Trimestral de Filosofia (unitats 5-6-8)

Unitat 5: Què és l'home?

Autonomia → sentir, actuar i pensar un mateix, sense dependre de ningú altre
Determinisime → nega que l'home sigui lliure
Determinisime biològic → les accions depenen del codi genètic
Determinisime social → les accions depenen de l'entorn social
Dignitat → objectiu del projecte metafísic humà. Implica reconèixer que tot ésser humà té per
naturalesa uns drets i es mereix un tracte respectuós i no ofensiu
Emocions i sentiments → component no racional de la naturalesa humana
Ésser humà → ésser dotat d'un genoma propi de l'espècie, i amb una intel·ligència conscient, social,
simbòlica i lingüística
Ésser lliure i moral → propi de la condició humana: l'home escull les seves accions i les valora com a
bones o dolentes, justes o injustes
Ésser metafísic → ésser que necessita de trobar sentit a la seva vida, ja sigui immanent o trascendent
Ésser racional → ésser dotat de raó, és a dir, que argumenta, valora i justifica les seves idees i accions
Ésser social → aplicat a l'home, signfica que aquest només pot existir immers en un context de relació
permanent i estable amb els altres
Existencialisme → teoria filosòfica que defensa la llibertat com a característica principal de l'ésser
humà
Filòsofs de la sospita → Marx, Nietzsche i Freud. Consideren que la raó no és el component essencial
que defineix l'ésser humà
Indeterminisme → determina que l'home és lliure
Llibertat física → llibertat d'acció, llibertat de fer
Llibertat negativa → llibertat que resulta de l'absència d'obstacles que limitin l'acció, lleis
prohibicions, impostos...
Llibertat positiva → llibertat que resulta del fet de posseir recursos, com ara talent, diners o xarxes
socials
Lliure arbitri → llibertat que sorgeix de la pròpia voluntat
Natura i cultura → són les dues naturaleses humanes. La primera ens ve donada pel codi genètic i la
segona és creada per l'home, i preten millorar la primera
Persona → tot individu racional amo dels seus actes, subjecte de drets i deures
Projecte ètic → deixar de ser animals intel·ligents per passar a ser animals dotat de dignitat
Relativisme → teoria moral que afirma la inexistència de normes i valors ètics vàlids per sempre i tot
arreu (és a dir, que siguin universals)
Sentit → direcció, tendència a una finalitat
Sentit immanent → significat inherent que posseeix quelcom (vida...) en tant que aquesta realitat
conté valors per ella mateixa
Sentit trascendent → significat que donem a una realitat per la seva vinculació a una altra realitat
aliena a la priera. Per exemple, valorar la vida com una prova que hem de passar per gaudir d'una vida
posterior.
Sociabilitat → característica pròpia de la condició humana que el porta a viure en companyia dels
altres. No és exclusiva de l'ésser humà, però és en l'home on es presenta d'una forma més complexa

Unitat 6: Coneixement i veritat

Consens → criteri que accepta com a vertader un enunciat si aquest és defensat per una majoria
Certesa → estat mental en què el subjecte és conscient que disposa d'evidències segures
Coherència → criteri que determina la veritat o falsedat d'un enunciat, en funció de si ens porta o no a
una contradicció
Coneixement → producte de l'acció de conèixer
Conèixer → acció de la ment amb la qual es crea una representació del món, la qual, com més exacta
sigui, millor permet de formar prediccions sobre els esdeveniments futurs
Corroboració → criteri que determina la veridat o falsedat d'un enunciat, en funció de si aquest
enunciat expressa o no el que és “real”
Dogmatisme → tendència filosòfica que defensa l'existència de veritats absolutes

1
 Trimestral de Filosofia (unitats 5-6-8)

Dubte → estat mental en què el subjecte és conscient que no disposa d'evidències segures
Error → estat mental en què el subjecte és conscient de que ha estat sostenent falses evidències
Escepticisme → tendència filosòfica que defensa la inexistència de cap veritat
Evidència → estat mental de claredat a l'enteniment, talment que no pot donar lloc a dubtes
Experiència → font del coneixement que permet la captació del món 1 per mitjà dels sentits
Falsa evidència → error enfortit pel pas del temps, per tradició, per l'autoritat o pel fet de ser l'efecte
d'un error col·lectiu
Filosofia crítica → tendència filosòfica que defensa l'existència de veritat provisionals
Innatisme → tendència filosòfica i científica que sosté que, en nèixer, l'ésser humà ja disposa de
coneixement o , si més no, de determinades capacitats, com ara el llenguatge
Món 1 → conjunt dels objectes materials exteriors al subjecte, com ara muntanyes o planetes
Món 2 → àmbit propi de la subjectivitat i la ment humanes
Món 3 → conjunt dels objectes creats per la ment humana, com ara la música o les matemàtiques
Objecte → contingut del coneixement humà
Opinió → estat mental que porta al subjecte a formar un concepte sobre un tema qüestionable, és a dir,
que es presta a la discussió i al debat.
Raó → font del coneixement que ordena i dóna sentit a les dades que provenen de l'experiència
sensible, amb la intervenció del llenguatge
Sospita → estat mental en què el subjecte té indicis que l'indueixen a formar-se una representació
determinada sobre fets passats o futurs
Subjecte → agent que fa acció de conèixer
Utilitat → criteri que accepta com a vertader un enunciat si les conseqüències que se'n deriven són
quantificablement beneficioses
Veritat → qualitat que atorguem a aquells enunciats que corresponen realment al que és real

Unitat 8: El coneixement filosòfic

Els 3 móns de Popper → teoria que redueix tot el que existeix a 3 tipus d'entitats (física, mental i
cultural) i estableix les relacions que hi ha entre elles
Accident → qualitat que necessita d'una substància per existir “blanca(taula”
Agnosticisme → no pronunciament sobre l'existència o inexistència de Déu
Ateisme → negació de l'existència de Déu
Categories → conceptes fonamentals que ens permeten pensar, ordenar i classificar els éssers
Causa → condicions necessàries que, en donar-se, fan possible que un fenòmen es produeixi (existeixi)
Efecte → resultat que es produeix un cop s'han donat les condicions necessàries que el fan possible (la
pluja)
Ens → allò que és
Essència → conjunt de característiques necessaries perquè una cosa sigui el que és
Ésser → allò que existeix d'alguna manera determinada, segons la seva essència
Existència → forma en què un ésser es fa real. Podem parlar d'existència física o material, ideal, fictícia
o virtual (Popper, 3 móns)
Forma → estructura que dóna sentit a l'ésser i el fa ser el que és i no una altra cosa. És principi de
determinació
Matèria → substrat necessari per a què un ens existeixi. És principi d'individuació
Panteisme → identificació de tota la realitat amb Déu
Real → el que existeix, independentment que sigui o no sigui conegut per algú
Substància → allò que té existència pròpia. Ex: taula
Teisme → afirmació de l'existència de Déu
Teologia → “ciència” que tracta de Déu