c
 


    

 

Índex
-Introducció: l¶Imperi Rus
1. El col·lapse de la Rússia dels tsars
1.1. L¶oposició a l¶autocràcia
1.2. Lenin i els bolxevics
1.3. La revolució de 1905 i les reformes
2. La revolució de 1917
2.1. La primera guerra mundial i la revolució de febrer
2.2. El govern provisional(març-octubre)
2.3. La revolució d´Octubre
3. El naixement de l¶URSS (1917-1927)
3.1. Les primeres mesures del nou règim
3.2. La guerra civil i el comunisme de guerra
3.3. La consolidació de l¶URSS i la NEP
4. El Estalinisme(1927-1939)
4.1. La tercera internacional
4.2. La lluita per la successió de Lenin
4.3. Socialització i planificació econòmica
4.4. El període estalinista
5. Conclusió: El naixement d¶un gegant del segle XX



c
  
    

 


- Introducció:
A finals del segle XIX i principis del XX, Rússia seguia tenint un go vern absolut
a través del Tsarisme. On la principal activitat econòmica era l'agricultura, qui
exercien aquesta activitat vivien amb unes males condicions de vida , amb una
deficient alimentació i una perspectiva de millora molt roina .

La població Russa, va començar a demanar reformes i millors condicions de

vida, i al no prendre's en compte les peticions del poble , es van produir
manifestacions com l¶ ocorreguda en 1905 on van morir milers de persones que
solament exigirien una millor forma de vida. Arran del descontentament del
poble no solament els obrers i estudiants es van posar en contra del govern
sinó que també partits polítics van c omençar a criticar durament al Tsar Nikolau
II.

A més, la revolució de 1917 va donar lloc a un nou sistema polític, i a una nova
potència mundial que s¶assentava sobre els principis dels comunisme, la Unió
Soviètica.

L¶URSS durant gran part del segle XX, fou una referència per als qui no
acceptaven el model polític i econòmic del capitalisme liberal a més a més va
inspirar molts dels moviments revolucionaris que es van produir en l¶època.

Però a més, va hi haure èpoques que van estar dominades de poder totalitari,
en les quals es reprimien les llibertats individuals de les persones.

La unió soviètica va desaparèixer el 1991, amb la desaparició de l¶estat

soviètic.

1.El col·lapse de la Rússia dels tsars

1.1. L¶oposició a l¶autocràcia
L¶imperi rus era al començament del segle XX una de les gran potencies
mundials, però a questa fortalesa era domes aparent, ja que l¶absolutisme
tsarista i la consegüent falta de llibertats impedien el desenvolupament normal
de la vida política i frenaven la modernització del país, ja que Rússia, era un
país endarrerit i molt allunyat del les nacions modernes .

L¶últim tsar de Rússia va ser Nicolau II Romanov, que fou coronat al 1896 .
Aquesta cerimònia la va oficiar l¶arquebisbe metropolità de Moscou.

Com ja he comentat amb anterioritat , Rússia continuava sen una potència

europea i, al mateix tems era un dels països mes endarrerits del continent.
Foren aquestes contradiccions les que motivaren el naixement d¶una oposició
política al tsarisme, i al seu absolutisme, que es va manifestar en el


c
  
    

 


desencadenat revolucionari del 1905, sent aquest una dels antecedents de la
Revolució del 1917, que fou la que va posar fi a l¶Imperi tsarista.

El trencament de l¶Imperi rus, es va produir entre 1900 i 1917, i va ser un

procés en el que aquest imperi es va anar afonant poc a poc, i acabà afonant -
se estrepitosament. Este procés que es va produir va ser un símil a l¶afonament
d¶un gegant amb peus de fang.

1.2. Lenin i els bolxevics

A principis del segle XX el imperi rus apareixia com el últim reducte de l
absolutisme. El Tsar exercia un poder absolut amb el suport de:

' La Iglesia ortodoxa en la qual ell era la màxima autoritat.

' La policia secreta(okrana).
' Una burocràcia centralitzada.

Així el Tsar tenia una autoritat sense límits , i controlava tot el país que incloïa
diferents ètnies i nacions, era l¶emperador de totes les Rússies.

Se empresonava a les persones per delictes polítics i se¶ls enviava a Siberia.

No existien partits polítics legals, no hi havia eleccions, era un règim polític en
la que la major part del proletariat i el camperolat, passaven fam i eren
analfabets.

Però a pesar de les dificultats foren sorgint grups politics, que reclamaven
canvis profunds i que volien acabar amb el absolutisme, els principals eren:

' La burgesia(classe mitja de les ciutats), es identificava amb la corrent

liberal que va tenir el Partit Constitucional Demòcrata més conegut com
CADET(KD). Eren partidaris de una reforma agrària liberal i de concedir
una ampla autonomia, a nacions com: Po lònia, Ucrania, Finlàndia, etc...

' Per l¶altra banda, trobem a les corrents socialistes:

a) El descontent en el camp es agrupa al voltant, del ³Partit

Socialista Revolucionari´ (P.S.R) majoritària a les zones rurals.
b) Entre els obrers industrials i els intel· lectuals radicals es van
estendre les idees revolucionaries del màxim, que es materialitzà
amb la creació del ³Partit Socialdemòcrata Rus´ (P. S.D.R.). Però
al 1903 aquets es va dividir en dues tendències enfrontades.
1. Menxevics: eren socialistes moderats, acceptaven
col·laborar amb els demòcrates per derrotar el tsarisme i
instaura una democràcia. Estaven liderats per plejanov.
2. Bolxevics: representaven a la esquerra marxista. Estaven
liderats per ³Lenin´. El objectiu principal de l partit era la
conquista revolucionaria del poder polític per instaurar la


c
  
    

 


dictadura del proletariat. Defensaven l¶esquerra marxista i l¶
insurrecció revolucionaria.
Una vegada anomenats els partits mes importants, vaig a fer una breu
descripció del pensa ment de Lenin i la seua corrent ideològica, el marxisme.
Els marxistes-leninistes, o partidaris Stalin, creien que era possible
el socialisme a un sol país, però que calia consolidar-ho amb una forta lluita
política interna. A mes aquesta corrent s¶oposava a qualsevol aliança amb la
burgesia liberal.

1.3. La revolució de 1905 i les reformes.

A principis del segle XX, existia a Rússia un descontent social i polític que el
podem resumir en 3 punts.
1. El descontent dels campesins, defraudats per les reformes agràries que
sols havien afavorit als KULAKS.
2. El descontent dels obrers per la misèria que patien.
3. Els minoritaris, els liberals i estudiants volien un règim polític similar a les
democràcies occidentals.
Rússia era un gegant amb peus de fang, es demostrà amb la derrota enfront
del Japó al 1904-1905. Aquesta guerra fou la chispa que provocà el estallament
de ³La revolució de 1905´. A més es sumava a una crisis econòmica anterior
1902-1903.
Al 9 de gener de 1905 mes conegut com el ³diumenge roig´, els obrers es van
dirigir en manifestació pacífica al palau d¶hivern (San Petersburg) per entregar
al Tsar(Nikolau II) un manifest en el que es denunciava les seves penoses
condicions de vida. A més demanaven llibertats polítiques i sindicals. La
manifestació fou durament reprimida i es va produir una ³masacre´, que
provoca un gran moviment de protesta. Les vagues i manifestacions, es van
extendre per tot el país, inclús en les mateixes files de l¶exercit(sublevació dels
mariners del cuirassat potemkin en la ciutat de Odessa. A més es van crear els
primers SOVIETS(grups de treballadors) o consells d¶obrers que sorgiren de
forma espontània per organitzar les vagues.
Davant de la impossibilitat de finalitzar amb les protestes, el Tsar acceptà
introduir reformes:
1. Convocatòria d¶una DUMA o parlament, els representants seran elegits
per sufragi universal masculí.
2. Millores laborals i sindicals(jornada de 10h, etc...)
Amb això es va aconseguir dividir el moviment de protesta i s¶acabà amb el
alçament. Però poc desprès el Tsar boicoteja el funcionament i seguidament
anul·là les reformes:
1. Dret de vet.
2. Podia dissoldre la DUMA.
3. Ja no es elegiria per sufragi universal.
A partir d¶aquest moment la oposició es va donar conte de que sols la
eliminació del Tsarisme, podria canviar la situació del país.


c
  
    

 


2. La revolució de 1917
2.1 La Revolució de Febrer
Al 1914 Rússia entrà a la 1ª Guerra Mundial, però a mesura que pasava el
temps, augmentava el descontent de la població, el règim del Tsar Nikolau II,
estava cada volta més desprestigiada, se li acusava de ser el responsable de:
1. Els errors en la producció i en el transport, provocava que en les ciutats i
en el exercit estigueren desbastits(les municions i els aliments no
arribaven al front de batalla).
2. Les fàbriques tenien que passar per falta de matèries primeres i
combustibles.
3. En les ciutats se pasava fam i fred.
4. Els imperis centrals avançaven sobre territori rus, i el nombre de morts
era impressionant.
En febrer de 1917 es produïren en Petrograd manifestacions i vagues. Davant
aquesta situació el govern envià al exercit per reprimir les manifestacions, però
els soldats van desobeir als seus oficials i es uniren a la rebel·lió. El govern va
dimitir, la DUMA havia sigut dissolta per el Tsar. Hi havia un buit de poder que
portà a un grup de diputats de la dissolta DUMA a formar un ³comitè
provisional´. Al mateix temps es formaren SOVIETS de obrers, soldats i
camperols controlats per els socialistes. D¶aquesta manera tenim dos poders
per una part el comitè provisional i per altra part el SOVIET de ³Petrograd´.
Aquestos dos poders, el dia dos de març van arribar a un acord per formar el
governs provisional que estava compost, per membres del Part it Constitucional
Demòcrata i presidit pel príncep Lvov. A més, un socialista formava
part(Kèrenski).

Mentres tot açò ocorria, Nikolau II que va ser abandonat pels seus seguidors va
abdicar la nit del dos de març en favor del gran duc Miquel, el seu germà, però
aquest ho va rebutjar. Açò va provoca que Rússia es convertí en una república.

2.2. El govern provisional

De març a octubre es succeïren 4 governs provisionals. El 1.er govern
provisional intenta implantar un règim democràtic i preparà la elecció de una
assemblea constituent. Però els principals problemes quedaren aplaçats:

1. Les millores socials dels obrers

2. El repartiment de la terra entre els camperols
3. L¶autonomia dels pobles no russos
4. La pau, que en lo que volia la majoria del poble
A pesar de tot açò, els successius governs provisionals van decidir mantindre
Rússia en la guerra, el qual provocava una creixen t impopularitat entre els
sectors.


c
  
    

 


Un altre fet que va ocórrer va ser la incipient descomposició de l¶exercit, ja que
la campanya que van fer els bolxevics a favor de la pau es va estendre
ràpidament per el front i per la resta del país.
A més, una altra cosa que va ocórrer, va ser que els soviets es van convertir
paral·lelament al govern, en un segon poder.
La situació en aquells moments, es deteriorava molt ràpidament, i el fet de que
els governs provisional anaren uns detras de atres, juntament a les
manifestacions de protesta que es formaven al carrer com va finalitzar amb la
formació d¶un govern per part de Kèrenski amb una majoria de menxevics i
amb una part de membres del partit Socialista Revolucionari. Però aquesta
creació de govern, no va fer que m illores la situació del país ja que a mes els
bolxevics per una part continuaven criticant a aquestos governs i per l¶altra,
s¶oposaven a la continuació de la guerra i exigien el repartiment de la terra.

2.3. La revolució d¶Octubre

Els Bolxevics formaven un partit amb pocs militants, però molt disciplinats i
actius. El seu principal dirigent era Lenin que estava exiliat a Suïssa. Però tornà
a Rússia amb ajuda de Alemanya que va permetre el seu pas perquè sabien
que les posicions pacifistes dels Bolxevics e ls podien beneficiar. Al arribar
Lenin, exposà en les cridades ³Tesis d¶abril´ els seus principals plantejaments
eren:

1. Pau immediata sense anexions ni indemnitzacions.

2. Oposició al govern provisional.
3. Instauració de un govern dels SOVIETS.
Existien diferències entre el primer govern provisional i el soviet de ³Petrograd´,
eises diferencies s¶intentaren solucionar formant un segon govern provisional
format per Menxevics, socials revolucionaris i membres del partit KADET. Però
el fracàs de una ofensiva del exercit rus contra els imperis centrals i el intent de
una revolució Bolxevica(Lenin) en el mes de Juliol, portaren a una nova crisis
amb conseqüències:
1. Lenin fou acusat de ser un agent Alemà i va tenir que fugir a Finlàndia.
2. Es forma un 3.er govern p rovisional.
Aquest tercer govern provisional, va estar presidit per Kerensky i es va tenir
que enfrenta amb l¶intent de un colp d¶estat per part de l¶exercit rus. Aquest colp
d¶estat fracassà gracies a les milícies ³provolxeviques´ del soviet de Petrograd.
Dirigides per Trotsky. Després de aquest intent de colp de estat, formà el cuart i
últim govern provisional, però la situació ja estava molt deteriorada:
1. Descomposició total de l¶exercit
2. Revoltes camperoles
3. Desesperació dels obrers
Davant aquesta situació Lenin torna i comença el comitè central del seu partit
del que es pot prendre el poder. Així la matinada del 25 de octubre de 1917, els



c
  
    

 


Bolxevics formaren els punts estratègics de Petrograd. Assaltant el palau
d¶Hivern, i van detindre els membres del últi m govern provisional.
En el congres de els SOVIETS de totes les Rússies, triomfaren els Bolxevics
enfront als Menxevics i socialistes revolucionaris. Es va triar un nou govern
compost exclusivament per Bolxevics, denominats ³consell de els comissaris
del poble´, y Lenin es el president. La revolució Bolxevica va triomfar.

3. El naixement de l¶URSS (1917/1927)

3.1. Les primeres mesures del nou règim
Rússia s¶havia convertit en el primer país, en el que un partit obrer, arribava el
poder. El nou govern ³consell de comissaris del poble´, promulgà els primers
decrets:

1. Decret de la pau, proposava una pau sense anexions sense

indemnitzacions
2. Decret de la terra, es expropiaven els grans latifundis sense
contrapartida econòmica, que pasaven a mans de els sovi ets de
camperols
3. Decret sobre empreses industrials, posava les fàbriques en mans
dels obrers i empleats.
4. Decret de les nacionalitats, on es afirmava el dret de
autodeterminació dels pobles de Rússia.

Una de les prioritats del nou règim fou la firma de la p au. Encara que Alemanya
imposa dures condicions al govern bolxevic, este les acceptà. El 3 de març de
1918 es firmà la pau de BREST -LITOVSK. Rússia perdia molt territori i
població:

1. Estònia, Letònia i Lituània (Bàltics)

2. Polònia, Finlàndia i Ucraïna.
3. Vesaravia passa a Romania i Armènia a Turquia.

Una altra de les promeses dels Bolxevics havia sigut convocar eleccions per a
una assemblea nacional constituent. Aquestes eleccions es van fer però les
van perdre els Bolxevics per això Lenin la va dissoldre. A pa rtir de aquest
moment, es instaurà la dictadura del proletariat, que es va recolzar en :

1. El congres dels soviets de totes les Rússies

2. El consell de comissaris del poble.
3. Un partit únic que serà el ³partit comunista Bolxevic´, que el controlarà
tot i la oposició serà silenciada.



c
  
    

 


3.2. La guerra civil i el comunisme de guerra
Lenin imposà el règim soviètic. Les principals coses que Lenin va fer, foren les
següents:
' Lenin firmà la Pau de BREST -LITOVSK amb els Alemany a la 1ª Guerra
Mundial.
' Lenin publicà els decrets sobre la terra.
' Lenin abolí l¶assemblea, és a dir la DUMA.
Aquests esdeveniments provocaren una reacció antisoviètica, açò provocà la
Guerra Civil: entre el ³exercit roig´ dirigit per Trotsky, contra: la burgesia, els
tsaristes, els liberals, els anticomunistes i l¶ajuda internacional.
Lenin durant la guerra civil aplicà el ³Comunisme de Guerra´:

' Nacionalització de la indústria.

' Socialització agrària: els camperols paguen en especies, els conflites
pasen a l¶estat i es fixen preus màxims.
' Disciplina laboral duríssima.
Lenin governà de forma personal. L¶ insurrecció en la Guerra per part
estrangera fou a favor dels blancs, per temo als bolxevics i perquè no cobraven
deutes. Però fins i tot amb altres països contra ells, el vencedor fou l¶exercit
roig, és a dir: Victòria Comunista.

3.3. La consolidació de l¶URSS i la NEP

La N.E.P: Encara que la revolució havia triomfat, la situació econòmica era
desastrosa. Per això al 1921, Lenin anuncià una nova política econòmica
(N.E.P.), basada en un alliberació d e la economia. La idea era instaurar durant
un temps, un capitalisme limitat, amb la fi de reconstruir la economia. Les
mesures que es prengueren foren:
1. Llibertat de comerç interior, així els camperols que havien pagat els seus
impostos al estat, podien vendre el seu excedent.
2. Es va permetre la existència de petites indústries i empreses de servicis
privats.
3. S¶autoritza l¶entrada de capital estranger.

Encara així el estat soviètic, controlava les grans industries, el comerç exterior,
el comerç a l¶engròs, els transports, les finances, etc...
Els resultats foren favorables ja que augmentà tant la producció com l¶industrial.
En general, milloraren les condicions de vida de la població, com únic
inconvenient poderós parlem de problemes socials produïts per l¶ap arició d¶una
burgesia enriquida.



c
  
    

 

4.El Estalinisme
4.1. La tercera internacional
Acabada la 1ª Guerra Mundial, esclataren una sèrie de revolucions socialistes,
inspirades en el model soviètic com Alemanya, Hongria etc... Açò va fer creure
als bolxevics que la revolució socialista s¶estava estenent, però totes les
revoltes fracassaren per la excasa cooperació dels sectors moderats dels
partits social demòcrates europeus.
La divisió entre socialistes i comunistes es materialitzà en la creació de la 3ª
Internacional o Komintern, i la fundada a Moscou al 1919 i que s¶agrupava als
partits comunistes de molts països com la divisió dels partits socialistes. La
3ªInternacional va dividir definitivament el moviment obrer socialista en:
1. Partits socialistes de tendència socialdemòcrata
2. Partits comunistes
Sols s¶uniran en els anys 30 junt amb alguns partits democràtics en FRONTS
POPULARS per fer front al ascens del ³Feixisme´.
Stalin dissoldrà la 3ª Internacional durant la 1ª Guerra Mundial, per evitar la
desconfiança dels seus aliats.

4.2. La lluita per la successió de Lenin

Lenin va morir al 1924. El comitè central del partit tindria que elegir un
president, i dos eren els candidats millor situats: Trotsky i Stalin.
Trotsky defensava la idea de estendre la revolució, mentre que Stalin
defensava la tesis del ³ socialisme únic en un país´.
Triomfarà Stalin, Stalin ja va ser important en la revolució de 1905 i va estar
deportat fins al 1917. Stalin va ser fidel a Lenin e n tot moment, ja que havia
estat en llocs importants en el partit. Va ser secretari del partit Bolxevic el
1922. Des d¶aquest lloc situava les persones de confiança a llocs claus i
eliminava als que li impedien prosperar dintre del partit. Al 1927 control ava el
poder del partit i de l¶URSS.
Trotsky, cada volta té menys poder, serà deportat de Siberia fins que al 1929
es expulsat de la URSS. Posteriorment serà assassinat a Mèxic, per un agent
espanyol de Stalin al 1940.

4.3. Socialització i planificació econòmica

Dintre dels aspectes més destacats de la política econòmica estalinista
destaquen els ³plans quinquennals´, es basaven en:


c
  
    

 


1. El ³I Pla Quinquennal´ s¶inicia al 1 d¶Octubre de1928. L¶objectiu principal
era la supressió de la N.E.P.
2. El ³II Pla Quinquennal´ es va fer entre 1933 i 1937.L¶objectiu principal
era la planificació estatal de l¶economia, que es basa en:
a) Control producció industrial, s¶impulsà la industria pesada.
b) Construcció de grans obres publiques.
c) Col·lectivització de la terra(acabà amb els Kulaks).
3. El ³III Pla Quinquennal´ es va fer entre 1937 i 9142. L¶objectiu principal
va ser satisfer les necessitats de la guerra

Els resultats econòmics foren espectaculars, augmentà la producció

industrial i una mica menys l¶agrària això va c ontribuir a que es millora -se¶n les
condicions de vida de la població.

4.4. El període Estalinista

Stalin instaurà un règim dictatorial, eliminant tota oposició inclòs dins del mateix
partit comunista. Entre 1933 i 1938 es va porta a terme depuracions internes
dintre del partit comunista.
La majoria dels antics agents bolxevics foren executats.
El partit comunista quedà totalment sotmès a la voluntat de Stalin, i a partir de
eixe moment fou objecte del ³culte a la personalitat´. La societat soviètica de
1939, just abans del començament de la 2ª Guerra Mundial, era molt diferent a
la de 1917:
1. El país estava industrialitzat i les ciutats havien crescut
2. La propietat privada havia sigut abolida
3. El partit comunista dominava tots els aspectes de l¶URSS
4. L¶URSS es va convertir en una potència econòmica mundial

5. Conclusió: El naixement d¶un gegant del segle XX

En conclusió al treball realitzat, podem dir que l¶URSS va ser un dels imperis
mes grans que hi ha hagut a Europa. Però tot això que es va produir, va ocórrer
perquè a pesar de que els russos no volien entrar a la primera guerra mundial,
el Tsar Nikolau II va decidir participar amb els aliats. Aquí, es va adonar de
l'endarreriment Rus enfront d'altres països, ja que encara que hi ha havia a
Rússia un progrés econòmic, també hi havia un endarreriment social.
Mentrestant, a Rússia, obrers i camperols es van afiliar a través dels soviets,
qui amb els partits polítics van decidir iniciar el 1917, la revolució russa.
Rússia es va sortir de la primera guerra mundial i a pesar que el Tsar Nicolás II
intentà detenir la revolució, es va veure obligat a deixar el poder. Va Voler
deixar el tron al seu germà, qui no acceptà, i tots van fugir.



c
  
    

 


Lenin, líder d'aquesta revolució, va dictar un document demanant que la guerra
acabés, que es repartissin terres als camperols i que es creés un partit
comunista. Ambdós partits van assumir al govern provisional però pronte va
haver lluites de poder, pel que el partit social revolucionari, qui no estava
d'acord amb la guerra va deixar el govern. El partit social democràtic, va tenir
problemes per a governar, ja que bolxevics i menxevics van lluitar pel poder.

A l'acabar la revolució es va observar la desaparició dels soviets, es formà el

partit comunista, va sorgir el socialisme, nou sistema polític basat en les idees
proposades per Marx amb una nova ideologia econòmica, política i social, va
sorgir l¶URSS. El primer president va ser Lenin, qui impulsa l'economia i la
indústria, a través dels plans quinquennals (a 5 anys).
La revolució en definitiva va servir perquè l'antic règim fora enderrocat donant
lloc a un estil de govern més igualitari. Acabat així potser un dels
esdeveniments més importants de Rússia. Així els camperols van gaudir de
major llibertat i millors condicions de vida. En 1924, Lenin mor, i Stalin guanya
la successió del poder després d'una gran lluita, on Trotsky és el seu principal
opositor.


 



c
  
    

 



CAUSES DE LA REVOLUCIÓ RUSSA

    !"  # 

$  % 
   &
 

 '
) *
+,
-.
(
  
)/    
.

)
0 
.

)1 0 


  




2* &*
(
 *

 
!*   (

 

 3
 
 

 
$ 3

1
) 
,
/