Sinfonia del Nou Món – Dvorák-

En que es va inspirar:en l'any 1893 durant la seva visita als Estats Units, fent referència, a
Amèrica..

On?: va ser composta per Antonín Dvorák en la seva visita als Estats Units. És la seva
simfonia més famosa i una de les més populars del repertori modern.

Peculiaritats: En l'aspecte rítmic, el ritme llombard és emprat amb major freqüència que en altres
composicions. D'altra banda, la simfonia presenta totes les particularitats de l'estil de l'autor.
En la tècnica orquestral, Dvořák es diferencia amb claredat de Brahms, amb qui, d'altra banda, tantes coses
té en comú.
Té una durada de 45''

Consta de quatre moviments:

1. Adagio – Allegro molto
2. Largo
3. Scherzo: Molto Vivace – Poco sostenuto
4. Allegro con fuoco

Instrumentació:Aquesta simfonia va ser feta per una orquestra composta per:

2 flautes (una tocant a més el flautí), 2 oboès (un tocant a més el corn anglès), 2 clarinets en la, 2
fagots, 4 trompes en mi b i Do, 2 trompetes en mi b, 2 trombons tenor, trombó baix, tuba, timbal,
triangles, platerets i la secció de corda de l'orquestra.
 Peer Gynt -Edvard Grieg-

En que es va inspirar:El fruit d'aquesta conjunció de talents va ser Peer Gynt i el mateix Ibsen
sempre es veuria obligat a admetre que part de l'èxit que va recollir l'obra es devia a aquells
números musicals, en un principi destinats a omplir buits.

On?: Ibsen va escriure Peer Gynt viatjant a Roma, a Ischia ia Sorrento. L'obra va ser publicada el 14 de
novembre de 1867, a Copenhaguen. La primera edició va ser de 1.250 exemplars i va ser seguida, 14 dies
després, per una reedició de 2000 còpies. .

Peculiaritats: Los otros trabajos de Ibsen, Peer Gynt está escrito en verso. Esto es porque
originalmente iba a ser un drama escrito, no para ser interpretado en teatro. Las dificultades para
cambiar rápidamente de escena (incluyendo un acto entero en oscuridad) produjeron algunos
problemas en la interpretación.

Instrumentació:
Instrumentació de les suites de Peer Gynt

Corda primers violins, segons violins, violes,

violoncels, contrabaixos, arpa
Fusta 1 piccolo, 2 flautes travesseres (una toicant el segon piccolo)
2 oboès, 2 clarinets en la i en si bemoll, 2 fagots
Metall 4 trompes,
2 trompetes en mi i en fa, 2 trombons,
1 trombó baix, 1 tuba
Percussió 2 timbales, triangle, pandereta, plats, bombo,
Escrita en 1875, i estrenada juntament amb l'obra el 24 de febrer de 1876, la partitura de l'obra tenia
un total de vint-i moviments, i més tard, el 1888 i 1891, Grieg va extreure diversos moviments, fins
a deixar els vuit definitius, dividits en dos grups: Suite n º 1 (Opus 46) i Suite núm 2 (Opus n º 55).
 Quadres per a una exposició -Mussorgski -

En que es va inspirar: Mússorgski va compondre l'obra en commemoració al seu amic,

l'artista i arquitecte Viktor Hartmann, que havia mort amb només 39 anys l'any anterior. El
títol original de la suite fou Hartmann.

On?:a Sant Petersburg, entre els mesos de febrer i març de 1874,

Peculiaritats:Aquesta publicació, no obstant, no era una representació exacta de les notes

de Mússorgski; però presentava una text revisat i editat que havia patit una miqueta de
'neteja', però al mateix temps contenia una quantitat considerable d'errors i
malinterpretacions.
Mússorgski estructurà la suite de manera que li permetia representar el seu propi recorregut
a través de l'exposició. Per a fer-ho, va utilitzar el tema inicial 'Promenade', i quatre
Promenades més al llarg de la suite

Els quadres inclosos en aquesta exposició són: 1 .- El gnom. 2 .- El vell castell. . 3 .-

Tullerías. N. 4 .- Bydlo. . 5 .- Ballet dels pollets a les seves closques. 6 .- Samuel
Goldenberg i Schmuyle. . 7 .- El mercat de Limoges. 8 .- Catacumbes. 9 .- Baba Yaga 10 .-
La gran porta de Kíev.

QUADRES:
Ballet dels pollets a les seves closques La gran porta de Kíev.
Catacumbes Bydlo.
Shéhérazade (Rimski-Kórsakov)

És una suite simfònica del compositor rus Nikolai Rimski-Kórsakov, composta el 1888.
Basada en l'obra Les mil i una nits, combina dues característiques comunes a la música
russa, i particularment de Rimski-Kórsakov: una orquestració enlluernadora i amb molt de
color, i un interès per l'orient, un tema molt destacat en la història de Rússia.

La suite està dividida en quatre moviments.

1-- El Mar i el vaixell de Simbad. Largo i maestoso - Allegro non troppo. Mi major.
2-- La història del príncep Kalendar. Lento - Andantino - Allegro molto - Con moto. Si
menor.
3-- El jove príncep i la jove princesa. Andantino quasi allegretto - Pochissimo più mosso
- Come prima - Pochissimo più animato. Sol major
4-- Festival a Bagdad. El Mar. El vaixell encalla en un penya-segat superat pel Genet
de Bronze. Allegro molto - Vivo - Allegro non troppo maestoso. Mi major

La melodia que aniria associada a la narradora de la història, Shéhérazade, l'esposa del sultà,
que aconsegueix commoure'l amb les seves narracions. És una melodia captivadora i sensual
amb un solo de violí, acompanyada per l'arpa.