Anselm de Canterbury

Anselm de Canterbury (1033 o 1034 - 21 d'abril, 1109), també conegut com Sant Anselm,
Anselm d'Aosta o Anselm de Bec, fou un filòsof i teòleg italià que s'ocupà de l'Arquebisbat
de Canterbury entre 1093 i 1109. Està considerat el fundador de l'escolàstica. És famós per
ser l'inventor de l'argument ontològic a favor de l'existència de Déu.

En el Proslogio, Anselm de Canterbury fa la

presentació del que després Kant anomenaria l'
argument ontològic per provar l'existència de Déu.
L'argument, que és presentat en forma de pregària,
intenta cercar una contradicció per arribar al
resultat. Sant Anselm separa l'argument en dos
capítols.
• "Que Déu existeix veritablement, encara que
l'insensat hagi dit en el seu cor: Déu no existeix".
Resumit, l'argument parteix de la premissa que
qualsevol home té en el seu pensament la idea d'un
ésser respecte el qual no es pot imaginar res
superior. Si aquest ésser existís en realitat,
clarament seria superior a l'ésser només imaginat.
Per tant, dedueix que existeix un ésser per sobre del
qual no es pot imaginar res, ni en el pensament ni
en la realitat.
• "Que no es pot pensar que Déu no existeix".
L'argument intenta justificar la necessitat de Déu
per un recurs a l'infinit: com que per sobre de cada
cosa, se'n pot imaginar una de més perfecte, necessàriament cal imaginar un ésser respecte
del qual no se'n pugui concebre res major.