Infocultures

text Silvia Altafaja

nm.
va iniciar lany 1856 quan la comunitat que habitava lilla Pitcairn, molts dels quals eren descendents de caadors de recompenses casats amb dones tahitianes, arribaren a lilla Norfolk. Actualment, un ter de la poblaci s descendent directa daquesta comunitat arribada des de lilla Pitcairn.

butllet

49

maig-juny 2011

SIA
La literatura filipina anterior a larribada dels espanyols es basava en histries populars, proverbis, llegendes i contes que es transmetien oralment en els diversos dialectes, de generaci en generaci. Sota la influncia i colonitzaci espanyola, la literatura va ser en primer lloc potica i religiosa i, mes tard, sota la influncia nord-americana, es va desenvolupar cap a la narrativa i el teatre. Cal destacar el kundiman, una combinaci de paraules i msica que constituen lexpressi dun profund sentiment damor i fidelitat cap a la persona estimada. El kundiman es va convertir tamb en una reacci patritica a la repressi durant lpoca de la colonitzaci espanyola, quan les canons servien per a expressar les profundes emocions cap a una dona que representava la mare ptria.

EUROPA
Els monuments de larquitectura armnia van cridar latenci dels viatgers francesos i anglesos del segle passat. Tot i que queden en peu poques restes de larquitectura de lpoca pagana (segles VI a IV a.C.), labundncia de monuments arquitectnics, esglsies, complexos monstics i fortificacions medievals determinen que Armnia tingui la categoria de museu a laire lliure. Les primeres esglsies armnies van ser de plnol basilical, derivades de les construccions civils paganes. A partir del segle VI van comenar a preponderar els temples de cpula central, generalment de petites dimensions, per de gran solidesa i simplicitat exterior i interior i generalment construts en llocs inaccessibles. Segons J. Strzygowski (historiador de lart, 1862-1941) Armnia t un rol important en els orgens i desenvolupament de larquitectura cristiana i considera que van ser els primers en construir esglsies quadrades amb petits bsides nnxol i coronades per una cpula.

FRICA

12

La poblaci de Madagascar s una amalgama nica de races. Els primers immigrants van arribar des dIndonsia i del sud-est asitic i, al llarg de 2.000 anys, es van anar interelacionant amb immigrants del continent Afric aix com amb comerciants dorigen rab i europeu. Actualment existeixen divuit tribus oficials a lilla. Quasi la meitat de la poblaci practica religions tradicionals, mentre que aproximadament un 40% sn cristians i un 7% musulmans. Els idiomes oficials sn el francs i el malagasy. Les tradicions culturals sn clarament malagasys, amb un ric i tradicional folklore: rituals funeraris, relleus i gravats en pedra i fusta i una gran varietat despectacles que combinen loratria, la msica i les danses, fent aquest pas un lloc molt interessant per visitar i conixer.

AMRICA
El Museo Figari sha creat darrerament a Montevideo (Uruguai) com una forma de retre homenatge a aquest artista que va pintar un interminable friso de cartrons en els que evoca escenes urbanes del Montevideo colonial i republic, aix com escenes campestres de la regi platense en el segle XIX. En ells samalgama lhome blanc amb el negre, el patrici i lesclau o lindi amb el gaucho en una mena de fantasmagoria histrica on Figari sembla convocar amb humor els seus propis somnis, records i sensacions de linfantesa. Es podran veure trenta olis, un dibuix, fotografies histriques, llibres escrits sobre lartista, entre daltres documents. A partir dels 60 anys, i exiliat voluntriament a Buenos Aires i desprs a Paris, desenvolup una pintura que resumeix la seva concepci de la vida. En poc ms de 15 anys va executar uns 4.000 cartrons i dibuixos que revaloritzen la histria local en el procs civilitzador de la modernitat.

OCEANIA
Lilla Norfolk es troba situada entre Austrlia, Nova Calednia i Nova Zelanda. Excavacions recents han confirmat que els polinesis es van installar a lilla uns 800 anys abans que el capit James Cook desembarqus lany 1774. El primer perode docupaci europea es va iniciar lany 1788. El 1825 el govern britnic va establir lilla com el lloc de cstig extrem per als pitjors delinqents. El 1852, Bishop Wilson va recomanar la clausura de les bases i la majoria dhabitants de lilla van ser traslladats fora entre els anys 1847 i 1855. El tercer perode docupaci es

ESPECIAl XIII dIAdA dE lA PAU

27 dE MAIg dE 2011

en solidaritat amb els AMICS dE lA UNESCO dE SENdAI

dRASSANES REIAlS dE BARCElONA

AMICS DE LA UNESCO DE BARCELONA

Mallorca 207, pral. 08036 Barcelona Tel. 93 452 05 52 Fax 93 453 95 07

butllet 49
any 2011

www.caub.org

caub@caub.org

VII Certamen literari Escolar en llenges dOrigen

text llusa Sangerman

Notcies dAmics de la UNESCO de Barcelona

text redacci

Ms de 500 nens i nenes van omplir les drassanes

El Certamen Literari Escolar en Llenges dOrigen s un concurs de creaci literria adreat a tots els estudiants de cicle inicial, mitj i superior deducaci primria i de primer i segon cicle de secundria, en el que els participants han de presentar els seus textos escrits en la seva llengua materna. Lobjectiu del Certamen s fomentar entre els nens i les nenes el respecte a la diversitat cultural i promoure la integraci dels nouvinguts. Al mes doctubre passat es va comenar el procs dinscripci, i desprs del periode de recepci de treballs per part de les escoles i instituts de Catalunya, el mes dabril es va procedir al fallo del jurat i lelecci dels guanyadors per a cada categoria. El passat 27 de maig va tenir lloc lentrega de premis del VII Certamen. Aquest any lacte es va realitzar conjuntament amb el VI Diversacat. En total hi van assistir unes 30 escoles de primria i secundria Lacte es va iniciar amb diferents parlaments de benvinguda per part del president de la nostra entitat, Sr. Carles Bonet, el Director General de Fundaci La Caixa Sr. Jaume Lanaspa, i la Sra. Alba Ambrs, responsable de loficina ORUS de la Facultat de Formaci del Professorat de la Universitat de Barcelona. A continuaci es van lliurar els diplomes i obsequis als 20 guanyadors del Certamen, ax com la lectura en la llengua dorigen del treball guanyador del primer premi de cada categoria. Aix mateix es van visualitzar els documentals realitzats per les 5 escoles participants en el VI Diversacat. Durant lacte es va fer una activitat en solidaritat amb Sendai. Tots els nens assistents van aprendre a fer un colom en origami i hi van escriure un missatge de solidaritat amb els nois i noies del Jap afectats per la tragdia. En finalitzar lacte, tots els assistents es van desplaar al pati, on tots origamis amb els missatges es van penjar en globus i es va fer una enlairada de globus. Daltra banda, tots els treballs premiats han estat publicats en un llibre, que recull tant el treball escrit en la llengua dorigen, com la seva traducci al catal, que va ser lliurat a cada assistent. Vint magnfics illustradors del nostre pas van guarnir cada treball amb una de les seves obres. Com a recordatori, cal indicar que aquest any han participat una seixantena de centres escolars de Catalunya, amb un total de prop de 500 participants de primria i secundria que han redactat treballs amb ms de 20 llenges diferents.

El president dAUB sentrevista amb el delegat de la Comissi Europea

El 18 de maig passat, el president dAmics de la UNESCO de Barcelona (AUB), Sr. Carles Bonet, va entrevistar-se amb el delegat de la Comissi Europea a Catalunya i les Illes, Sr. Manel Cams, per mantenir un primer contacte amb la voluntat denfortir els lligams entre la nostra entitat i aquest organisme, que comparteixen la defensa dels valors europeus. Des del seu naixement, la nostra associaci ha estat un cap de pont de leuropeisme a Catalunya.

11

Junta directiva
Presidents dHonor*: Josep martnez de Foix Heribert barrera i Costa miquel Coll i alemany Josep maria samaranch i Kirner *President*: Carles bonet *Vicepresident*: Joan badia *secretari*: Joan maria sol *tresorera*: Griselda ramos

*Vocal*: alexandra Cervera *Vocal*: ana agust *Vocal*: enric-ernest munt *Vocal*: Gerard Palacn *Vocal*: Joaquim sard *Vocal*: Josep manuel Planas *Vocal*: Pep mart *Vocal*: ramon Vilar *Vocal*: roser Cavaller *Vocal*: santiago alfonso

butllet 49
Coordinador: Pep mart maquetaci i disseny grfic: adelaida riveira Collaboradors: slvia altafaja, nria altabella (fotos), Claudia Gutirrez, Carolina Kaplan, estella mass, enric-ernest munt (fotos), mnica enrich ,llusa sangerman i laura sol

butllet 49
any 2011

butllet 49
any 2011

Entrevista
text redacci

diversaCat, sisena edici

text Carolina Kaplan

Carolina Kaplan, coordinadora de diversaCat

Creativitat i esfor

Carolina Kaplan ha cooordinat el programa DiversaCat des de novembre del 2010 fins ara. Aquesta noia de Buenos Aires, llicenciada en Administraci dONGs, est preparant la seva tesi, sobre el tema del Desenvolupament dels jardins dinfncia a Buenos Aires (1958-68). Dinmica i carismtica, ha donat un fort impuls al DiversaCat. Pregunta.- Carolina, ten vas Resposta.- S, el juliol torno a Israel, on vaig estarhi cinc anys estudiant a la Universitat Hebrea de Jerusalem. Vaig venir aqu amb la meva parella, que havia de fer un mster a Barcelona. P.- Com s que vas decidir anar a Israel?

P.- Amb quants nois heu treballat? R.- Amb prop de setanta nois i noies, dentre 13 i 17 anys, de cinc centres escolars. Aquest any shan notat tamb aqu les retallades, i per aix hem pogut arribar a menys escoles que anys anteriors. De totes maneres, grcies a aix vaig poder dedicar-me a altres coses que eren necessries, com modernitzar i organitzar la pgina web, crear la pgina del Facebook on professors, alumnes i voluntaris sn part activa de la mateixa, crear larxiu audiovisual i tenir tots els documentals penjats a internet. Crec que el projecte est ben encarrilat. P.- Moltes grcies, felicitats i fins a la propera.

El divendres 27 de maig, els Amics de la UNESCO vam celebrar la Diada de la Pau en les Reials Drassanes de Barcelona. Com a part de la gran festa, DiversaCat va presentar els documentals que els nois de diverses escoles van realitzar, junt amb els seus professors i els nostres voluntaris. Van assistir a la trobada molts nois i noies, tots ells molt emocionats per la presentaci dun projecte que portaven treballant durant mesos, i que s fruit de la seva creativitat, planificaci i esfor. Els estudiants es van mostrar molt alegres i commoguts al rebre els seus diplomes i veure en la gran pantalla els trailers dels seus documentals. Totes les escoles participants de la que ja s la sisena edici de DiversaCat van ser-hi presents: IES Enric Borrs, IES Pablo Ruiz Picasso, IES Pedraforca, IES Torres i Bages i SES Badalona. Prop duna setantena de joves van collaborar en ledici daquest DiversaCat 2011, que va corroborar laposta feta fa uns anys per part dAmics de la Unesco de Barcelona perqu els joves de la nostra ciutat es vinculessin ms a fons amb la realitat diversa del seu barri. La projecci dels documentals sencers, que es van poder veure en lauditori contigu a la Sala Comillas del Museu Martim, va ser molt exitosa i emocionant. Lauditori estava ple i tots els assistents van aplaudir amb entusiasme cadascun dels documentals. Lxit daquesta edici de DiversaCat va ser producte de lenergia i la dedicaci de professors, estudiants i voluntaris. Per aix, moltes grcies a tots aquells que van fer que aquesta nova edici reeixs plenament. Felicitats!

10

R.- Tenia clar que volia estudiar fora, i sent jueva, Israel dna moltes oportunitats: lEstat et paga tres anys duniversitat, et donen cursos didiomes gratuits Tamb em va servir per estudiar hebreu, del que ja tenia algunes nocions. Ara anir a Tel Aviv, que s un mn a banda comparat amb la resta dIsrael. P.- En quin sentit ho s? R.- Tel Aviv s una ciutat molt cosmopolita, sense els problemes que pot haver-hi a Jerusalem, hi ha ms possibilitats de treball, ms joves P.-Qu ha suposat per a tu coordinar DiversaCat? R.-Ha estat una experincia engrescadora perqu mha ofert loportunitat de coordinar equips de persones, i a ms voluntaris, una cosa que no havia fet. I treballar amb escoles, que s un mn molt especial. El projecte DiversaCat permet que els nois i les noies coneixin altres mons diferents al seu a travs dun treball audiovisual. Veus les diferncies per sobretot les semblances. Recordo, per exemple, quan es va tractar el tema de les festes, i veies com el Carnaval se celebra de forma diversa a cada pas per, en el fons, s la mateixa festa. De fet, DiversaCat s un programa pedaggic que empra el documental com un instrument.

butllet 49
any 2011

butllet 49
any 2011

Solidaritat amb el Jap

text redacci

Notcies
text redacci

Sendai, la flama que perviu

2011. Entre les dues dates, hi ha una histria damistat, entre el club de Sendai i Amics de la UNESCO de Barcelona, que han mantingut sempre una magnfica relaci, fins al punt que els amics de Sendai van regalar a la nostra entitat els estris per a la cerimnia del te amb motiu de la trobada preparatoria a Barcelona, el 1983, del primer congrs de la Federaci Mundial dAssociacions i Clubs UNESCO. Aquest congrs va celebrar-se precisament a Sendai. Aquest any, desprs que el Jap hagi patit una de les catstrofes ms greus que es recorden, la nostra Diada de la Pau ha volgut tornar a encendre simblicament aquella flama que Koichi Ueda i molts daltres van enarborar sobre les runes dun pas venut que es va tornar a aixecar. Luciane Oliveira da Silva, voluntria dAmics de la UNESCO de Barcelona, va realitzar un magnfic documental sobre Sendai que van poder veure tots els voluntaris, socis i amics presents en la Diada de la Pau celebrada a les Drassanes. Una filmaci que s una mirada rpida sobre les runes, les de 1945 i les dara, per sobretot sobre la capacitat de represa dun poble. Les paraules adreades als nois i noies catalans per la jove Yuko Iwase, de la Universitat de Sendai, van ser la millor expressi duna solidaritat avui refermada. Sempre en el record daquell jove Ueda que tan impactat va estar quan va escoltar la frase que podem considerar com a fundadora de la UNESCO: Ja que les guerres neixen en la ment dels homes, s en la ment dels homes on shan derigir els baluards de la pau. Divendres 27 de maig, a les Drassanes, les vam tornar a escoltar.

Adu a tres fundadors

En els primers mesos de 2011 ens han deixat tres socis fundadors, tres persones que van contribuir a la consolidaci de lentitat en els anys ms difcils, quan Amics de la UNESCO de Barcelona sobria pas enmig de lhostilitat de les instncies oficials franquistes. Es tracta de la cientfica Julia Coromines, lartista Jordi Vila Rufas i el poeta Anton Sala-Cornad. Tots tres es van comprometre a fons amb els objectius de la nostra entitat i simbolitzen molt b el ventall dinteressos de la nostra associaci, com tamb el seu carcter plurisdiciplinar . La doctora Jlia Coromines va morir el 30 de mar passat. Introductora destacada de lescola psicoanliticai a lEstat espanyol, la seva vida va comenar i conloure a Barcelona (1910-2011). Era filla de lescriptor i poltic Pere Coromines i germana del filleg Joan Coromines, i fou una de les figures brillants de la psiquiatria catalana. Fundadora de la Revista Catalana de Psicoanlisi, de prestigi internacional, va ser vicepresidenta dAmics de la UNESCO de Barcelona els anys vuitanta. Julia Coromines s una ms de les moltes figures cientfiques rellevants vinculades estretament a aquesta casa. El primer president de lentitat va ser Ramon Sarr, metge psiquiatra com ella.

Sendai, 1945. La Segona Guerra Mundial conclou desprs del llanament, el mes dagost, de dues bombes atmiques sobre Hiroshima i Nagasaki. El Jap signa formalment la seva rendici el 2 de setembre davant del general MacArthur. Com moltes altres poblacions nipones, Sendai, la que ha estat anomenada la Ciutat dels Arbres, a la regi de Tohoku, resta en runes. El conflicte bllic ha ferit greument el paisatge urb, caracteritzat per mplies zones boscoses que envoltaven les antigues cases dels samurais. Un dels seus fills, Koichi Ueda, profundament trasbalsat per la derrota del Jap, va rebre amb entusiasme la notcia de la fundaci de la UNESCO el 1946 a Pars. A partir daleshores, sinicia una aventura que dur a la fundaci del primer Club dAmics de la Unesco del mn el 19 de juliol de 1947. Al costat de Ueda, van ser cabdals en aquesta primera associaci persones com Kochi Doi, un professor de filologia anglesa de la Universitat Tohoku de Sendai, que va veure morir un fill durant la guerra, i un altre professor, Takeo Kuwabara. Ells i molts altres van engegar el que ha esdevingut el moviment UNESCO, que sha ests per tots els continents propagant els valors de la pau, leducaci, la cincia i lharmonia entre les nacions. Ho explica molt b Anne WillingsGrinde al seu treball Els Clubs UNESCO, camins de llum (editat per la UNESCO, 2000). Les imatges del Sendai de 1945 (com aquesta que us oferim) sn esgarrifoses, com ho sn les actuals, que mostren una ciutat arrasada pel tsunami daquest

9
L1 de mar ens deixava Anton Sala-Cornad, fill de Trrega (19292011), perit qumic de professi per que va excellir com a escriptor i poeta. De molt jove, la seva producci literria ja va ser elogiada pels crtics, amb Joaquim Molas al davant, que va saludar el tremp literari de la seva Antologia potica (1950). Va ser un actiu militant antifranquista, amic de Joan Revents i membre del PSC. El president Pujol li va atorgar la Creu de Sant Jordi el 1998. Sala-Cornad va ser membre de la junta de lentitat en diverses ocasions i va ser durant un temps vicepresident.

El 12 de gener va morir Jordi Vila Rufas (Barcelona, 1924-2011), un pintor rellevant que va destacar en el retaule. Estudiant i, ms tard, professor a lEscola Massana, un centre que tant ha contribut a la formaci de molts artistes catalans. La seva obra va merixer que li fos concedida per la Generalitat la Carta de Mestre Artes. La famlia de Vila Rufas ocupa un espai propi en el mn de lexpressi artstica. El seu pare, Joan Vila, ja va ser un illustrador important. El seu germ Francesc, ms conegut com a Cesc, fou un dels grans autors dhumor grfic del pas, a ms dun pintor memorable.

Recordar-los a tots tres s un acte dhomenatge, per tamb s una manera de recordar-nos a nosaltres i a lentitat don venim i cap a on hem de continuar creixent.

butllet 49
any 2011

butllet 49
any 2011

Propers
text laura Sol

diada de la Pau-Conferncia
text redacci

Ms a prop de lEuropa del Nord

lExcm. Sr. Senn Florensa analitza la primavera rab

LEuropa del Nord va ser la regi protagonista de la festa del 21 maig de Propers, que des del gener organitza mensualment Amics de la UNESCO de Barcelona en collaboraci amb diverses associacions culturals de Barcelona. Lluny de ser freda, la trobada amb lEuropa del Nord va ser la ms ntima i acollidora, amb un ambient relaxat i alegre que convidava a atansar-se als altres i compartir moments.

La gastronomia s un element fonamental per aproparse a la cultura i tradici dun poble. Com ve sent habitual tamb, el berenar, a crrec de les voluntries del taller de gastronomia, va oferir un tast dels plats tradicionals de la cuina dEuropa del Nord, aix com cuina catalana. Finalment, el fins Sakari Hirvonen va recitar un poema en la seva llengua de lantologia El boulevard dels matxets, obra de la literatura contempornea finesa. La pea, en boca de Hiroven, sonava hipntica, estranya i llunyana, i s que el fins comparteix arrels amb llenges tan dispars com el mongol, el turc i leuskera. La festa va comptar amb la presncia de Barcelona Televisi, que va realitzar un reportatge sobre la trobada per als seus programes dinformatius en fins i rus. Podeu consultar els vdeos que van emetre aix com el vdeo amb els moments de la festa a lapartat de Propers de la web www.caub.org i al nostre facebook dassociacions.

El conferenciant daquest any no podia estar ms ben triat. Senn Florensa, fins ara director de lInstitut Europeu de la Mediterrnia (IeMed) i recentment nomenat com a secretari general dAfers Exteriors de la Generalitat, bon amic daquesta casa, va ser el ponent del Sopar de la Pau. Va ser presentat pel president de lentitat, Carles Bonet.

Coneixedor directe de la realitat tunisiana, que ell va viure in situ com a ambaixador, Senn Florensa, va relatar la particularitat daquell Estat, que Habib Bourguiba, el pare de la independncia, va voler modernitzar seguint els patrons de la metrpoli, la Frana republicana i colonialista. s precisament a Tunsia on la metxa de la rebellia contra el rgim de Ben Ali va encendres en primer lloc i va prendre amb ms fora. Senn Florensa tamb va subratllar la complexitat de cada pas rab, i les dificultats que hi ha per establir fcils equivalncies entre el que ha succet a Egipte i el que pot passar als pasos del Golf Prsic. Per en les paraules del responsable de la poltica exterior de Catalunya hi va bategar el mateix que ell ha trasms des que va prendre possessi del crrec: Europa no es pot permetre restar al marge de levoluci dels esdeveniments al vessant rab de la Mediterrnia, perqu el cost que pot pagar per cedir el lideratge seria massa elevat. La Uni Europea ha restat molt en segon terme des que van comenar les revoltes a les places rabs. Els pobles rabs reclamen lajuda de lEuropa democrtica, i aquesta ha destar a lalada en un moment que, segurament, ser definitori per a les nacions rabs en les properes dcades.

8
La celebraci va propiciar que els prop de seixanta assistents, molts dels quals comencen a ser habituals a les trobades de Propers, es coneguessin i gaudissin plegats de les activitats. Una festa de i per la diversitat cultural que va congregar associacions darreu: Casa Eslava, Mexcat, Casa de Mendoza en Espaa, Asociacin Panam Catalunya i Kaukaso Associaci cultural a Catalunya. La msica en directe va ser lencarregada dinaugurar i clausurar lacte. Com un bitllet gratut per fer la volta al mn, va traslladar-nos amb les diverses actuacions duna banda a laltra del planeta. La coral Tessella va interpretar peces en xins, catal, hebreu, catal, etop i angls. Per acomiadar la nit, Helmi Camus, finesa, va representar al piano el minuet Hairdanmaan menuetti. El sol de primavera va fer que les activitats de la tarda es traslladessin a la terrassa de la seu. En primer lloc, els assistents van organitzar-se en grups que tenien un membre representant de cada pas, i van jugar a un trivial amb preguntes culturals darreu del mn. El premi per a lequip amb ms encerts, va crrer a crrec de lassociaci Panam Catalunya. A continuaci, van oferir-se tallers de llengua danesa, bisuteria, s de facebook, manualitats amb plastilina, origami i Tai-chi.

Florensa s un dels catalans que millor coneix la realitat internacional. Diplomtic rellevant, ha estat ambaixador a Tunsia (2000-2004), director general de Cooperaci amb el Mn rab, la Mediterrnia i els Pasos en Desenvolupament del minsiteri dExteriors espanyol (1996-2000), i director dEstudis de lEscola Diplomtica. s, per tant, un gran coneixedor del mn rab. Per aix, se li va demanar que fes una panormica dels esdeveniments que shan generat en el nord dfrica des de linici daquest any. Lactual secretari general dAfers Exteriors de Catalunya va endinsar-se en la realitat del Magrib, bsicament de Tunsia i dEgipte. Va assenyalar la rellevncia dels fets a Egipte per a tot el mn rab, ja que el pas del Nil continua sent el ms influent de la zona i el que acaba decantant els grans processos histrics de la regi. Per Senn Florensa, el sentiment de frustraci dels sectors ms sensibles daquestes nacions rabs explica lactual esclat social i poltic. I alhora, cal reflexionar sobre el fet que alguns dels intents de modernitzaci daquelles societats han arribat all acompanyats de les nsies dhegemonia occidental, cosa que ja es va evidenciar amb la campanya de Napole a Egipte a finals del segle XVIII.

butllet 49
any 2011

butllet 49
any 2011

diada de la Pau
text Claudia gutirrez C.

diada de la Pau. Petita crnica grfica

text redacci

lart de lOrigami a les drassanes

acte del Vii Certamen literari escolar en llenges dorigen i Vi diversaCat. Paraules de benvinguda. desquerra a dreta, emili Pons, assessor de lHonorable consellera densenyament, irene rigau; Carles bonet, president daUb; Jaume lanaspa, director general de la Fundaci la Caixa, i alba ambrs, responsable de loficina de relacions Universitat societat de la Universitat de barcelona. moltes grcies a tots ells i a les institucions que representen per fer possible un altre any aquesta diada.

El passat 27 de maig Amics de la Unesco Barcelona (AUB) va celebrar al Museu Martim la Diada de la Pau. En aquest acte es van premiar estudiants de Barcelona pels seus treballs sobre la diversitat cultural, la socialitzaci, la convivncia i el civisme.

joves de Barcelona van aprendre a fer ocells de la pau utilitzant lart japons de lOrigami (papiroflxia). Hi van escriure missatges dnim, damor i de solidaritat commoguts per la situaci duns altres de la seva edat a milers de quilmetres daqu. Com a sorpresa final, en finalitzar lacte, tots els seus ocells plens de missatges els esperaven volant penjats de centenars de colorits globus biodegradables, que posteriorment els nens van deixar anar a la vegada enviant els seus missatges cap a Sendai. Tot el procs daquesta simblica activitat va quedar recollit en una mostra de fotos i un vdeo que seran enviats al Jap i presentats en diferents escoles de Sendai amb lnic desig que els nens locals sentin el suport que des del ms profund del seu cor els nostres els envien.

Conferncia de la Pau. Carles bonet, president daUb, presenta lexcm.sr. senen Florensa, secretari dafers exteriors de la Generalitat. a la dreta, norio sudo, cnsol del Jap a barcelona, que ens va honorar amb la seva presncia.

sopar de la Pau. en primer pla, el vicepresident Joan badia, i Josep maria samaranch, president dhonor daUb. al fons, el tamb president dhonor Josep martnez de Foix.

Donat el vincle damistat existent entre AUB i el Club Unesco de Sendai, el tema de la Diada va consistir en rendir un homenatge a Sendai, concretament als nens daquesta ciutat, ja que desprs del terratrmol molts dells van quedar en xoc, ferits o fins i tot orfes. Encara que arreu del mn ha hagut diverses mostres de solidaritat amb el Jap, la majoria shan centrat en aspectes materials. Per aquesta ra, va sorgir la idea denviar dalguna forma afecte a tots aquests nens afectats. s aix com, durant la jornada, 500 nens i

les corals damics de la Unesco van tenir una participaci brillant durant la diada. desprs de lactuaci del cor infantil i de la coral tessella, va cantar la Coral Preludi, dirigida per ramon Vilar.

butllet 49
any 2011

butllet 49
any 2011