butllet

de lACO de Catalunya i les Illes Balears

el

Juny 2011 n. 194

Del fracs a lesperana

Sumari / Presentaci
Orientacions i objectius Plantar-se per donar fruit. Comit Permanent [3] Llegir lEvangeli avui Acampades a les nostres places. Quim Cervera [4] Vida del moviment Projecte Vote Europe. Clia Santiago [5] Revisi de Vida. Grup Poble-sec 1 [6] Super-vivncies quotidianes, de Maria Escalas. Merc Sol [8] Trobada de Responsables. Alba Maench[9] Zona Nou Barris. Radiografa. Comit de Zona [10] Els fonamentalismes. ACO Anoia [11] Setmana Santa en famlia. Carles Canela i Mireia Riera[12] Lluita obrera i comproms Manifest 1 de Maig. Pastoral Obrera de Catalunya [13] Acampades. Declaraci ACO Lleida [14] Lentrevista Oriol Xirinachs. ngela Rodrguez [15] Un dia en la vida de... Una empleada de hogar. Francis Pacheco[17] Collaboracions Hem pres la paraula. Fidel Membrive [18] Sobre la recent campanya electoral, en clau local. Merc Sol [19] 25 anys del Collectiu de Dones en lEsglsia a Catalunya. Ernestina Rdenas [20] Caminada i paella en record de lEnric Grases. Una colla damigues i amics de lEnric [21] A reveure, Ferran [22] El movimiento 15 M, reexiones. Jaume Ribas y Manolita Olmo[23] Dossier Del fracs a lesperana Cultura Pregries per adults que sn com nens [24] Una historia necessria [24]

Revista trimestral de lACO de Catalunya i les Illes Balears

c/Rivadeneyra, 6, 8 08002 BARCELONA tel. 93 412 48 88 fax 93 318 81 87 acocat@arrakis.es www.treballadors.org/aco Equip de redacci: Albert Marn, Enric Mateu, Josep Pascual, Jordi Joan Aymerich, Clia Santiago i ngela Rodrguez. Impressi: Papers 99, S.C.C.L. Disseny i maquetaci: Juan ngel Baos (Papers99, s.c.c.l.)

l butllet destiu ve marcat lgicament pel moviment 15M o dels Indignats. Aqu el tractem en diversos articles: les Orientacions i objectius; la declaraci que es va fer des de lACO de Lleida el dia 27 de maig, en qu la concentraci dindignats va ser desallotjada per la fora; i us presentem tamb el cas de les Franqueses, en qu des de la societat civil ja sha fet el pas cap a la implicaci poltica i ns i tot han obtingut dos regidors a les passades eleccions municipals. Els nostres representants al Moviment de Treballadors Cristians dEuropa (MTCE) ens presenten el Projecte Vote Europe i la seva web http://www.voteeurope.net, que vol ser una plataforma per aprofundir en el projecte de la justcia social, en qu els ciutadans puguin participar i reexionar sobre els temes de l'Estratgia Europa 2020. Pel que fa a la formaci us presentem la Jornada a crrec de lACO de lAnoia sobre els fonamentalismes: no noms el religis sin tamb leconmic, poltic, en la famlia, del cos i de la terra, que ens poden dur al fanatisme i a la falta de pensament. El dossier recull, tal com un gran nombre de gent ens ha demanat, el gui de la xerrada del divendres sant a Prades, a crrec den Quim Cervera (en collaboraci) sobre els nostres fracassos i les nostres esperances. Hem demanat al Collectiu de Dones en lEsglsia que repassi la seva trajectria i el sentit de la seva existncia amb motiu de la concessi de la Creu de Sant Jordi. Alhora trobareu la ressenya del llibre que fa un reps de la seva histria amb motiu del 25 aniversari de la seva creaci. Tot aix i diverses qestions ms que trobareu citades al sumari. Que tingueu una bona lectura i unes bones vacances !
Juny 2011 - n. 194

Presentaci

butllet

el

Orientacions i objectius

Plantar-se per donar fruit

COMIT PERMANENT

lantar-nos. Quantes vegades ho devem haver fet en la nostra vida quotidiana? Ho podem haver fet per defensar alg o a nosaltres mateixos davant duna injustcia. En una negociaci al sindicat, al partit. O b a la feina, a la comunitat de lescala, a la famlia o, ns i tot, a lEsglsia i al propi moviment. De vegades s possible el pacte, per tot sovint, com a resposta a la nostra conscincia (i mantenir la coherncia entre el que pensem i fem), ens hem hagut de plantar. Aquest darrer trimestre del curs ha estat marcat per la plantada massiva (tot un bosc!) dels indignats davant el panorama poltic i econmic que vivim aqu i al mn. Recollint la indignaci i el malestar de centenars de milers de persones, i els propis, el moviment 15 M ha tingut un impacte sense precedents en la nostra societat. Ha estat capa de despertar la simpatia i suport, no de les majories silencioses, sin de les majories silenciades; un silenci i una submissi que el mateix sistema promou. I no s veritat que no hi hagi contingut en aquest moviment; noms calia atansar-se a les places per copsar-ne el carcter i el tarann. Ms que grans discursos, ha sobtat la manera de fer. I, tal com est la nostra societat, aix ja s un tot. Duna banda, practicant el sentit collectiu o, ms ben dit, comunitari, com cap altra organitzaci. Al mateix temps, promovent lhoritzontalitat, que tan sovint es creua amb la verticalitat en qu sinstalla el poder. Han estat capaos de treure el malestar de les quatre parets, tot passant de la queixa constant a lacci; i parlar-ne a les places, obertament i organitzadament. Sense excloure ning, per deixant de banda les sigles que massa vegades sinterposen en el cam de la recerca de la justcia. Escoltant i oferint les propostes tenint en compte els altres. Posant nom i cognoms a les causes de lestat de la nostra societat, del mn. Aquesta acci collectiva ha fet daltaveu dall que moltes persones acreditades com lArcadi Oliveres i milers de persones i molts collectius han/ hem denunciat, ns i tot en els anys de suposada bonana econmica. Ara ni sen parla. Per, sense anar ms lluny, fa uns quants anys vam viure loposici frontal a fer el servei militar; a travs dels objectors de conscincia o a travs dels insubmisos que, de totes totes, es plantaven perqu no encaixava en la seva conscincia el fet danar a fer el soldat. I, ben pensat, hi ha daltres reivindicacions o objeccions que suposen traspassar les lleis o normes injustes, com ara lobjecci scal. A lACO hi ha persones implicades, de diferents maneres, en el moviment dels indignats. Potser s que, a ms, hem estat capaos de copsar el seu carcter eminentment proftic. Si s aix, perfecte, perqu aix ens prepara per entomar la prioritat del curs vinent: Lliures i profetes en una societat plural. Som-hi. Com a creients, tamb estem cridats sempre a plantar-nos davant Du per donar fruit. Oferir al Pare les nostres capacitats, els nostres compromisos i tamb les nostres petiteses i dicultats; i escoltar la seva Veu perqu ens animi a continuar el cam. Tindrem una oportunitat molt bona de fer-ho aprotant els Exercicis Espirituals que ofereix lACO, del 22 al 27 dagost, a Arbcies. Tamb us animem a participar-hi!

Juny 2011 - n. 194

butllet

el

Llegir lEvangeli avui

Acampades a les nostres places

(Jn 14, 26.30-31)
QUIM CERVERA (CONSILIARI) quest fet que sha anat generalitzant en ciutats i pobles, ha aconseguit la simpatia de molta gent. Sembla que era esperat per molta gent. Han sabut connectar amb les inquietuds, anlisis lcides i pensament de molta gent que fa temps que veiem que els diners dominen el mn, que la gran banca s la que mana i saprota del poble, que el marge de maniobra dels Estats s inferior, i que molts poltics no ho acaben de reconixer, i alguns corruptament saproten de la situaci, sense servir el poble. Aix mateix em deia laltre dia un intern de la pres que visito de tant en tant: que la banca ens domina, i que els centres penitenciaris sn un negoci ms que costa molt a lerari pblic, en beneci dunes quantes empreses. Si la pres t la part disciplinria i la part de rehabilitaci, aquesta est disminuda i massa supeditada a laltra. En la societat, la poltica, la cultura, la sanitat, leducaci, estan supeditades a leconomia, al manteniment dels poders, de la seguretat. Les persones sn situades per sota dels interessos econmics dels grans negocis del mn. Aix segueixen les guerres, la fam, la droga, el joc, la prostituci, els cotxes productors daccidents, els benecis de les farmacutiques, s a dir, la destrucci de la gent, el poder daquest mn. Com no veure en la lucidesa, en les formes no violentes, en el respecte a les persones de totes edats (els infants, la gent gran...), als animals, a les plantes, al medi ambient, en el bon ambient que es respira, en la pau, en els debats, en la reexi... daquestes acampades la m, la veu, el cor de Du? Com no veure-hi lEsperit damor del Crist que hi batega? Dun Crist que ens ha expressat amb la seva vida, accions, paraules i gestos, amb el seu pensament, sentiments, voluntat i desigs, la bondat dun Du que lluita contra el poder daquest mn, que est a favor de la humanitat, i que es revela en tots els intents destar al costat dels que sn vctimes de les grans injustcies. Les acampades serviran perqu molts joves sincorporin per primer o segon cop a una lluita que pot ser temporal o duradora per a ells. Els sn un aprenentatge inicitic que no sabem vers on sorientar. Serviran perqu a molta gent madura i ns i tot ben gran, sels obrin de nou els ulls i se sentin escoltats pels joves i satisfets que la utopia continu sent creble, seguible i amb ganes de posar-hi canals de factibilitat. Serviran perqu els partits desquerra es plantegin, a ms de ser aparells electorals (institucionals amb forta disciplina com als centres penitenciaris), de des4 butllet
el

envolupar ms la dimensi fonamental en ells, s a dir, la destar connectats amb el poble, captar el que viuen i pensen, i dinamitzar, mobilitzar, i conscienciar pedaggicament per contrarestar el pensament i sentiments dominants segregats pels mitjans de comunicaci, esdevinguts empreses de publicitat al servei dels grans poders econmics del mn? Serviran perqu els sindicats i altres moviments socials no defalleixin i encertin a aglutinar les capes obreres i populars i totes les que shi apuntin per contrarestar el racisme, el conservadorisme i el conformisme que van fent forat i canalitzin les intucions que volen fer front a la crisi? Esperem que els acampats i els seus simpatitzants ho possibilitem i no deixem perdre aquesta oportunitat. El cam s llarg. Jess el va seguir, continuant els profetes, i nosaltres lhem de continuar. A Joan 14, 26 sens diu: ...el Defensor, lEsperit Sant que el Pare enviar en nom meu, us far recordar tot el que us he dit i us ho far entendre. La gent de les acampades ens recorden que lEsperit est en nosaltres i ens ajuda a entendre el que ens passa i a seguir lobra de Crist moguts pel mateix esperit damor. I a Joan 14, 30-31 sens diu: Ja no parlar gaire ms temps amb vosaltres,perqu arriba el prncep daquest mn (els grans poders econmics antihumanitaris). No s que ell tingui poder sobre mi, per aix el mn sabr que jo estimo el Pare i que faig el que el Pare mha manat. Siguin el que siguin, vagin on vagin les acampades, ja ara els hem dagrair que en tot el que han fet i viscut ens han fet present de nou lenergia damor que hi ha en el poble, en els joves i grans per canviar els lligams desclaus en rius de llibertat, sobre els quals el prncep daquest mn no hi tingui poder.

Juny 2011 - n. 194

Vida del moviment Internacional

Projecte Vote Europe

GRUP

CLIA SANTIAGO LLEFI-ZONA BESS

ls dies 5 i 6 de maig, ens vam reunir els delegats dels moviments del MTCE a la seu de la KAW belga (masculina) per treballar en el projecte iniciat pels moviments alemany i belga. Aquest projecte es basa a intentar fer visible a la ciutadania en general i als militants cristians en particular, mitjanant un parlament virtual, lEstratgia Europa 2020 (objectius de la Uni Europea), ja que aquests objectius tenen unes conseqncies molt importants, tant a nivell local com regional. En aquest parlament no noms es poden realitzar votacions, sin que tant o ms importat s poder expressar la nostra opini mitjanant el debat (en una estrada virtual), per poder convncer altres de la nostra prpia posici, i/o contribuir-hi amb les nostres idees. Per a tot aix nhi ha prou de fer-se membre del parlament virtual. La primera part del projecte es va iniciar mitjanant una subvenci obtinguda al voltant de les eleccions del 2009, que s quan es va crear el lloc web, ms tard el 2010, la KAB dAlemanya va buscar finanament, amb el qual sha pogut tirar endavant fins ara. El lloc web http://www.vote-europe.net vol ser una plataforma per aprofundir en el projecte de la justcia social, en qu els ciutadans puguin participar i reflexionar sobre els temes de lEstratgia Europa 2020. Exemple del que es debat actualment:

Pregunta: Sha de garantir a totes les persones a la UE un ingrs per sobre del llindar de pobresa? Text del qual es parteix: Relaci amb Europa 2020: Un objectiu central de la Estratgia Europa 2020: reducci del nombre deuropeus que viuen per sota del llindar de pobresa en un 25 per cent, de manera que salliberaria de la pobresa a 20 milions de persones. Informe: En el conjunt de la UE, segons Eurostat, lOficina dEstadstiques de la UE, el 17% de la poblaci est afectada per la pobresa, cosa que fa un total de 85 milions deuropeus. Es considera llindar de pobresa a la UE quan lingrs equival a menys del 60% del valor mitj de totes les persones dun pas (mitjana de la renda equivalent neta ponderada amb relaci a les seves necessitats). A favor: Necessitem condicions de vida dignes i que garanteixin lexistncia de totes les persones. Cap renda, del tipus que sigui, sha de situar per sota del llindar de pobresa. A Europa hem destablir lnies de mnims per baix. En contra: Cada persona s arquitecte de la seva prpia fortuna. La UE noms pot donar suport a la integraci en el mercat laboral dacord amb la divisa fomentar i exigir.

Juny 2011 - n. 194

butllet

el

Vida del moviment RdV

Revisi de Vida
GRUP POBLE-SEC 1ZONA BAIX LLOBREGAT 12 I 26 DABRIL DE 2011

Fet
La coneixia perqu durant molt temps vam ser venes a la feina, jo a la botiga i ella al seu comer de merceria i tamb perqu la seva nena i el meu ll anaven junts a lescola. Al barri era coneguda per la seva atenci a les persones, sobretot amb les iaies, i per la seva disposici a escoltar qui ho estava passant malament o tenia algun problema. Mai es va manifestar creient en el sentit que nosaltres donem a una actitud que t en compte la presncia de Du i la fe en Jess en la vida. Era, per, molt respectuosa amb la forma de pensar i de creure de les persones. Quan va emmalaltir de cncer, va haver de deixar la botiga i a casa es va fer collocar un llit dhospital al menjador, per poder compartir amb els seus lespai i el temps familiar. Quan la malaltia li va impedir valdres per ella mateixa, demanava perd per la feina que donava. Quan anaves a visitar-la, escoltava amb molta atenci el que li deies i ella, ms que queixar-se, si tenies algun problema tanimava. Aix em va marcar molt, em comunicava molta pau. Va acceptar la mort com una conseqncia natural de viure, amb pau i serenitat. Al barri ha deixat una gran empremta, la gent la recorda, era molt estimada.

Nucli: Com hi ha persones que viuen els valors evanglics sense manifestar-se creients, i creients, que no viuen els valors evanglics.

Fets semblants
A la famlia hi ha un gran respecte per la forma de pensar de cadasc, els meus nts actualment no tenen cap idea religiosa. El germ duna companya de grup, desprs duna llarga malaltia i prop de la mort, va viure el seu nal com un acomiadament de tots els seus amb una pau i serenitat molt gran, va reconciliar-se amb parents i amics, i va explicar amb tendresa als seus nts el seu comiat. Incls per lestimaci que tenia a la seva germana, que s una dona creient, tot i considerar-se agnstic va demanar una celebraci religiosa. Una persona a qui havien pronosticat dos mesos de vida, combat dia a dia la seva malaltia i aix ja fa tres anys de lluita contra la mort.

Veure
Quan es va fer la celebraci laica del seu enterrament, una amiga seva va fer una pregria fent una ressenya de la bona llavor del seu fer: anava voluntria al Cotolengo, explicava als lls que la Bblia eren uns contes molt bonics, era conseqent amb el que pensava, casada pel civil, no a lescola religiosa per als seus lls, aix era una mostra de respecte vers els creients i coherent amb la seva forma de viure. La seva vida va ser per a mi un gran testimoni de bondat.
6 butllet
el

Juny 2011 - n. 194

Vida del moviment RdV

Avui he vist entrar a lesglsia un noi que ve molt poc i en adrear-mhi mha dit que davant la malaltia li fa b pregar. Hem conegut persones de missa diria que en la seva vida sn un antitestimoni. Persona molt religiosa que va fer la vida impossible a la famlia. Educaci rgida i violenta que va allunyar molts de qualsevol creena. El catolicisme franquista va fer molt mal amb la intransigncia davant de tot pensament que sallunys de les creences ocials del rgim. Hi ha casos de persones, ns i tot mstiques i amb fe, que mai volgueren ser considerades catliques: Simone Weil, Etty Hillesum; i altres que des daltres religions van saber veure la profunditat de lEvangeli i convertir la seva vida sense renunciar a les seves arrels: Edith Stein, Guillem Rovirosa, Carles de Foucauld... La religiositat de cumplimiento i de separaci de les creences amb les actituds de la vida, ha estat el principi duna religiositat supercial, quan no hipcrita, en moltes persones. Per qu passa aix En tota persona coexisteixen el b i el mal; fer el b o fer el mal no s patrimoni de ning, tingui el pensament que tingui. Sentir-se responsable de les prpies actituds dintre duna coherncia tica no s exclusiu de ning. LEsperit de Du arriba all on no arriben les creences, s lliure i accessible a tothom de bona voluntat. En totes les ideologies i creences hi pot haver un nucli malalts neurtic que fomenti la intransigncia, la crueltat, la morbositat de les accions. Viure la fe amb por ens fa mal a nosaltres i tamb als altres. El Du de Jess es un Du damor i de pau. Les imposicions irracionals provoquen que els perjudicats nabominin i cerquin altres sortides tant pel b com pel mal. Quines conseqncies comporta Daquestes mancances, la nostra societat sen ressent, i a tot arreu manquen valors que ens humanitzin. Potser aquells que ens envolten no reben prou testimoni de nosaltres, i cerquen respostes en altres llocs i en altres persones (parella, lls, pares, amics, companys/es). s molt dur acceptar la prpia debilitat. La desuni dels germans que tenim una mateixa fe. La vida accelerada que es viu no ajuda a trobar moments per al recolliment i el retrobaJuny 2011 - n. 194 ment interior que ajudin a viure duna manera diferent (pau, amor, servei, senzillesa...).

Jutjar
Lc 6, 43-49 : Cada arbre es coneix pels seus fruits. / No tant Senyor, Senyor, i feu el que jo us dic. / Mireu com ediqueu, sobre quin terreny se sost la vostra fe. Lhe escollit pel fet que parlava de persones bones i dolentes, i em sonava molt ms. Aquell que fa el b i s conseqent es mant ferm. Larbre pot ser bo, per els fruits es poden malmetre, esdevenir dolents. En les famlies es mira que tots segueixin pel bon cam, per no podem exigir all que nosaltres creiem que s el b, hi ha maneres de fer el b que potser no siguin les nostres. Els nostres lls tenen dret a ser ells i a fer el que ells creguin el millor. No sempre sabem discernir els arbres bons i els dolents, cal tenir pacincia i deixar-los crixer. Les diferents etapes de la vida i les crisis personals ens fan veure la bondat o la maldat de les persones. Cal anar amb compte amb les aparences. Una persona bona, el que dna, ens omple de pau i serenor. Ens cal mirar en tota persona all que t de positiu. Donar grcies pels bons amics s molt important; tant en els moments bons com en els dolents tescolta, no et jutja, tacompanya. Aquests amics sn els bons arbres que donen els bons fruits. Com a persones que volem fer el b, pensem que som limitats i que sovint ens costa mantenir-nos quan els fets sallarguen i sembla no tenir sortida (acompanyament ancians amb demncia, malalties llargues, sofriments continuats). Ens ajuda llavors alg que ens acompanyi a portar la creu.

Actuar
El Senyor a cadasc ens pot fer diverses crides, cadasc sap el que hi ha en el seu interior i sap on ha danar convertint la seva vida. De res serviria la Revisi de Vida si no traslladssim a la nostra vida all que lEvangeli ens ha fet veure, si no intentssim canviar alguna cosa, per petita que sigui, de la nostra actitud. Recordem all de: Per qu em dieu Senyor, Senyor, i no feu el que jo dic?
butllet
el

Vida del moviment - Informat i format

Super-vivncies quotidianes, de Maria Escalas

MERC SOL GRUP POBLENOU III-ZONA BESS

s un llibre que acaba de sortir, en catal i en castell, publicat pel CPL (Emas 93). Recull fragments del bloc de la Maria Escalas (www.mariaescalas.cat), militant de lACO de Matar ns no fa gaire, a qui segur que molts coneixeu. Un bloc s una plana web, a Internet, que permet collocar-hi de forma senzilla i en forma de diari diverses reexions. Esdev una bona manera de transmetre el nostre sentit de la vida: all que ens passa personalment i collectivament, com ho interpretem, com ho vivim, com ho comuniquem. I podem permetre-hi laccs a qui vulguem: de forma restringida als amics o, com fa la Maria, a tothom qui vulgui llegir-la.

Des del punt de vista de la fe, el bloc permet expressar coses complexes o coses que habitualment resulten difcils de comunicar a persones no gaire properes: com vius la fe, per qu bateges els teus lls, com es poden lligar determinats anhels socials amb la fe en Jesucrist, com vius tu el mal del mn. I permeten tamb compartir alegries i esperances, moments de bon humor. Si aix es fa amb sinceritat i amb el mateix esperit que fem la revisi de vida, s un instrument molt valus.
El bloc de la Maria aporta una gran frescor i vitalitat, perqu est molt ben escrit i fa de molt bon llegir. Segur que molta gent entendr millor qu vivim a lACO a partir de la seva lectura. No fa teories, no justica determinades coses. Senzillament aplica aix que fem a la revisi de vida: saber mirar i veure la realitat, buscant-hi el Du vivent, procurar analitzar-la i reexionar-hi amb levangeli i el cor a la m. I a travs dels dies es van veient compromisos i errades, impotncies i alegries.
8 butllet
el

Juny 2011 - n. 194

Vida del moviment

Trobada de Responsables
La dinamitzaci dels nostres grups
RESPONSABLE
DICESI DE

ALBA MAENCH VIC

urant el cap de setmana del 12 i 13 de mar de 2011, vam celebrar la Trobada de Responsables. El lloc escollit va ser la Casa dEspiritualitat Claret, al bell mig de la ciutat de Vic. La pluja va fer acte de presncia durant tot el cap de setmana. I tot just arribar-hi vam descobrir la importncia dun lloc de trobada ben comunicat, amb lestaci de tren a tocar i aparcament propi. I vam descobrir tamb una casa on es respirava aires dacollida des del primer ns a lltim moment. Com el mateix degoteig de la pluja, va anar arribant tothom. Alegria, petons i abraades de benvinguda. Una trobada dACO sempre s motiu de joia, de comuni. La pregria inicial va anar a crrec del grup de Vic, i va ser molt participativa. Lesperit del Senyor vindr a vosaltres, no tingueu por dobrir de bat a bat, el vostre cor al seu amor. Va ser un bon preludi de la xerrada que ens tenia preparada la Conxi Yuste. La Conxi Yuste s militant del grup dACO de Lle, a Badalona. Treballa de psicloga social. Li havem demanat que ens orients sobre com dinamitzar el nostre grup dACO. Amb una ponncia molt ben preparada, amb coneixement de causa, i amb serenitat a lhora dexposar-ho, a poc a poc va anar desgranant lessncia del grup. Ens va fer tenir presents les persones del nostre grup, els nostres punts forts i febles com a responsables. I a mesura que ho anvem compartint entre tots, sanava enriquint cada vegada ms lambient. La Conxi ens va fer prendre conscincia de la gran diversitat dels grups, de saber en quin moment es troba cadasc, de la importncia de la comunicaci, lempatia, lassertivitat i sobretot el sentit de lhumor. Tamb ens va donar eines per dinamitzar les reunions, per identicar els diferents rols que hi pot haver al grup, i en el fet que no ens comportem igual a tot arreu. En denitiva, eines per saber una mica ms com acollir i acompanyar el cam que va fent el grup. Per fer-ho encara ms am, ens ho va anar illustrant amb diferents histries, com ara El cazo de Lorenzo i El llop ferotge, entre altres. Tot aquest material, sapigueu que el podeu trobar al web de lACO i descarregar-lo. Us ser interessant donar-hi un cop dull. http://www.treballadors.org/aco/ca/formacio

El diumenge al mat vam poder gaudir de la presncia den Ramon Buf. Ens va parlar de Com Jess dinamitzava el seu equip?. Va venir tamb molt ben preparat, i amb el seu sentit de lhumor, tamb ens va anar descobrint Jess en relaci amb el seu grup dapstols a partir de la lectura de levangeli de Lluc. Com era el seu grup, com lintentava dinamitzar amb el testimoni de la seva vida, i com convivia amb els seus deixebles. Ens va destacar com els donava conana i responsabilitats, i que les condncies les feia al seu grup. En aquest sentit, la gran condncia de la resurrecci la va fer al seu grup. s la condncia ms important que hi ha en tot lEvangeli. Vosaltres sou els meus testimonis. Tant o ms importants que les xerrades, s la convivncia que es viu al llarg de tota la trobada. Compartir els pats, els moments de pausa, les reexions, les converses amb tranquillitat. Com una pluja na que va calant i ens enriqueix a tots. Vam acabar amb leucaristia i amb el dinar del diumenge. B, aix pensvem. Perqu desprs de dinar, un clareti de la casa ens va ensenyar el temple i el museu dedicat al Pare Claret. Molt interessant. Genial per prendre conscincia de la vida i obra de Sant Antoni Maria Claret. I a mesura que anava dissipant la pluja i el cap de setmana, tamb nosaltres vam anar tornant a casa. Amb el regust de tot el que havem compartit i amb ganes de posar en prctica el que ens havien transms la Conxi Yuste i el Ramon Buf.
butllet
el

Juny 2011 - n. 194

Vida del moviment

Zona Nou Barris. Radiografa

COMIT ctualmente en Nou Barris hay siete grupos: Roquetes, Pla de Fornells, Esclat, Prosperitat, Pedraforca, Nou Barris 9 y Ora et labora (grupo en iniciacin). Las actividades de zona que hacemos son: La asamblea de inicio de curso. En esta asamblea este ao salieron dos comisiones: una, para preparar el retiro que hicimos en enero; y otra, que est preparando la asamblea de nal de curso del prximo 19 de junio. Valoramos muy positivamente la creacin de estas comisiones ya que descargan trabajo al Comit de Zona y adems implican a la gente que lo prepara y a sus grupos a participar. La celebracin de la Navidad. Cada ao la celebramos junto con los dems movimientos presentes en la Zona: el MIJAC y la JOC. Este encuentro tambin lo prepara una comisin formada por gente de los tres movimientos. Consideramos que es importante tener estos encuentros porque son un momento de hacernos presentes y de conocernos mutuamente. Este ao en la zona hemos hecho un retiro el pasado 30 de enero. La valoracin de la gente que ha participado y que lo ha preparado ha sido muy positiva y creemos importante implantarlo en la zona, ya que vemos que muchas veces nos faltan espacios de oracin y de retiro, ya que el grupo no puede darlo todo. Asamblea de nal de curso. Estamos representados en las comisiones de Formacin, con la M Cinta, en la de Iniciacin, con la Liria, y en la de Economa, con la M Jos. Vivimos un momento en que la gente participa mucho en las actividades de la zona, y valoramos muy positivamente la incorporacin del grupo en iniciacin que nos motiva y nos anima con su ilusin y con las ganas de hacer cosas.
DE ZONA

Cuesta un poco ms participar en los actos del movimiento. Los grupos van trabajando los materiales que ofrece el movimiento, conjuntamente con sus revisiones de vida. Los consiliarios que estn en la zona participan, los que pueden, en las actividades que hacemos, ya que de los siete grupos que somos, un grupo no tiene consiliario y en dos grupos los consiliarios forman parte de otras zonas. Comit de zona Hacemos una reunin al mes, en martes de 20,30 a 22 horas. El horario nos limita un poco a la hora de trabajar ms a fondo, a veces cuesta hacer todo lo que nos proponemos. Intentamos, antes de terminar la reunin, preparar el orden del da del siguiente comit. En las reuniones vamos combinando las valoraciones de las actividades que hacemos, con las informaciones que tenemos que dar y revisar, nos proponemos trabajar algn aspecto ms de fondo o de formacin, este ao tenemos pendiente hacer la revisin de vida que propone Formacin. Hemos conseguido, despus de unos aos ms complicados de participacin, que todos los grupos estn representados en el comit, la mayora con responsables jos, aunque hay grupos que lo hacen rotativo para poder participar. Hemos consolidado el grupo de responsables y eso nos ayudar a la hora de preparar las reuniones y de las aportaciones que hacemos. Constatamos que el hecho de repartir las tareas dentro y fuera del Comit nos ayuda a compartir y a vivir ms entre todos la vida de la Zona y del Movimiento y tambin implica ms nuestra participacin en lo que estamos haciendo. Tenemos dos asignaturas pendientes, que son encontrar Responsable y Consiliario de Zona.

10

butllet

el

Juny 2011 - n. 194

Vida del moviment

Els fonamentalismes
Tarda de formaci i reexi
ACO ANOIA lassemblea de principi de curs, ens vrem proposar de fer alguna cosa amb els altres moviments dAcci Catlica de lAnoia. Per aix es va connectar amb la Fraternitat Cristiana de Persones amb Discapacitat Fsica (FRATER) i es va organitzar una tarda de formaci i reexi, que es va materialitzar el dissabte 2 dabril als locals de la Frater. Tamb shi va convidar la resta dels militants de lACO del bisbat de Vic i es va anant trucant a totes aquelles persones que havien estat en moviments dEsglsia (antics militants del MUEC, de lHOAC, de la JOC) i simpatitzants de parrquia; tots plegats vrem ser una trentena. El tema que vrem tractar va ser Fonamentalisme Religis i Econmic i ens el va presentar mossn Josep Escs, consiliari de lACO i molt conegut i estimat per tots els assistents. Ens va dir que del fonamentalisme de qu ms es parla s del religis, per que nhi ha daltres: leconmic, el poltic, en la famlia, el del culte al cos, el de la terra... El fonamentalisme s degut a una gran pobresa de pensament i quan esdev fanatisme porta a la destrucci intellectual. s com la renncia a pensar. Seguidament va entrar a parlar dels diferents fonamentalismes: Fonamentalisme econmic: Hi predomina el lucre; el diner com a primer de tot. Aquest fonamentalisme moltes vegades fa vctimes, milers de morts per causes econmiques. Fonamentalisme religis: El principal sn les cerimnies i no les persones, fer pregries pbliques, que es vegi. En ell lestructura de lEsglsia es posa per damunt de lEvangeli. Tamb hi ha vctimes per les guerres a causa de la religi. Fonamentalisme poltic: Sarriba al poder o a tenir un crrec i es perpetua creant una idolatria dels governants, que poden disposar de les persones com a sbdits (Mc 10,42-45). Tamb hi ha vctimes en les guerres de poder. Fonamentalisme en la famlia: Aquesta es posa per damunt de tot (noblesa), tamb el nepotisme, s a dir, donar crrecs i favors als familiars i amics. Fonamentalisme del cos: Cultivar el propi cos ns a un extrem ns a necessitar molts diners per aconseguir-ho, tant mirant la salut com la bellesa. Fonamentalisme de la terra: Perill de pensar que som els millors, tant per part dels que defensen la terra com pels que la volen enfonsar. Vegis els estralls que ha causat ETA.

Quan els fonamentalismes es barregen, per exemple el poltic, leconmic i el religis, encara sagreugen ms les conseqncies. En Josep Escs tamb comentava que manquen espais de risc, s a dir, espais que tobliguin a dialogar, preguntar, respondre, que tobliguin a donar raons, espais de confrontaci. Les nostres societats no tenen capacitat de reacci, tamb ens trobem en una situaci de desconeixement de les prpies arrels, molts joves no han rebut cap formaci humanstica que els donaria defenses de pensament. No coneixen la Bblia ni el que diu (els musulmans, en canvi, llegeixen lAlcor, encara que amb mirada fonamentalista). Quan perds les bases et tornes fonamentalista perqu cerques seguretats. En la nostra societat la religi hi s present per sense fonaments, no desapareixer la religi per hi ha el risc que predomini el fonamentalisme. Ja es veu amb molts dels nous capellans. En Josep ens va comentar que davant el risc del fonamentalisme, cal distingir entre religi i la fe en Jesucrist; el comproms dels creients passa per la mirada teologal, s a dir, per la mirada de Du. La fe, lesperana i lamor passen transversalment per leconomia, per la religi, per la poltica, per la famlia i pel cos. Hi ha unes actituds que ens donen defenses per esdevenir persones segons el voler de Du. Lagrament que s la fe. Veus el que has rebut de Du, dels altres, de la terra i te nalegres. La persona agrada no necessita ni el privilegi del diner, ni de ser el primer en tot i est oberta a les qualitats dels altres. La compassi que s lamor, s la descoberta del Crist en cada una de les persones que Du et posa al davant, la persona compassiva no necessita el poder perqu el compassiu descobreix els altres ms necessitats. La llibertat que s lesperana, s el reconeixement que a dintre teu hi ha lEsperit de Du i et dna fora per superar les adversitats; la persona lliure no saferra ni a la terra, ni a la famlia, ni al propi cos. La llibertat et dna possibilitat de superar tota mena de dicultats. s la resurrecci. Quan en Josep va acabar lexposici s va obrir un torn de preguntes i aportacions que van ser molt variades i enriquidores. Com podeu veure, nosaltres tenim espais de risc que ens ajuden a no donar-ho tot per bo i a aprendre a dialogar i, sobretot, a escoltar els altres.

Juny 2011 - n. 194

butllet

el

11

Vida del moviment

Setmana Santa en famlia

CARLES CANELA I MIREIA RIERA

GRUP POBLENOU TROPICAL-ZONA BESS

om la Mireia i el Carles. Tenim tres lls, la Maria (6 anys), lIgnasi (4) i el Ferran (18 mesos). Ja fa uns quants anys que venim a les trobades de Pasqua, i sempre hi hem vingut tota la famlia (fssim els que fssim en aquell moment). Us enganyarem si us digussim que el dia abans de marxar cap a Prades s tranquil i plcid; entre maletes, bosses, roba curta, roba llarga, bolquers, jocs, llitet de viatge... s un no acabar mai. Sort, per, que ho vam provar la primera vegada, i vam veure que ens compensava de totes totes: arribar a un entorn fantstic i celebrar la Setmana Santa (dintre de les nostres possibilitats). Per nosaltres sn importants aquests dies ja que durant lany, per motius variats, ens perdem molts moments de la vida de Jess. Aqu a Prades, a ms de retrobar-nos amb alguna gent que anem veient dany en any, tamb ens retrobem amb la mort i resurrecci de Jess. Aquesta part de la vida pensem que s important que la Maria i lIgnasi la comencin a conixer. A travs de les celebracions, que sn amenes i participades, ells comencen a captar detalls, i llavors s quan en algun moment de la trobada et sorprn lIgnasi explicant al Biel (un altre amic de la trobada) que a Jess el van matar uns romans, i que el van creuar a una creu. Una de les coses que valorem positivament s la possibilitat de tenir moments per estar sols. En el dia a dia es fa molt difcil trobar-ne, i aquesta oportunitat la intentem aprotar, ja sigui llegint, passejant o participant dels tallers (aix ltim acompanyats). I aix ho podem fer grcies als monitors que es queden els nens unes

bones estones als matins i a les tardes, i aix ens permet viure moments de treball personal sols, i desprs moments compartits amb la famlia. Des daqu, volem agrair-los la feina que fan, i lenergia i el temps que hi dediquen. El que encara no hem estat capaos de fer mai, perqu som una mica desorganitzats, s triar amb antelaci els tallers. Generalment esperem a ser a Prades per triar-los (sempre anem a ltima hora); all acabem de decidir qui dels dos fa els tallers, en part segons linters de cadasc, i en part tamb per les ganes que en puguem tenir. I a les celebracions, doncs ens organitzem com podem, perqu intentem compaginar la vivncia personal amb les necessitats i energies dels nens (tot just aquest any la Maria ha aconseguit aguantar la Vetlla ns al nal, amb gresca inclosa). Una de les coses que ms ens agrada daquestes trobades, s lespai on les fem. Sabem que la casa de Prades s molt lluny, mal comunicada, i a sobre no t cobertura (on ss vist avui en dia un lloc on gaireb enlloc pots trucar per mbil!). Per per nosaltres t molts ms avantatges: en primer lloc, ens obliga a sortir de Barcelona, i per tant ens permet desconnectar molt ms de la rutina i del dia a dia; s una casa gran on els nens poden campar lliurement i fer el que ms els agrada: la cabra muntesa; i a ms, no tenir cobertura ens allibera daquest tic tan modern destar permanentment mirant el mbil si tenim missatges, correus o el que sigui. I a tot aix, a ms shi afegeix un entorn molt bonic i desconegut, que els xerpes Josep Pascual i Pep Bou ens ajuden a descobrir dany en any. Potser una de les coses que ens agradaria que hi hagus, s un espai o un taller que pogussim compartir amb els nens, com per exemple un espai de pregries familiars, o de dinmiques de pregria amb nens. Aquesta s una de les coses que ens agradaria fer a casa, i ens costa trobar maneres de com fer-ho, o ns i tot trobar moments per pensar aquestes maneres. Al nal de la Trobada estem contents perqu hem estat en un lloc bonic, amb la famlia i acompanyats per molts testimonis de la Resurrecci de Jess. Tots ells ens carreguen les bateries i ens engresquen (si ms no durant una temporadeta) a continuar treballant per un mn millor. Juny 2011 - n. 194

12

butllet

el

Lluita obrera i comproms

Manifest 1 de Maig
Pastoral Obrera de Catalunya

l Primer de Maig s una jornada reivindicativa en la qual commemorem la solidaritat dels obrers de Chicago de 1886 i les vctimes de la defensa dels drets laborals. Avui, veiem noves vctimes de la desigualtat, de lexplotaci i de latur en el mn del treball. Com a treballadores i treballadors cristians, volem manifestar pblicament aquestes reexions: Mirant la realitat actual: * Segons Critas el 12% de les llars espanyoles se situen per sota del llindar de la pobresa. El 9,8% presenten diversos problemes dintegraci social. El 7,2% (mig mili de llars) es troben en pobresa extrema i exclusi social. 1.350.000 llars no tenen cap tipus dingrs al nostre pas. El 36% de les llars espanyoles t com a principal font dingressos una pensi. * Amb els diners donats als bancs nhi hauria per eradicar la fam al mn durant 600 anys. * LEstatut del Treballador considera locupaci temporal com una excepci de la norma, no obstant, un ter de locupaci continua sent temporal. * Encara que cada vegada hi ha ms dones que treballen a canvi dun salari, la seva part de responsabilitats familiars no sembla que hagi disminut. * Hem muntat un estil deconomia i de vida, en el qual hem abusat dels diners inexistents, tant a nivell institucional com personal i ens ha mancat el valor de lhospitalitat i de la solidaritat. * Vivim una dictadura del mercat. Els amos del mn no concorren a les eleccions, perqu els qui manen de deb no sn ni els governs ni les institucions. Sentint la realitat actual a la llum de la fe: Si alg que posseeix bns en aquest mn veu el seu germ que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre dell lamor de Du? (1Jn 3, 17) Davant la realitat actual, en lestructura de la qual es troben profundament inserits tants conictes, causats per lhome, i en la qual els mitjans tcnics fruit del treball hum juguen un paper primordial, cal recordar sobretot un principi ensenyat sempre per lEsglsia. s el principi de la prioritat del treball davant del capital. (Laborem Exercens 12). Les majories empobrides a tot el mn sn una denncia palpable contra la ideologia del neoliberalisme econmic que fomenta la cobdcia i el lucre, i posterga irreverentment les persones. Actuant amb esperana: Volem recordar que el que som, s grcies a molts homes i dones conscients de la seva dignitat obrera, que van aconseguir molts avenos en el terreny laboral, sindical, social i cultural... Per tant ens comprometem a: * Revisar en profunditat lorientaci de la nostra vida social, particularment LA MANERA DENTENDRE LECONOMIA. * DONAR PRIORITAT A LA PERSONA ENFRONT DEL MERCAT, que no pot ser instrumentalitzada per les estructures socials, econmiques i poltiques. * Prioritzar ELS DRETS DELS MS EMPOBRITS DINS EL MN OBRER. * Treballar per LA CONCILIACI DE LA VIDA LABORAL I FAMILIAR. * Treballar en la POLTICA, ENTESA COM A PREOCUPACI I SERVEI ALS ALTRES. * Discernir i donar suport a les diferents propostes i MOBILITZACIONS SINDICALS I SOCIALS per fer front a aquest canvi de model de societat que empobreix els ms febles, trencant la comuni i la solidaritat. * Articular una PRESNCIA PBLICA DE LES NOSTRES PARRQUIES I MOVIMENTS en la societat, on la pregria i lacompanyament de les vctimes vagin unides a la denncia de les causes que les generen. * Desenvolupar un TREBALL DE CONSCIENCIACI que trenqui el silenci, el descoratjament i la desconana que es viu i saccepta com a normalitat.

MOVIMENTS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS: ACO, GOAC, JOC, MIJAC, CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DICESIS DE CATALUNYA. Juny 2011 - n. 194
butllet
el

13

Lluita obrera i comproms

Acampades. Declaraci ACO Lleida

Lleida, 27 de maig de 2011

cci Catlica Obrera de Lleida (ACO) donem el nostre suport a les mobilitzacions que des del 15 de maig sestan produint a les places de diverses ciutats de Catalunya i de lEstat i, en particular, a la que t lloc a la plaa Ricard Vies de Lleida. Ciutadans i ciutadanes desconeguts de totes les edats i condicions socials, creients o no, de diferents ideologies poltiques (o directament apoltics) han sortit al carrer a expressar la seva preocupaci i el seu malestar sobre com estan funcionant les coses. Volen participar en la societat i sadonen que qui mana realment sn els poders econmics, que els poltics noms es recorden dels votants cada quatre anys, i que nhi ha una bona part de tacats per la corrupci que, tot i aix, continuen exercint els seus crrecs. Volen gaudir dels drets democrtics que van conquerir les generacions anteriors per veuen que actualment es qestionen i que els mecanismes que es van anar construint ja no responen a la voluntat de democrcia participativa a qu aspiren. Volen viure dignament per troben barrat laccs a la feina i a lhabitatge a causa duna especulaci salvatge que va fer crixer leconomia, per daquest creixement noms sen van beneciar uns pocs. Ara, a ms a ms, els excessos shan de pagar en forma de retallades socials. A les places es viu un ambient dautogesti, de germanor, de compartir. Tothom hi s benvingut,

tothom s escoltat, tots poden aportar segons les seves ganes i les seves capacitats. De bon comenament sha treballat per excloure els possibles aldarulls i es vetlla per tal de mantenir lordre i la neteja. En aquest sentit, el moviment alternatiu ha fet un gran pas tot desempallegant-se de la violncia que, exercida per uns pocs, era el gran llast que arrossegava i lexcusa per a no escoltar les seves propostes. El que s ms sorprenent de tot plegat s el cas gaireb nul que nest fent la classe poltica. Les darreres eleccions locals han tingut (sobretot a Lleida) la participaci ms baixa de la democrcia. Si els poltics satansessin a les places, podrien trobar les causes de la desafecci de la ciutadania. Estan sorpresos daquestes noves vies? O s que no els interessa obrir camins nous, perqu els vells els donen seguretats? Les places shan convertit en una nova gora on la ciutadania es reuneix per a expressar-se. Atansem-nos-hi, participem-hi. Escoltem les propostes, per agosarades que siguin! Trobem tots plegats nous camins de participaci! PD: Lamentem els fets que shan produt avui mateix (27 de maig) en qu shan desallotjat per la fora les concentracions de Lleida i de Barcelona. s una llstima que aquesta hagi estat lnica reacci del poder poltic davant duna ciutadania pacca que volia fer sentir la seva veu.

14

butllet

el

Juny 2011 - n. 194

Lentrevista Parlem amb...

Oriol Xirinachs, rector de la parrquia de Sant Jaume dAlmeda (Cornell de Llobregat)

Hem aconseguit molt b dir don venim, per no cap a on anem

NGELA RODRGUEZ (GRUP PUJS
XII)

riol Xirinachs fa 11 anys que treballa com a rector de la parrquia de Sant Jaume dAlmeda, a Cornell de Llobregat. Abans havia estat a les parrquies de Torre Bar i Vallbona. Aquest any, un dels principals reptes que sha plantejat ha estat la celebraci del 50 aniversari de la parrquia, que est vivint aquests dies el seu moment culminant. Entre altres activitats, ja shan realitzat dues xerrades sobre els anys que la parrquia ha estat al servei del barri dAlmeda, una exposici i un dinar de germanor. Ara noms falta el punt nal de la celebraci daquest 50 aniversari, amb una Eucaristia solemne el proper 24 de juliol. Quant de temps heu necessitat per a tots els preparatius del 50 aniversari? Ja fa un any es va formar una comissi formada per gent de la comunitat de la parrquia per tirar-ho tot endavant, unes sis persones. Un dels actes del programa de celebraci del 50 aniversari ha estat la confecci dun mural sobre la histria de la parrquia lligada a la histria del barri dAlmeda, que encara es pot veure. Sha pogut fer grcies a fotos antigues que ens han cedit temporalment molts vens i venes del barri, a ms a ms de documents histrics que hi havia a la parrquia i que hem heretat. La histria dAlmeda ha viscut alguns episodis difcils, que precisament es poden veure en aquest mural fotogrc... S, els ms greus van ser dues inundacions molt fortes que es van produir perqu es va desJuny 2011 - n. 194

bordar el riu. En els orgens del barri, els carrers no estaven asfaltats, sin que tot eren camps i solars, i els vens ms dun cop van haver de posar mans a lobra per retirar el fang. Tamb va marcar el barri el fet que lantiga parrquia, que era a laltre extrem del barri, fos vctima de laluminosi a la dcada dels 90 i se nhagus de construir una de nova, un fet que va jugar un paper aglutinador i reivindicatiu molt important. Hi ha algun moment especial que destacaries de tots els actes de preparaci del 50 aniversari? Potser linici, marcat per la votaci popular que vam organitzar per triar el logotip de la celebraci, un sant Jaume Pelegr. Vam buscar alguns sant Jaume per Internet, per nhi havia de molt clssics i ns i tot foscos, i en algun cas feia una cara de malcarat el pobre sant Jaume! Vam fer una votaci popular per implicar la gent en la tria del logotip i vam votar entre tres imatges. Finalment, va ser escollit per majoria un sant Jaume Pelegr obra de la Pilarn Bays, que s el que es pot veure als cartells del 50 aniversari. Dins els actes de celebraci, lAjuntament de Cornell va decidir dedicar una plaa a Oleguer Bellavista, la que hi ha davant de la parrquia. Quin va ser el seu paper en aquesta histria? El cert s que lAjuntament ja tenia previst feia temps posar el nom dOleguer Bellavista a aquesta plaa, per es va anar endarrerint i al nal ens vam posar tots dacord per integrar-lo en els actes del 50 aniversari de la parrquia. LOleguer Bellavista va ser el primer rector de Sant Jaume, i ho va ser uns 10 anys i, segons expliquen els testimonis de lpoca, va obrir les portes de lesglsia perqu treballadors, vens i organitzacions clandestines als anys 60 poguessin exercir el seu dret de reuni. De fet, a lesglsia dAlmeda es van fer les reunions que van permetre fundar les Comissions Obreres del Baix Llobregat.
butllet
el

15

Lentrevista
Tot i la seva importncia, la seva gura no ha estat gaire coneguda ns ara per part dun collectiu bastant nombrs... Aix sexplica en part perqu sha produt una gran ruptura generacional i cultural al barri. Hi ha un grup potser minoritari de gent que sn els histrics de sempre que s que recorden el seu llegat, per quan lOleguer Bellavista va morir als 77 anys el 2005 i es va fer la missa en record seu, gaireb no hi va venir ning. Ell va aglutinar i conscienciar, per la gent dara no el coneix. Per aix, a cadascun dels actes que hem fet, hem recordat amb testimonis tot el que va contribuir a la vida del barri, de la parrquia i del moviment obrer. Potser hi ha un pblic diferent per a cada ocasi... Hi ha molta gent que sent la parrquia com a seva, tot i que ara no hi apareixen gaire. Nhi ha daltres que podrem denir ms com a usuaris, que vnen a missa aqu perqu viuen al barri. Els que van viure aquells temps dels anys 60 i 70, potser ja no viuen aqu per senten que Sant Jaume s la seva parrquia. Estic pensant a fer com una mena denquesta sobre la tipologia de la gent que ve a la parrquia. Hi ha una minoria de nous usuaris o clients que tamb senten la parrquia com a seva, encara que noms vinguin a missa. Magradaria saber quins sn els perls i qu busca cadasc a la parrquia, si viuen alguna relaci amb altres grups Shan organitzat tamb conferncies, com la de la parrquia... Potser veient el que fan els altres, del periodista Manuel Campo Vidal, originari hi ha gent que sanima a participar ms de la vida del barri dAlmeda, o la del capell Toni Casas, de Sant Jaume. ambdues per explicar el paper de la parrquia al servei del barri. No hem doblidar que encara est pendent Les dues van ser molt interessants, i les dues lacte nal de les celebracions daquest 50 van tenir uns participants dun perl diferent. A la aniversari de la parrquia: una Eucaristia primera, sobretot van venir els ms histrics del solemne presidida pel bisbe auxiliar de Barbarri, i a la segona gent ms vinculada a la JOC i celona, Sebasti Taltavull, el diumenge 24 de lACO. Vam pensar des de dues dimensions a lhora juliol a les 12 hores... de fer histria: la ms social i la ms eclesial. Vam Ser lltim acte, per s lacte principal de tota venir a escoltar el Manuel Campo Vidal per ser qui la celebraci. s una mica imprevisible com anir: s i perqu va viure en primera persona la histria suposo que hi assistiran els habituals, ms gent del barri als seus inicis; va ser molt testimonial, per daltres parrquies de Cornell, com s habitual tamb molt planera i senzilla perqu es trobava en- quan se celebra el sant duna altra parrquia del tre vens. A la de Toni Casas hi va assistir ms gent municipi. Tenim la previsi que ser una eucaristia vinculada a lesglsia com a esglsia. ms participada, ja que faran ofrenes els grups de parrquia i grups que no seran prpiament confesI desprs, fa poques setmanes, hi ha hagut sionals per amb els que tenim bon rotllo. Tamb hi el gran dinar de germanor i el retrobament haur ofrenes del casal davis, dels pisos tutelats, i amb molta gent originria i histrica del barri hi participar lassociaci de vens. Hi ha un vincle dAlmeda, per que potser ja fa temps que no maco amb la parrquia, i crec que ser una celehi s. braci de tots. Hi va haver una mica de tot. Ens vam reunir un centenar de persones: una vintena dACO amb els El barri dAlmeda ha canviat molt en els lnens, ms dues o tres famlies molt vinculades a la tims anys, oi? parrquia i al barri que van portar els lls, pares, El cert s que sha aburgesat una mica. Ja no hi etc. No previem multituds, per va ser un moment ha tanta vida al barri ni a la parrquia com abans, de retrobada molt emotiu, tot i que vam mirar ms per tampoc no es tracta de tornar a aquells temps. endarrere que cap endavant, vull dir que hi va pre- El casal davis i lassociaci de vens mouen ara molta dominar la visi ms nostlgica amb els testimonis vida i ens hem dalegrar per aix, per tamb la parque all es van llegir. rquia ha de trobar el seu paper sense car-se en el terreny dels altres. Els ltims anys sha construt Potser hauria dhaver estat ms a linrevs? molt al barri i molta gent ja no es coneix, sha tornat No es tracta tant daix, per amb els actes de ms individualista. Abans tothom es coneixia perqu celebraci daquest 50 aniversari de la parrquia, estava cat a la parrquia o als moviments venals. hem aconseguit molt b dir don venim, per no s el mateix que ha passat a daltres barris de Barcecap a on anem. Les parrquies en general estem lona com Torre Bar o Vallbona arran dels canvis de baixa. La gent ms habitual de missa no ha urbanstics. Per la histria no sacaba aqu. participat tant en aquests actes i, en canvi, daltres que no acostumen a venir a missa, s que hi han participat.
16 butllet
el

Juny 2011 - n. 194

Un dia en la vida de...

Una empleada de hogar

GRUP FRANCIS PACHECO ROQUETES-ZONA NOU BARRIS

n mi caso, explicar un da es casi no decir nada, los das nunca son iguales, estn llenos de imprevistos, de sorpresas, que siempre son para tener ms trabajo, ms tensin al tener que acoplarte a situaciones diversas, muchas incompatibles, pero que se han de hacer compatibles por estar relacionadas con personas, nios, ancianos. Primero de todo quiero decir que si los das nunca son iguales an lo son menos las etapas. He trabajado 46 aos de empleada de hogar (criada, sirvienta, miona, muchacha), nombre surgido de las jvenes que llegaron a la JOC y fueron un colectivo importante dentro del movimiento, y que pareca menos despectivo que los dems, esta denominacin nos pareca que dignicaba nuestro trabajo, con los aos creo que el nombre es lo de menos; en el rgimen de la Seguridad Social somos Servicio Domstico, un rgimen tan injusto y discriminatorio como todo lo referente a este trabajo (todo menos tocar el bolsillo de los patrones). En un da llamado normal, como siempre me levanto sobre la 5,30, salgo de casa a las 6,15 para llegar al trabajo a las 7; he de salir con tiempo porque tengo que hacer uso de dos transportes, metro y autobs. Trabajo con un matrimonio joven que tienen tres nios de 8, 5 y 2 aos. Cuando llego ayudo a la madre en los desayunos, bocadillos y aseo matinal de los mayores; si ella no puede, acompao a los mayores al autocar que los lleva al colegio, luego me ocupo del pequeo, asearlo, vestirlo, darle el desayuno y llevarlo a la guardera. Cuando dejo al nio compro lo que necesito y en la casa empiezo a recoger todo el desorden que hay (la casa es un campo de batalla), recoger y limpiar zapatos para el da siguiente, poner lavadoras, tender y recoger la ropa, fregar suelos, hacer camas, en n, dejar la casa con dignidad. Terminado el trabajo de orden y limpieza, entro en la cocina, preparo cenas, bizcochos para el desayuno de los nios; al terminar de la cocina, comienzo a planchar (toneladas de ropa) y nalmente a plegar y a guardar toda la ropa. Nunca s cundo ser la hora de terminar, esto es lo que diramos normal, pero son muchos los das que

los nios estn enfermos y todo es lo mismo pero con el aadido de cuidar del nio, dietas, llevarlo al mdico y todo lo que se derive de esta visita (radiografas, pruebas), tomarle la temperatura, medicacin, jugar con l, hay veces que son dos los enfermos y, claro est, todo se duplica. Hay un da de la semana que es ms extrao: voy a casa de mi antigua jefa que es la madre de la chica para la que trabajo. De esta casa me ocupo despus de dejar todo arreglado y a los nios en el colegio; me encargo de la ropa, compra, comidas de la semana tiene los nietos a comer, es un da muy pesado al tener que hacer las dos casas. A pesar del trabajo, esta casa es muy sencilla y el trabajo agradable, el matrimonio afable y los nios cariosos. El trabajo fuerte, difcil y complicado qued en la casa donde cuid a la chica que hoy es mi jefa; eran seis personas, el matrimonio y cuatro hijos, muchos invitados, mesas con manteles de hilo, bandejas y cubiertos de plata; casa grande y complicada, pero entonces era joven y tena toda la ilusin del mundo. Actualmente, estoy ya para cumplir los 65 aos y con una salud muy deteriorada, veo que la vida laboral toca a su n, estoy contenta, he trabajado mucho pero no he dejado mi trabajo, que hoy llaman voluntariado, trabaj en la JOC, en el movimiento obrero clandestino y trabaj y trabajo en mi barrio, con nios, mujeres, ancianos, en la asociacin de vecinos, en la parroquia y casa abierta para todo el que lo necesita. El trabajo de ganarme la vida, escogido buscando el ltimo lugar como Carlos de Foucauld, duro y difcil, no me ha impedido tener fuera de l, una vida plena de compromisos, de luchas y amistades, que hoy me hace decir Gracias, Seor, por todo lo que me has permitido dar y recibir.

Juny 2011 - n. 194

butllet

el

17

Collaboracions

Hem pres la paraula

FIDEL MEMBRIVE GRUP GRANOLLERS-ZONA VALLS ORIENTAL Una mica dhistria Des de nals dagost de 2009, un grupet de persones de les Franqueses del Valls, preocupats per la pssima gesti de lAjuntament sha anat trobant per enraonar sobre temes que afecten la poblaci del municipi amb la intenci diniciar un procs participatiu dacci ciutadana. Divuit mesos desprs, una cinquantena de persones de diferents edats, procedents dels cinc nuclis del municipi ens autoconvocvem en assemblea amb la intenci de presentar una candidatura innovadora i gestada des de la voluntat i el suport ciutad. Aquesta candidatura es diu les Franqueses Imagina (LFI) i ha obtingut dos dels disset regidors del nostre Ajuntament a les darreres eleccions.

quest article publicat al full 16 de lEsglsia de Sant Francesc dAsss de Bellavista s per compartir amb vosaltres lexperincia que hem viscut aquests darrers mesos amb persones dels diferents pobles que componen el municipi de les Franqueses. Assegut a la rotllana de lassemblea, em vaig veure com perdut i amb una sensaci de temor o incertesa, ats que la majoria de la gent mera desconeguda. El cor em bategava molt fort quan em disposava a parlar. Trobar les paraules adequades? Quina impressi els causar? Fins a quin punt mhi puc comprometre? Penso que a la resta de persones presents els passava una cosa semblant. Per, a poc a poc, cadasc ha anat prenent la paraula i, a la seva manera, sha anat denint. Jo tamb. A lassemblea hi ha gent de diferents edats i condicions. No obstant, hi ha moltes coses que ens uneixen, entre elles, la indignaci davant la situaci poltica del nostre Ajuntament. I de la paraula hem passat a lacci: si volem canviar all que no ens agrada, hem de fer alguna cosa. Tot parlant i discutint, amb respecte, ens hem anat coneixent una mica ms i hem anat construint un projecte com. Quin sentit pot tenir per a un cristi implicar-se en un projecte poltic? Per explicar-ho, citar una frase de Teilhard de Chardin al seu llibre El medi div: Tot esfor hum per millorar el mn t el seu sentit en lencarnaci del Verb. Per tant, els cristians estem cridats a encarnar-nos en la realitat de cada dia i treballar per millorar-la. I un altre text, aquest de lAntic Testament, en qu el Senyor parla a Moiss des de lesbarzer que no es consum: He vist lopressi del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. [...] Ara, doncs, jo tenvio al fara; vs-hi i fes sortir dEgipte els israelites, el meu poble.(Ex 3, 7-10) s una opressi que prov de la injustcia i de labs de poder duns quants, la tirania de les nances, que diria Gonzlez Faus. Nosaltres tamb estem veient, i vivint, laicci del nostre poble. Aquesta visi, que no es dna tan sols en lmbit municipal, sin de tot el mn, per a 18 butllet
el

molta gent ha estat una crida, primer a queixar-se, desprs a manifestar-se, a plantar-se i a proposar solucions. Qu he aprs? En primer lloc, participar del debat obert, expressar lopini i contrastar-la amb la dels altres, fer-nos crrec de la posici de laltre, exercir la capacitat dacceptar una decisi encara que no coincideixi amb la prpia posici..., tot aix, ens ha educat i ens ha fet crixer. En segon lloc, he vist com, a travs de la paraula i lacci, moltes persones han recobrat la illusi de fer un treball collectiu al servei dels altres. Shan sentit revitalitzats. Des de la fe puc dir que aquestes persones han estat tocades i estimades per Du. Du continua daquesta manera la creaci a travs dels qui es deixen portar, potser sense saber-ho, per lEsperit de Jess. Ell busca a la seva manera collaboradors i collaboradores en la construcci del seu Regne. Ha estat una experincia revitalitzadora, una experincia de resurrecci. Tres reexions per acabar: 1. La revitalitzaci i lalegria que majoritriament hem experimentat no hauria estat la mateixa si hagussim organitzat un viatge, o creat un equip de futbol per gaudir-ne nosaltres sols. La grcia est en lobjectiu de fer alguna cosa pels altres. En aix trobo el sentit evanglic del gest de Jess de rentar els peus el darrer sopar: Si, doncs, jo, que sc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, tamb vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. (Jn 13,14) 2. Unes paraules dEmmanuel Mounier sn molt apropiades en aquest moment: La nostra acci no est essencialment orientada a lxit, sin al testimoni. [...] Tot i que estigussim segurs del fracs, ens posarem en marxa de tota manera, perqu el silenci sha convertit en intolerable. 3. Les persones que com a cristians participem en aquest projecte, dalguna manera esdevenim testimonis duna Esglsia renovada que, com Jesucrist, es posa al costat dels ms pobres i els desvalguts. Jo i molta ms gent hem pres la paraula. Ara et toca a tu.

Juny 2011 - n. 194

Collaboracions

Sobre la recent campanya electoral, en clau local

GRUP POBLENOU

MERC SOL 3ZONA BESS

otser ja est dit tot i no val la pena afegirhi grans coses ms. Per a mi la campanya i els resultats electorals encara em fan rumiar, ms enll de comentar que quina pena que labstenci a la ciutat on visc, Viladecans, sigui tan gran i que el ms lamentable de tot s que el racisme hagi obtingut un esc, i amb ell recursos econmics i un altaveu segur a cada ple municipal. 1. La participaci ciutadana no s gaire valorada Mho ha fet pensar el resultat obtingut per ERC. Segur que han tingut les seves batalletes internes, a ms a ms de la desfeta general. Per s innegable que molta gent que anava a les seves llistes s gent activa a la ciutat, prou coneguda, que treballa molt desinteressadament a moltes entitats. El mateix es pot dir daltres partits (penso en CiU, per exemple, que no ha aconseguit incrementar vots, grcies a la poltica del nou govern de la Generalitat), per de qui segur que no es pot dir s del PP, que ha obtingut un increment notable de vots. I no deu haver estat precisament per la seva rellevant actuaci a Viladecans o per la implicaci dels seus candidats en la marxa de la ciutat, sin per la baixada del PSOE i una curiosa millor valoraci de Rajoy i els seus corruptes seguidors. La baixa implicaci dels ciutadans, no noms en els partits sin en entitats de tota mena, rebaixa all que encara podria ser patrimoni de ciutats petites i mitjanes: el coneixement i valoraci dels candidats (no noms dels caps de llista) per all que sn i que fan, a part de les sigles de la candidatura en qu es presenten. Al marge que els partits haurien de millorar en moltes coses, al marge que les llistes obertes segurament serien una cosa molt bona, cal desvetllar linters per la vida ciutadana, cosa que va a la contra del creixent individualisme i del poder dels grans mitjans de comunicaci. Unes llistes obertes sense aquest requisit no serien garantia de res, perqu continuarien estan en mans de qui tingus diners per fer-se veure ms.

s molt difcil, i ms en temps de crisi, lluitar contra els prejudicis racistes. Pocs prejudicis es presenten en format directament Goebbels. Algun s, per. A la Fira de Sant Isidre, aquest partit repartia fulletons armant que el prototip dun violador s un marroqu de 19 anys. Deia que la majoria de missatges racistes sn ms encoberts. Passen per acudits o referncies tericament inofensives, per que van calant endins. Sn referncies que costa molt eradicar i que a ms mai no estan demostrades amb dades. Sempre hi ha un familiar que segur que ho sap: i sap que la major part dels ajuts socials va als immigrants, que no paguen impostos (!), que legalment tenen no s quins privilegis Em consta, perqu jo mateixa en uns mesos que vaig treballar a lAjuntament en aquest tema vaig intentar aportar dades que ho desmentissin, que molta gent, malgrat levidncia, continua creient all que vol creure. Ara lAjuntament de Barcelona ha posat en marxa una web contra el tema:www. bcnantirumors.cat, i la Generalitat tamb impulsa accions per combatre aquesta falsa rumorologia. Per cal fer moltssima pedagogia. I no deixar-se portar per cap comentari poca-solta que desvetlli aquesta mena de complicitat racista. Perqu aix alimenta el monstre.

3. Els nous mitjans Aquesta ha estat probablement la campanya en qu ms sha treballat el facebook i el twitter, com a elements ja de fcil accs per a tothom. Noms, com a usuria de tres comptes del Facebook, vull dir que alguns candidats que en principi em desvetllaven simpatia han acabat convertint-se en una cosa insuportable per labs del tema. Rebre tres missatges al dia dalgun candidat cantant els seus propis goigs, i amb una colla daclits que van repetint: magrada, s el millor, fatiga ms que els anuncis a la tele. No mestranyaria que en algun cas hagus tingut efectes contraproduents. En , la millora de la democrcia no passa per miracles de la regeneraci dels altres (dels partits o de qui sigui), passa per un increment de la nostra participaci ciutadana. I ja hem vist 2. El racisme guanya adeptes que la corrupci i el racisme donen vots. Doncs jo Ben poca gent que ha votat PxC a Viladecans deu prefereixo continuar treballant amb els perdedors. reconixer-ho pblicament, perqu est mal vist. Per Per la salut i tica collectives. molta gent deu fer-se seu un eslgan que desgraciadament ha estat ben trobat: primer els de casa. Juny 2011 - n. 194
butllet
el

19

Collaboracions

25 anys del Collectiu de Dones en lEsglsia a Catalunya

GRUP questa primavera del 2011 el Collectiu de Dones en lEsglsia (CDE) celebra els 25 anys de la seva trajectria com a associaci feminista catlica, inscrita en el registre civil com a grup independent. Va nixer dunes jornades anuals de reexi de cristians convocats pel Frum Home i Evangeli, que desprs passaria a dir-se Frum Vida i Evangeli per ser conseqent amb les reexions que es generaven dins el Frum per lincipient grup de dones organitzades ja com a CDE. Entre les promotores daquest collectiu recordem que hi havia la M. Teresa Josa, militant dACO molt inquieta i lluitadora pels drets de les dones, tamb dins lEsglsia. Els criteris fundacionals de la nova associaci eren ja des de linici agosarats i molt crtics envers una Esglsia patriarcal i, per tant, excloent. Les dones no podem encara accedir a llocs de responsabilitat que no estiguin tutelats per la jerarquia i es nega categricament laccs als ministeris ordenats pel fet de ser dones, amb pena dexcomuni cannica a qui exerceixi el sacerdoci. La tasca continua sent agosarada i ja han passat 25 anys, i el CDE ha anat fent xarxa amb grups de dones que ens precedien en aquest cam de buscar la igualtat; la paritat, en diem ara com a lema. Durant aquests anys ens hem format. Moltes dones han estudiat teologia i han rescatat per a la histria i per a lEsglsia dones que han tingut nom, ja des de lAntic Testament i els Evangelis, i han estat creadores de vida dins el poble de Du, receptores de lEsperit, seguidores de Jess i divulgadores de la Bona Nova. La feina de reivindicaci que ha fet el CDE en aquests 25 anys i de denncia de la desigualtat existent per ra de sexe dins lEsglsia ha estat contnua a travs daccions i manifestos, fets pblics en tot tipus de mitjans de comunicaci i, quan ha calgut, sortint al carrer sent la veu de les dones que no tenen veu. Sabem, per, que la tasca no era gens fcil. rem conscients dun poder eclesial dogmtic, fort i segur, per la fe mou muntanyes i lesperana en un dem ms just i alliberador per a tothom ens empenyia a treballar, amb totes les nostres forces, per aconseguir aquest ideal, encara que no fssim nosaltres les que recollssim els fruits esperats. Criem amb fermesa, i ho continuem creient, que un dia les dones podran enriquir la comunitat eclesial assumint tots els serveis en paritat amb els homes. [...] El nostre objectiu general era clar: aconseguir la paritat en drets i deures entre homes i dones en lEsglsia catlica. Per, conscients de les dicultats i del llarg termini que suposava arribar a lobjectiu proposat, vam voler comenar a treballar en la conscienciaci de les dones creients per tal que anessin qestionant 20 butllet
el

ERNESTINA RDENAS POBLENOU IIZONA BESS

la seva situaci marginal dins lEsglsia, avancessin en la seva autoestima i reclamessin el lloc que correspon a la seva dignitat de lles de Du. (Magda Toms, pg. 29-31) Durant aquests anys lacci de fons ha estat: Treballar perqu, encara que pugui semblar una utopia, la paritat dins lEsglsia catlica es converteixi en realitat. Cal que ens adonem que estem vivint uns moments en qu est apareixent molt treball de base, cosa que evidentment obre esperances. I cal tamb que el Collectiu sigui capa de conjuminar tots aquells grups que savinguin a fer fora per modicar aquelles estructures del catolicisme que produeixen un total desnim a moltes persones que ens considerem seguidores del Crist. (M. Dolors Figueras, pg. 21) Per nosaltres el motor que sost les nostres activitats es basa principalment en la lectura de lEvangeli i en la prctica que endevinem que va mantenir Jess amb les dones, que ens aporta la seguretat que no anem errades. Si no fos aix, la majoria de nosaltres ja no seguirem dins lestructura eclesial, que estimem, per que evidentment no ens respecta com a collectiu hum. (Sefa Amell, pg. 18) El futur del nostre Collectiu? [...] Cada dia que fem conixer a ms grups de dones i homes la manera com Jess ens estima, el fet que no fa diferncia entre persones, ni per ra de sexe ni per ra de condici de vida, de salut, etc., estem fent futur. Quan aconseguim visualitzar i fer conixer les dones que la nostra societat, i especialment lEsglsia, obvia, estem fent futur. Quan participem en el dileg interreligis, en qu les diverses religions sn expressions de la fe de les diferents societats que habiten el mn, estem fent futur. (Montserrat Biosca, pg. 23) Totes aquestes citacions sn del llibre Una histria necessria, publicat amb motiu dels 25 anys del CDE, que recull les experincies, el comproms i el pensament de moltes creients i feministes: telogues reconegudes dins lmbit cristi, com Elisabeth Schssler Fiorenza o la nostra Teresa Forcades, scia tamb del Collectiu, totes elles dones referents per a moltes de nosaltres; dones que han perdut la por de fer reexi teolgica i han accedit a les facultats de teologia, encara que amb limitacions. Acabo parlant del llibre perqu recull de forma generosa, per senzilla, el que ha estat, s i vol ser aquest grup de dones creients i feministes que, volent ser seguidores de Jess, senten amb dolor lexclusi duna plena presncia en lEsglsia, activa i responsable en totes les funcions de culte, docents, de servei, de ministeri..., sense la tutela dels homes, sin en plena paritat. El dia 8 de maig, la societat catalana va reconixer la tasca del CDE, concedint-li la Creu de Sant Jordi.

Juny 2011 - n. 194

Collaboracions

Caminada i paella en record de lEnric Grases

UNA
COLLA DAMIGUES I AMICS DE LENRIC

l diumenge 8 de maig denguany ens vam aplegar prop de 90 persones, entre adults i infants, per fer una caminada i una paella en record del nostre amic Enric Grases que ara fa un any va morir. La iniciativa es va anar coent de mica en mica i nalment va prendre la forma de dues activitats que tant agradaven de fer a lEnric: caminar endinsat en la natura i cuinar polipaelles (paelles per a molta gent). Desprs duna acollida calorosa als locals de la Parrquia de Santa Clara a la Morera (Badalona), vam llegir un escrit del grup de lACO anomenat la Guarderia. Lescrit havia estat redactat feia un any i recordava com lEnric conjuminava lEvangeli i la Paella: cada persona pot esdevenir un ingredient diferent i necessari per, entre tots, donar gust al Regne de lAbba. La caminada transcorregu des la Morera ns al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on un escamot shavia avanat per enllestir els preparatius de la paella i muntar taules i cadires.

Quan els primers caminants entraven al monestir, la aire de la paella que cuinaven el Yuyu, la Loli i en Ferran no deixava lloc a cap dubte: la paella sortiria al gust de lEnric i al gust de tots. La taula parada a laire lliure feia patxoca de veure i no cal dir que lesperit que va regnar durant tot el dinar i la sobretaula va ser daquells que mereixen ser recordats, a lestil del que van viure els caminants dEmmas. Durant la sobretaula es va elaborar un mural on lliurament cadasc deixava constncia dalgun aspecte que parls de la presncia encara viva de lesperit de lEnric entre nosaltres. El to de tota la jornada va estar marcat per la senzillesa. s cert, lEnric va estar present en aquesta caminada i paellada, i esperem poder aplegarnos fora vegades ms per recordar (=tornar a passar pel cor) tot all que ens agermana i ens fa la vida ms plena.

Juny 2011 - n. 194

butllet

el

21

Collaboracions

A reveure, Ferran
Companys i companyes, El dia 6 de maig va morir el nostre company Ferran Hortigela. Era un militant dels veterans de l'ACO del grup de Collblanc (Baix Llobregat). Fins que les forces el van deixar, sempre havia estat present a la zona, als estudis d'Evangeli, a les trobades de responsables, a les jornades de moviment i de zona. Darrerament, quan no hi podia anar a peu, agafava un taxi i aix participava del moviment. Militants com ell han estat un exemple per a tots nosaltres i ens han animat a continuar la ruta malgrat les dicultats. Preguem per ell al Pare per tal que la seva llum l'illumini de joia i pau.

Al Ferran, a Fernando
En record den Ferran Hortigela Et recordarem. No ten cpiga cap dubte (tot i que no crec que haguessis gosat mai ni demanar-nos-ho).

ens deies: Cal fer pacincia... o b Tranquil, tu... tranquil. Et recordarem. No ten cpiga cap dubte (tot i que no crec que haguessis gosat mai ni demanar-nos-ho). Et recordarem com un home que va saber viure i va viure en pau i va morir en pau. Et recordarem com un bon cristi, com un bon amic, com un bon ve, com un bon esps, com un bon germ, com un bon avi, com un bon pare, com un bon home que eres. Et recordarem. No ten cpiga cap dubte (tot i que no crec que haguessis gosat mai ni demanar-nos-ho). 6 de maig de 2011

Et recordarem com lhome de Burgos que va arrelar en la nostra terra i se la va estimar. I parl la nostra llengua com el primer: Aviam..., deies, en els darrers temps, quan ja no parlaves... com qui encara espera un cop de sort en el cam daquesta malaltia durssima. Et recordarem. No ten cpiga cap dubte (tot i que no crec que haguessis gosat mai ni demanar-nos-ho). Et recordarem com lhome que sabia somriure als altres. I cantar: Estic content, deies, en els darrers temps, quan ja no parlaves... com qui, en lloc de demanar i exigir, sap donar grcies per la companyia rebuda. Et recordarem. No ten cpiga cap dubte (tot i que no crec que haguessis gosat mai ni demanar-nos-ho). Et recordarem com lhome geners que sempre tenia un pensament per a TOTS NOSALTRES, sense excepci: Com est...? I qu fa...?, preguntaves. I quan et responem (i no tot eren bones noticies),

22

butllet

el

Juny 2011 - n. 194

Collaboracions

El movimiento 15M, reexiones

JAUME RIBAS Y MANOLITA OLMO ZONA BAIX LLOBREGAT eexiones basadas en el libro de Stphane Hessel, autor de 93 aos convertido en la conciencia social de Francia con Indignaos! El autor es un ciudadano, judo, nacido en Alemania y nacionalizado francs posteriormente, que ha vivido el horror de un campo de concentracin y que publica este alegato de movilizacin destinado a la juventud, instndoles a abandonar la indiferencia en estos tiempos adversos. En situaciones como la presente, no debe existir espacio para la resignacin o la apata arma. Hessel recuerda los tiempos en que form parte de la Resistencia, donde la indignacin frente a los nazis les impuls hacia la victoria y fue el motor de la reconstruccin posterior siguiendo la inspiracin proporcionada por el Consejo de la Resistencia. Ahora Hessel, indignado por la decadencia actual, se pregunta cmo es posible que con las circunstancias del pasado, tras la II Guerra Mundial, se pudiera crear una sociedad relativamente justa a pesar de la precariedad, y hoy, con la abundancia actual, tengamos que tolerar cambios que reducen y echan por tierra el bienestar obtenido en tiempos mucho ms adversos. Hessel diagnostica tambin la situacin actual: es a causa de la dictadura de los mercados. La ausencia de regulacin de los sistemas de nanciacin ha convertido al mundo en un lugar muy injusto con el consentimiento de los polticos y con la omisin de cumplir con su obligacin convirtindose en marionetas a voluntad de los mercados en vez de luchar por conseguir una sociedad basada en valores. Actualmente en Europa existen 85 millones de parados y en Espaa unos 5 millones. Los nancieros, culpables indiscutibles de la crisis mundial, han salvado el bache y prosiguen sus vidas como siempre sin grandes prdidas. En cambio, sus vctimas no han recuperado el trabajo ni el nivel de ingresos, con todo lo que comporta de sufrimiento. Los nancieros apenas han soportado las consecuencias. Es decir, el dinero y sus dueos tienen ms poder que los gobiernos. El poder del dinero nunca haba sido tan grande, insolente, egosta con todos sus dividendos y sus altsimos sueldos. Debemos resistirnos a que la carrera por el dinero domine nuestras vidas hacindonos ms infelices y creando tanto sufrimiento? Los obreros mayores os decimos a los jvenes: cuidado, hemos luchado por conseguir y guardar las mejoras conseguidas. Lo que tenis ahora, os toca a vosotros defenderlo y mejorarlo. No permitis que os lo arrebaten. Tienen medios y mucha codicia. Despertad del botelln. Despertad de los medios de comunicacin que estn en manos de los que se han apoderado de lo que es de todos. Despertad, estis a tiempo, tenis una dignidad. INDIGNAOS!

Luchad para salvar los logros democrticos basados en valores ticos, de justicia y de libertad. La insurreccin pacca y la indignacin con el terrorismo del capital es la va adecuada contra el totalitarismo actual. Diguem no. No a una sociedad que saca derechos adquiridos, que recela de los inmigrantes, que reduce la jubilacin, que hace contratos basura a los nuevos trabajadores, que rebaja el jornal de las mujeres, que recorta la seguridad social BASTA! No hay que bajar el salario a los funcionarios, ni las pensiones de las viudas. Lo peor que nos puede pasar es que delante de los recortes no seamos capaces de indignarnos y caigamos en la indiferencia. Se atreven a decirnos y a hacernos creer que el Estado ya no puede garantizar los costes de estas medidas ciudadanas. La sanidad, por ejemplo, despide a muchos trabajadores. Cerrar quirfanos, reducir mejoras con qu n? Los que tengan dinero que vayan a la privada, los pobres que paguen las consecuencias de la crisis. Cmo es capaz un gobierno que hace tres meses sali elegido, de desmontar la sanidad? Tiene idea el Presidente de lo que supone sufrir una enfermedad? El enfermo que espera un trasplante nunca puede entenderlo. Han visto cmo las personas mayores envejecen? No se puede aplicar el recorte a los que sufren enfermedades. Con esto no se puede hacer poltica. Hay que sacar de los que tienen, repartir la riqueza Hay que ser valientes y hacerlo. Cmo puede ser que actualmente no haya suciente dinero para mantener y prolongar estas conquistas cuando la produccin de riqueza ha aumentado considerablemente? Nunca haba habido en esta sociedad tantos millonarios insolentes, egostas. Se preocupan de los dividendos. La distancia entre los ms pobres y los ms ricos es cada vez mayor. Hay que sentir indignacin con todo esto que est sucediendo por dignidad y por solidaridad. Siempre ha sido una minora activa la que se ha rebelado. La peor actitud es la indiferencia, decir yo paso de todo que ya me las apao. Si actuamos as, perdemos uno de los valores esenciales que forman al hombre en su dignidad. La indiferencia nos degrada, como seres humanos nos deshumaniza. Es cierto que nos encontramos con una parte muy importante de hombres adormecidos, entretenidos, engaados, desilusionados..., con unos sindicatos poco reivindicativos, desunidos, unos partidos buscando ms el poder que el bien comn Pero hay tambin muchas minoras que apelamos a una insurreccin pacca contra el poder. Muestra de ello es el movimiento 15M. Hemos de estar presentes y hacer or tambin nuestra voz.
butllet
el

Juny 2011 - n. 194

23

Pregries per a adults que sn com nens

BARCELONA, PUBLICACIONS
DE LABADIA DE

MONTSERRAT, 2011 CESC CNSOLA I LVAREZ

a persona que prega ha aprs a estimar-se. La seguretat li ve donada per la certesa duna experincia que ell ha realitzat. Aquesta experincia fonamentar la seva vida donant un sentit als esdeveniments i a la complexa realitat quotidiana. Pregar s sempre quelcom personal que no es basa en la por sin en lautoestima que neix duna experincia amb Du. Lautor s militant de lACO de la zona Valls Occidental.

Una histria necessria

Collectiu de Dones en lEsglsia 25 anys (1986-2011) SEFA AMELL, JOANA RIPOLLS I MAGDA TOMS (EDITORES) Barcelona, Viena Edicions, 2011 es de linici, el moviment feminista ha tingut mala premsa, ja que els seus postulats fan trontollar de soca-rel els fonaments del poder patriarcal que sost, encara avui, els pilars bsics de moltes societats i de la majoria de les religions. Malgrat aix, no sha pogut evitar que el pensament feminista hagi anat penetrant de manera lenta, per persistent, en la nostra visi del mn. La societat occidental ha fet canvis importants envers la valoraci del femen, impulsada per lesfor, la lluita i la gosadia de moltes dones que han fet seves les reivindicacions feministes per recuperar lautoestima i que han reclamar el lloc que els pertoca, com a ssers humans, en tots els mbits pblics i privats. Les religions, per, continuen reticents a acceptar plenament les dones en tots els mbits. Per la histria s imparable, i com que la meitat de les persones creients en lEsglsia catlica sn dones, aquestes, malgrat els condicionaments paralitzants que han sofert, han accedit als estudis teolgics, han pouat en lEvangeli, grcies a una nova lectura de lEscriptura, i han denunciat la manipulaci i els errors interpretatius que una Esglsia masculinitzada, patriarcal i sexista ha fet dels textos bblics al llarg del temps.

El nou discurs de la teologia feminista s inclusiu, alliberador, de retorn als orgens; valora el lideratge femen en les esglsies domstiques i recupera el nucli central de la fe enfront duna normativa eclesial feta de prohibicions, culpes i desigualtats. Aquest discurs fresc i renovador, fet amb un llenguatge original, nou i paritari, obre camins desperana sobretot per a les dones que tenen fam i set de justcia, com diu una de les benaurances, i que treballen amb coratge perqu un dia aquesta justcia esdevingui realitat tamb en lEsglsia catlica.