Gemma Fornés Satorres

L’ONADA
Durant la setmana de projectes de l’institut, el professor Rainer Wenger llança una
pregunta las alumnes: seria possible una nova dictadura a Alemanya?. La resposta de tots és
unà nime: és clar que no, la societat ha aprés la lliçó . Aleshores comença un experiment amb
ells amb la finalitat de demostrar-los que no és tan impossible com ells pensen. Mitjançant una
sèrie d’idees de disciplina, unitat, etc. crea un grup anomenat ‘la Onada’ que acaba prenent
dimensions inesperades, es descontrola i és precís aturar-lo abans que siga tard.

Aquesta pel·lícula és molt interessant. L’havia vist a casa recomanada per uns amics i el
curs passat la vaig utilitzar com a ferramenta en una exposició a classe de sociologia, ja que
hem va agradar molt quan la vaig veure i hem va fer reflexionar molt al voltant del poder de
manipulació que pot arribar a tindre un mestre o qualsevol persona que es dirigeix a una grup
de persones, ja siga un mitjà de comunicació , un polític, etc. Un aspecte molt a tenir en compte
també és la mal·leabilitat de la ment humana, com en poc temps es pot convertir a una
persona en una titella.

Al principi de la pel·lícula el professor pregunta quines só n les condicions necessà ries

per a que es cree una dictadura i els alumnes responen que una alta taxa d’atur, descontent
social i amb el govern, marginació , etc. I observem com els majors implicats al moviment de ‘la
onada’ en la pel·lícula só n aquells que tenen aquest tipus de problemes d’integració , que
necessiten tindre un sentiment de pertinença a un grup. Al final de la pel·lícula podem
encasellar a tots els mebres de ‘l’onada’ dins d’alguna de les característiques necessà ries per a
l’aparició d’un règim dictatorial: tenim marginats, alumnes dins una família desestructurada,
aquells qui tenen necessitat d’un canvi... Tot aquest descontent social i individual pot ser
causant d’una implicació massa forta dins dun grup que els done suport, tal com pot ocó rrer a
una secta. La gent hi busca refugi, algú que els comprenga i ho troben en aquest tipus
d’organitzacions. El líder comença a pensar pel grup, i ells donarien la vida per ell. L’Onada
reflecteix aquest sentiment, fer alguna cosa per que ho mana el líder del grup, sense pensar-hi
en les conseqü ències. Tot radicalisme és innecessari i nociu, ja que es basa en tots aquestos
princips: aprofitar la feblesa d’un grup de persones per aconseguir dominar-les.

A la pel·lícula s’observa com el mestre ha creat un exèrcit fidel, que no te opinió i que no
veu més enllà de ‘L’Onada’, no parlen amb gent de fora del grup, sino que tracten d’aconseguir
adeptes, i la resta de companys s’hi uneixen sense més, perquè ho fa tothom. Açò és el pa de
cada dia, tots fem el que fa la resta, no destaquem, si podem dissipar la nostra personalitat,
fosa entre la dels altres, millor. Aquell que és diferent és repudiat, i preferim sentir-nos segurs
dins el grup, que ens protegirà . Tenim la necessitat de pertà nyer a un grup, i identificar-nos
amb ell. I aquest és el perill de la masa: ens arrastra sense més i quans ens vulgam adonar serà
massa tard.