El catal en cinc minuts.

Lespai del Servei Local de Catal a Rdio Marianano

Introducci Els textos que trobareu a continuaci han estat elaborats pel Servei Local de Catal de Sant Boi de Llobregat amb la finalitat que siguin emesos per Rdio Marianao dins de lespai El catal en cinc minuts. Lespai del Servei Local de Catal a Rdio Marianao. Aquest programa, enregistrat prviament, semet dos cops al dia, els set dies de la setmana, en les franges del migdia i del vespre, amb la finalitat de difondre qestions diverses sobre la llengua i la cultura catalanes: gramtica, recursos lingstics, legislaci, cultura popular, etc. Hem agrupat els espais per temes i de la manera segent: 1. Lxic i terminologia 1.1 Barbarismes 1.2 Cultura popular 1.3 Esports 1.4 Noves tecnologies 1.5 Oci i lleure 1.6 Diversos 1.7 Paraules que sovint es confonen 1.8 Expressions i refranys 2. Drets lingstics 3. Cultura i lleure en catal 4. Literatura 5. Ortografia 5.1 Accentuaci 5.2 Conjuncions 5.3 Consonants 5.4 Apostrofaci 6. Morfologia 6.1 Masculins i femenins 6.2 Diversos 7. Recursos lingstics 8. Sociolingstica

1. LXIC I TERMINOLOGIA 1.1 Barbarismes Barbarismes (I) Moltes vegades, quan parlem, utilitzem barbarismes, s a dir, paraules daltres llenges no acceptades en catal. En tenim moltes, com s lgic, procedents del castell, per tamb de langls. A continuaci us noferim una mostra: No sha de dir: grieta, gasto, garganta, lejia, jabal, lio, toldo, tibur, ingls. Sha de dir, en canvi: esquerda, despesa, gola, lleixiu, porc senglar, embolic, tendal, taur, angls. Barbarismes (II) Hi ha tot de paraules que sempre diem malament per influncia del castell. Aix doncs, no hem de dir: Abort, acertar, aclaraci, acoso I, en canvi, s que hem de dir: Avortament (paraula que sescriu amb be baixa), encertar, aclariment i assetjament (paraula aquesta que sescriu amb dues esses). Barbarismes (III) Moltes vegades, quan parlem, utilitzem barbarismes, s a dir, paraules daltres llenges no acceptades en catal. En tenim moltes, com s lgic, procedents del castell, per tamb de langls. A continuaci us noferim una mostra: No sha de dir: abogat, acondicionar, acoso, despedir, aduana, apertura, aplaar. Sha de dir, en canvi: advocat, condicionar (i tamb, per tant, aire condicionat) assetjament, acomiadar, duana, obertura, ajornar.

1.2 Cultura popular Sant Antoni Abat i sant Sebasti El 17 de gener s sant Antoni Abat, conegut tamb com a sant Antoni del porquet i sant Antoni dels ases perqu s el patr dels animals, especialment els domstics. s quan se celebren els Tres Tombs, festivitat en qu els ases i daltres animals sn guarnits amb les millors gales per sortir a fer una passejada, o un tomb, pels pobles i ciutats. Seguint amb el santoral, el dia 20 de gener s sant Sebasti i el refranyer ens recorda que comencen a allargar-se els dies: Per sant Sebasti el dia sallarga una passa de marr. La calotada Ben aviat ja ser poca de calots, un tipus de ceba blanca cultivada especialment per fer-la al caliu. Originries de la zona tarragonina de Valls i lAlt Camp, les calotades shan fet molt populars i shan ests arreu de Catalunya. Els calots sacompanyen de carn de be a la brasa, de botifarres i cansalada i -molt important- duna salsa feta amb alls, tomquets, nyores i pebrots escalivats, ametlles i avellanes torrades, oli doliva, sal i una miqueta de bitxo, si es vol picant. El darrer diumenge del mes de gener se celebra a Valls la gran festa del calot. Animeu-vos-hi i que vagi de gust!!!! Cicle de carnaval Ja tenim aqu un altre cop el carnaval o carnestoltes i ens podrem disfressar, paraula aquesta que sescriu amb e a la sllaba del mig i amb dues esses. El cicle de carnaval comena el dijous gras i s costum de menjar botifarra dou, truites, coques de llardons i productes ben greixosos. Acaba el dimecres de cendra, amb lenterrament de la sardina, acte simblic que dna pas a la Quaresma, poca de penitncia i dejuni. s tamb el moment de les rues, de les de comparses i dels balls de mscares. No us ho penseu ms i disfresseu-vos de qualsevol cosa perqu ja ho diuen els refranys: Per carnaval tot shi val. Per carnestoltes totes les bsties van soltes.

Quaresma i Setmana Santa Desprs del Carnaval s poca de Quaresma, de menjar bunyols i bacall. Quan sacaba la Quaresma, arriba lhora de les palmes i els palmons, de les processons de Setmana Santa i de menjar els ous i la mona de Pasqua. Ja veieu, doncs, com tota festa t el seu referent gastronmic. Per anar obrint boca, us llegirem a continuaci un poema de Miquel Mart i Pol dedicat als bunyols: Acompanyats o sols, que bons que sn els bunyols! Si sn ben ensucrats tels menges a grapats. I si no ho sn tamb, que sempre vnen b. Sucats en llet fan clar qualsevol esmorzar. Sant Pon A mitjan de maig floreixen bona part de les herbes remeieres. s per aix que l11 de maig se celebra al voltant del carrer Hospital de Barcelona la fira de Sant Pon, on es poden comprar tot tipus dherbes medicinals com ara: alfbrega (en castell, albahaca) farigola (en castell, tomillo) roman (en castell, romero) llorer (en castell, laurel) anet (en castell, eneldo) orenga (en castell, organo) Festa Major El 20 de maig s la Festa Major de Sant Boi. Les entitats, les associacions i el mateix Ajuntament organitzen tot dactes durant aquests dies per celebrar-ho. Destaquem, per exemple: els correfocs: amb els dracs, les colles de diables, els trabucaires i els petards. les cercaviles: amb els gegants, els nans o capgrossos i les colles de gralles.

 les colles castelleres, que fan, a ms de castells, pilars i torres. El nen o la nena que puja al capdamunt dels castells sanomena enxaneta. Si volteu pels carrers de Sant Boi aquests dies trobareu tamb ballades de sardanes, cant coral i tot tipus dactivitats culturals i esportives.

Sant Joan El 23 de juny celebrarem la revetlla de Sant Joan i menjarem coques de fruita confitada, de llardons i de crema. Com a bona celebraci a lentorn del foc comprarem petards i articles pirotcnics en general com ara: bengales i bombetes o cebes, fonts, piules, traques, trons, coets, etc. Recordeu que, en catal, no hem de dir verbena sin revetlla. En catal, berbena (escrita amb be alta totes dues) es refereix noms al nom duna planta que sacostumava a recollir la nit de sant Joan. Tots Sants Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes Per Tots Sants, capes i mocadors grans Per Tots Sants, desa el vano i treu els guants Per Tots Sants, els camps blancs Com b diuen els refranys, Tots Sants s lpoca dels primers freds, de les castanyes, dels moniatos (i no boniatos), dels panellets i daltres productes tpics de la tardor com ara les magranes (en castell, granadas), els caquis (i no palosantos) i els codonys (en castell, membrillo). Pel que fa a aquesta darrera paraula, cal dir que en catal tenim dos termes per al castell membrillo, ja que si codony s, com hem vist, el fruit, quan ens referim a la confitura hem de fer servir la paraula codonyat. Que tingueu una bona castanyada! Cicle nadalenc: plantes El cicle de Nadal comena amb la festivitat de santa Llcia, el dia 13 de desembre, amb els tradicionals mercats de pessebres, de tot tipus de guarniments, de plantes i davets, paraula que, en catal, sescriu amb be baixa. Pel que fa a les plantes, cal dir que la reina de fa ja uns anys s la ponstia o flor de Nadal, que, per la vistositat de les seves fulles, ha esdevingut un element decoratiu molt important. Ara b, no hem doblidar daltres espcies vegetals que tamb acostumen a ser presents a les cases per aquestes dates: el boix (acebo en castell), el vesc, que es regala per desitjar sort i que en castell es coneix com a murdago, i la molsa per als pessebres.

Cicle nadalenc: noms de les festes i daltres Per Nadal, cada ovella al seu corral Per Nadal i Sant Esteve, cadasc a casa seva Per Nadal i Cap dAny, cadasc amb el seu company Per Nadal, a casa i a prop de la brasa Ja veieu que el refranyer, savi com sempre, ens indica que Nadal s una poca de trobades familiars i de llargues estades a casa. Aix doncs, ens podem reunir la Nit de Nadal (en castell Noche Buena), el dia de Nadal i el de Sant Esteve i la Nit de Cap dAny, que s com sanomena en catal la Noche Vieja. L1 de gener s el Cap dAny, moment adequat per fer nous propsits. Ja ho diu el refrany: Any nou, vida nova. s costum tamb, per aquestes dates, de cantar nadales (en castell, villancicos), dassistir a les representacions dels pastorets i, el ms menuts, de fer cagar el ti. Ah! I vigileu que el Dia dels Sants Innocents no us pengin una llufa!!!! Cicle nadalenc: gastronomia Ara ve Nadal matarem el gall i a la tia Pepa lin darem un tall Com b diu la can, aviat serem tots a taula menjant gall i cap, garrins, cabrit al forn, gall dindi farcit (en castell, relleno o embuchado) i tota una srie de productes tpics de Nadal. En destacarem uns quants ms: torrons de Xixona, de massap, dAlacant, dAgramunt i daltres. Recordeu que en catal el turrn de yema sha de dir torr de crema. Menjarem tamb escudella, sopa de galets i carn dolla, canelons, entremesos, amanida de raves i dapi, neules i, per beure, cava. El cicle de Nadal, gastronmicament parlant, sacaba amb el tortell de Reis. Recordeu que qui trobi la fava haur de pagar el tortell. Que tingueu sort!!!!!

1.3 Esports Beisbol A Sant Boi, a banda desports com el rugbi o el bsquet, s molt popular tamb el beisbol, paraula aquesta que en catal t la sllaba que es pronuncia amb ms fora en lltima posici. Aix mateix passa amb daltres paraules desports formades a partir de langls ball: futbol, basquetbol, voleibol, handbol, etc. Us presentem a continuaci tot de paraules prpies del beisbol. Els equivalents catalans de: bateador, batear, catcher, pitcher, poste, outfield o espinillera sn: batedor, batre, receptor, llanador, pal, camp exterior o canyellera. Bsquet Tots sabem que un dels millors jugadors de bsquet del mn s el santboi Pau Gasol, per potser, quan parlem daquest esport, no acabem dutilitzar b en catal les paraules prpies del bsquet. Aix doncs, hem de dir anella o crcol ( i no aro), bsquet o cistella (i no cesta), cercle (i no crculo), samarreta ( i no camiseta), tauler (i no tablero), xarxa (i no red). Esports daventura Cada cop sn ms populars els esports daventura. Els noms en catal dalgunes daquestes activitats sn: descens de barrancs (en castell, barranquismo); hidrotrineu (en angls, hydrospeed); salt de pont (en castell, puenting) i rfting. El gimns i la gimnstica Fer esport s sempre saludable. Potser fem gimnstica i anem al gimns. Recordeu que, en catal, hem de fer servir paraules com ara: Gimnstica aqutica en lloc daquagym Graons en lloc dsteps Condicionament fsic en lloc de fitness Pesos en lloc de pesas Samarreta en lloc de camiseta Dessuador en lloc de sudadera

Esports de neu Quan arriba el fred s poca de neu, danar a la muntanya i de practicar esports dhivern, dentre els quals podem destacar lesqu alp, lesqu de fons i el surf de neu (i no snowboard). Quan ens referim al forfait, en catal hem dutilitzar la paraula abonament o forfet, que, com sabeu, ens permet accedir als remuntadors. Per si no voleu esquiar o no en sabeu sempre podeu fer passejos nrdics, lliscar sobre el gel amb patins a les zones habilitades o, simplement, gaudir del paisatge i de la gastronomia de la muntanya. Sobretot, per, no esquieu forapista!!!!

1.4 Noves tecnologies Vocabulari bsic dinternet A continuaci us fem saber quina s la proposta catalana per a conceptes del mn de les noves tecnologies que acostumem a anomenar en angls: Link: enlla E-Mail: correu electrnic Descarga: baixada Bsqueda: cerca Buscador: cercador Software: programari Hardware: maquinari Cracker: pirata informtic Ordenador: ordinador Mouse: ratol Cmeres digitals s possible que molts de vosaltres tingueu una cmera digital. Sabreu, doncs, que no utilitzen rodet (en castell, carrete) i s, en canvi, targetes de memria, on podreu emmagatzemar totes les fotos que vulgueu. Segur que tamb us heu familiaritzat amb paraules com piles recarregables, pxels, sensor dimatge o pantalla de cristall lquid. Ja veieu com, grcies a la cmera, a ms de fotografia tamb hem aprs noves paraules en catal.

1.5 Oci i lleure Vacances a la muntanya Si aquest estiu voleu anar a la muntanya a fer acampades o travesses, no us oblideu pas de les botes, de la motxilla, de la cantimplora i de la carmanyola, que s el que en castell sanomena fiambrera. Per dormir, necessitarem, a ms de la tenda de campanya, el sac de dormir i un allant. En catal, aquesta paraula sescriu amb diresi a la i. I, perqu al vespre no passem fred i per si plou, no us deixeu ni el folre polar ni la capelina. Vacances a la platja Quan ve el bon temps segur que aprofitem per anar a refrescar-nos a la platja. Ens haurem de posar crema solar, gorres, ulleres de sol i collocar-nos a sota del para-sol per no cremar-nos. Tamb segur que anem carregats amb la gandula, lestoreta, el matals inflable i, per als nens que no saben nedar, els braals i les bombolletes. Com noms arribar ja estarem cansats de portar tantes coses, podem menjarnos un cucurutxo a qualsevol quiosquet, que s la paraula que ens proposen en catal per al xiringuito. Podem calmar la set amb refrescos com ara: orxata, paraula que en catal sescriu sense hac inicial, batuts o granissats. Jocs en catal A ladrea web www.cpnl.cat/jocs, trobarem tot tipus de propostes perqu els nostres infants juguin en catal: jocs dordinador, de rol, de taula, etc. Entre aquests ltims podem destacar el dmino, el parxs, els escacs, les dames i els naips o cartes.

1.6 Diversos Lhivern i el fred. La confecci Els refranys ens ho diuen ben clar: Pel febrer, abrigat b Sol de febrer, mai no dura un dia sencer Fred de febrer, pitjor que el de gener Per la Candelera, gran fred o gran gelera Lhivern s poca donades de fred i de masses daire polar. Per fer front a les temperatures sota zero (i no baix zero) ens haurem de vestir amb peces com ara la trenca, lanorac de plomes, el folre polar o la parca. I per qu no? Tamb amb gorres, passamuntanyes i barrets. Paraules catalanes procedents daltres llenges La gran majoria de paraules catalanes procedeixen, com s lgic, del llat, per, com en totes les llenges, trobem molt vocabulari dorigen ben divers a causa de les influncies que es produeixen al llarg de la histria. Aix doncs, en catal, trobem fora paraules de: -lrab: albercoc, albergnia, alcalde, alcohol, arrs, barns, magatzem, sndria, tarifa i xifra. -de llenges amerndies: cacau, tomquet, cautx, hurac, mocass, canoa. -de llenges africanes: banana, baobab, safari, ximpanz. -del xins: quetxup, te, soja, xarol. -de lurd (una de les llenges que es parlen al Pakistan): caqui Moltes de les persones que viuen a Catalunya procedents daltres cultures i que aprenen la nostra llengua reconeixen aquestes paraules com a ben seves.

Els animals (cries i femelles) A Sant Boi se celebra cada any la Fira de la Purssima, que tot i que ha anat ampliant el ventall dactuacions, conserva encara fora elements dels orgens com a fira eminentment agrcola i ramadera. Volem fer referncia tamb al passat de la Fira i, aix, us oferim una srie de noms danimals. Comenarem per saber com sanomenen en catal les cries. Aix doncs, ens trobem amb lanyell o xai (cria del be); el cabrit (de la cabra); el cadell (del gos); el garr o porcell (del porc), etc. Pel que fa als noms dels animals femelles, podem trobar-nos amb la truja (la femella del porc), amb leuga o egua (del cavall); amb la polla dndia (del gall dindi), etc. Les espcies vegetals (hortalisses i condiments) A Sant Boi se celebra cada any la Fira de la Purssima, que tot i que ha anat ampliant el ventall dactuacions, conserva encara fora elements dels orgens com a fira eminentment agrcola i ramadera. Volem fer referncia tamb al passat de la Fira i, aix, us oferim una srie de noms despcies vegetals. Comencem pels condiments: Coriandre (en castell, cilantro); el pebre (la pimienta). Aquesta paraula en catal s masculina i no hem de confondre-la amb el pebrot, pimiento en castell; el safr (azafrn); lorenga (organo); la tpera (alcaparra), etc. Pel que fa a hortalisses, podem esmentar la carxofa, lalbergnia, la carbassa, el carbass, el cogombre, el rave, els espinacs, etc. Esperem que aquestes paraules us siguin tils quan visiteu la Fira.

Els fruits de tardor La tardor s poca tamb de tot tipus de fruits tant de conreu com de silvestres. Entre els primers, podem trobar el ram (en catal sescriu amb diresi a la i), les figues, el codony (en castell, membrillo), les magranes (en castell, granadas) i les castanyes, per exemple. Daltra banda, pel que fa als fruits que ens ofereix el bosc, destaquem: -les mres (en catal aquesta paraula porta accent tancat a la o) -les groselles (paraula aquesta que sescriu amb una sola essa) -els gerds (que en castell sanomenen frambuesas) -els nabius (que en castell sanomenen arndanos) -i una gran varietat de bolets: rovellons, pinetells, ceps Noms de lloc en catal Avui parlarem de noms de lloc del mn que tradicionalment diem o escrivim malament per influncia del castell. En catal hem de dir: Alemanya Anglaterra Algria Ucrana Tunsia (quan ens referim al nom del pas)/Tunis (quan ens referim a la capital) Marrqueix Hlsinki Himlaia Moscou Txernbil LHavana (escrit amb be baixa)

1.7 Paraules que sovint es confonen Planell i plnol Ben sovint confonem les paraules planell i plnol. Intentarem explicar quan hem dutilitzar-ne una i quan una altra. Un planell, segons el diccionari, s un lloc pla i elevat. En canvi, plnol s la paraula que hem de fer servir quan ens volem referir a un mapa, un esquema dun habitatge, etc. Vegem-ne un parell dexemples: He comprat un plnol de Pars. Larquitecte ens ha donat ja els plnols de la casa.

Tarja i targeta Tot sovint confonem les paraules tarja i targeta. Intentarem explicar quan hem dutilitzar-ne una i quan laltra. La tarja s, segons el diccionari, una placa rectangular o ovalada on hi ha escrit un nom o una inscripci. Aix doncs, si fem cas de la definici que acabem de llegir, hem de parlar de targetes de crdit i de targetes de visita i no pas de targes. Potser/Igual De vegades sentim que alg diu: Igual vinc dem per no tho asseguro. Aquesta frase, en catal, s del tot incorrecta perqu la paraula igual no serveix per expressar una possibilitat. Hem de dir, doncs: Potser vinc dem.

Diferncia entre provar, tastar i emprovar Moltes vegades confonem les paraules provar, tastar i emprovar. Intentarem, tot seguit, explicar el significat de cadascuna. Provar vol dir sotmetre a prova: provar un cotxe, per exemple. Ara b, si ens referim a provar vestits, sabates, etc., hem de fer servir la paraula emprovar. Daqu ve el mot emprovador, que s el lloc on ens emprovem una pea de roba a la botiga. I si parlem de menjar, hem de dir tastar. Per exemple: tasta la sopa a veure si est salada.

1.8 Expressions i refranys Refranys del mes de maig (I) Existeixen molts refranys relacionats amb el mes de maig: Pel maig cada dia un raig Laigua de maig fa crixer els cabells a raig Maig calent i plujs fa lany ric i abunds. De ben segur, per, que per al ms fams feu servir el castell perqu no sabeu com es diu en catal. Ens referim al refrany segent: Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo. En catal, es pot dir de diverses maneres, per totes amb el mes dabril i no pas amb el maig: A labril no et llevis un fil o Fins a setanta dabril no et llevis un fil. Refranys del mes de maig (II) Les pluges del mes de maig sn decisives per a les collites. Ja ho diuen els refranys: Maig calent i plujs fa lany ric i abunds. Per a ms del carcter benefactor per al camp hi ha la creena que laigua de maig t virtuts: que porta bellesa o que enforteix els cabells. Tornem al refranyer: Laigua de maig fa crixer els cabells a raig.

Refranys relacionats amb la meteorologia Sovint es parla de la sequera que pateix lAmazones, fruit, sens dubte, del canvi climtic que es produeix arreu del planeta a causa de lexcs de contaminaci. Us preguntareu per qu parlem de canvi climtic en un apartat de llengua com aquest. Doncs perqu repassant el refranyer catal constatem tamb que a poc a poc sha anat produint un augment de la temperatura ambiental, fins al punt que tenim estiu fins ben entrada la tardor. Observeu-ho amb els refranys segents: Per Tots Sants, capes i mocadors grans Per Tots Sants, els camps blancs Per sant Mart (que s l11 de novembre), neu al pi; si no hi s al vespre, hi s al mat. Per sant Andreu (el 30 de novembre), pluja, neu o fred molt greu. Pel desembre, gelades i sopes escaldades. Pel desembre, gelades i nevades i llargues matinades. Sembla, i la gent ms gran ho pot constatar perfectament, que antigament el fred arribava molt abans que ara perqu actualment lestiu es resisteix a marxar. Expressions (I) Us volem explicar el significat dalgunes expressions que es fan servir molt habitualment en catal. Sn les segents: -som al ball i hem de ballar. Es diu quan es vol indicar que les situacions difcils shan dafrontar fins que no se solucionin. -tenir mala bava. Saplica a alg que s dolent, que actua amb maldat. -no entendre-hi un borrall. s lequivalent del castell No entender ni pizca, ni jota. I, per ltim: -qui no t memria ha de tenir cames, que saplica quan alg sha descuidat demportar-se alguna cosa dun lloc i ha de tornar-hi per agafar-la.

Expressions (II) Explicarem el significat dalgunes expressions que sutilitzen molt habitualment en catal. -fer-ne de lalada dun campanar: correspon a la frase castellana hacerlas de padre y muy seor mo. -estimar-se ms: s exactament el mateix que preferir. Aix podem dir: qu testimes ms (o qu prefereixes): sopa o verdura? -dir fstics de: significa parlar molt malament dalguna cosa o dalg.

2. DRETS LINGSTICS Establiments del ram de lhostaleria Segons la legilaci vigent, els establiments del sector de lhostaleria (bars, cafeteries) han de poder atendre els seus clients en qualsevol de les dues llenges oficials a Catalunya. Per tant, han destar preparats per poder atendre el client en catal, si aquest aix ho desitja. De la mateixa manera han de tenir, com a mnim en catal: la senyalitzaci i els cartells dinformaci de carcter fix, les cartes, les llistes de preus, etc. Noms de lloc Segons la legislaci vigent els noms de lloc de Catalunya tenen com a nica forma oficial la catalana, excepte els de la Vall dAran, que tenen laranesa com a nica forma oficial. Aix doncs, utilitzarem noms el catal en els noms dels municipis, de les comarques, dels carrers, places i barris o dels accidents geogrfics. Vegem-ne alguns exemples: plaa de la Generalitat, barri de Camps Blancs, la Ciutat Cooperativa, carrer del Rossell, carretera de Sant Climent. Conceptes de llengua prpia i de cooficialitat LEstatut dAutonomia de Catalunya estableix una distinci entre llengua prpia i llengua oficial. Aix, es considera el catal com lnica llengua prpia de Catalunya; s per aix que s la llengua de lensenyament obligatori i de lAdministraci pblica, per exemple. Daltra banda, el catal s, juntament amb el castell, llengua cooficial. Per resumir, podem dir, doncs, que el catal s la llengua prpia de Catalunya i que s tamb, juntament amb el castell, llengua oficial.

3. CULTURA I LLEURE EN CATAL Aprendre llenges per viatjar Moltes vegades aprofitem lestiu i les vacances per conixer mn i tamb, altres llenges. A continuaci us citem dues pgines web que contenen tota una srie de recursos sobre llenges del mn, entre les quals hi ha tamb el catal. Sn les segents: www.travlang.com www.worldlanguage.com Contenen, entre daltres, diccionaris de traducci, informaci sobre els diferents pasos, etc. Llibres i revistes en catal Sabeu que de revistes en catal nhi ha de temtica ben diversa i per a tots els pblics? Us en citem unes quantes: Spiens, dhistria Descobrir Catalunya, de viatges Enderrock, de msica Nat, de natura Descobrir Cuina, de gastronomia Pel que fa a publicacions peridiques per a infants i joves, podeu triar entre les segents: Cavall Fort Cucafera Tiroliro Reporter DOC Tretzevents La revista dels spers

4. LITERATURA Poema del mes de gener Ja ho diu el refrany Any nou, vida nova. Quan comena lany s el moment dels propsits i de nous projectes. Tamb ens trobem al bell mig de lhivern (recordeu que aquesta paraula en catal sescriu amb hac i be baixa) ats que gener i febrer sn tradicionalment a casa nostra els mesos ms freds de tot lany. Aix ho expressa Miquel Mart i Pol al poema Gener: Cal anar amb compte amb el gla, que si bades i rellisques et pots molt b trencar un bra. Si voleu, podeu llegir aquesta poesia tota sencera al recull Per molts anys! Poema sobre la crema de sant Josep El 19 de mar s sant Josep. Antigament era festa a Catalunya i sacostumava a menjar crema per postres. A continuaci us llegirem un fragment del poema de Miquel Mart i Pol anomenat, precisament, Crema: La crema quan crema no s bona crema. Cal deixar-la reposar i posar-la a la nevera per fer postres lendem. Lendem fa un tel gruixut que si sel toca per sobre sembla ben b de vellut. Que aprofiti! Poema del mes dabril Com ja deveu saber, el 23 dabril s el dia de Sant Jordi, la festivitat de la rosa i el llibre. Aprofiteu el bon temps per voltar pels carrers i per comprar alguna de les novetats literries que cada any ens presenten les editorials. Ah! I no us oblideu pas de regalar roses, que sempre sn benvingudes.

Us deixem amb un tast de poesia de Miquel Mart i Pol: Per labril, Si cada gota en val mil, cada rosa en val deu mil i cada llibre cent mil. Poema del mes de juny Avui farem un tastet de poesia, que sempre ve de gust. Com ja s habitual, us presentem el poema que Miquel Mart i Pol dedica al mes de juny: Visca, visca el mes de juny, la fal al puny. Diu la dita que a lestiu tota cuca viu i s ben cert, que a tot arreu nhi ha ms de deu. Aranyes i escarabats fan quasi ramats, i tot daltres bestioles que no van mai soles. Quieta Nit, de Pere Calders Tradicionalment han estat els Reis de lOrient els qui han portat les joguines per als nens. Cada vegada ms, per, apareix en escena el Pare Noel, personatge de la tradici anglosaxona. En algunes cases es tria entre lun o laltre, per en moltes daltres es combinen tots dos. Lescriptor catal Pere Calders ja es feia ress daquesta dicotomia lany 1949 en el conte Quieta nit. Us en transcrivim un fragment a continuaci: La figura vermella i rodona dun Pare Noel obstru la porta. -On sn els nens? -Sn a dalt, dormint. Per si no parla ms baix els despertar. -Despertar nens forma part de la meva feina. -Li han donat una mala adrea. En aquesta casa fem Reis. El pare Noel, aix, va anar-sen tal com havia vingut, omplint amb la seva silueta tot el marc de la porta. Si voleu llegir aquest conte sencer, el podeu trobar recollit al volum Crniques de la veritat oculta, de Pere Calders.

5. ORTOGRAFIA 5.1 Accentuaci Accentuaci En catal, la lletra A, si s que sha daccentuar, sempre porta accent obert (que s aquell que s diferent del castell). Les lletres I/U, si shan daccentuar, sempre el porten tancat, s a dir, com en castell. En canvi, les lletres E/O poden portar o b accent obert o b accent tancat, segons com es pronuncin Accents desplaats per influncia del castell En catal hi ha moltes paraules que diem amb laccent malament per influncia del castell. Aix doncs, hem de dir: beisbol, handbol, futbol, medulla, perode, timp, pneumnia, atmosfera, diptria, rptil, txtil, mssil. Laccent obert en la lletra E En catal, la lletra E pot portar accent obert o accent tancat. A continuaci explicarem alguns casos en qu porta accent obert, que s el que s diferent al castell. Porten accent obert: -la majoria de numerals: cinqu, sis, set, vuit. -els gentilicis acabats en -es: angls, japons, francs. -els participis dels verbs compostos de metre: per exemple, adms, perqu ve del verb admetre. -els mots: vost, perqu, caf, pags, estrs.

Accent diacrtic (I) En general, en catal, les paraules duna sola sllaba no saccentuen, tret dels casos en qu laccent es fa servir per distingir paraules de significat diferent. Per exemple: -accentuem la paraula b si ens referim a la paraula castellana bien i no pas quan ens referim a lanimal (cordero) -accentuem du quan ens referim a la divinitat i no pas a la xifra. -accentuem dna quan s del verb donar i no quan ens referim a una senyora. Accent diacrtic (II) Les paraules duna sola sllaba no porten accent grfic. Ara b, nhi ha algunes que s que en porten per diferenciar-se daltres. s el cas, per exemple, de ms i de nt. Vegem-ho: Ms porta accent quan s ladverbi de quantitat (vull ms pa) i no en porta, en canvi, quan es referim al mes de lany. Nt porta accent quan ens referim al castell nieto i no en porta quan volen dir limpio. En aquest cas, a ms, hi ha una diferncia pel que fa a la lletra e perqu en un cas es tracta duna e oberta i en un altre cas duna e tancada. 5.2 Conjuncions Les conjuncions i/o En catal, la conjunci i llatina no es canvia mai per e, ni tan sols davant duna paraula que comenci per i. Aix doncs, haurem de dir i escriure, per exemple: Subministraments tcnics i industrials i no pas subministraments tcnics e industrials. Amb la conjunci o passa el mateix: no canvia mai de forma encara que la paraula segent comenci per o. 5.3 Consonants NY El so que en castell sescriu amb ee (), en catal sha descriure amb NY. Per exemple: cigonya, bunyol, canya, Alemanya, etc. A diferncia del castell, aquest so, en catal, pot aparixer sol a final de paraula: any, bany, estany, pany.

LL La ela geminada s una lletra caracterstica del catal formada per dues eles amb un punt enmig, que sanomena punt volat perqu va a mitja alada. La ela geminada es llegeix com una sola ela. Tot i que hi ha algunes normes per saber quan hem descriure ela geminada i quan no, el ms prctic s que mirem el diccionari. Vegem, a continuaci, algunes paraules amb ela geminada: collegi, collaboraci, collocar, excellent, novella, metllic, intelligent, tranquilla. B/V En catal, sanomena be baixa la lletra que en castell es coneix com a uve. Tot i que hi ha regles per saber quan hem descriure be alta o be baixa, cal recordar algunes paraules. Per exemple: -sescriuen amb be baixa: advocat, avet, cavall, provar, govern, haver. -sescriuen amb be alta: autombil, calb, basc, berruga, trobar, treballar. H La lletra h s muda i es conserva per tradici. Per tant, cal recordar les paraules que en porten i les que no. -Porten h inicial: Harmonia, hivern, hereu -Porten h enmig de mot: Ahir, tothom, tothora, exhibir Cal tenir en compte que paraules com: orxata o cacauet, a diferncia del castell, no porten h. G/J En principi, escrivim jota davant de les volcals a/o/u. Per exemple, menjar, joc, justcia. I escrivim ge davant de les vocals e/i: gerro, girafa. Ara b, hi ha algunes excepcions com ara: injecci, subjecte, objecte, jeure, majestat i daltres. En cas de dubte, sempre s recomanable consultar el diccionari.

5.4 Apostrofaci Apostrofaci de larticle Els articles el/la sapostrofen davant de paraules comenades per vocal o h: lestanc, lptica, lhospital. Hem de tenir en compte, per, que no shan dapostrofar les paraules femenines que comencen per I/U tones. (Recordem que els sllabes tones sn aquelles on no cau el cop de veu ms fort). Aix doncs, direm lilla per direm la impremta, per exemple. I direm lurna, per direm la universitat. 6. MORFOLOGIA 6.1 Masculins i femenins Morfologia: masculins i femenins (I) En catal hi ha tota una srie de paraules que sn femenines, per que normalment diem en mascul per influncia del castell. Ens referim a paraules com: una allau (alud en castell), una anlisi, una sndrome, unes postres, entre daltres. Vegem-ne alguns exemples: s poca de fortes allaus a la muntanya. Avui he anat a fer-me una anlisi de sang Cada cop hi ha ms casos al mn de sndrome dimmunodeficincia adquirida. s molt bona cuinera i sempre fa unes postres bonssimes.

Noteu, per acabar, dues coses: la paraula anlisi si s singular no porta essa final. La paraula SIDA s femenina perqu s una sigla formada per, entre daltres, la paraula sndrome.

Masculins i femenins (II) Normalment, per formar el femen duna paraula afegim una a a la forma masculina per, de vegades, hem dutilitzar dues paraules diferents. s el cas de: Amo-mestressa Gendre-nora

Oncle-tia Ase-somera Boc-cabra Toro-vaca Porc-truja Masculins i femenins (III) Normalment, per fer el femen duna paraula s suficient afegir-hi una A a la forma masculina. Hi ha casos, per, que tenen la mateixa forma per al mascul que per al femen. Sn, per exemple: -els acabats en aire: el cantaire/la cantaire -els acabats en arca: el monarca/la monarca -els acabats en cida (atenci: sha de llegir sida): el sucida/la sucida -els acabats en ista: el dentista/la dentista -els acabats en ta: el gimnasta/la gimnasta Masculins i femenins (IV) Normalment, per fer el femen duna paraula s suficient afegir-hi una A a la forma masculina, com per exemple: nen-nena, forner-fornera. Cal tenir en compte, per, tota una srie de casos especials: 1. Els acabats en vocal tnica o forta afegeixen una N: capit-capitana, lle-lleona, padr-padrina. 2. Els masculins acabats en leg (bileg, traumatleg) fan el femen en -loga: biloga, traumatloga. 3. Per acabar avui, esmentarem que alguns crrecs, ttols nobiliaris, professions, etc. fan el femen en essa (amb dues esses): barbaronessa, metge-metgessa. Masculins i femenins (V) Normalment, per fer el femen duna paraula s suficient afegir-hi una a a la forma masculina, com per exemple: noi-noia, gat-gata, jardiner-jardinera. Cal tenir en compte, per, els casos segents: 1. Els mots acabats en p, t i c canvien aquestes lletres per una b, una d i una g, respectivament, a lhora de formar el femen. Vegem-ne alguns exemples: Llop-lloba Cunyat-cunyada Amic-amiga

2. Els masculins acabats en una e no accentuada canvien aquesta e per una a. Per exemple, les paraules mestre, alumne i pediatre acaben en e si sn masculines i en a si sn femenines. Canvi de significat segons el gnere (I) En catal hi ha tota una srie de noms que tenen un significat si sn masculins i un altre si sn femenins. Vegem-ne uns quants: el fi/la fi: En mascul, el fi vol dir objectiu o finalitat. Exemple: hem fet una reuni amb el fi daclarir unes quantes coses. En femen, en canvi, vol dir acabament. Exemple: des del principi fins a la fi. el llum/la llum: En mascul, el llum s laparell, el que en castell anomenem lmpara. Exemple: mhe comprat un llum per al menjador. En femen significa claror. Exemple: avui fa un dia amb una llum molt clara. Canvi de significat segons el gnere (II) Hi ha paraules que canvien de significat segons si sn masculines o femenines. Per exemple: -Editorial en mascul es refereix a larticle del diari i, en femen, es refereix a una empresa editora de llibres. -El pols, en mascul, s el que en castell sanomena pulso i en femen, la pols, es refereix a el polvo. Cal tenir ben present, doncs, qu s el que volem dir en cada moment.

6.2 Diversos Al mat, a la tarda, al vespre Davant les parts del dia hi va la preposici a: al mat, a la tarda, al vespre, a la nit, a la matinada. s per influncia del castell que molta gent diu pel mat. Aquesta expressi s, per, totalment incorrecta.

7. RECURSOS LINGSTICS Nou portal de recursos lingstics Ja podeu accedir al portal de recursos lingstics s a dir a travs de ladrea www.esadir.com. Hi trobareu moltssima informaci sobre la llengua catalana i eines perqu pugueu resoldre tot tipus de dubtes a lhora descriure en catal. Paraules admeses al nou diccionari LInstitut dEstudis Catalans ha presentat ja la segona edici del Diccionari de la llengua catalana, que incorpora paraules noves com ara: copisteria, ludotecari, qutxup o zping, entre daltres. s a la venda a totes les llibreries. Tamb es pot consultar en lnia a ladrea segent: http://www.iec.cat Recursos lingstics en lnia: GDLC A Internet podeu trobar multitud de recursos que us poden ajudar si voleu redactar en catal. Avui us presentem el portal GREC.NET, des don podreu accedir lliurement al Gran diccionari de la llengua catalana i al Diccionari multilinge, entre daltres. Ladrea s la segent: www.grec.net Traductor automtic Ja s operatiu un traductor automtic en lnia i daccs lliure, que permet, entre altres, traduir textos del castell al catal. Cal tenir en compte, per, que totes les traduccions resultants dun procs com aquest han de ser revisades a posteriori. El trobareu a ladrea segent: http://traductor.gencat.cat

8. SOCIOLINGSTICA Origen, territori i poblaci de la llengua catalana La llengua catalana prov del llat i sestn per un territori duns 68.000 quilmetres quadrats en els quals viuen uns onze milions i mig de persones. s parlada en quatre estats: Frana, Itlia, Espanya i Andorra. Es calcula que tota lrea on es parla catal ocupa una superfcie duns 68.000 km2, que s superior a la de pasos com Blgica, Dinamarca o Sussa, per exemple. s lnica llengua prpia de Catalunya i s oficial conjuntament amb el castell. Varietats dialectals Com en totes les llenges, en catal tamb podem distingir diverses varietats geogrfiques. Si coneixeu alg de Lleida, de Girona, de Tortosa, de Valncia o de Mallorca, us haureu adonat que, tot i que ens entenem, parla diferent a com ho fem a la zona de Barcelona Aix doncs, les varietats del catal sn les segents: nord-occidental, valenci, rossellons, balear, alguers i central, que s la varietat de la zona on vivim. El coneixement i ls de la llengua en els diversos territoris de parala catalana no s uniforme a causa de la diversitat de realitats histriques i poltiques. El catal i les llenges del mn Segons un estudi recent, la llengua catalana ocupa el lloc nmero 88 en el rnquing de les llenges ms parlades al mn, amb 9.118.882 parlants. Les 5 primeres llenges de la llista sn, per aquest ordre: el xins mandar, lespanyol, langls, el bengal i lhindi. Al mn hi ha unes 6.800 llenges repartides en uns 220 estats. s evident, doncs, que en la majoria destats, com s el cas de lEstat espanyol, es parla ms duna llengua.

Larans A la Vall dAran shi parla, a ms del catal i del castell, una altra llengua, anomenada arans. Larans s una variant de loccit, llengua aquesta que es parla al sud de lEstat francs i que prov directament del llat com el catal, el castell, el francs, litali i daltres. s llengua prpia a la Vall dAran i oficial a Catalunya, conjuntament amb el catal i el castell.