Presentacio Aquest article te com a objectiu ana" litzar -des d'una perspectiva historica i sociologica= Ies diferents politiques

educatives «teoriques» sobre l'escola rural que s'han projectat a Espanya i a Catalunya des que es comen<,:a articular l'Estat liberal fins a praca ticament els nostres dies. L'amplitud del periode, gairebe dos segles, fa, tal com us podeu imaginar, que nomes exposem una panoramica, una visi6 general del que han estat els projectes educatius formals pensats per al medi rural. Considerem necessari ressaltar aquest fet per deixar dar que el que aqui presentem ha de ser analitzat amb mes profunditat en treballs posteriors.

110

I Educaci6

i Historia

A banda de l'objectiu acabem d'enunciar, secundaris

general que

tot sovint

inconscient-

es relativa-

hi ha dos objectius necesso-

ment recent, perque fins a la darreria dels anys 50 del nostre segle els tractats sobre escrivien nyament educaci6, els articles que eduels professionals de l'ense-

que, per logica, el precedei-

xen. En primer 11oc,considerem bre el concepte

sari fer una reflexi6 epistemologica

d' escola rural perque

i fins i tot la normativa

des de final de la decada dels anys 70 fins a avui s'utilitza, sobretot per part dels mestres i de l'Administraci6, manera bastant imprecisa sigui de manera d'una i confusa. I

cativa diferenciaven

amb gran nitidesa

I

l' escola unitaria de I' escola rural. nostres dies, pero, la diferenciaci6 ceptual entre escola unitaria rural practicament de 1a terminologia ministraci6 part dels mestres l' escola «petita», L'Administraci6 utilitzada

Des del final dels anys 50 i fins als coni escola per l'Adbona amb

en segon 11oc,volem definir, encara que breu, el concepte de politica educativa i mes concretament poHtica educativa teorica, perque constitueix el «pal de paller» d'aquest article.

desapareix, a causa

i de la que utilitzen familiaritzats

dilueix l' especificii de l'escola de la nors6n la

Reflexions epistemologiques politica educativa L'escola rural Actualment, ral, hom

tat de l'escola

unitaria

l'entom dels conceptes escola rural i

rural a partir, fonamentalment, legislaci6 educativa. Les primeres mes que tendeixen fondre aquestes Llei de
21 2

a fondre i a conde 1965 i l'Or-

dues realitats

de desembre

quan es parla d'escola rupensa generalment en les

dre de

de febrer de 1967. Tot i aixo,

es a principis dels anys 80 quan la confusi6 potser es fa mes evident: el Reial Decret de 24 de desembre de 1986,2 (eRA), que estableix les bases per constituir «Colegios Rurales Agrupados»

escoles «petites», es a dir, en les escoles unitaries i cicliques independentCal dir i ment del medi on es troben.

que aquesta associaci6 -espont~mia

1. A meitat de la decada dels anys 30, Gil i Pertusa, per exemple, parlaven, d'una banda, de les «escuelas campesinas 0 rurales» i, de l'altra, de les «escuelas unitarias». Les escoles rurals «estan emplazadas en plene campo recogiendo la poblaci6n escolar dis per sa en cortijos y caserios», i s' oposaven per definici6 ales escoles urbanes. Les escoles unitaries, en canvi, «son escuelas dirigidas par un solo maestro» i es contraposaven ales escoles graduades. Vegeu GIL, A.; PERTUSA, V. (I935). Estudios pedag6gicos modemos. Tom v: Organizaci6n escolar. Malaga: Tipografica de R. Alcala, p. 356 i s. 2. Deeret 273I/I986 de 24 de desembre. BOE de 24-I2-I986.

Polftiques

educatives

a I'entorn de l'escola

rural 1111

parla indistintament «colegios rurales»

de «escuelas uni0

la la constitucio ment primari,

de zones escolars rupublics d'ensenyal'escola inidentifica

tarias», de «centres incompletos» per referir-se

de
20

rals per a centres

ales

escoles d'una sola aula. L'Ordre de que els «colegios rurales estan constituits coles unitaries. l'Ordre

com pl eta amb l'escola de la ruralia. Des de mit jan anys 80 fins a l'actualitat, participen bona part dels mestres del moviment que d'Escola Rul'escola

de juliol de 19873 dona per suposat agrupados» d'esper agrupacions

El mateix podem dir de

ral defineixen

l'escola que aqui analitper a cada un dels

de 9 de juny de 1989,4 etc.

zem com l'escola incompleta, que no te unitats

Durant tota la decada dels 90 s'utilitza l'expressio «escola rural» per referir-se ales escoles unitaries viceversa. dona Aixi dones, per descomptat
0

cursos, la que te diversos nivells dins i de la mateixa aula, la que te alumnes d'edats i daura diverses (mestre dins d'una i pedagog mateixa classe, l'escola de poble, etc. Joan Vallque fins a l'any I995 va treballar tacat en el moviment d'un nivell educatiu
I

incompletes el legislador que totes

les

escoles de la ruralia son incompletes que totes les in completes al medi rural. La normativa promulgada s'emplacen

a j'EAP de la d'escola rural)

Segarra i que ha tin gut un paper despel gode Catalunya l'ha definit com «1' escola que te mes per aula i, per que pot tant, un claustre oscil-Iar entre Comarques incomplet,

vern de la Generalitat

tam be ha tendit a barrejar els dos conceptes. Malgrat que durant els primers anys d'autogovern ellegislador nornes (vegeu, de 8 parlava de l'escola incompleta d'octubre:'

i 7 mestres»:" els mestambe cons ide-

tres del Seminari d'Escola Rural de les Gironines ren que l'escola rural es caracteritza per tenir mes d'un curs per aula," etc. Des de mit jan decada dels 80 i rnes clarament a partir dels 90, divers os

per exemple, el Decret 378/I98I,

el Decret 87/1986, de 3 d'ael Decret I95/

bril," etc.), a partir de 1988 es produeix un canvi important: I988, de 27 de juliol," pel qual es regu-

3. Ordre de 20 de juliol de 1987. BOE de 25'°7-1987. de 9 de juny de 1989. BOE de 13-06-1989. 5. DOGe num. 170, de 28-10-81. 6. DOGe num, 670, de 9-04-86. 7. DOGe num, rojz, de 19-08-88. 8. VALLDAURA, I. (1996). «L'organitzacio i gestio de l'escola rural». Dins: Present iJutur de l'escofa rural. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Consel! Escolar de Catalunya, p. 27. 9. Per ames informacio, vegeu Seminari d'Escoia Rural de les Comarques Gironines (1994). Explicar les zones escolars rurals. Cursos 1994-95 i 1995-96.

+ Ordre

112

I Educaci6

i Historia

aspectes

organitzatius, dclica

metodologics, i teconstitueixen

tant el medi urba com el rural, tant els pobles petits com les grans ciutats nomes tenien un unic prototipus d'escola. D'altra banda, des de principis
70, l'escola unitaria

etc. relacionats amb l'escola

amb l'escola unitaria

mes centrals de les jornades i els simposis d'escola rural." Tot plegat fa que avui, doncs, l'escola unitaria sigui per a la majoria nim d'escola rural. Tanmateix, sociohistorica, des d'una podem perspectiva que acceptar i dclica i dels mestres

del

segle xx fins a mit jan de la decada de Is i ciclica es present, per be que amb una intensitat variable, a totes les ciutats de l'Estat. Aixi doncs, no es estrany de trobar escoles aula a Madrid, Barcelona,
1980

per a una part de l'opinio publica sino-

Girona, etc. L'any

ciutats petites i mitjanes com ara

l'escola unitaria i ciclica i l'escola rural son realitats equiparables? dre aquesta analitzem tre entendre, tualment pregunta dues questions Per responcal que a) el acque, al nosnomes

Figueres i Olot encara tenien una escola unitaria, Es cert que des d'aleshores avui l'escola incompleta gut definitivament tendit a replegar-se mitjans. fins a ha desapare-

son fonamentals: unitaria

de les ciutats i ha en pobles petits i oblidar

medi on s'ha ernplacat i s'emplaca l'escola

i ciclica i

Amb tot, no podem

b) la tipologia d'escoles que ha tin gut el medi rural. Pel que fa a la primera questio, si mirem enrere constatem que l'escola aula es fins a principi de segle xx l'unica escola publica que existeix a l'Estat espanyol (no es sobrer de recordar que el primer centre graduat s'inaugura
1900

que aquests pobles ten en una estructura socieconomica predominen (agricultura les secundaries restauracio, diversa: en uns hi primaries en d'altres i construeni Ies activitats i ramaderia), (industria

cio), en d'altres els serveis (comercos, etc.). Conseguentment, tan sols avui dia podem dir que l'escola unitaria i cfclica es troba de manera exclusiva a la ruralia.

el Dit

a la ciutat de Cartagena)."

aixo, doncs, fins al tombant

de segle,

10. Com per exemple l'organitzaci6 de l'escola «incompleta», la solitud del mestre de l'escola unitaria, el potencial pedagogic i hum a de les escoles multicurs, etc. Per ames informacio, vegeu la documentaci6 i les publicacions referides ales IO Jornades d'Escola Rural que s'han celebrat fins al dia d'avui. II. Per ames informaci6, vegeu VINAOFRAGO, A. (1990). Irmovaci6n pedag6gica y racionalidad cientifica. Madrid: Aka!. D'aquest mateix autor tambe podeu consultar «Cartagena 1900. Los origenes de la escuela graduada publica en Espana». Dins; DIVERSOS AUTORS.La educaci6n en ia Espana contemporanea. Madrid: Sociedad Espanola de Pedagogia, 1985.

Polrtiques educatives

a I'entorn de I'escola rural 1113

Si analitzem les tipologies d'escoles que ha tin gut la ruralia, constatem que si be des de sempre hi ha predominat l'escola unitaria, a me sura que passen els anys tarnbe hi ha escoles cicliques i excepcionalment A mes, adoptat cal tenir formes
0

za, al tipus de cultura que es transmet, etc. Considerant bern d'esmentar, els aspectes que acapodem parlar, a tall rural, i l'esco1a rural enteformal organitzati-

de tipus ideal, de dues escoles rurals: l'escola genuinament rural «urbanitzadora». Per escola genumament nem una institucio yes, que s'interessa amb diferents possibilitats objectives i subjectives d'educacio

escoles present

graduades." que totes mes en Ru-

aquestes tipologies poden i, de fet, han organitzatives cicliques formen, complexes: la reunio de diferents escoles unitaries l'ambit del territori MEC, Centres

per les necessitats de la poblacio

rural. Aquesta escola te «vocacio» de respectar i de servir el medi rural mitjancant I'adequacio desenvolupa de tot allo que es en dins del marc escolar.

rals Agrupats (eRA) i, a Catalunya, Zones Escolars Rurals (ZER); les escoles graduades, segons els objectius que pretenen aconseguir i les instalIacions de que disposen, son, a partir de la decad a dels 60, escoles comarcals acabem d'esmentar, determinades -Galicia, Cantabria,
0

L'escola rural «urbanitzadora», cio formal amb diferents terior, obvia, nega
0

canvi, tambe es una instituci6 d'educapossibilitats la culorganitzatives, pero a diferencia de l'anridiculitza tura rural i tot allo que l'envolta. Una escola rural genuina tambe es distingeix d'una escola rural urbanitzadora pel tipus de formacio i el taranna del mestre, pel curriculum i ocultque es transmet -manifest a l'aula, pel

esco-

les Ilar, etc. A banda dels models que el medi rural de etc.tarnbe ha zones de l'Estat espanyol

comptat des del final de la decada dels

70 amb models escolars relativament

informals que nosaltres anomenem, de principi fent us de la terminologia

de segle, escoles informals itinerants. L'escola del medi rural es plural no solament pel que fa a l'organitzacio nifestos i latents que persegueix, sial no tambe pel que fa als objectius matipus de practica pedagogics que utilit-

tipus de material didactic que s'utilitza, per l'estructura de l'horari i del calendel dari escolar, pel tipus d'arquitectura rnestre de l'alurnnat,

centre, per les expectatives que es fa el etc. Vegeu-ho amb rnes detall a la taula de segtient.

I2. Les escoles graduades del medi rural han estat generalment, tal com assenyala el professor A. Vifiao en diverses investigacions, escasses i de menys qualitat respecte de les de ciutat.

114

I Educaci6

i Historia

TAULA

1.

L'ESCOLA

EMPLA<;ADA EN EL MEDI RURAL: I L'ESCOLA GENUINAMENT RURAL

L'ESCOLA URBANITZADORA

Aspectes

Escola urbanitzadora

Escola genumament rural

Formacio profes- Mestre format en el si d'una cultu- Mestre format en el si d'una cultusional del mestre ra urbana que desconeix i de vega- ra amplia. Gran coneixedor del des menysprea la cultura rural. man rural. Curriculum Material didactic Uibres de text Curriculum urba, Material «artificial» i estandarditzat. Curriculum obert que integra tambe els aspectes del man rural. Material que prove del medi.

L1ibres amb un contingut fona- Llibres on s'explica la realitat del mentalment urba que obvia 0 me- man urba i del man rural en igualnysprea tot allo que es refereix al tat de condicions. mon rural. Adaptat ales necessitats de la jor- Adaptat ales necessitats del camp nada laboral del sector industrial i (exigencia de flexibilitat). dels serveis. Adaptat ales necessitats del sector Adaptat ales necessitats del camp industrial i dels serveis. (exigencia de flexibilitat). Tipicament urbana. Preparacio per a la futura insercio en el men laboral (mon laboral = sector industrial i de serveis).
propia.

Horari

Calendari Arquitectura Expectatives envers l'alumnat

Tipicament rural. Preparacio per a la futura insercio en el man laboral [mon laboral en un sentit ampli = industria, serveis, agricultura, ramaderia, etc.].

FONT: Elaboracio

Considerant tot el que hem dit fins aqui, arribem ala conclusi6 que l'esco1arural es, des d'una perspectiva sociohistorica i critica, una instituci6 d'educaci6 formal que es troba en el medi rural i que te diferents possibilitats organitzatives. Aquesta escola es diversa

no solament pel que fa a l'estructura [es a dir, a la questio organitzativa) sin6 tarnbe pel contingut (curriculum, taranna del mestre, cultura del centre, etc.). Segons aquesta darrera questio, l'escola del medi rural pot ser genuinament rural 0 simplement urbanitzadora.

Politiques

educatives

a I'entorn

de I'escola

rural 1115

PoUtica educative: la pol£tica educative teorica i la polaica educativa real

Com que en la part central d'aquest article tenim per objectiu analitzar des d'una perspectiva amplia les politiques educatives sobre l'escola rural, creiem oportu definir, ni que sigui de manera breu, aquest concepte. Partint del que explica Puelles Benitez," sions nitzar la politica
0
0

guir un fi determinat previarnent programat.

que ha estat La POETE s'es-

tructura a I'entorn del desig, d'allo que hom creu que ha de ser; la POER te a veure amb la praxi, amb els fets. L'objectivacio d'ambdues politiques es fa, com es de suposar, per vies diferents. La POETE, la inferim a partir de l'analisi de la norrnativa aprovada de I'Estat, per les diferents institucions dels documents Departament considerem

educativa

l'entenem a orga-

genericament

com el conjunt de deci0

oficials del Ministeri d'Ensenyament, Tarnbe en aprovats

d'accions encaminades a resoldre un

d'Educacio i, en el cas de Catalunya, del valids, tot i situar-nos

mes aspectes

educatius que afecten una col-Iectivitat, A partir d'aqui, pod em parlar de dues politiques de substancialment diferents:

un altre nivell, eis documents en els congressos celebren

que periodicament d'associacions empirica

la politica educativa teorica (a partir

els partits politics, els sindi-

d'ara POETE) i de la politica educativa real (POER). La primera es refereix ales aspiracions mes
0

cats, les confederacions ta mitjancant me.

de pares, etc.I+ La POER es fa manifesla contrastaci6 de les accions que s'han portat a ter-

menys sistematitzagrup minimarnent amb

des d'un determinat organitzat -en sindicat,

forma de partit politic,

Es, doncs, mitjancant l'analisi de

grup de pressio, etc.-

la politica educativa real que ens adonem fins a quin punt la politica educativa teorica ha estat una promesa completa
0

una certa legitimitat. La politica educativa real, en canvi, l'entenem com l'execuci6 d'un projecte orientat a aconse-

incompleta.

I} PUELLES BENiTEZ, M. PoUticas y administraci6n eductivas. Madrid: UNED, 1987. 14. En aquest article, la POETE sobre l'escola rural ha estat identificada unicarnent i exclusivament a partir de l'analisi de diferents fonts legislatives. Tanmateix, amb I'objectiu de poder realitzar una analisi completa hem tingut en compte: a) normativa de diferent rang -!leis, decrets, ordre, resolucions, etc.- i b) normativa referida de manera directa 0 indirecta a l'escola del medi rural. Considerem necessari ressaltar aquest fet perque no solament ens hem cenyit a esbrinar que diu explicitament la legislacio educativa sobre l'escola del medi rural, sino que tambe hem parat atencio a allo que no diu i que d'alguna manera repercuteix en la realitat escolar d'aquest medi.

116 I Educaci6 i Historia

Les politiques educatives «teoriques» sobre l'escola rural Grosso modo la politica educativa teorica projectada pel govern central entre 1812 i avui preveu sis grans etapes, la majoria de les quals coincideixen en periodes politics i economics dotats d'una certa entitat. La primera compren tot el segle XIX i el primer terc del segle XX (1813-1931); la segona etapa coincideix amb la Segona Republica (1931-1939); la tercera coincideix amb l'arribada del franquisme i es perllonga fins a la fi de la postguerra (1939-1949); la quarta etapa correspon als darrers anys de l'autarquia i els primers de l'obertura politica i econornica (1949-1960); la cinquena etapa compren diversos periodes politics perque inclou el desarrollisme economic, la fi del franquisme, la transici6 i els primers anys de dernocracia (1960-1982), i la darrera etapa coincideix amb bona part del mandat socialista (1982-1995). Pel que fa a la politica del govern autonomic en els moments que hi ha hagut autonomia, tot i disposar de poques normes que ens permetin de parlar amb propietat, hem establert tres periodes: el primer compren la Guerra Civil (1936-1939), el segon correspon als primers anys en que Factual Generalitat de Catalunya rep les transferencies en materia d'educaci6 (1981-1988),

i el tercer periode s'inicia al final de la decada dels 80 i d'alguna manera es perllonga fins al dia d'avui. Vegem tot seguit els trets distintius de cada etapa. La politica educativa teorica del govern central Primera fase: del 1813 al 1931 Durant tot el segle XIX i el primer terc del segle xx ens adonem, en primer 11oc, e la practica inexistencia de 11eis, d decrets, normes i circulars que prevegin l'especificitat de l'escola rural. En principi, doncs, no podem parlar propiament d'una politica educativa favorable 0 desfavorable envers l'escola que aqui ens ocupa, perque durant aquest periode els govern ants gairebe no hi van pensar de manera explicita. Aixo no pas vol dir, pero, que de la legislaci6 mes generica -la que se centra en l'extensi6 de l'escolaritzaci6, en l'estructuraci6 i el perfeccionament del sistema educatiu, etc.- no es desprenguin propostes relativament imprecises i vagues. Considerant el conjunt de la normativa que hem analitzat, podem afirmar que les dues forces politiques que s'alternaven en el poder, conservadors i liberals, manifestaven la intenci6 d'acostar la «civilitzacio», la «cultura» i l'escola a l'ultirn rac6 de m6n. Els uns i els altres insistien en la necessitat

Polrtiques educatives

a l'entorn de I'escola rural 1117

d'escolaritzar ficament d'atansar

la poblaci6, fins i tot la Amb-

havia de ser inferior en molts aspectes. S 'acceptava que no oferis Primaria

400

que es trobava en els pobles dernogrames «insignificants». dues forces politiques eren del parer fer-ho de

tots
21

els (el

nivells de l'ensenyament PIa d'Instruccio Iiol de 1838 preveia situades en pobles de menys nornes

primari de

de ju0

l'escola al medi rural. Amb

que les escoles habitants l'ensenyafor-

tot, pero, no totes pensaven la mateixa manera.

impartissin

El projecte mes «avancat», defensat pels governs progressistes, pensava que el medi rural havia de tenir una escola similar a la de la ciutat. Partint del principi que tota escola publica, del lloc on es trobes, independentment

ment elemental); i es permetia que els «mestres» gairebe no tinguessin rnacio especifica (n'hi havia prou presentant un certificat de bona conducta, acreditant les virtuts morals, demostrant les bones intencions, moltes escoles rurals etc.). AiXQ

havia de tenir la mateixa qualitat i els mateixos serveis, es creia que l'escola de la ruralia havia de ser completa en el sentit mes ampli del terme: havia d'impartir tots els trams fos regentada ment formades educatius, havia d'oferir el mateix curriculum, per persones calia que degudade-

va afavorir que, circumstancialment, fossin regentanocions de des per sacerdots, mes interessats els quals estaven

a donar

doctrina cristiana que no pas coneixements que despertessin La politica educativa conservadors inquietuds, dels governs

i que poguessin

perrnetia que els mestres

mostrar que tenien el titol de mestre, etc. Les lleis mes progressistes requerien fins i tot que el mestre rural percebes altres tasperque la

rurals accedissin al cos sense necessitat de passar una oposici6, establia que havien de cobrar una miseria i es permetia als ensenyants que realitzessin altres activitats «honrades». La llei Moyano, per exernple, preveia que els mestres rurals fessin de «cura parroco, secretario de Ayuntamiento, etc» amb l'objectiu de treure's un sobresou que els permetes de viure arnb una certa dignitat. Durant aquest segle i escaig, considerem necessari ressaltar que totes les forces politiques -tant les progressisrarates com les mes conservadores-

el mateix sou que el mestre de ciutat i Ii prohibien de desenvolupar directament tasca amb l'escola, no passes ques, Ilevat de les que tenien a veure educativa a segon

terme. Tot plegat afavoria, si mes no teoricament, que l'escola rural tingues defensat pels governs la mateixa categoria que la de la ciutat, El projecte mes conservadors tenia un altre caire.

Hom pensava que l'escola de ruralia

1181 Educaci6 i Historia

ment varen pensar que l'escola del medi rural havia de tenir unes caracteristiques singulars. Amb tot, hem de dir que en el buidatge que hem fet de la Iegislaci6 educativa hem trobat un parell de normes aillades que indirectament propos en una minima adequaci6: el PIa general d'Instrucci6 Publica de 4 d'agost de 1836 insta les «escuelas de aldeas y de poblaciones rurales» a educar els alumnes en el cultiu dels arbres i en les tasques del camp; i el Reglament d'Instrucci6 Primaria de 26 de novembre de 1838 afavoreix que «los distritos escolares y poblaciones ruraIes» adequin l'horari i el calendari escolars ales necessitats de la ruralia. Volem remarcar que aquest parell de «concessions» no conformen pas de cap manera una politica educativa procliu a una escola rural singular. Mes aviat cal interpretar-les com una estrategia molt discreta interessada a evitar el fracas absolut de l'escola en el medi rural. Segona fase: del 1931al 1939 No es pas exagerat afirmar que durant la Segona Republica hi hague una politica encarada a millorar substancialment la questio educativa -tant en el camp de l'educacio formal com en el de la no formal- del m6n rural. Segons el nostre parer, aquesta millora es va articular a l'entorn de quatre pro-

posits basics: a) extensi6 de l'escola al medi rural (en aquest sentit no hi ha gaire res de nou respecte del que havien proposat els governs anteriors]: b) dignificaci6 de l'escola del medi rural (voluntat compartida pels governs progressistes del perfode anterior); c) adequaci6 minima de l'escola ales particularitats de la ruralia (proposit nou si tenim en compte el que s'havia legislat fins aleshores), i c) extensi6 de la «cultura» i l'educaci6 al medi rural a traves d'institucions no formals i relativament noyes que participen d'un concepte ampli del fet educatiu. Vegem-ho amb rnes detall tot seguit. Els governs republicans -sobretot el del bienni socialista (1931-1933)i el del Front Popular (1936-1939)- es van destacar pel fet d'emprendre diversos programes d'extensi6 escolar amb l'objectiu d'acostar l'escola (i amb ella la «cultura», una cultura il-Iustrada, tot sigui dit de passada) a tota la poblaci6, i de manera especial a la que es trobava en una situaci6 rnes desafavorida. Aixi doncs, el Decret de 23 de juny de 1931 autoritzava la creaci6 de 7.000 places de mestres i el Decret de 7 d'agost del mateix any concedia diverses ajudes perque els ajuntaments mes necessitats poguessin construir escoles. Suposem que aquests programes -per cert, no sempre desenvolupats completament- devien afavorir especialment

Polftiques educatives

a l'entorn de I'escola rural 1119

la poblacio i els municipis

rurals, per-

ames,

es va intentar de fer una escola integrada al medi. decrets aeons ellen i s'integri que arnb

que eren, de ben segur, els que tenien una situacio escolar mes precaria. Durant diferents solament la Segona perque Republica, els no governs es van preocupar la ruralia
0

minimament Diversos ruralia, l'entorn

l'escola, i de manera particular la de la interaccioni mes proper. L'Ordre de 12 de

tingues fos de la

escola, sino tarnbe perque mateixa categoria

gener de I932 prescrivia que «la escuela ha de vivir en intimo contacto con la realidad [...] El maestro utilizara los grandes valores educativos rra el ambiente constituya espiritual que encie-

qualitat que la de generalitzat l'arranjament l'arn-

la ciutat. Hem trobat diversa normativa que exigia l'augrnent dels sous dels mestres,

geografico. La fabrica, economica y

de totes les escoles publiques,

el taller, la granja, el mar, todo 10 que fisonomia de aquella zona, ha de ser

pliacio dels serveis escolars i la utilitzacio de la pedagogia «d'avantguarda» per part de totes les escoles del pais, etc. En aquest sentit, es ben il-Iustrativa l'Ordre de 13 de juny de 1932, aprovada en el mandat publiques -i de Marcel-Ii Domingo, ja que instava que les escoles de manera especial les de la ruraliacrees sin una biblioteca d'aquesta voluntat entre

familiar al nino y a 1a Escuela». Hi ha normes que aconsellen l'adequacio del curriculum zona, d'altres demanen a la realitat de la que els alum-

nes s'iniciin en les activitats professionals propies del medi, etc. Tambe trobern norrnativa que insisteix en 1a necessitat d'integrar arquitectonica-

escolar a fi de divulgar la cultura; tam-

be es representativa
igualitarista

ment l'escola a l'entorn, El Decret de 7 de juny de 1933 fa explicit que «la repeticion de los tipos de Escuelas no es deseable ni logicamente posible. Las condiciones condiciones del solar, la ornamentaclimatologicas, tradicion

la Circular d'rr de novemque «tanto las escuede la pedagogia una mill ora

bre de 1937, perque demanava, altres questions, las urbanas ressin activa per

com las rurales» incorpoaconseguir la Republica,

els principis

cion, los accesos, el declive del terreno, estetica ... son los que deben dar perso-

general de l'educacio. Durant a diferencia el periode del que va succeir durant pacio d'atansar

nalidad propia a los edificios», D'altra banda, tarnbe establia que «no deb en rechazarse constructivos los materiales y sistemas de la localidad, al contra-

anterior, no sols hi va haver la preocul'escola al medi rural i de dignificar la que ja existia, sino que,

rio, estos deben merecer una especial

120

I Educaci6

i Historia

consideraei6n

por parte del arquitecto,

nar-la perque lluites convencuda tra el feixisme. Mitjancant les missions

con-

sobre todo si ello tiene un gasto original menor y si se tiene la garantia de su conservaci6n». L'Ordre de 28 de jude liol de 1934 anava en la mateixa direcci6, ja que exigia que «la naturaleza variara necesariamente sos, las costumbres cada localidad». ministres contraris republicans los materiales que hayan de emplearse con los recury la geologia de El fet que alguns dels edidel i es mostressin minimament necessitats

pedagogidel m6n

ques, la Republica intenta millorar la situaci6 educativa i cultural rural, alhora que feia particip la pagesia dels nous mitjans de comunicaci6 de massa difosos ampliament tat. Aquest programa tenir present en algun moment sobretot pel fet d'exportar basicament les missions urbanocentrica. a la ciutot i la sineducatiu,

gularitat de la cultura rural, es distingi una cultura No po-

a l'estandarditzaci6 ales

ficis i a favor d'adequar el curriculum tessin

dem oblidar que l'objectiu principal de era «llevar a las gentes, a las que habitan en con preferencia

medi rural no vol pas dir que projecuna escola rural substantiva -i nomes teoricaabsolutament mentgenuma. Aixo nomes es

localidades rurales, el alien to del progreso y los medios de participar en el, en sus estfmulos morales yen los ejemplos del avance universal, de modo que los pueblos todos de Espana, aun los mas apartados, participen en las ventajas y goces nobles reservados hoy a los centros urbanos», Pel que fa ales milicies de la cultura, creades per decret el 30 de gener de 1937, les hem de considerar mes del govern republica ment, no solament un invent legitim per

d6na a Catalunya l' educaci6.

quan el CENU es fa carrec de en el m6n

La millora de l'educaci6 rural tambe

es feu efectiva, com ja

hem enunciat, a traves de diverses propostes en el camp de l'educaci6 no formal. Durant aquest perf ode cal parlar

grosso modo de tres projectes:

missions pedagogiques, tirpaci6 de la cultura i de les campanyes de l'analfabetisme. darreres propostes

de les d'ex-

de les milicies Les dues

alfabetitzar els soldats del front. Certaes tractava d' ensesin6 tambe fornyar a llegir i a escriure,

han de ser matisade les missions fona-

des, perque es crearen en plena Guerra Civil i, a diferencia pedagogiques, el seu objectiu

d'explicar-los el sentit de la Republica, la ra6 de la guerra, determinades mes d'organitzaci6 politica, etc. Per a

mental no era tant millorar la cultura de la poblaci6 camperola com adoctri-

aquest fi s'organitza un cos de mestres

Politiques educatives

a I'entorn de l'escola rural 1121

i instructors majoria

degudament

formats tal com s'ha

no tinguin escola. La desfeta de les institucions de l'Estat i del conjunt de la especial I'educacio societat espanyola fa que el tema educatiu, i de manera del medi rural, passi a ser una questio d'escassa transcendencia. D'altra banda, l'escola rural que sobreviu a la guerra s'ha de sotmetre a una legislaci6 vexatoria perque la converteix, tal com havia fet la politica educativa mes conservadora o quarta categoria. tasca educativa anterior a que la la Republica, en una escola de tercera Es permet
0

dotats de material didactic especific. La dels analfabets, posat de manifest en divers os estudis,

provenien de les zones rurals de l'Estat. Quant a la tercera modalitat, la primera campanya fabetisme, d'extirpacio de l'analcreada per decret el 8 d'oc-

tubre de 1937, fou una missio que va anar a carrec de les Brigadas Volantes i tingue com a objectiu eradicar l'analfabetisme a la rereguarda, en «aquellas densidad de analfabetos». Tercera fase: del I939 al 1949 Durant la postguerra la politica edudel medi de diverses la els D'aespecialment de mayor zonas rurales

sigui

desenvolupada nul-la for(n'hi

per persones arnb escassa ha prou de demostrar qualitats morals

0

maci6 en el camp del magisteri afinitat

determinades al regim), de

cativa adrecada rural experimenta propostes perjudicaren En primer tats durant

a l'escola

un tomb substan-

s'es mestre

rural sense necessitat

cial, arran de I'aprovacio seriosament.

passar una oposici6 (l'Estatut del magisteri de 24 d'octubre de 1947 deixa ben dar que les escoles rurals «constituiran una clase especial a efectos de su provision, unicament responsable sou subsidiari D'altra segregandose del sisteen mans es el
0

que, al nostre entendre,

Iloc, se suspenen

plans de construcci6 questa manera,

va passar

d'escoles projecde l'escola,

el periode republica. l'extensio

ma general»), el futur de l'escola esta i exdusivament de l'ajuntament de proporcionar banda, (l'ajuntament casa habitaci6 en alguna

tant en el medi urba com en el rural, a dependre de la iniciativa En segon lloc, d'ajuda puprivada i de l'Esglesia. desapareixen als municipis

de tenir cura de l'edifici, un al mestre, etc.], etc. norma l'inici com ara la Llei de I7

els programes

mes petits perque

guin financar facilrnent la construcci6 de l'escola. En tercer lloc, s'accepta implicitament que els pobles rnes petits

molt primerenca,

de juliol de 1945, s'apuntava

d'una politica educativa descaradament

1221 Educaci6 i Historia

contraria al medi rural. L'article 30 d'aquesta llei preveia per primera vegada la construcci6 diseminada valida
0

de desembre de 1953, de 7 de setembre de 1954 i de 22 de febrer de 1957, perque directament Es manifesta disposin
0

d'escoles llar: «Siempre de poblaci6n despubliy dificultad de transporte,

indirectament

pre-

que las circunstancias

gonen l'extensi6 escolar al medi rural. la voluntat que els pobles espanyola imporals poedifia models dels pos'atorguen economiques mes petits de la geografia d'escola; tants exempcions

o los casos de infancia huerfana, cial, 10 exijan, las Corporaciones cas, los particulares deberan, internado, ciones escolares
0

necesitada de protecci6n espeel propio Estado de

bles mes pobres perque puguin car nous centres; es proposen particulars l'estructura de temporada, etc. Tanmateix, socioeconomics

en su caso, crear las instituque, en regimen similar en to do 10 posible al a sus beneel espiritu cristiana y

d'escola perque s'adequin

hogar, protejan y eduquen esta Ley, inculcandoles de comunidad

bles rurals (es fa al-Iusio ales escoles ales escoles volants ...)., l'escola de la ruralia es com s'havia fet conservadors del

ficiados segun las normas do centes de nacional espafiola.» Quarta fase: del 1949 al 1960 Al llarg d'aquesta educativa decada, la politica el medi rural i d'altres

condemn ada a una posici6 marginal perque es perrnes -tal durant els mandats

segle XIX i primer terc del segle que hi vagin persones preparaci6 el lloc d'una manera especialitzada

xx-

que afecta

amb molt poca i que ocupin de molt poe ortodo-

conte aspectes encoratjadors mes aviat desesperants. s'activa novament truccions escolars sembla interessada es continua

D'una banda,

la politica de cons(I'Administracio a estendre una l'escoescola

xa, etc. L'ordre de 14 de novembre afirmava

1955 no podia ser mes explicita quan que «las plazas vacantes de ser ocupride ensenanza las escuelas vol antes podran padas por maestros Nacionales, nanza maria, hijos y huerfanos Primaria

la al medi rural), pero, d'altra banda, promovent rural poe professional, goria i, en termes atractiva. Pel que fa a l'extensi6 escolar, creiem que s6n especialment positius els decrets de 18 de novembre de 1949, de 21 de baixa catemolt poc

de Maestros de Ensede

generals,

de inspectores

y de Profesores

Escuelas del Magisterio», Malgrat tot, hi ha un fet que cal destacar perque acosta el mestre rural

Politiques

educatives

a l'entorn

de l'escola rural 1123

al mestre mestres

de la ciutat. La Circular de de 1954 donava als en materurals els mateixos drets que i jubilacio, decada, la politivers l'escola del fent-se sentir de a partir de dela posada posar-les en en hostil

tracio, transport

de servei

de menjador combinats

i de havien

29 de desembre

escolar. Aquests quatre eleplena de si-

ments degudament l'alumnat marca

0

tenien la resta de col-Iegues ria d'excedencia Alllarg ca educativa manera d'aquesta

de fer possible l'escolaritzacio rural tuats, generalment,

en macrocentres

a les capitals de co-

a grans nuclis de poblaci6.

medi rural continua molt discreta

El I960 s'aprova una llei que preveia la creaci6 d'una partida economica destinada a la creaci6 d' escoles lIar; el 15 de setembre de 1961 s'aprova una resoluci6 que instava les diputacions buscar fons de financament per crear menjador 8 de novembre vigor una resoluci6 a divers os

crets que aconsellaven ara nornes s'aconsellava

marxa de les escoles llar. Tanmateix, marxa «cuando las exigencias ficas 10 demanden». geogra-

alla on fes falta; el que regulava el

de I962 va entrar en

Al llarg d'aquests

20 anys i escaig, es

procediment comissions transport docentes poguessin

que havien de seguir les provincials de Transport els serveis de

planifica una politica educativa absolutament hostil vers la ruralia. Tot i aixo, incornprensiblement, 1964 i I970 s'observen Considerem entre els anys gestos aillats

Escolar per contractar

a fi que «los nines que resi0

den en zonas alejadas de los centros en viviendas diseminadas» assistir a escoles llar i esconornes volem aprovats permeque per

que denoten una estranya sensibilitat. que es po sa en rnarxa a l'escola de la pensada les una politica contraria genera una

les comarcals, etc. Sobre el transport, fer un incis arran decret bastant l'any 1970. Ambdues tien de transportar d'una ordre i un

ruralia perque el Ministeri d'Educacio infraestructura expressament que estan per fer desapareixer

incongruents normes

escoles rurals, i de manera especialles situades en els 110cs rnes d'escoles de conceninaccessibles." llar, d'escoles Aquesta infraestructucomarcals
0

mes alumnes

no pas seients hi havia a l'autobus escolar.

ra constava fonamentalment:

tal d'abaratir les despeses del transport

15.Per ames informaci6, vegeu que disposa la Resoluci6 de 9 de novembre de 1963.

124

I Educaci6

i Historia

La nova politica educativa adrecada al medi rural exigia, segons el nostre parer, una operaci6 de maquillatge acontentar a dir, els pares i els mestres. -la majoria camperolesper els sectors mes afectats, es Ales

sembre de I964, Llei de 2I de desembre de 1965, etc.). Ocasionalment del periode lectiu i del curriculum lar ales (Ordre de concedeix particularitats
IO

apareix esco-

alguna ordre que afavoreix l'adequaci6 de la coma rca

families que es quedaven sense escola era previst escolar, donar-los beques de transport de menjador

de febrer de I967); tambe economic

ens trobem arnb alguna resoluci6 que un complement als mestres que treballen en «escuelas de dificil desempefio» (Resoluci6 de 20 de maig de I967). Fins i tot s'aprova una resoluci6 on s'especifica masos dispersos constitueixen preferents que les centres escoles rurals on assisteixin alumnes de a l'hora de rebre ajuts per

i fins i tot d'allotjament

perque acceptessin els nous tractes sense posar-hi gaires obstacles. Als mestres als quals se suprimia la placa era previst de convocar-Ios oposicions restringides a fi que s'igualessin amb la resta de col-Iegues: se'ls reconeixien drets que fins aleshores havien estat drets exclusius dels «mestres urbans», etc. La politica l'escola rural mitjancant educativa tambe contraria a es feia evident de lleis i reglala consrurals obtenir un unic
0

organitzar el servei de menjador escolar (Resoluci6 de 20 de maig de I965). En el camp de l'educaci6 a apareixer missions normativa referida no forales mal, entre els anys I966 i I967 torna pedagogiques, Els dos de-

l'aprovacio

ments que nomes permetien trucci6 d'escoles de vuit (aixo impedia un centre)
0

mes unitats

crets i l'ordre que hem analitzat man ifestaven que les missions tenien com a objectiu principal «extender la cultura en los medios rurales» difusi6 teatrales, de «bibliotecas discotecas, exposici6n conferencias, nes artisticas, mitiancant circulantes, exhibiciones emisiola

que els pobles poguessin que aplicaven

amb pocs habitants

calendari a totes les escoles del pais. Paradoxalment, arnb normes ment, meitat alleugereixen perc, ens trobem l'asfixia que fins que, si rnes no aparent-

de reproduccio-

cine educativo,

aqui hem explicat. Des de la segona de la decada dels 60 fins al que prode l'espocs rel'extensi6 petits iamb I970 s'aprova una normativa mou indirectament cola a municipis cursos economics

nes de radio, televisi6n y otros medios analogos, con preferencia Si be aquestes normes cola rural -i los que conaillades devers I' estribuyan a mejorar la vida rural». noten una certa consideraci6

(Llei de 16 de de-

no tant sobre l'educaci6

Politiques

educatives

a l'entorn

de l'escola

rural 1125

en el medi rural-, en cap cas no originen un canvi de rumb en la politica educativa iniciada al principi dels anys 60. Durant tot aquest periode el Ministeri d'Educaci6 tenia molt dar que s'havia entrat en un proces de concentraci6 escolar creixent i irreversible. El medi rural estava condemnat a quedar-se sense escoles.

Durant el mandat socialista, la politica educativa sobre l'escola rural va experimentar un tomb notable respecte de la que s'havia desenvolupat anteriorment. En termes generals, cal parlar d'una politica interessada per protegir i millorar l'escola del medi rural. Segons el nostre parer, la politica prodiu vers aquest medi es vertebra a l'entom de quatre eixos principals: a) critica explicita de la politica educativa que s'havia aplicat fins aleshores a l'escola rural; b) aturada del proces de concentracio escolar i reconversi6 de les velles estructures que possibilitaren el tancament massiu d'escoles rurals; c) atenci6 especial a l'escola rural mitjancant la creacio de programes i de serveis diversos; d) construcci6 d'un marc educatiu flexible que ha de permetre, en el suposit que l'autoritat pedagogi-

ca ho vulgui, la «construccio» d'una escola genuinament rural. En diverses normes, sobretot les que fan referencia a la creaci6 de supraestructures escolars per millorar la situaci6 de l'escola del medi rural, es presenta una critica explicita de la politica educativa que des de la decada dels 60 s'havia aplicat al medi rural. El Reial Decret de 24 de desembre de 1986, per exemple, desautoritzava obertament la politica de concentraci6 escolar (tan lloada pels tecnocrates del franquisme), perque «lejos de alcanzar las disparidades existentes entre el medio urbano y el rural, tendi6 a agravar las carencias de este ultimo, dificultando el desarrollo educativo y efectivo de los alumnos y contribuyendo a su desarraigo cultural». Cal dir que una declaracio d'aquestes caracteristiques nomes l'hern trobat durant la Segona Republica, quan els ministres d'Educacio mes progressistes criticaren l'abandonament que havia patit l'escola rural per part de les autoritats politiques nacionals, provincials i locals que els havien precedit. D'altra banda, el govern socialista es va mostrar pro diu a l'escola del medi rural aturant [almenys fins a 1990) el proces de concentraci6 escolar i afa-

16, Recordem que, a partir de 1981, la Generalitat comen~a a dissenyar una politica educativa propia tutelada, en part, per l'Estat central.

126

I Educaci6

i Historia

vorint la reconversi6 tures quals que havien originaris s'havia alumnes

de velles estrucservit per acoUir injustificadadel medi rural als

Pel que fa als serveis educatius i de suport, el Reial Decret

20

que acabem de 1995, ins-

d'esmentar, de 1983 i de centres

(CRPP)

aixi com els de 3 d'agost d'octubre

suprimit

ment l'escola. El Reial Decret de 24 de desembre de 1986 afavoria la reconper a la renovaversi6 de les escoles llar en centres d'estudi i d'intercanvi ci6 educativa (CEIRE). La promoci6 i preservaci6 teorica de l'escola rural tarnbe es feu efectiva mitjancant un programa pensatoria, d'educaci6 comla creaci6 de diversos sereducatives sorgides

taven la creaci6 de CEIRE, de CRIE i de de recursos i de professorat les necessiperque atenguessin

tats de les escoles rurals. Allo que mes va ajudar a consolidar les escoles rurals d'una supraestructura legis rurals agrupats fou la legalitzaci6 anomenada disposa colel de (CRA), l'objectiu

de la qual era --segons 1986-

veis educatius i de suport, la Jegalitzaci6 de supraestructures de la base, la classificaci6 de les escoles rurals com a «escoles preferents» a l'hora de participar en concursos proposats pel Ministeri d'Educaci6, etc. Vegem tot seguit els aspectes basics de cada una de les iniciatives esmentades. Respecte del programa compensatoria, d'Educaci6 d'educaci6 aprovat per Reial Dea consti-

Reial Decret de 24 de desembre cions de treball dels mestres rurals. Una altra mostra trobem en l'Ordre d'atenci6

dignificar i millorar les condiales

escoles rurals per part del Ministeri, la de 13 de mar<; de 1986, que parla de les ajudes per a Ia realitzaci6 d'escoles viatgeres. L'article 7 prescriu que, si be tots els alumnes de les escoles poden accedir-hi, rurales», A banda d'aquestes bern d'altres que -si bases per a l'extensio escola rural genuina, normes, en troen fern una lecles al de l'escola publiques tindran de l'Estat preferencia de zonas

cret de 27 d'abril de 1983, el Ministeri es comprometia tuir serveis de suport escolar i centres de recurs os, a incentivar la continuitat de la tasca docent en aquells centres de dificil provisi6, a realitzar cursos especials per a joves d'entre 14 i 15 anys no escolaritzats, especifiques a desenvolupar campanyes d'alfabetitzaci6 ci6 d'inversions i a crear ajudes

«los alum nos provenientes

tura oberta i amplia->- estableixen medi rural i per a la formaci6 tensi6 escolar, la LOGSE prescriu

d'una que

Pel que fa a l'ex-

per a l'estudi i la realitzaen obres i en equipa-

«todos los espafioles tienen derecho a una educaci6n basica que les permita

ments en zones rurals.

Polrtiques educatives

a I'entorn de l'escola rural 1127

el desarrollo

de su pro pia personal i-

las leyes, los centros tendran adaptar los programas

autono-

dad». Segons el nostre parer, i conscients que fern una lectura oberta i interessada d'aquest principi, es fonamental que qualsevol espanyol sigui escolaritzat en el seu medi d'origen (al seu poble) a fi de contribuir al desenvolupament articles
I,

mia para establecer materias optativas, a las caracterisy orgaque ticas del medio en que esten insertos, adoptar metodos de ensenanza extraescolares». D'aqui nizar actividades culturales escolares y deduim les escoles de la ruralia ten en llibertat per adequar el curriculum maci6 a l'especificitat i la progradel medi.

de la propia

personalitat.

Una cosa semblant podem deduir dels 63, 64, 65, 66 i 67 de la mateixa llei. L'article 65.1 no pot ser rnes explicit, ja que prescriu que «en el nivel de la Educacion Primaria, los Poderes Publicos garantizaran propio municipio a todos los alumque nos un puesto escolar gratuito en su en los terminos resultan de la aplicaci6n de la Ley Organiea del Derecho a la Educacion», La possibilitat cola genulnament indirectament i explicitament d'organitzar una esrural esta prevista reconeguda a l'article

E1

Reial Decret de 6 de setembre de 1991 tarnbe afavoreix una cosa sernbl ant. La politica teorica favorable a l'escola rural te, en el govern socialista, limits latents i manifestos. els trobern que recomanin Els limits latents, de normes l'exten0

en l'absencia

explicitarnent

sio de l'escola als pobles petits di rural; que donin ques als municipis

al me-

aiudes economique es troben en

a l'article z.e de la LOGSE

situaci6 mes precaria perque construeixin escoles, etc. Els limits manifestos, els trobem en alguna llei organica que, paradoxalment, conte articles proclius i nocius a l'escola rural. L'article 62.5 de la LOGSE, per exernple, el podem considerar nociu per al tema que aqui ens ocupa perque estableix que: «Excepcionalmente, cion Primaria Secundaria aconsejable, los nines obligatoria en la Educaen aquellas a y en la Educaci6n

15 de la mateixa llei. El primer article

exigeix que l'escola respecti la pluralitat cultural de l'Estat [nosaltres ales entenem que la pluralitat cultural no solament fa referencia historiques, cies -cada la ciutat). eonstituya nacionalitats diferenque s'esl'article para 15 ninsino tarnbe ales vegada menorsD'altra banda,

tableixen entre la gent del camp i la de prescriu que «en la medida en que no discriminacion gun miembro de la comunidad educa-

zonas rurales en que se considere se podra escolarizar en un municipio proxi-

tiva, y dentro de los limites fijados por

mo al de su residencia

para garan-

128 I Educaci6 i Historia

tizar la calidad de la ensefianza. este supuesto tuita las administraciones educativas prestaran los servicios transporte, internado.»

En

camp i «construcci6» ral amb personalitat riment d'aptituds

d'una escola rupropia: i c) reque-

de forma graescolares de

especials i preparaque desitjaem-

ci6 espedfica EI CENU perque

als mestres considera

comedor y, en su caso,

yen treballar ales escoles rurals. necessari prendre una politica d'extensi6 escolar

La poiitica educativa teo rica del govern

la majoria

dels pobles de la

de la Gencraluat de Caialunva
Primera fase: del 1936 al I939 En el moment Catalunya
(CENU),

nostra geografia, i de manera especial els de la ruralia, poguessin tenir escola propia. de L'elevat nombre de persones que treballaven al camp i les potencialitats pedagogiques acostar-hi I' escola. Amb tot, s'estava plenament convencut que l'extensio de l'educaci6 no donaria e1s fruits esperats si es feia d'esquenes ales necessitats particulars de cada zona. En aquest sentit, doncs, calia crear escoles que estiguessin perfectament integrades al medi social i natural. d'aquesta L'escola del medi rural havia de ser per principi una escola genuina, amb personalitat, amb «fesomia propia», Aquesta fisonomia, si be s'havia de «cercar recolzant-se en la naturalesa i en la senzilla trama de la vida comperola», a la practica s'havia d'aconseguir mitjancant un pla de treball particular, un curriculum especific, un horari compatible amb les tasques del camp, etc. La substantivaci6 tambe cant una formaci6 de l'escola rural apropiada i «caps'havia de fer efectiva mit janque oferia el medi eren, entre altres, factors decisius per

que l'ensenyament

fou control at parcialment Nova Unificada

pel Consell d'Escola «revolucionari» pletament

s'aprova un pla d'ensenyament que es desmarca comdels plans que l'havien prealternativa per

cedit. Aixo va originar que es projectes una politica educativa l'individu i de la societat. El caracter tejament alternatiu politica tambe es feu notar en el planque feia de l'escola rural. Per primera vegada en la historia del nostre pais es va pensar des de les instancies oficials en una escola que no fos «una imitaci6 l'escola urbana». La politica educativa pro escola rural del CENU es vertebrava a l'entorn de tres punts basics: a) extensi6 i millora de l'escola en el medi rural; b) adequaci6 de l'escola ales necessitats del servil i empobrida de afavorir una transformaci6 social de

Polrtiques

educatives

a l'entorn

de l'escola

rural 1129

tant» mestres amb una sensibilitat especial. Respecte d'aquesta darrera questio, el Projecte d'ensenyament afirmava que: «sobren mestres que fugen del poble per aversio al camperol analfabet i suat. I es necessiten mestres de salida formaci6 cultural que principalment posseeixin un sentit altruista de Bur comesa; una clara consciencia i un autentic fervor per l'obra de l'educacio popular. Precisa formar el mestre amb un esperit tens vers l'educaci6 del proletariat.» No hi ha dubte que el CENU veie en el medi rural el Iloc ideal per desenvolupar el seu prototipus d'escola: una escola relativament petita, de dimensions humanes, allunyada dels grans grups escolars tan apreciats per la Republica. Era l'escola ideal per integrar amb absoluta normalitat els elements naturals, per incorporar la nova pedagogia i, en definitiva, per formar homes i dones lliures, compromesos arnb la seva comunitat. Aixi dones, si mes no en el pla teoric, el medi rural disposava d'una politica educativa respectuosa. Segona fase: del 1981 al 1988 Des que la Generalitat de Catalunya comenca de rebre competencies en materia educativa fins al final de la decada dels 80, no hi ha constancia de

cap politica educativa explicita que vagi a favor 0 en contra de l'escola rural. Amb tot, a partir de l'escassa normativa que hem obtingut, constatem una preocupaci6 per millorar el transport escolar, del qual se servia basicarnent l'alumnat d'origen rural. El Decret de l'any 1982 establia que cada seient nomes fos utilitzat per una persona, i el Decret de 8 de setembre de 1983 ordenava que el transport escolar fos un servei gratuit per a tots els alumnes. Tercera fase: del I988 al I993 A partir de l'any 1988, tenim documents juridics que deixen entreveure una politica teorica favorable a I'escola de la ruralia. Aquesta politica es concreta en tres eixos fonamentals: a) en la legalitzaci6 de supraestructures -les zones escolars rurals- orientades a millorar la qualitat de l'ensenyament, a facilitar la tasca del mestre i a consolidar l'escola del poble; b) en el reconeixement dels mateixos drets i els mateixos deures a tots els alumnes del pais; i c) en la possibilitat d'adequar el curriculum i d'integrar l'escola en el medi on se situa. Amb tot, aquesta politica no la podem considerar gaire genuina, en el sentit que en la majoria dels casos es una reproducci6 de la que s'estableix en el territori
MEC.

130 I Educaci6 i Historia

Epileg

I931 aixi com pels que ho fan durant el

En el trans curs de les dues darreres centuries, el mon rural de casa nostra s'ha vist sotmes, grosso modo, a dues politiques educatives clarament oposades. Una primera politica, indubtablement negativa, es la que pregona que la ruralia no ha de tenir escola perque es veu mes convenient de portar l'alumnat que hi pot ser escolaritzat a macrocentres emplacats ales grans ciutats 0 als caps de comarca. Aquesta proposta fou defensada -i en bona part executadapel govern franquista tecnocrata (1960I975), aixi com pels governs que desfilaren en l'anomenada transicio espanyola i etapa centrista (1976-1982). L'altra politica educativa, aparentment mes engrescadora, parteix del principi que el medi rural ha de tenir escola pro pia. Tanmateix, entre els governs 0 els responsables en educaci6 que han estat, si mes no teoricament, a favor d'aquesta opci6 cal establir matisos importants ja que no tots estan d'acord en el prototipus de centre que cal atansar-hi. En primer 11oc,cal parlar dels que pensen que el medi rural ha de tenir una escola de tercera 0 quarta categoria. Aquest projecte ha estat ideat pels governs conservadors que desfilen en l'escenari politic entre els anys 1812 i

primer i el segon franquisme (19391949 i 1949-I960).

En segon lloc, hi ha qui pensa que l'escola del medi rural ha de ser tan digna i ha de tenir el mateix prestigi que la de ciutat. La dignificacio de l'escola rural s'ha proposat unicarnent en periodes progressistes: durant el mandat dels liberals progressistes anteriors i contemporanis a la Segona Republica, i durant el mandat dels socialistes republicans i dels socialistes posteriors a la transici6 espanyola. I en tercer 11oc, i ha qui considera h que el medi rural, en tant que es un entorn amb una certa especificitat econornica i social, ha de tenir una escola particular, substantiva, 0 el que es el mateix, una escola rural genuina. Malauradament, pero, aquest projecte nornes ha estat sistematitzat i defensat una sola vegada en la nostra historia educativa i no pas a tot l'Estat. El projecte d'una escola rural pens ada per a les necessitats de la poblaci6 camperola nomes es va plantejar a Catalunya durant el periode I936-1939, es a dir, en plena Guerra Civil i, ames, enmig d'una revoluci6 que pretenia transformar les estructures politiques, economiques, socials i, per descomptat, tambe les educatives.

Polftiques educatives

a l'entorn

de l'escola rural 1131

Bibliografia referenciada

i utilitzada

DIVERSOS AUTORS. La educacion en el

AGANZO, A. Las escuelas campesinas. Madrid: AGANZO, Caritas

Preescoior

Espanola,

I985.

A. Dejendemos

rural:
ALBERTI,

la escuela en casa. Madrid:

1985.

medic rural. Paris: UNESCO, I974DIVERSOS AUTORS. Concentraciones y Bscueias-Hogar en Arag6n. Saragossa: ICE de la Universidad goza, I983DIVERSOS AUTORS. Historia de la edude Zara-

Caritas Espanola,

J.;

BASSA, R. Les escoles petites

a Mallorca. Palma de Mallorca: ICE de la Universitat de les Illes Balears, 1985. AMATO, A. Une poUt/que pour les zones

cacion en Espana. Vol. II: De las Cortes de Cadiz a La Revolucion de 1868.

Madrid: Ministerio de Educacion y Ciencia, 1985. DIVERSOS AUTORS. Historia de la edu-

de montagne.
sociale. 1988.

Brussel-les:

Assernet Europeenet social,

blee consultative

econornique

Cornmunautes

cacion. en Espana. Vol. Ill: De la Restauracion a la Seguna Republica. Madrid: Ministerio de Educacion y
Ciencia, I989. DIVERSOS AUTORS. Historia de la edu-

nes. Comite economique

ASCARZA, V.F. Dicdonario de legisla-

ci6n de primera ensenanza. Madrid:

Magisterio Madrid: CARMENA, Espafiol. 1924Publicaciones de la Revista BALLESTEROS, A. La escuela graduada. de Pedagogia, 1926.

J.;

REGIDOR, J.G. La escuela Ministe1985.

en el medic rural. Madrid:

rio de Educacion y Ciencia,

cacion en Espana. Vol. V: Nacioruucatolicismo en la Espana de la posguerra (II). Madrid: Ministerio de Educaci6n y Ciencia, 1990. DIVERSOS AUTORS. Historia de la educacion en Espana. Vol. IV: La educacion durante la Segunda Republica y la Guerra Civil (1931-1939). Madrid:
Ministerio 1991. GIL, A.; de Educacion y Ciencia,

CASTRO, A. Aulas de cuuura en el medic

rural. Madrid: Popular, 1987. CLARA, J. let al.J. La renovacio pedagogica a i'ensenvament primari (19001936). Cirona: na,1980. DIVERSOS AUTORS. Diccionario de pedaDiputacio de Giro-

PERTUSA, V. Esiudios pedag6gicos modernos. Tom V: Organizacion escolar. Malaga: Tipografica

de R. Alcala, I935. PUELLES BENiTEZ, M. Poiiticas y admi-

nistracum eductivas. Madrid:

1987. Madrid; Buenos

UNED,

gogfa. Barcelona;

SEMINAR! D'ESCOLA RURAL DE LES COMARQUES GIRONINES.

Aires; Rio de Janeiro: Labor, 1936.

Explicar

132

I Educaci6

i Historia

les zones

VALLDA URA, J. «L' organitzaci6 de l'escola rural».

escolars rurals, I994-95 i 1995-96, 1994

curs os i gesti6

Los origenes de la escuela graduada publica en Espana». Dins: DIVERSOS AUTORS. La educacion en la Espana contemporanea. Madrid: Sociedad Espanola de Pedagogia, I985. VINAO FRAGO, A. lnnovacior; pedag6gi-

Dins: Present i Consell

fotur

de i'escoia rural. Barcelona:

de Catalunya.

Generalitat

Escolar de Catalunya, p. 27, I996. VINAO FRAGO, A. «Cartagena

I900.

ca y racionolidad cienufu». Madrid: Akal, I990.

PoHtiques

educatives

a I'entorn

de I'escola

rural 1133