓ a l’Associació de Dones Progressistes de la Segarra

COGNOMS i NOM:
ADREÇA: POBLACIÓ:
NÚMERO DNI: DATA NAIXEMENT:
TELÈFON DE CONTACTE:
CORREU ELECTRÒNIC:

PAGAMENT QUOTA: 20 €/any

En efectiu Mitjançant transferència al compte de l’Associació
(2074-0141-21-2097748906)

DATA: SIGNATURA:

Cal fer-la arribar a l’Associació de Dones Progressistes de la Segarra, a l’edifici de Renfe, s/n de Cervera
lafiguera.r@gmail.com adones.progressistes@gmail.com

Edifici Renfe, s/n - 25200 Cervera

http://revistalafiguera.blogspot.com/