Filosofia

1. Què és conèixer?
• Subjecte i objecte
◦ Coneixem allò de que sóm conscients
◦ En un acte conscient hi ha el subjecte que coneix i el objecte del qual és conscient el
subjecte
• La consciència no pot estar buida, sempre coneixem alguna cosa quan estem conscients
• L'intencionalitat és la relació entre la consciència (subjecte) i l'objecte (present en la
consciència

2. Les dues fonts del coneixement: experiència i raó

• Les fonts del coneixement
◦ La experiència que se'ns presenta directament és la intuïció
◦ La raó o el pensament: a través del pensament, aprofitem l'informació extreta de les
experiències
• Els coneixements innats es pensava que no existien, però s'ha vist que naixem programats
per fer i aprendre moltes coses
• L'experiència i el concepte
◦ Conceptes → idees o representacions que tenim de la realitat
◦ Categories → conceptes que serveixen per classificar i organitzar la realitat
• Tres propietats de l'experiència
◦ Una cosa és d'una determinada manera
◦ Una cosa existeix
◦ Una cosa que experimentem és evident

3. La veritat i l'error
• Experiència de l'error i evidències apodíctiques
◦ Quan experimentem un error, surt el segon principi del coneixement: “Una evidència pot
ser anul·lada per una evidència més forta”
◦ Evidències apodíctiques → pretenen ser tan fermes que no poden ser negades per unes
altres més fortes
• L'evidència
◦ L'evidència es deriva de la força amb què se'ns imposen les coses que pensem o
experimentem
◦ “No podem deixar de donar el nostre assentiment a allò que es presenta evident en la
nostra consciència
• Criteris de veritat
◦ Corroboració: una afirmació s'ha de sotmetre a corroboració, és a dir, ha de mostrar la
seva fortalesa. Només quan la intel·ligència menteix o enganya la veritat fracassa.
◦ Coherència: la veritat ha de ser coherent amb si mateixa i amb altres veritats conegudes
◦ Aplicació pràctica: les conseqüències pràctiques corroboren la veritat de la teoria. Les
aplicacions pràctiques donen força a la teoria en la qual es basen.
◦ Universitalitat: hi ha evidències privades, experimentades només per un mateix. La
veritat es basa en evidències que qualsevol persona racional pugui tenir. La veritat, per
tant, ha de produir un consens entre els èssers racionals.
4. Què és la veritat?
• Teories de la veritat
◦ La veritat és la adeqüació entre el pensament i la realitat
◦ La veritat és l'evidència suficientment verificada
• El filòsof i l'artista: l'artista busca l'originalitat, mentre que el filòsof o científic busquen formes
compartides de conèixer i valorar la realitat
• Raonar: pensar seguint les lleis de la lògica. A més, suposa realitzar un projecte d'assolir
veritats universals
5. L'ús racional de l'intel·ligència
• Com a obligació ètica: la confiança en l'ús racional de la intel·ligència pot permetre la
 convivència humana. És, per tant, una obligació ètica
• Possibilitat d'una filosofia juvenil: cal una filosofia pels adolescents, que han d'aclarir el seu
món privat i el social, ja què són instruments de creació individual i social.

VOCABULARI
Certesa: estat mental en què el subjecte és conscient que disposa d'evidències segures
Coherència: criteri que determina la veritat o falsedat d'un enunciat, en funció de si ens porta o no a
una contradicció
Coneixement: producte de l'acció de conèixer
Conèixer: acció de la ment amb la qual es crea una representació del món, la qual, com més exacta
sigui, millor permet de formar prediccions sobre els esdeveniments futurs
Consens: criteri que accepta com a vertader un enunciat si aquest és defensat per la majoria
Corroboració: criteri que determina la veritat o falsedat d'un enunciat, en funció de si aquest enunciat
expressa o no el que és “real”
Dogmatisme: tendència filosòfica que defensa l'existència de veritats absolutes
Dubte: estat mental en què el subjecte és conscient que no disposa d'evidències segures
Error: estat mental en què el subjecte és conscient que ha estat sostenent falses evidències
Escepticisme: tendència filosòfica que defensa l'inexistència de cap veritat
Evidència: estat mental de claredat a l'enteniment, talment que no pot donar lloc a dubtes
Experiència: font del coneixement que permet la captació del món per mitjà dels sentits
Falsa evidència: error enfortit pel pas del temps, per la tradició, per l'autoritat o pel fet de ser l'efecte
d'un error col·lectiu
Filosofia crítica: tendència filosòfica que defensa l'existència de veritats provisionals
Innatisme: tendència filosòfica i científica que sosté que, en nèixer, l'ésser humà ja disposa de
coneixement o, si més no, de determinades capacitats, com ara el llenguatge
Món 1: conjunt dels objectes materials exteriors al subjecte, com ara les muntanyes o els planetes
Món 2: àmbit propi de la subjectivitat i ment humanes
Món 3: conjunt dels objectes creats per la ment humana, com ara la música o les matemàtiques
Objecte: contingut del coneixement humà
Opinió: estat mental que porta al subjecte a formar un concepte sobre un tema qüestionable, és a dir,
que es presta a la discussió i al debat
Raó: font del coneixemt que ordena i dóna sentit a les dades que provenen de l'experiència sensible,
amb l'intervenció del llenguatge
Sospita: estat mental en què el subjecte té indicis que l'indueixen a formar-se una representació
determinada sobre fets passats o futurs
Subjecte: agent que fa l'acció de conèixer
Utilitat: criteri que accepta com a vertades un enunciat si les conseqüències que s'en deriven són
quantificablement beneficioses
Veritat: qualitat que atorguem a aquells enunciats que corresponen realment al que és real.