Esteve Sanchez(si20685)

Alejandro Aparicio(se20702)

Acústica i vibracions en l’enginyeria

Pràctica 2: Perquè un espagueti es trenca, quasi sempre, en més

de dos trossos?

Desde un punt de vista general, podem dir que: en doblegar

l’espagueti arriba un moment en què aquest supera el seu límit de

curvatura i es trenca en dues parts. Els extrems recentment creats de

tots dos fragments alliberen llavors tota la tensió acumulada i

comencen a vibrar. O, des d'una interpretació més física, en cadascun

dels fragments s'originen unes ones de flexió no lineals -tant majors

com més gran és el fragment resultant- que viatgen al llarg de el

“mig espagueti” fins arribar l'extrem que subjectes, on es

reflecteixen. Quan les ones d'anada i les de tornada es troben, es

superposen. En algunes zones s'anul·len entre si, però en unes altres

sumen constructivament i augmenten els seus efectes fins a l'extrem

que en determinats punts el fideu supera de nou el seu límit

curvatura, originant-se així un nou punt de ruptura, en el qual es

reprodueix el mateix comportament, encara que menys intens a

causa que els fragments són cada vegada més petits i per tant vibren

menys.

En resum, que la ruptura inicial desencadena una cascada de

ruptures per obra i gràcia de les ones elàstiques que sacsegen cada
peça. Clar que aquesta seqüència d'esdeveniments succeeix a una

velocitat gairebé instantània pel que l'efecte és que els múltiples

fragments de espagueti s'originen simultàniament.