Obsolescència Programada

L'obsolescència programada és un tipus de tècnica comercial que s'usa en les industries per tal de
crear productes que posseeixin una data de caducitat predeterminada en la fabricació, és a dir, es
crea un producte que passat cert temps fallarà, i per tant deixarà de funcionar.

Aquesta pràctica, genera certs beneficis a les empreses, ja que saben que aquesta és una manera
d'obtenir clients i de controlar els consumidors, que els generen grans beneficis econòmics, però la
part important de la qüestió no és que això sigui beneficiós, sinó que cada producte necessita certes
matèries primeres que no es podran reutilitzar o seran molt difícils de tractar.

Tot això em genera una pregunta: com i on van els productes inservibles?

És una pregunta fàcil de respondre després d'haver vist el vídeo a classe, aquestes deixalles
electròniques s'envien als països del Tercer Món com a material de segona mà, però la crua realitat
és que el material que arriba als països subdesenvolupats no és de segona mà, sinó que són restes
d'electrodomèstics antics, sense cap utilitat. Això transforma els països del Tercer Món en grans
abocadors, dificultant així el seu desenvolupament i la seva ecologia, que surt greument perjudicada
per aquestes pràctiques dels països que es fan dir civilitzats. No trobo correcte que un país com, per
exemple, els Estats Units d'Amèrica, una de les primeres potències mundials i un dels que haurien
de servir com a model de país, dugui a terme aquestes pràctiques denigrants dins d'aquest àmbit.

D'altra banda, no només perjudica a la població dels països subdesenvolupats, sinó també a la
economia dels ciutadans del país que du a terme aquestes pràctiques, ja que, per a moltes famílies,
comprar un electrodomèstic suposa una inversió bastant costosa, i no tothom es pot permetre el luxe
de canviar d'aparell cada X temps, i menys ara en temps de crisi, on el govern hauria de regular
aquestes pràctiques immorals.

Pau Sánchez Jiménez