UNITAT 1

INTRODUCCIÓ AL
FENOMEN JURÍDIC
 CONTINGUTS

a) El Dret i la cooperació social. Problemes d’acció

col·lectiva. Les normes com incentius per la cooperació.

b) El Dret i el control social. Regulació i integració.

c) El Dret i la seguretat. Seguretat en les relaciones

jurídiques i seguretat vers l’Estat.

d) El Dret i el poder. Eficiència i legitimitat.

 Materials d’estudi

-José Juan Moreso i Josep Maria Vilajosana, Introducción a

la teoría del derecho, Madrid, Marcial Pons, pp. 27-32. Text
número 1 del Dossier.

-Alfred Font Barrot i José Luis Pérez Triviño, El derecho

para no juristas, Barcelona, Deusto, 2009, capítol 1 i pp. 48
a 51 i 56 a 59.

-Ángel Latorre, Introducción al derecho, Ariel, Barcelona,

1992, pp. 33-42. Text número 2 del Dossier.
 La necessitat social del Dret

• La presència del Dret en tots els àmbits de la vida social

• El Dret com a fenomen social distintiu

– El Dret és una pràctica social complexa

• Multiplicitat d’actors, interaccions i propòsits

• Autoritats, normes, conseqüències jurídiques

• El Dret és una forma de poder i, a la vegada, el Dret és un

instrument per limitar el poder

• Per què necessitem un instrument social que té aquesta

dualitat?
 El Dret i la naturalesa humana
• Igualtat aproximada
– Ningú té la capacitat o força d’obtenir els seus fins sense cooperació
– Necessitem compromisos i cooperació mútua per obtenir finalitats col·lectives

• Altruisme limitat

– No som persones completament egoistes ni plenament altruistes

– L’altruisme limitat exigeix mecanismes de control per assolir finalitats col·lectives i per
evitar que algú s’aprofiti de l’esforç d’altres

• Recursos limitats
– Normes per organitzar la producció de bens, per distribuir-los i per protegir-los un cop
han estat assignats
• Regulació de la propietat, dret de contractes, regulació del mercat

• Comprensió i força de voluntat limitades

– Comprensió limitada dels propis interessos, preferències adaptatives, la tendència a
deixar-se emportar pels interessos a curt termini, la debilitat de la voluntat.
 Problemes d’acció col.lectiva
• El Dret com instrument per obtenir la cooperació
– Donada la naturalesa humana necessitem cooperació social per obtenir
els nostres objectius
– El Dret és també un instrument per resoldre les dificultats de cooperació
social degut a la naturalesa humana

• El Dret crea incentius per la cooperació

– Els problemes d’interacció social han estat analitzats per l’anomenada
“Teoria de jocs”

• La teoria de jocs
– Una part de la teoria de la decisió racional
• Teoria que estudia les decisions d’agents racionals aïllats en condicions de
risc o incertesa
– La teoria de jocs estudia els problemes de decisió en situacions
d’interacció social de caràcter estratègic entre diferents actors
• En aquestes situacions es donen expectatives, decisions i accions que són
interdependents.
• La millor acció d’un agent està condicionada per les accions dels altres i per
les expectatives recíproques de com s’actuarà
 Problemes de cooperació social
– El dilema del presoner

• Racionalitat individual i racionalitat col·lectiva

• Situacions d’interacció estratègica on l’acció més racional a nivell
individual comporta una situació d’irracionalitat col·lectiva on el
resultat final es pitjor per tots.

– Situació de dilema del presoner

– Condicions:
• Dos persones sotmeses a interrogatori sobre un crim
• No es poden comunicar entre ells

– Proposta de la policia a cadascun d’ells:

 Si un confessa ell quedarà lliure i l’altre serà condemnat a 10 anys de presó.

 Si els dos confessen seran castigats a 5 anys de presó
 Si cap confessa, només podran ser condemnats a 2 anys de presó.
 Estructura del dilema del Presoner
Presoner 1
no confesar confesar
2 0
no confesar

Presoner 2
2 10
10 5
confesar
Equilibri de Nash
0 5
Equilibri de Nash (equilibri no cooperatiu d’un joc)

– Combinació de jugades que determinen un resultat estable (o punt

d’equilibri). Aquí es produeix un resultat en el que cap jugador es
beneficia canviant la seva estratègia mentre els altres no canviïn la
seva.

– Combinació en la que l’elecció de cada jugador és la millor resposta

a l’elecció de l’altre.

– La situació en la que els dos presoners confessen és l’equilibri de

Nash. Però aquesta no és la millor opció col·lectiva. La millor opció
és cooperar.

– Per sortir del dilema del presoner necessitem un element extern

que neutralitzi l’incentiu a no cooperar o a trair de cada agent
racional que intervé en la interacció estratègica.
– El free rider (l’aprofitat)

• La falta de cooperació no sempre ens perjudica a tots

• Qui obté benefici de la cooperació social sense cooperar
• Bens públics i bens privats
– Un bé és privat quan el seu us per part d’algú impedeix l’ús per
part d’un altre.
– Un bé és públic quan un cop ha estat generat fruit de la
cooperació social, no es pot excloure ningú del seu us.
» La il·luminació dels carrers, un medi ambient net, la seguretat

-Per què hem de rebutjar la figura del free rider si és una actitud
racional?

– L’estabilitat en la cooperació
– El problema de la generalització del free rider
» La generalització porta al dilema del presoner (ex. les promeses)
– El fair play o equitat social

• Evitem el free rider creant incentius per la cooperació

– Dificultats de coordinació

• Casos d’interdependència de decisions i expectatives on

els interessos de les parts coincideixen.

• La situació d’irracionalitat col·lectiva es produeix perquè,

encara que tots volen cooperar, hi ha diverses
alternatives d’acció i els interlocutors no saben què és el
que farà l’altre.

– Voluntat de cooperar
– Incertesa sobre com actuarà l’altra
– L’èxit en la cooperació depèn de com actuaran els altres

• Ex. Trucada telefònica, un embús de trànsit

 Les normes com a solució per la cooperació

• Les normes poden ajudar a solucionar tots aquests problemes

d’interacció social

A) Una norma que estableix sancions o altres conseqüències

jurídiques per una acció és un nou incentiu que pot modificar
les preferències de les persones i fer més costosa l’opció de no
cooperar
B) Les normes ajuden a assegurar les expectatives de les
persones i a evitar la por a ser explotat que també ens porta a
no cooperar

• Les normes han de ser adequades i proporcionals a l’objectiu

• El Dret és un instrument de control social i un instrument per

garantir la seguretat
 El Dret com a sistema de control social
• La idea de control social
– L’ordre i la pau social
– L’assoliment de finalitats col·lectives

• La funció de regulació de conductes

– Conducta + operador deòntic + conseqüència jurídica

– Regulació de la conducta dels ciutadans
– Regulació de la conducta de les autoritats
• L’Estat de Dret i el control mutu dels òrgans de l’Estat
– Regulació del mercat
• Externalitats, poder de mercat, redistribució de bens, relacions laborals, protecció
dels consumidors

• La funció d’integració social

– La interacció pacífica i la disminució de conflictes
– Integració, socialització i interiorització de conductes
• La família, el sistema educatiu i el model de ciutadà
• L’acceptació voluntària de normes i patrons de comportament
– La insuficiència de la integració per obtenir el control social
 Tècniques de regulació
• Desincentivar conductes socialment indesitjables

– La prevenció. Ex: La normativa de seguretat en el treball, normativa de

protecció del medi ambient, els controls d’alcoholèmia. La norma
s’avança a la producció d’un dany o conducta indesitjable
– La repressió (sancions negatives) Ex: Codi Penal. La norma actua un cop
s’ha produït un dany
• L’amenaça de sanció i els efectes preventius

• Incentivar conductes socialment desitjables

– La promoció. Dona incentius per realitzar una conducta abans que es

produeixi i per tal de que es pugui produir

• Ex: Normativa de beques per l’estudi, crèdits de baix interès per crear una nova
empresa, subvencions a certs cultius en l’agricultura

– El premi (sancions positives). Incentiva una conducta desitjable actuant

després de que s’hagi produït
• Ex: Reducció de pena per bona conducta, desgravació fiscal per la compra d’obres
d’art, bonificacions per contractar persones de + de 45 anys
 El Dret i la seguretat
• Dimensions de la seguretat:
– La seguretat física
• Sortir de l’Estat de naturalesa
• Protecció de les agressions

– La seguretat en les relacions jurídiques

• Evitar la incertesa permanent en les relacions econòmiques i
socials entre les persones
– Si algú posseeix un bé durant molt temps pot arribar a ser propietari
– Si una reclamació judicial no s’ha fet dins de termini, es perd el dret
– La prescripció dels delictes
– La protecció de l’adquirent de bona fe d’un bé (seguretat en el trànsit de
bens)

– La seguretat vers l’Estat

• La seguretat jurídica o certesa jurídica
• L’Estat de Dret
 La seguretat jurídica
• Seguretat o certesa jurídica: La possibilitat de conèixer què és el que
exigeix el Dret de forma prèvia a l’acció. La previsibilitat

• Com garanteix el Dret la seguretat jurídica?

– La redacció de normes clares, precises, poc abstractes i no excessivament
tècniques (la tècnica legislativa)
– La publicitat de les normes
– El compliment de les normes per part de l’Estat i la seva aplicació per part dels
tribunals. El respecte a la legalitat
– La prohibició de l’aplicació retroactiva de normes
– Les garanties processals (ex. cosa jutjada i presumpció d'innocència)

• Per què és rellevant la seguretat jurídica?

– L’estabilitat social i la cooperació (assegura les expectatives)

– Evitar l’arbitrarietat institucional
– L’autonomia i la igualtat formal
• La possibilitat d’elegir un pla de vida
• Igualtat formal i igualtat material
 Dret i poder
• El Dret i el monopoli de la coerció

– La idea de coerció: l’amenaça d’utilitzar o la utilització efectiva de la

violència o la força per condicionar el comportament
– L’exercici d’autoritat no pretén ser un pur exercici de dominació

• El Dret i la justificació del poder. Conceptes rellevants:

– Eficiència: El poder és instrumental als objectius que es persegueixen. L’exercici de

poder com a instrument útil pel funcionament social

• L’òptima utilització dels recursos i instruments disponibles per obtenir els resultats
desitjats (racionalitat medi a fi, càlcul de costos i beneficis)

– Legitimitat: Concepte normatiu: Es refereix a les propietats morals que hauria de

posseir un conjunt de normes o un sistema institucional

• Moral social i moral crítica

– Moral social: legitimació (acceptació social de les normes o de l’autoritat)
– Moral crítica: legitimitat (Justícia formal i justícia material)
 Dret, poder i legitimitat
• Un ordenament jurídic és legítim si respecta certs principis bàsics de
moralitat (moral crítica)

• Aquests criteris poden ser de justícia formal o de justícia material. Dues

dimensions de la justícia

• Justícia formal:
– Està vinculada a la forma o manera en que l’estat regula la conducta dels ciutadans
• Autoritat democràtica (relacionada amb la forma en la que s’accedeix al poder)
• Regular mitjançant normes generals i garantir la igualtat formal
• Garantir la seguretat jurídica

• Justícia material:
– Està vinculada amb el contingut d’allò que regula, amb què és el que les normes
prohibeixen, permeten o obliguen a fer als seus destinataris
– El contingut de les normes ha de respectar els drets bàsics de les persones
– Garantir la igualtat material

• Un ordenament jurídic pot garantir la justícia formal i no garantir la

justícia material i a l’inrevés
 El paper de la justícia en el Dret
La legitimitat del Dret requereix un cert grau de justícia formal i material

– Si falta una de les dues el Dret no serà legítim per molt que estigui legitimat

Però quina importància té la justícia pel Dret?

-La injustícia ens permet criticar el Dret, però hi ha una relació més estreta?

La moralitat interna del Dret (Fuller)

-Un mínim de justícia formal perquè el Dret pugui funcionar com a tal
-Es pot reduir la moralitat interna del Dret a qüestions de justícia formal?

La justícia material en els estats constitucionals i democràtics

– Obtenir un mínim de justícia material s’assumeix aquí com una de les funcions del Dret
• Les constitucions modernes són vistes com assoliments morals i de racionalitat

– El respecte a certs drets i llibertats bàsiques passa a ser una condició de validesa jurídica

• La justícia forma part del concepte de Dret?

– Ha de ser just un conjunt de normes per ser qualificat com a “Dret”?