c
 

c
cc

Arribava la primavera i en el prat encara no haviensurtit les

primeres flors.
Una preciosa ABELLA dormia. (SONIDO DE RONCAR).

Pero un matí un soroll la va despertar. (TAMBOR).

Ambelsullsmigtancats va preguntar:
-Qui hi ha?
-Sóc la pluja que vol entrar, clin-clan-clin-clan!
(PULVERIZADOR).

A la setmanasegüent un altresoroll la va despertar.(TAMBOR).

Ambelsullsmigtancats va preguntar:
-Qui hi ha?
-Sóc el vent que vol entrar, Fiuuu«Fiuuu«(SÁBANA).
- No! N0! No pots entrar que encara vuig descansar.

A l´altrasetmana un suausoroll la va despertar.

Ambelsullsmigtancats va preguntar:
-Qui hi ha?
-Sóc el sol que vol entrar, tx«tx«(CELOFÁN
AMARILLO).(PELOTA).
- No! N0! No pots entrar que encara vuig descansar.

Fins que un dia va arribar LA PRIMAVERA i el prat va

amanèixerple de flors (CAJA DE FLORES). Tan sols la ABELLA
seguiadormint.
La primavera va cridar a la pluja, al vent i al sol i els va
demanar que despertaren a la ABELLA.
I aixího van fer:
- Toc, toc
- Qui hi ha
-Som la primavera, la pluja, el vent i el sol que et venim a
despertar.

En sentir tantesveus que la cridaven, la ABELLA va eixir del

seuforat.
I es va trobarenmigd´unbelljardí (CARETAS DE FLORES TODOS
LOS NIÑOS).
LA PRIMAVERA

Una vegadahihavia una abellamolt bonica i rebonica, tota plena de

colors, que vivia en un prat de flors.

Un dia la abellaestavadormint.

Va sentir unssorolls que la van despertar i va dir: (TAMBOR)

- Aaaaahhh! Ohquinsoroll! Quinsorollmésfort! Quèestàpassant?

I, volant i volant, cap alsocellsse¶n va anar:

- Bondia, ocells!
- Bondia, papallona!
- Per quèesteu tan esverats?
- Que no hosaps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, quèés?
- És el celmésblau.
- El celmésblau? No hoentenc!
- Ves i pregunta-ho a les formigues i elles t¶ho explicaran.

I, volant i volant, cap a les formiguesse¶n va anar:

- Bondia, formigues!
- Bondia, papallona!
- Per quèesteu tan esverades?
- Que no hosaps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, quèés?
- Éssortirfora de casa.
- Sortirfora de casa? No hoentenc!
- Ves i pregunta-ho a la marieta i ella t¶hoexplicarà.

I, volant i volant, cap a la marietase¶n va anar:

- Bondia, marieta!
- Bondia, papallona!
- Per quèestàs tan esverada?
- Que no hosaps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, quèés?
- És estar totsméscontents.
- Estar totsméscontents? No hoentenc!
- Ves i pregunta-ho al cargol i ellt¶hoexplicarà.

I, volant i volant, cap al cargolse¶n va anar:

- Bondia, cargol!
- Bondia, papallona!
- Per quèestàs tan esverat?
- Que no hosaps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, quèés?
- Ésanar a passeig.
- Anar a passeig? No hoentenc!
- Ves i pregunta-hoalscucs i ellst¶ho explicaran.

I, volant i volant, cap alscucsse¶n va anar:

- Bondia, cucs!
- Bondia, papallona!
- Per quèesteu tan esverats?
- Que no hosaps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, quèés?
- És el terraméscalent.
- El terraméscalent? No hoentenc!
- Ves i pregunta-ho a les flors i elles t¶ho explicaran.

I, volant i volant, cap a les florsse¶n va anar:

- Bondia, flors!
- Bondia, papallona!
- Per quèesteu tan esverades?
- Que no hosaps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, quèés?
- És el sol que escalfa més.
- El sol que escalfa més? No hoentenc!
- Ves i pregunta-ho a l¶abella i ella t¶hoexplicarà.

I, volant i volant, cap a l¶abellase¶n va anar:

- Bondia, abella!
- Bondia, papallona!
- Per quèestàs tan esverada?
- Que no hosaps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, quèés?
- És un prattotple de flors.
- Un prattotple de flors? No hoentenc!
- Ves i pregunta-ho al sol i ellt¶hoexplicarà.

I, volant i volant, cap al sol se¶n va anar:

- Bondia, sol!
- Bondia, papallona!
- Per quèestantots tan esverats?
- Que no hosaps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, quèés?
- És... el celmésblau.
Éssortirfora de casa.
És estar totsméscontents.
Ésanar de passeig.
És el terraméscalent.
És un prattotple de flors.
És que jo, el sol, escalfo més.
I és la papallonavolant de flor en flor.
Ho entens, papallona?
- Sí, ara ja hoentenc!

I, volant i volant, tota contenta va cridant:

- Visca, visca, és primavera, és primavera!