Resum argumental

Amb la voluntat doferir una alternativa a lpera italiana vigent, Weber accept el llibret proposat pel seu amic escriptor Johann Friedrich Kind, amb prestigi en el mn literari de Dresden, sobre una llegenda popular procedent del recull Gespensterbuch (1810) de Johann August Apel i Friedrich Laun. Lacci se situa a Bohmia, pocs anys desprs de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). Acte I Desprs de la magnfica obertura, en una clariana del bosc, en lassaig del concurs de tir que sha de celebrar lendem, el pags Kilian encerta de ple la diana amb un tir darcabs i la gent laclama entusiasmada davant la irritaci evident del munter Max, el seu contrincant, que darrerament no t gens de sort en les seves intervencions. Els pagesos lacompanyen en process i el guanyador es mostra arrogant i es burla del venut amb crueltat; Max perd els estreps i treu un ganivet, per la gent els separa. Arriben Kuno, guardabosc del prncep del lloc (Ottokar), i el malvat munter Kaspar amb altres caadors. Kuno resta desolat quan constata el mal moment pel qual passa Max. Kaspar ho atribueix al fet que es vctima dun sortilegi i li recomana demanar lajuda del Gran Caador, un dels servidors del diable. Kuno sindigna, qualifica Kaspar de persona indesitjable i intenta animar Max perqu lendem participi amb encert al concurs de tir que presidir el prncep, el guanyador del qual t dret a la m de la seva filla Agathe i de succeir-lo a ell en el seu crrec. Explica aleshores als presents el llegendari origen del concurs en temps del seu rebesavi. Es parla tamb de la bala mgica, obra del diable: sis bales encerten la diana volguda pel caador, per la setena pertany al diable, que la dirigeix segons la seva voluntat. Max, sumit en una negra desesperaci, es veu incapa de suportar el fet de perdre la seva estimada Agathe. Kuno parla com un home recte, religis i segur de si mateix i Kaspar mostra una personalitat intrigant i tortuosa i pretn apoderar-se de la voluntat del jove tirador, mentre els caadors i pagesos mostren la seva simpatia pel noi. Kilian es reconcilia amb Max i li desitja sort, i els pagesos ballen un lndler. En restar sol, Max evoca la felicitat passada ara esvanida i el seu amor amb Agathe. Kaspar intenta consolar-lo. Lobliga a beure i posa un beuratge al seu got, mentre proclama la seva devoci al vi i a Bacus, als jocs i a les dones, cosa que escandalitza el jove caador. Li deixa el seu arcabs perqu tiri contra una presa quasi invisible i entre riallades sinistres de Kaspar, cau abatuda una guila poderosa, que omple Max de sorpresa i de temor. Kaspar li diu que noms una bala mgica pot assegurar lxit del seu tir i la que acaben dutilitzar s la darrera que tenia, per li proposa anar a mitjanit a la tenebrosa Gorja del Llop, on podran fondre noves bales amb lajut dels esperits malignes. La resistncia i el temor de Max sn venuts per la insistncia de Kaspar i la seva desesperaci per la possible prdua dAgathe si falla lendem. Lalegria del malvat caador sexplica pel seu ressentiment perqu havia prets intilment Agathe i perqu t un pacte amb Samiel, el diable, pel qual si li proporciona una nova presa en aquest cas Max, se li ajorna la seva prpia condemna, pactada fa temps amb les forces infernals.

Acte II En una sala de la casa de Kuno, la seva filla Agathe, enamorada de Max, ajuda la seva cosina nnchen a clavar a la paret el retrat del seu besavi, que en caure sobtadament lha ferida al front. Les dues noies, que sestimen amb tendresa, mostren aviat el seu carcter oposat: seris i amb un punt dangoixa el dAgathe; alegre i optimista el dnnchen. Agathe mostra la seva preocupaci pel retard de Max, que li ha proms passar per casa seva aquell vespre, alhora que sent un temor indefinit. nnchen celebra la joventut i lamor mentre Agathe adorna el seu vestit de nvia. Li explica que al mat ha anat a veure el vell eremita, amb fama de sant, que li ha regalat un bell ram de roses blanques i li ha demanat que tingui cura, que una visi li ha revelat que ella est en greu perill. La cosina sen va a dormir i mentre lespera mirant els estels per la finestra, torna a sentir angoixa pel seu futur i demana la protecci del cel. Arriba finalment Max, que intenta dissimular els seus fracassos i en canvi destaca amb orgull les plomes de lguila que ha abatut amb Kaspar. nnchen intenta novament donar alegria i confiana, per Agathe ha de justificar la seva ferida i Max sadona que el quadre de lavantpassat ha caigut en el mateix moment en qu ell disparava la bala mgica contra lanimal. Malgrat les spliques de lestimada, diu que ha de marxar per recuperar un gran crvol que tamb ha caat a la Gorja del Llop. Elles intenten convncer-lo que no vagi a un lloc tan perills, on habita el Caador Negre, per ell afirma que s un home i que no li manca el coratge i el valor. Lescena de la Gorja del Llop transcorre en un indret salvatge. Kaspar forma un cercle a terra de pedres negres al voltant dun crani on shan de fondre les bales de Max, un cor desperits invisible entona una salmdia, sonen les dotze de la nit i Kaspar, en nom del crani, evoca Samiel, que apareix entre les roques. El caador li demana un ajornament de tres anys en el pacte infernal que t convingut amb ell i que acaba lendem a canvi de lliurar-li lnima de Max. Per aconseguir-ho, ha dajudar-lo a fondre les set bales mgiques: les sis primeres encertaran el seu objectiu i la setena ferir de mort la seva estimada, cosa que produir la desesperaci del noi. Samiel accepta i desapareix. Arriba Max decidit a desafiar el seu dest, entre signes terrorfics de les forces del mal. La fosa de les set bales constitueix la darrera escena. Les frmules dencanteri de Kaspar demanant ajuda a lesperit maligne inicien la feina i cada anunci duna nova bala s repetit per leco, acompanyat per sons terrorfics i aparicions i el cant dun cor invisible. A la setena bala, que fon Max davant la impotncia de Kaspar, apareix Samiel, que allarga la m al jove, per aquest fa el senyal de la creu i lesperit desapareix.

Acte III Desprs dun interludi simfnic, en una clariana del bosc, un petit grup de caadors comenta laspecte inquietant de la Gorja del Llop. Entren Max i Kaspar i un dels caadors comenta la gran punteria del jove munter, al qual ha vist fa poc tirar tres bales. Quan resten sols, Max demana a Kaspar una bala, per aquest no vol donarla-hi i Max resta noms amb la setena bala forjada, que s precisament la que ha de seguir el voler de lesperit maligne, cosa que el noi ignora i omple dalegria Kaspar. Al dormitori dAgathe veiem la jove promesa vestida de nvia, que inicia una pregria en qu mostra la seva confiana en la bondat divina; hi entra nnchen i se sorprn de veure les seves llgrimes. Agathe ha tingut un malson premonitori: shavia convertit en un colom blanc, Max li disparava, ella queia per es transformava novament en Agathe i al seu lloc jeia abatut un ocell negre. La cosina intenta donar una versi inofensiva del significat del somni i, burleta, li recomana assumir lalegria prpia duna nvia. Entren les dames dhonor, que canten una can popular. nnchen porta la capsa de la corona i anuncia que el quadre de lavantpassat de Kuno va tornar a caure la nit passada. El temor dAgathe augmenta quan comprova que la corona que ha arribat s una corona morturia, per decideix que les roses blanques que li havia donat leremita serveixen per fer una nova i veritable corona de nvia. En una clariana del bosc on hi ha el pavell del prncep i sha de celebrar el concurs, Ottokar i el seu petit seguici escolten els cants dels caadors. El prncep rep amb afecte Kuno i li diu que aprova la seva tria de Max com a marit de la seva filla i successor, per exigeix la prova de tir, com demana la tradici. Commina Max perqu dispari al colom blanc que sha posat sobre una branca, i al mateix moment entra Agathe, que li demana amb un crit que no tiri, que la coloma s ella, per la bala ha sortit ja de larcabs, la coloma vola i Agathe i Kaspar, que sestava amagat sota larbre, cauen a terra. Tothom creu que Max ha disparat sobre la seva promesa, per Agathe, protegida per leremita, que apareix al seu costat, noms ha caigut desmaiada i aviat es recupera. Kaspar, per, enmig dun toll de sang, intenta intilment redrear-se i veu la figura de Samiel invisible per als altres, reconeix que les forces del mal lhan venut i maleeix el cel abans de caure sense vida. Ottokar ordena que abandonin el cadver a la Gorja del Llop. Exigeix a Max que expliqui el que ha succet i aquest confessa que va fondre les quatre bales mgiques amb la complicitat del malvat Kaspar. El prncep sindigna i el condemna a sortir immediatament del pas i a renunciar a la m dAgathe. Kuno, Agathe, nnchen i tots els presents intercedeixen a favor seu. Ottokar es mant en la seva posici, per larribada de leremita capgira la situaci. El prncep es decobreix davant la seva presncia i accepta per endavant el seu consell. Leremita fa veure que la felicitat de dues persones que sestimen no ha de dependre del curs duna bala i demana que aquesta prova sigui suprimida. Quant al cstig que mereix Max, demana que sigui noms un any i que si es comporta com un jove digne i honrat li sigui concedida la m dAgathe. Lpera acaba amb lesclat de joia dels presents fins a arribar al majestus coral final, himne a lAltssim i a la bondat del cel.