MATRIU DAFO PRACTICUM II YOLANDA

MARCHANTE LUJÁN

PROGRAMA D’ORIENTACIÓ ACADÈMICA I VOCACIONAL

AMB ALUMNES D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

DEBILITATS
Punts dèbils interns a l’àrea que
resten per a l’aconseguiment de les
metes. Aspectes que redueixen o
limiten la capacitat de
desnvolupament eficaç i eficient.
 Poca participació dels alumnes
de quart d’ESO degut a un
intercanvi que han realitzat en
aquestes dates.
 Impossibilitat de fer el seguiment
als alumnes per veure el grau de
consistència de les seves
decisions.
 Durada de les sessions (en
algunes falta de temps).
 Temporització del programa
(massa llarg?)
 Falta d’ordinadors al centre.
 Falta de sessions utilitzant com a
recurs les TIC.
 Activitats i qüestionaris ambigus ,
complexes i massa extensos.
 La meva falta d’experiència en
orientació acadèmica i laboral.
FORTALESES
Punts forts interns que ajuden a
aconseguir les metes. Capacitats,
recursos, posicions aconseguides i
avantatges pel desenvolupament
del nostre àmbit.
 Coneixement previ dels alumnes
(amb els que vaig realitzar el
meu Practicum I)
 Experiències prèvies d’on partir.
 L’elevada motivació inicial dels
alumnes cap el programa.
 Parteix d’una necessitat real i
dels interessos dels alumnes.
 Afavoriment dels processos de
maduresa personal i professional.
 Foment de l’autoconeixement en
els alumnes.
 Generació de canvis reals i
importants en els alumnes(presa
de decisions).
 Afavoriment de l’adquisició de les
competències bàsiques
(autonomia i iniciativa personal,
aprendre a aprendre i tractament
de la informació i competència
deigital).
 La meva motivació en el disseny i
implementació del programa.
 Suport continu del meu tutor
durant tot el procés de treball.
 Equip multidisciplinari qualificat.
 Bona relació entre els membres
del Centre.
 AMENACES OPORTUNITATS
Factors externs que constrinyeixen Cojuntures externes que podrien
l’aconseguiment de les metes. Fets potenciar i aconseguir les metes.
o situacions de l’entorn extern que Fets o situacions de l’entorn que
poden ser obstacles per què es afavoreixen la consecució de les
puguin aconseguir les metes pròpies metes pròpies.
.
 L’Ajuntament ha donat suport a
 Els professors dels Instituts de aquest projecte.
secundària poden veure el  El servei depèn de l’Ajuntament
programa d’orientació com a que destina recursos tant
competència directa amb ells i materials, personals com
les seves funcions. tecnològics a la població de
 El nivell d’implicació de les secundària.
famílies.  El reconeixement de les famílies.
 Un canvi de legislatura política al  Podria haver un augment del
municipi podria esdevenir un pressupost dotar de més
canvi en la distribució econòmica recursos, sobretot tecnològics.
dels recursos i el tancament del  Realització alhora d’un programa
servei. d’orientació als instituts.
 Falta de legislació que regeixi el  La ubicació pròxima dels centres:
centre. Totes les famiílies del municipi
 La gratüitat del servei, el que dur tenen a l’abast un centre a prop.
a un menor nivell d’implicació de  Treball amb les famílies com a
les famílies. objecte propi d’intervenció (Elena
 La falta de professionals. Martín, taula rodona UOC, febrer
 La mobilitat dels professionals: 2011).
La majoria d’ells són becaris, el  La formació contínua dels
que fa que hagi molts canvis i professionals.
una dificultat en la continuïtat de  Promoció dels processos
la tasca iniciada. d’ensenyament-aprenentatge i
 Dificultat delimitació perfils l’orientació acadèmica i
professionals de l’educació. vocacional.
 La funció del psicopedagog com
a promotor de desenvolupament
dels processos d’aprenentatge en
diferents contexts, en aquest cas-
educació no formal.
 L’educació trascendeix
l’escolarització, Elena Martín,
taula rodona UOC, febrer 2011).
 La coordinació:
- Entre els centres de la zona (hi
ha 4 en el municipi de calvià), el
que fa que es segueixi una
mateixa línia de treball.
- Amb altres Institucions:
*L’Administració (Ajuntament de
Calvià)
*Els Instituts de Secundària del
 municipi
*Serveis Socials.

CONCLUSIONS I IDEES PER REFLEXIONAR

1) LA MEVA TASCA EN EL CENTRE DE PRÀCTIQUES COM A PSICOPEDAGOGA.

Tal i com comenta el Dr. Climent Giné a la Taula Rodona del 15è Aniversari de la
UOC, les pràctiques de psicopedagogia troben sentit en el desenvolupament de les
persones. En el meu cas al Centre de Reforç Educatiu ha estat afavorir els processos
de maduresa personal i professional a través de l’orientació als alumnes de
Secundària en el seu futur acadèmic i vocacional.

Sóc conscient que les funcions i tasques dels Psicopedagogs depenen tant de la
concepció que es tingui de l’aprenentatge com del context sòcio-institucional i la seva
organització (tal i com diu el Dr. Coll a la Taula Rodona de la UOC).

2) ROL DEL PSICOPEDAGOG EN L’ÀMBIT DE L’EDUCACIÓ NO FORMAL.

Per reflexionar una idea: la dificultat d’identificar amb certesa quin tipus de
professionals es dediquen en l’actualitat a intervenir amb una perspectiva
psicopedagògica en contextos institucionals d’educació no formal i la de les dificultats
per reconèixer i caracteritzar el conjunt de funcions que exerceixen els psicopedagogs.

3) Importància de la TRIANGULACIÓ en el Practicum del tutor de centre, el consultor

i jo com a estudiant tal i com es comenta a la Taula Rodona. Aquesta triangulació ha
estat positiva, real i constant.

4) EMERGÈNCIA DE NOUS CONTEXTS D’INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA.

Prenent la idea del que diu el Dr. Climent Giné a la Taula Rodona anterioment citada,
el treball amb famílies és un context emergent. Durant la realització de les meves
pràctiques m’he adonat d’aquesta realitat. Al centre es treballa conjuntament amb les
famílies, amb les quals es duen a terme entrevistes de seguiment dels seus fills però
també amb la idea d’assessorament i de família com a objecte propi d’intervenció (tal i
com comenta Elena Martín a la Taula Rodona UOC).

El Dr. Coll a la Taula Rodona UOC, parla d’emergència de contextos; els espais
d’aprenentatge de les persones avui s’ha obert i multiplicat.

5) CONTEXTOS INSTITUCIONALS D’EDUCACIÓ ESCOLAR VERSUS ELS

CONTEXTOS INSTITUCIONALS EN ELS QUALS ES DISSENYEN I
DESENVOLUPEN PRÀCTIQUES EDUCATIVES D’EDUCACIÓ NO FORMAL.
Hi ha que dir que tots dos contextos tenen característiques comunes, com per
exemple, que en tots dos es desenvolupa la intencionalitat educativa, que tots dos
tenen objectius educatius socialment definits, que en tots dos és necessari treballar
amb equips multiprofessionals, i en tots dos és necessari iniciar i que matinguin un
procés de contrucció col.laborativa del mateix context d’assessorament.

Des del punt de vista de l’assessorament psicoeducatiu i més enllà de les diferències
educatives evidents, dues característiques que defineixen els contextos educatius no
formals són l’heterogeneïtat, la singularitat i indefinició.

La creació i consolidació d’àmbits d’assessorament psicopedagògic en l’educació no

formal no resulta un procés tan clarament delimitat com el de l’educació formal.

6) Una necessitat detectada a les meves pràctiques i que constitueix una amenaça és
la FALTA DE MARC LEGAL que regeixi el centre. No hi ha cap legislació que el
regeixi.