INEQUACIONS:

1. Trobeu el conjunt de nombres reals solució de cada una de les següents

inequacions:
a. 3x-4>0

b. 5x + 9 < 0

c. − 4x + 3 > 0

d. 3x − 5 > 6x − 7

e. 8x − 1 < 9x + 3

f. 2 −7 +6≤0

g. (x + 1)(x − 3) > 0

h. −1≤1

i. (x − π)(x + 5)(x − 3) > 0

j. (x − 21/3 )(x − 21/2 ) > 0

k. 3 + 2x − 1 < 0

l. 3 + 26x ≥ 9
4. Resoleu les següents inequacions amb valor absolut i representeu el conjunt
solució en la recta real:

a) |x − 1| ≤ 3

c) |x2 − 1| ≥ 2

e) |x − 3| ≤ 2

g) |3x + 8| ≤ 6

i) |9 − x| ≤ 7

b) |x| + x > 1

d) 2x + 1 − |x| > x

f ) |12 − 6x| ≥ 4

j) |9 − x2 | ≤ 7

5. Siguin els seg¨ ents conjunts de la recta real M = (−6, 1), N = (−∞, −5), D = [0, 2), E
= [1, +∞). Troba i representa els seg¨ ents conjunts:

a)M ∪ E, M ∪ N, N ∪ D

b)M ∩ E, M ∩ N, D ∩ E, N ∩ E,

c)M ∩ N ∩ D,

d)[M ∪ D] ∩ N c

e)[M c ∪ D] ∩ D

7. Sigui la funci´ f (x) = ax + b, on a, b ∈ IR. Observeu que la seva gr` fica

sempre es una recta. Trobeu els valors de a i b per tal que la recta compleixi

les seg¨ ents condicions:

a) Tingui pendent 2 i passi pel punt (1,-1)

b) Sigui horitzontal i passi pel punt (3,3)

c) Passi per l’origen de coordenades i pel punt (1,-2)

d) Passi pel punt (1,-2) i cada cop que augmenta una unitat la variable x tamb´
augmenta una unitat la variable y
e) Sigui paral.lela a la recta y = 2x + 1 i passi pel punt (0, 0)

f) Sigui perpendicular a la recta y = 2x + 1 i passi pel punt (−1, −1)

2. Considerem les seg¨ ents funcions, f (x) = x2 , g(x) = 2x , h(x) = ln x.

Determineu:

a) (f ◦ g)(x)

b) (f ◦ h)(x)

c) (f ◦ g ◦ h)(x)

6. En un estudi de l’economia dels EEUU durant el periode 1929-1941 es va poder

constatar que la despesa total C en béns de consum i serveis està relacionada amb la
renda nacional Y de la següent forma: quan Y = 500 tenim que C = 470. A més cada
cop que la renta nacional augmenta en 100 unitats el consum de béns i serveis ho fa
en 75 unitats. Suposant una relació lineal entre la renda nacional i el consum obtenir
la funció que descriu la relació . Quin serà el cosum de béns i serveis quan la renda
sigui Y = 1000?

1. L’empresa municipal de transports d’una ciutat acaba d’inaugurar una nova línia
de tramvia i experimentalment ha posat el preu del bitllet a 2.10€. No obstant, un
estudi de mercat indica que la relació entre el nombre de viatgers diaris de la línia
(N) (en mils de persones) i el preu del bitllet (P) és la següent: N = 64 − 19.75 P .

Determinar la funció d’ingrés total diària de la línia segons el preu del bitllet, així
com la funció d’ingrés marginal que se’n dedueix. Tenint en compte el significat
econòmic de l’ingrés marginal, aconsellaries a l’empresa que augmentés el preu
unitari que actualment té fixat per al bitllet? Per què?

2. Siguin i les funcions de

cost total i ingrés total,

respectivament, de la producció i venda mensual de x mils d’unitats d’un cert

producte. Es demana:

a) Calcular el cost i el cost marginal de la producció mensual de 30.000 unitats del bé

(x=30).

b) Comprovar que l’ingrés de la venda de tota la producció de a) és de 30.150 u.m.

Quin és l’ingrés marginal?

c) Quin és el nivell de producció mensual de l’empresa, si el seu ingrés marginal és

de 855 u.m.?

d) Obtenir el cost i el cost marginal de la producció mensual determinada a l’apartat

c).

e) Comprovar que en els dos nivells de producció mensual que es tracten als apartats
a) i c) el benefici total coincideix, mentre que els beneficis marginals són diferents.
Tenint en compte el significat econòmic del benefici marginal, quin dels dos nivells
de producció sembla millor mantenir? Per què?

3. Suposem que Q = 45000 - 40000 P és la funció de demanda pel transport públic

de superfície d’una certa àrea urbana, on Q serà el nombre total de passatgers que
viatjaran anualment en el transport públic de la zona si el preu unitari del bitllet es
fixa al valor P. Si actualment el preu del bitllet és de 0,80€, quants passatgers
viatjaran? Quin serà l’ingrés total anual de l’empresa que s’encarrega del transport
de l’àrea? Valdria la pena augmentar el preu del bitllet?

TEST 1

a. S’ha estudiat que la funció de beneficis respecte el preu, d’una empresa és

i que la funció de preus respecte el temps és

, on considerem mesurada en anys i .

● Troba la funció dels beneficis respecte el temps, és a dir .

● Quin benefici tindran l’any vinent?
 ● En quin periode de temps els beneficis de l’empresa decreixen? És a dir, troba

els valos on .

b. S’ha estudiat que la funció de beneficis respecte el preu, d’una empresa és

i que la funció de preus respecte el temps és

, on considerem mesurada en anys i .

● Troba la funció dels beneficis respecte el temps, és a dir .

● Quin benefici tindran dintre de 2 anys?
● En quin periode de temps els beneficis de l’empresa decreixen? És a dir, troba

els valos on .

c. Un fabricant produeix un be amb una tecnologia descrita per la funció de cost

següent:

● Calcular el cost mig, és a dir el cost per unitat produida. Identifica el tipus de
funció i representala gràficament.
● Calcular el cost marginal, és a dir la variació del cost associada a la producció
d’una unitat addicional. Identifica el tipus de funció i represéntala
gràficament.

Propietats dels logaritmes:

TEST 1

1. Trobeu el valor de la variable x en la següent equació:

a. ln(2x+1)+ln(x+3)=ln(12x+1)
b. ln(x-2)=ln(3x-2)-ln(x-2)

c. 2ln(2x+2)=ln(1+ )+2ln10
La noci´ de derivada en un punt es pot interpretar geom` tricament com el

pendent de la recta tangent en el punt. Usant aquest fet calculeu l’equaci´ de

la recta tangent a les seg¨ ents funcions en els punts que s’indiquen.

a) f (x) = ln(x2 + 1) en el punt x0 = 0

b) f (x) = 3 en el punt x0 = 1

c) f (x) = sin(cos2 (x)) cos(sin2 (x)) en el punt x0 = π

e) f (x) = x − x2 en el punt x0 = 9

f) f (x) = 8 − 3x2 en el punt x0 = 1

g) f (x) = (x + 3) · e−2x en el punt x0 = −3

3. Calculeu f (5) (0) per cadascuna de les seg¨ ents funcions:

a) f (x) = ex

c) f (x) = x

b) f (x) = ln(x + 1)

d) f (x) = x

4. Calculeu les derivades fins a ordre 6 de la funci´ f (x) =

5. Fins aquest moment hem considerat la derivada com aquell n´ mero al qual

tendeixen els quocients incrementals, per tant ha estat considerada com una

realitat local o ”puntual”. No obstant aix` , tothom ha sentit a parlar que la

o
´

derivada de f (x) = x2 es f ′ (x) = 2x. s a dir, a cada funci´ (derivable) li fem

correspondre una funci´ derivada. Cal pensar doncs que la funci´ derivada,

f ′ (x), es aquella funci´ que en cada punt x0 pren el valor de la derivada de la

funci´ f (x) en aquest punt. Equivalentment f ′ (x)|x=x0 = f ′ (x0 ). Calculeu

la funci´ derivada (´ s a dir, f ′ (x) per les seg¨ ents funcions usant les regles

conegudes de derivaci´ ) en els punts on aquesta existeix.

a) f (x) = xn , n ∈ N

d) f (x) = sin x

g) f (x) = sin(cos x)
6. Calculeu la funci´ derivada de les seg¨ ents funcions:

b) f (x) = ln x

e) f (x) = ln(x2 )

h) f (x) = xx

c) f (x) = ex

i) f (x) = ln x

a) f (x) = (x2 + 1)cos x

7. Considereu les funcions f (y) = y(1 − y), y(x) =

Utilitzeu (expl´citament) la regla de la cadena per trobar els valors de x per

als quals la funci´ h(x) es creixent i c` ncava

x i h(x) = f (y(x)).